Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

però astuts i que armen un gros rebombori, a l'aguait de muntar al	carro	triomfal dels nous conservadors, exigeixen modèstia en les vestimentes
amor, ordenada i serena sota els ponents d'estiu, se m'atansava sovint un	carret	que menava un drapaire brutíssim, de barba i cabellera blanques. Un
El padrí l'acompanyaria també. El matí era clar i serè, i ells, al	carro	, baixaren parlant durant tot el trajecte. Tal vegada Mila aparegué un xic
amb l'entusiasme d'aquella jornada, i ningú no reparà en el fet. El	carro	es deturà davant la masia, mentre la masovera i les seves filles, totes
la jove mestressa, s'apressaven a portar cadires i a treure les coses del	carro	. Es movien àgils, animades, dispostes i obsequioses a la més petita
—Ja és ací la jove mestressa —s'havien dit els uns als altres en veure el	carro	que s'aturava allà fora, davant la masia. Després, per les senderes que
el seu clavicordi i els seus llibres, portats dos dies després en un	carro	. Quan va tornar no quedava ningú dels seus: son pare havia mort; dels
veí vuit bous de la ravera del tio Borrat foren tancats en sengles	carros	i traslladats, per a la cursa, al poble esmentat. En un dels carros anava
carros i traslladats, per a la cursa, al poble esmentat. En un dels	carros	anava de carreter Joan de Mates, afeccionat més del degut a la beguda.
voltant pel poble visitant les tavernes. Entre dos foscants els vuit	carros	emprengueren la tornada cap a les riberes. Digueren que l'animal que
va caure del seient on anava assegut, situat a la part exterior del	carro	a la base de la barra. Tal vegada l'animal s'espantà amb el soroll de la
com, el carreter quedà enganxat per la faixa a la part del darrera del	carro	i fou arrossegat un bon tros de camí per l'animal esverat, fins que la
jutjat, per tal de dur a terme els necessaris esbrinaments, ordenà que el	carro	i l'animal fossin traslladats al poble. L'animal fou portat a la quadra,
fossin traslladats al poble. L'animal fou portat a la quadra, i el	carro	, per desgràcia, fou deixat darrera la "fàbrica", en aquell espai on
cada capvespre, a la sortida de l'escola, els nois s'aturaven a jugar. El	carro	fou posat quasi tocant a la paret posterior del vell edifici, i ningú no
no pogué imaginar que un dia havia d'ésser motiu de noves llàgrimes. Els	carros	de bous es componen, com és sabut, d'una mena de caixó estret i llarg i
a manera de finestreta a la part superior. Passaren alguns dies, i el	carro	romania allí abandonat, gairebé oblidat de tothom. Els infants jugaven al
la petita obertura oberta a part de dalt, s'amagaven a dintre. El sòl del	carro	, a l'interior, era recobert amb palla, i els infants n'hi afegiren encara
quan els petits estaven més lliurats a llurs jocs i entraven al	carro	i en sortien i saltaven per damunt de les barres i de tot l'espai de
que ningú es sabés explicar el que havia succeït, per les obertures del	carro	començaren a alçar-se roges flamarades. S'escoltà un crit esfereïdor, es
un crit esfereïdor, es sentiren xiscles d'horror, i en un instant el	carro	aparegué envoltat en una alta foguera crepitant. Els nois es dispersaren
esforços i a costa de coents cremades, arrencar la porta del darrera del	carro	; després passaren al davant, l'acularen aixecant les barres, i dos
no puc sentir. Joan del Santo arribà cap el capvespre. El padrí sentí el	carro	a baix. Hauria volgut veure'l abans que ningú, participar-li ell la cosa,
tenia una gravetat dolorosa. Se'l veia distret i agitat. Havia saltat del	carro	i s'avançà devers l'entrada. —Escolta'm, Joan: Mila està malalta... Se
del poble. Cada matí es veien els camperols dispersar-se a peu, o amb els	carros	pels camps d'olivers o per les hortes; cada matí es veien passar les
