×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb carnestoltes |
Freqüència total: 355 |
CTILC1 |
que li anaven a donar garrot, com els pobres esguerrats que el dia de | Carnestoltes | , sota una disfressa vil, passaven pel davant del casalot dels Lloberola, | una il·lusió i un costum, tot a la major glòria d'un sant? III | Carnestoltes | Si alguna vegada obriu el llibre de Joan Amades /Les diades populars | de sant Roc. No és així, puix que la lloa és pròpia i específica del | Carnestoltes | . I no es recita —o més ben dit, no es reciten, puix que són tres les | les coses retornaran al seu lloc. Comencem a posar-les-hi. Les festes de | Carnestoltes | tenien a Benassal una autèntica importància quan el Carnestoltes no | de Carnestoltes tenien a Benassal una autèntica importància quan el | Carnestoltes | no s'havia transformat en una festa de ball de saló. Sembla que de festa | de tindre en compte per a explicar-nos els fets del folklore, situen el | Carnestoltes | als cafès. I són més bullidors els balls nocturns a la moda internacional | acaben per reduir-lo a portes endins. Més tard ve la supressió total del | Carnestoltes | decretada des de la gaseta o butlletí de l'Estat. Aquestes festes, a | l'alegria i el benestar. I esclatava l'eufòria en la pagania del | Carnestoltes | . El poble era ric. Es construïen murs i torres i ermites; s'ampliava | I els fadrins eren els encarregats de celebrar, cada any, la vespra del | Carnestoltes | , el retorn dels traginers. Les lloes. El costum ha perdurat fins als | fins als nostres dies, fins ben entrada la prohibició governativa del | Carnestoltes | , quasi bé fins a la guerra civil del 1936. La vespra de la festa | és a dir, les lloes: la invitació que es feia al poble a les festes del | Carnestoltes | i la història del viatge del traginer pel seu món comercial, relatat des | olor de pólvora i encara té remors de cançons. Els pastissos. Els dies de | Carnestoltes | , al dematí, Benassal fa olor de pastissos, és a dir, en feia quan el | al dematí, Benassal fa olor de pastissos, és a dir, en feia quan el | Carnestoltes | era una gran festassa. D'aiguardent i de pastissos, demaneu-ne. Cada casa | la "collà" —la quallada—, pel Corpus; però els pastissos es fan per | Carnestoltes | . És clar que hi ha altres pastes casolanes que es fan pel dia del sant | plats d'abocar, de safes, de llibrells plens de pastissos, solament per | Carnestoltes | . Els quintos, els majorals de les lloes, fan una rondalla i volten el | la panereta, en els cistells dels quintos uns quants pastissos el dia de | Carnestoltes | ? I de pastissos Benassal en fa un deslligo. Els contrabandistes. Alguns | hores i més hores dormint la mona. Quan es desperten, han passat ja les | Carnestoltes | i es troben dins la quaresma. Aquell descans d'un parell d'hores es | Complements Un marge d'ironia. Si. A condició que no en fem la màscara de | carnestoltes | per amparar una crueltat venjativa. Salvat-Papasseit No direm si /Les | que es perd en l'infinit. Màsqueres pobres Màsqueres pobres La tarda de | Carnestoltes | Els arravals antics de la ciutat s'han quedat solitaris. Ja a les | grandioses, on tenen una balconada pera veure passar la rua el dia de | Carnestoltes | . o l'arribada del quefe, o pera no veure arribar a ningú i deixar sol an | i lluny del pecat, i quasi diriem tan austers, que, aixís que arriba el | carnestoltes | , el pare que tingui fills els hauria d'agafar i portar-los-hi, si no de | Una societat molt simpàtica, que no té per missió ni el ballar, ni el | carnestoltes | , ni res que s'hi assembli; però que, com que tenen un local que és gran, | i diu: "Això s'ha acabat. Prou horxates i prou gaseoses!". Darrera del | carnestoltes | ha de venir la quaresma. No tot ha d'esser propassar-se. Fins el pecat ha | guspireig que sembla una resposta convinguda, fan a la inversa el joc de | carnestoltes | , com si nosaltres preguntéssim a les disfresses: —No em coneixes? Passeig | gent. Fitre, quin negoci! A fora les caretes! Heu-vos aquí acabat el | Carnestoltes | de tot l'any. Ara ens veurem les cares. —I amb maligna fruïció, com | només èxits momentanis però han acabat per fracassar. Les festes del | Carnestoltes | són el més codificat d'aquest tipus d'espectacles, que tenen una funció | una funció preponderantment lúdica. Durant un període de temps acordat | Carnestoltes | regna sobre la població i imposa la seva llei, que és el revés de la llei | més amable i controlada, però en el fons no menys diàfana. Durant el | Carnestoltes | l'espai urbà és ocupat de manera multitudinària, i les màscares posen de | que la roba quotidiana de cap manera no pot deixar sospitar. El | Carnestoltes | fa sortir una societat amagada, oculta durant tot l'any sota els colls | i amb la seva dona, però la canalla el feien anar fort. Cada any, per | Carnestoltes | , un. Les càrregues de patates que necessitava per alimentar-los tots! El | lassa, inapetent i desenganyada, arribà a Venècia una tarda de | Carnestoltes | . La mossa amagava els seus cansament i escepticisme sota una cínica | pecadora. Precisament, vaig arribar-hi a la matinada del diumenge de | carnestoltes | . Tots els hotels estaven a vessar, i el Beau-Rivage, el meu de | No sortireu d'aquí fins que reculeu el que heu dit suara. Les bromes per | carnestoltes | . —Em feu llàstima, —respongué l'altre tranquilament.— Jo sortiré d'aquí i | de la societat que havia vist la joventut dels nostres savis. Els seus | Carnestoltes | eren la manifestació més brillant de la vida pública. El Gavilan, | dels Set Savis del Born es barrejaren en l'organització dels darrers | Carnestoltes | i en els balls dels carrers de l'Om i de les Tàpies, on la comissió de la | dels badius. Quan es parla de la calavera s'està més per la disfressa del | Carnestoltes | que pels fatídics amonestaments d'una processó de la Bona Mort. En | de la vida: li interessava l'atordiment pur: la taverna, el ball violent, | carnestoltes | , disfressar-se, dir mal de la gent, parlar dels carlins, estar sempre a | , i per a càstig meu, que... Déu dirà". "Va ésser en un ball de | Carnestoltes | ; açò ho saps ben bé, perquè us ho he contat moltes vegades. Va ésser en | ben bé, perquè us ho he contat moltes vegades. Va ésser en un ball de | Carnestoltes | on coneguí ton pare. Cap d'home no he vist amb aquell posat; només el teu | que he quedat amb ella que la duré aquesta nit al Saló Giner, al ball de | Carnestoltes | ." "—Em sembla molt bé... si no t'oblides que hi ha entre ells no res | l'arca, com una relíquia, la disfressa que vestia ton pare aquell dia de | Carnestoltes | que el coneguí. Ell es veié salvat i se'n pujà les escales saltant els | robada ningú se'n recordava. Quan s'acostaven els dies Sants, després de | Carnestoltes | , aquells dies que fan olor de farigola, i que les mantellines semblen | al Marroc en les quals el pas d'haics i de xilaves us fa l'efecte o d'un | Carnestoltes | o d'una arribada de turistes estrangers. Jo he vist sovint a Ginebra una | per massa fàcil, en la temptació d'evocar-vos la nit d'aquest dilluns de | carnestoltes | , en una Barcelona en disbauxa, en una Rambla plena de llum, resseguida | Déu del Sol i la torni, en la llar de Pau Casals, resplendent com ell. El | Carnestoltes | de l'any 40 I El fet del dia, avui, volguem-ho o no, és | l'any 40 I El fet del dia, avui, volguem-ho o no, és el | Carnestoltes | . A la tarda, la Rúa. A la nit, els balls. Sortiu al carrer! Veureu | Fa cent anys, i el pobre Carnestoltes cada any ressuscita... El | Carnestoltes | de l'any 40 II L'heroi popular del Carnestoltes barceloní ha | ressuscita... El Carnestoltes de l'any 40 II L'heroi popular del | Carnestoltes | barceloní ha estat, però, l'"Espardanyer del Born", un ciutadà que es | exemple, les auques de les processons de Corpus i Setmana Santa, les de | Carnestoltes | , les Vides de Santa Eulàlia, de Santa Teresa, etc.. Ultra les | descrites la vida dels pastors, dels pagesos, dels gitanos, les festes de | carnestoltes | , etcètera. Ultra d'aquests temes, que són els més principals i els que |
|