Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

llocs és dura i penosa, perquè no es pot fer sinó a peu i encara per	carrerades	de cabres i estafanells plens de rocs i de punxes. Fins a la Torre de la
Tarragona, i si reculéssiu devés Ulldemolins i enfiléssiu els senderons i	carrerades	de l'esquerp i trencat Montsant, us trobaríeu al cor del Priorat i no us
Terra de Comalàs Deixem la carretera. Preferim el caminol o la clara	carrerada	que puja i baixa, que ara es perd i que ara torna a sortir dalt de la
i cledes. Era obligació cedir-les en bon estat. Els ramats seguien les	carrerades	o camins ramaders. Els pastors sols deixaven esquelles en uns pocs
en uns pocs moltons grossos. Avisaven, o feien avisar, els veïns de la	carrerada	, ja que aprofitaven l'herba tendra de les vores i una mica endins. Cal
nombre de caps de cada amo i altres coses. Els pastors passaven per les	carrerades	que eren excavades a certa profunditat amb tendència a seguir cims i
amplada de 7 pams com a mínim. És fàcil que l'establiment de les	carrerades	vingui de l'Ordenació de 1786, que limitava a tota la Península
de la Nos i Font Viva (Carlit). Grans ramades fressaven anualment les	carrerades	multiseculars. Els cossos de bestiar eren menats i comandats per un estat
Per a la circulació dels ramats s'utilitzen els camins ramaders o	carrerades	. Al Pirineu hi ha tres rutes transhumants d'importància: dues a banda i
un tribut (passatge, dret de pas) als municipis per on passa la	carrerada	. El cobren als ajudants o guies que acompanyen els ramats, o als pastors,
(Martorell). Avui un camí ramader la sobreviu encara, el qual, com altres	carrerades	per a la transhumància del bestiar, és sens dubte la supervivència
nova—, les rutes seguides pel bestiar, això és, els camins ramaders o	carrerades	, uniran el Pirineu amb les terres baixes lleidatanes i tarragonines. Les
Les zones de pastures d'estiu i les d'hivern queden unides per les	carrerades	. A Catalunya es dibuixen tres grans regions, segons les comarques
es dibuixen tres grans regions, segons les comarques relacionades per	carrerades	. El sector oriental —situat a llevant d'una línia que unís la Cerdanya
amb la necessitat d'apartar-se dels sectors de conreu, motiva que la	carrerada	sigui gairebé sempre un camí elevat damunt les valls, seguint els
que es dispersi ho fa radialment, formant una xarxa intricada. Sovint les	carrerades	han fet de partió entre municipis. De vegades el camí de transhumància
Els ramats aprofiten aleshores veritables "camins morts". Totes les	carrerades	, de tant en tant, allí on la via pecuària es pot eixamplar, presenten
hi havia senyals continus (fites) que fixaven els límits de la	carrerada	, que han desaparegut avui gairebé per complet. Hom pot establir una
El ramat amb el pastor, els gossos i el ruc segueix cada any la mateixa	carrerada	, aturant-se als mateixos amorriadors. Aquí els pastors instal·len tres
un pastor (avisador) que adverteix als pobles per on passa la	carrerada	la propera arribada dels animals. En el decurs del camí, sobretot en
del bestiar de llana. Per això se celebren en despoblat, al costat de la	carrerada	, en la línia de contacte entre la muntanya i les terres baixes, i en un
per una altra banda, per als habitants dels municipis travessats per la	carrerada	. A l'hivern el bestiar fertilitza els rostolls, bé que de manera més
passatge, dret de pas, dret de ramat) als municipis per on passa la	carrerada	, a fi de subvenir a les despeses de la seva conservació. Encara avui es
i cabres lleteres mentre passen els caps (munyida de pas, munyida de	carrerada	). El capital més atraient és, sens dubte, el dels contractes. Se solen
de terra baixa i un ramader o pastor de muntanya. La conservació de les	carrerades	sempre ha plantejat problemes greus de Dret. Fins i tot n'ha estat
