Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que li anaven a donar garrot, com els pobres esguerrats que el dia de	Carnestoltes	, sota una disfressa vil, passaven pel davant del casalot dels Lloberola,
una il·lusió i un costum, tot a la major glòria d'un sant? III	Carnestoltes	Si alguna vegada obriu el llibre de Joan Amades /Les diades populars
de sant Roc. No és així, puix que la lloa és pròpia i específica del	Carnestoltes	. I no es recita —o més ben dit, no es reciten, puix que són tres les
les coses retornaran al seu lloc. Comencem a posar-les-hi. Les festes de	Carnestoltes	tenien a Benassal una autèntica importància quan el Carnestoltes no
de Carnestoltes tenien a Benassal una autèntica importància quan el	Carnestoltes	no s'havia transformat en una festa de ball de saló. Sembla que de festa
de tindre en compte per a explicar-nos els fets del folklore, situen el	Carnestoltes	als cafès. I són més bullidors els balls nocturns a la moda internacional
acaben per reduir-lo a portes endins. Més tard ve la supressió total del	Carnestoltes	decretada des de la gaseta o butlletí de l'Estat. Aquestes festes, a
l'alegria i el benestar. I esclatava l'eufòria en la pagania del	Carnestoltes	. El poble era ric. Es construïen murs i torres i ermites; s'ampliava
I els fadrins eren els encarregats de celebrar, cada any, la vespra del	Carnestoltes	, el retorn dels traginers. Les lloes. El costum ha perdurat fins als
fins als nostres dies, fins ben entrada la prohibició governativa del	Carnestoltes	, quasi bé fins a la guerra civil del 1936. La vespra de la festa
és a dir, les lloes: la invitació que es feia al poble a les festes del	Carnestoltes	i la història del viatge del traginer pel seu món comercial, relatat des
olor de pólvora i encara té remors de cançons. Els pastissos. Els dies de	Carnestoltes	, al dematí, Benassal fa olor de pastissos, és a dir, en feia quan el
al dematí, Benassal fa olor de pastissos, és a dir, en feia quan el	Carnestoltes	era una gran festassa. D'aiguardent i de pastissos, demaneu-ne. Cada casa
la "collà" —la quallada—, pel Corpus; però els pastissos es fan per	Carnestoltes	. És clar que hi ha altres pastes casolanes que es fan pel dia del sant
plats d'abocar, de safes, de llibrells plens de pastissos, solament per	Carnestoltes	. Els quintos, els majorals de les lloes, fan una rondalla i volten el
la panereta, en els cistells dels quintos uns quants pastissos el dia de	Carnestoltes	? I de pastissos Benassal en fa un deslligo. Els contrabandistes. Alguns
hores i més hores dormint la mona. Quan es desperten, han passat ja les	Carnestoltes	i es troben dins la quaresma. Aquell descans d'un parell d'hores es
Complements Un marge d'ironia. Si. A condició que no en fem la màscara de	carnestoltes	per amparar una crueltat venjativa. Salvat-Papasseit No direm si /Les
que es perd en l'infinit. Màsqueres pobres Màsqueres pobres La tarda de	Carnestoltes	Els arravals antics de la ciutat s'han quedat solitaris. Ja a les
grandioses, on tenen una balconada pera veure passar la rua el dia de	Carnestoltes	. o l'arribada del quefe, o pera no veure arribar a ningú i deixar sol an
i lluny del pecat, i quasi diriem tan austers, que, aixís que arriba el	carnestoltes	, el pare que tingui fills els hauria d'agafar i portar-los-hi, si no de
Una societat molt simpàtica, que no té per missió ni el ballar, ni el	carnestoltes	, ni res que s'hi assembli; però que, com que tenen un local que és gran,
i diu: "Això s'ha acabat. Prou horxates i prou gaseoses!". Darrera del	carnestoltes	ha de venir la quaresma. No tot ha d'esser propassar-se. Fins el pecat ha
guspireig que sembla una resposta convinguda, fan a la inversa el joc de	carnestoltes	, com si nosaltres preguntéssim a les disfresses: —No em coneixes? Passeig
gent. Fitre, quin negoci! A fora les caretes! Heu-vos aquí acabat el	Carnestoltes	de tot l'any. Ara ens veurem les cares. —I amb maligna fruïció, com