temps havia arribat de Santa Maria un criat del padrí; arribà amb el	carro	i portava queviures i gra per a la sembra. Per a Mila l'arribada del
prou feines si ací i allà es veu un pastor que guarda el seu ramat; un	carro	que creua per un camí; un camperol que retorna del poble a cavall. Pels
és fàcil. Anselma l'ha fet mil vegades. És a dir, hi haurà anat amb el	carro	, perquè allunyat sí que ho està. Però ella mateixa ho diu: "El faria amb
de bell nou ofès pel que ella havia gosat fer. Manà que aparellessin el	carro	i un dels mossos portà Arcisa a la casa on ella es trobava. Arcisa
nit i a despit de la fatiga que l'aclaparava, manà aparellar de nou el	carro	i va apressar-se devers la seva fillola. Quan arribaren, la masia era ja
reposar-te, i ja refeta del tot, t'ho prometo, t'ho juro: aparellarem el	carro	i anirem en busca d'ell. Jo t'acompanyaré, ho vulgui o no el teu pare,
encara molt feble... —Però, si estic bé, padrí! Altrament, anant amb el	carro	puc anar asseguda: no em cansaré. Què contenta que estic, padrí! Què
la felicitat. Però, seria feliç?" Ara anaven tots dos amb el	carro	: Mila a un costat, i ell a l'altre amb els peus a fora. Era un dia
que es sentien de tant en tant les esquelles dels ramats, el soroll d'un	carro	que tornava del camp, el cant solitari d'un treballador. El so de
fosca. —Sí, sí... Vina... Anem a casa... Alguns dies després, amb el	carro	, amb el seu padrí, Mila arribava a Santa Maria. Arribaren pel camí dels
homes i àdhuc alguns infants que esguardaven amb ulls esverats. Quan el	carro	es deturà davant la porta no es sentia el més petit soroll en tot el
el més petit soroll en tot el carrer, i els ulls de tots estaven fixos al	carro	en una ansiosa expectació, tots emocionats. El carro es deturà davant
estaven fixos al carro en una ansiosa expectació, tots emocionats. El	carro	es deturà davant mateix de la porta, tant per amagar Mila a la
posar el peu. Ja posada la cadira, el padrí allargà els braços cap al	carro	i la cridà: —Vina, Mila... En veure-la baixar, amb la mà posada sobre
ho sàpiga! Comentaven així. Munda del Roso, des de l'interior, sentí el	carro	que es deturava davant la porta i s'aturà a escoltar. El cor li defallia;
de nit, subreptíciament. Aquest cartell al·ludeix a l'incident dels dotze	carros	d'assalt sostrets d'un taller controlat per la CNT i portats a la caserna
matí he anat a Vilarmau a buscar llet, amb l'Albert. Anem un tros en el	carret	d'en Lari, nou de trinca. L'euga robusta avança entre una música de
amb en Lari al camp d'aviació de Sant Julià, prop de Vic. Hi ha camions,	carros	, cavalls, algun bou, treballant a la plana immensa que domina la cassola
Vendrell, Sant Vicenç i Vilanova. Sembla que passa molta gent fugitiva:	carros	amb matalassos i mobles, seguits de gent pobra, amb gallines i cabres, i
A tres quarts de deu sortim del poble tots —menys la tia Alberta— en el	carro	del Valent. De Balenyà anem, en tren, a Vic. Allí ens esperem tota la
tanca reixada i es llança cap a l'interior del barri empenyent tricicles,	carrets	de mà, cotxets de criatura carregats d'infants i d'atuells. —Algun dia en
imprudents, mocosos que s'han desprès de les faldilles de la mare... Els	carrets	trontollen pels rocs, disparats a una marxa folla, escampen objectes a
escamot, format d'homes joves i robustos que manegen els tricicles i els	carrets	amb gran desimboltura, desemboca al carrer principal, on la gentada
. —No t'hi amoïnis —diu ell—. Anem a buscar terra... És teu, el	carret	que hi ha aquí fora? —Sí —fa la noia, que decideix—: Jo també vindré
de tantes sorpreses. —Ei! —crida ell, deixant el cabàs que duu al	carret	. La parella al·ludida, un home secardí i molt llarg i una dona baixa i

Pàgina 1 (de 80)

50 següents