Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fuet, fuetejar; bastó, bastonejar; ribot, ribotejar; carro,	carrejar	, carretejar; tros, trossejar; bocí, bocinejar; aire, airejar; bronze,
amb 900 unitats: dies llargs també i molta feina pel mosso a	carrejar	garbes a les eres de batre. En tercer lloc ve l'octubre amb 750
tallant el vi, Pere de la Mèl ja talla 'l vi. El vi 'l	carregen	, Pere de la Mèl carreja 'l vi, carregint,
de la Mèl ja talla 'l vi. El vi 'l carregen, Pere de la Mèl	carreja	'l vi, carregint, carrejant el vi, Pere de
Pere de la Mèl carreja 'l vi, carregint,	carrejant	el vi, Pere de la Mèl carreja 'l vi. El vi ja 'l xafen,
carregint, carrejant el vi, Pere de la Mèl	carreja	'l vi. El vi ja 'l xafen, Pere de la Mèl ja 'l xafa,
casa 's cremava, un mut estava cridant i un baldat	carrejant	aigua. Eres crica de les criques, eres
cèrt que Roger de Flòr, son capdill, cremá tots els navilis que havíen	carrejat	les gents a aquelles tèrres. Mentres tant, la mija lluna de plata sobre
Des que es traslladaven a la dilatada marjal a peu, segaven l'arròs a mà,	carrejaven	les garbes amb mules, trillaven damunt l'era —"a batre"—, assecaven als
els afligeixen, quan són ells mateixos els que, amb llurs bogeries, es	carregen	desventures que el destí no els té destinades. Atenea: El cor se'm
sé que n' hi han en Madrit persones il·lustrades ab grans desitjos de	carretxar	se lo nostre museu Botet. La riquea de la colecció, sa importancia desde
vi a les tavernes, treballa en els telers, surt a la mar amb les barques,	carreja	l'arròs, pica espart, fa cordell, carda llana, cus gipons, cisella
d'Albaida, de Morella, de Sant Mateu, de Guardamar; en altres viatges	carrejava	espart per als cordellers del Grau de València, o anava de poble en poble
i una xarpellera de zagalons, tots malvestits i bruts com a gitanos,	carrejant	llenya grossa i branqueta i encenalls i càrregues de pedres i terrossos,
sembrar; a plena hivernada, fer llenya per als amos i per a ells,	carrejar	-la, rompre guarets per a l'any vinent quan la terra es desgelava, podar
secans, perquè molts encara batien, mentre que altres s'ocupaven de	carrejar	palles i grans a les pallisses i als graners, i els treballs de forcat
va caçant peixos i es mulla el plomatge atepit al salobre: tal Hermes fou	carrejat	per la munió de les ones. Mes quan a la fi pervingué a l'illa,
també per ventura tu menes un àvol destí, tanmateix com jo el	carrejava	pertot sota els raigs del solell. Jo era fill de Zeus Croníon,
Vendrá, De segú... Té massa pó. [(El Coix pren els dos fusells y los se	carreja	á l' espatle.)] Y no sabrá com han fuit Els fusells. Tampoch sabrá Qui
Are es s' hora, perventura Tornarán posá es cordó. [(En Llorens se	carreja	la dona y els bolichs y se dirijeix ab los infantons cap el camí.) (D.
de l'Anna, de roba, joies i diners en una maleta; els embussos de gent	carrejant	estris, complicats per la presència dels vehicles militars en retirada.
farà aclaparat pel sol del migdia. Aleshores tot ha vacil·lat. La mar ha	carrejat	un buf espès i ardorós. M'ha semblat que el cel s'obria en tota la seva
falç i de dalla, els camps estaven segats. La faena que seguia era la de	carrejar	. A les terres planes aquest verb té un significat exacte, perquè les
bosc fent una càrrega de llenya? Passaven fred. ¿Calia caminar tot el dia	carrejant	les garbes al temps de batre? Caminaven tot el dia fent viatges, mal
vida, i alhora em sento el mascle que surt al carrer a guanyar-se la vida	carrejant	caixes i clavant-se estelles punxegudes que fan mal tot el dia. Ha
si acabares d'arribar a una illa deserta, i un sentiment d'impotència et	carreja	llàgrimes als ulls i has d'estrényer els músculs per evitar que roden
i conclou la seua narrativa quan les últimes restes dels turons són	carrejades	lluny del pati. Però és el riu qui ho fa: La gran claveguera oberta del