només èxits momentanis però han acabat per fracassar. Les festes del	Carnestoltes	són el més codificat d'aquest tipus d'espectacles, que tenen una funció
una funció preponderantment lúdica. Durant un període de temps acordat	Carnestoltes	regna sobre la població i imposa la seva llei, que és el revés de la llei
més amable i controlada, però en el fons no menys diàfana. Durant el	Carnestoltes	l'espai urbà és ocupat de manera multitudinària, i les màscares posen de
que la roba quotidiana de cap manera no pot deixar sospitar. El	Carnestoltes	fa sortir una societat amagada, oculta durant tot l'any sota els colls
i amb la seva dona, però la canalla el feien anar fort. Cada any, per	Carnestoltes	, un. Les càrregues de patates que necessitava per alimentar-los tots! El
lassa, inapetent i desenganyada, arribà a Venècia una tarda de	Carnestoltes	. La mossa amagava els seus cansament i escepticisme sota una cínica
pecadora. Precisament, vaig arribar-hi a la matinada del diumenge de	carnestoltes	. Tots els hotels estaven a vessar, i el Beau-Rivage, el meu de
No sortireu d'aquí fins que reculeu el que heu dit suara. Les bromes per	carnestoltes	. —Em feu llàstima, —respongué l'altre tranquilament.— Jo sortiré d'aquí i
de la societat que havia vist la joventut dels nostres savis. Els seus	Carnestoltes	eren la manifestació més brillant de la vida pública. El Gavilan,
dels Set Savis del Born es barrejaren en l'organització dels darrers	Carnestoltes	i en els balls dels carrers de l'Om i de les Tàpies, on la comissió de la
dels badius. Quan es parla de la calavera s'està més per la disfressa del	Carnestoltes	que pels fatídics amonestaments d'una processó de la Bona Mort. En
de la vida: li interessava l'atordiment pur: la taverna, el ball violent,	carnestoltes	, disfressar-se, dir mal de la gent, parlar dels carlins, estar sempre a
, i per a càstig meu, que... Déu dirà". "Va ésser en un ball de	Carnestoltes	; açò ho saps ben bé, perquè us ho he contat moltes vegades. Va ésser en
ben bé, perquè us ho he contat moltes vegades. Va ésser en un ball de	Carnestoltes	on coneguí ton pare. Cap d'home no he vist amb aquell posat; només el teu
que he quedat amb ella que la duré aquesta nit al Saló Giner, al ball de	Carnestoltes	." "—Em sembla molt bé... si no t'oblides que hi ha entre ells no res
l'arca, com una relíquia, la disfressa que vestia ton pare aquell dia de	Carnestoltes	que el coneguí. Ell es veié salvat i se'n pujà les escales saltant els
robada ningú se'n recordava. Quan s'acostaven els dies Sants, després de	Carnestoltes	, aquells dies que fan olor de farigola, i que les mantellines semblen
al Marroc en les quals el pas d'haics i de xilaves us fa l'efecte o d'un	Carnestoltes	o d'una arribada de turistes estrangers. Jo he vist sovint a Ginebra una
per massa fàcil, en la temptació d'evocar-vos la nit d'aquest dilluns de	carnestoltes	, en una Barcelona en disbauxa, en una Rambla plena de llum, resseguida
Déu del Sol i la torni, en la llar de Pau Casals, resplendent com ell. El	Carnestoltes	de l'any 40 I El fet del dia, avui, volguem-ho o no, és
l'any 40 I El fet del dia, avui, volguem-ho o no, és el	Carnestoltes	. A la tarda, la Rúa. A la nit, els balls. Sortiu al carrer! Veureu
Fa cent anys, i el pobre Carnestoltes cada any ressuscita... El	Carnestoltes	de l'any 40 II L'heroi popular del Carnestoltes barceloní ha
ressuscita... El Carnestoltes de l'any 40 II L'heroi popular del	Carnestoltes	barceloní ha estat, però, l'"Espardanyer del Born", un ciutadà que es
exemple, les auques de les processons de Corpus i Setmana Santa, les de	Carnestoltes	, les Vides de Santa Eulàlia, de Santa Teresa, etc.. Ultra les
descrites la vida dels pastors, dels pagesos, dels gitanos, les festes de	carnestoltes	, etcètera. Ultra d'aquests temes, que són els més principals i els que

Pàgina 1 (de 8)

50 següents