construcció de camins i carreteres en trams ocupats anteriorment per la	carrerada	. Així, doncs, no solament s'estrenyia, sinó que de vegades quedava
caps per ferrocarril. Així, doncs, aquest es converteix en la vertadera	carrerada	, i la carrerada, en canvi, en un camí mort. Però aquest fet a Catalunya
Així, doncs, aquest es converteix en la vertadera carrerada, i la	carrerada	, en canvi, en un camí mort. Però aquest fet a Catalunya no és general ni
camí mort. Però aquest fet a Catalunya no és general ni de bon tros. La	carrerada	continua acomplint la seva funció, malgrat circumstàncies exteriors
i Castella i arriben en tren fins a Lleida. D'allí segueixen les	carrerades	cap a la muntanya o són transportats en tren per Barcelona i Ripoll en
cap a les pastures pirinenques. Aquests dos camins nostres són dues	carrerades	, rutes per a ovelles transhumants i pastors. Dues mostres d'un fenomen
hem d'oblidar que el bestiar ha de trobar aliment mentre camina. Les	carrerades	no solament són camins, per a transitar-hi; són també com unes pastures
i can Prats, per exemple, són antics hostals d'aquesta via. Però les	carrerades	no són, generalment, camins amb hostals. De tant en tant s'eixamplen,
d'homes. Si els amples corrals i els abeuradors són inseparables de la	carrerada	, els hostals i els estables per als animals de càrrega ho són dels camins
de l'Ebre, una activa transhumància pels camins tradicionals de les	carrerades	(les cañadas castellanes). De les ciutats de més de
quan s'anuncien els primers freds en les altes muntanyes. El sistema de	carrerades	, o camins pastorals, és vigent com el primer dia, matèria recentment ben
de camins de bast, que en més d'un indret es devien confondre amb les	carrerades	. Acabat el període de Catalunya-estat (1714-1716), no existia
però també per acollir les tradicionals vies de comunicació —camins i	carrerades	— del sector muntanyós i posar-les en relació amb les que recorren la vall
ocupa, començament i final de camí. Solsona feia de cruïlla de camins i	carrerades	. La seva influència cresqué en ésser escollida com a capital de bisbat el
de l'esplanada de l'ermita de Sant Antoni, veritable cruïlla de camins i	carrerades	, a prop del Mas de Gabarrell del poble d'Estall, fins uns dos km. i mig a
del singlar i fugiren a la escampada. En Matalí filà de dret per una	carrerada	de la vessant i jo trenquí costers avall fins a parar al torrent,
passa pel mig dels seus carrers. Imagino de seguida els guanys que la	carrerada	, transitada per centenars de pastors i milers de caps de bestiar, devia
periòdicament, s'ajuntaven amb d'altres i en grans ramades, seguint les	carrerades	habituals de la transhumància, es traslladaven a les pastures més
travessaven el massís foren utilitzades des de temps immemorials com a	carrerades	transhumants per les quals hi havia un trànsit quasi continu de ramats
d'un sol ull sobre la riera d'Arbúcies que permetia el pas de l'antiga	carrerada	i camí públic que anava d'Arbúcies a Vic. Més modernament el molí es
hi havia alguns llocs de poblament, prop de basses i amb relació a alguna	carrerada	o via de bestiar. La conquesta feudal va trasbalsar aquest espai. El 1147
la importància de la transhumància i de la consolidació de les diverses	carrerades	o vies de bestiar que comunicaven les pastures d'estiu amb les pastures
del paisatge de la Tinença, com ho són també els camins, les	carrerades	i les sendes que facilitaven el trànsit de persones i animals o que
camins rurals construïts a escala humana, senderes, travesseres,	carrerades	, travesses... Un llegat etnogràfic i antropològic impressionant que en
de brolladors, en conduccions d'aigua, en una xàrcia de camins, en	carrerades	, forns de calç, carboneres o masies. Però, si haguérem de destacar, entre

Pàgina 1 (de 2)

50 següents