Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
carro M 3841 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb carro Freqüència total:  3841 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

però astuts i que armen un gros rebombori, a l'aguait de muntar al carro triomfal dels nous conservadors, exigeixen modèstia en les vestimentes
amor, ordenada i serena sota els ponents d'estiu, se m'atansava sovint un carret que menava un drapaire brutíssim, de barba i cabellera blanques. Un
El padrí l'acompanyaria també. El matí era clar i serè, i ells, al carro, baixaren parlant durant tot el trajecte. Tal vegada Mila aparegué un xic
amb l'entusiasme d'aquella jornada, i ningú no reparà en el fet. El carro es deturà davant la masia, mentre la masovera i les seves filles, totes
la jove mestressa, s'apressaven a portar cadires i a treure les coses del carro. Es movien àgils, animades, dispostes i obsequioses a la més petita
—Ja és ací la jove mestressa —s'havien dit els uns als altres en veure el carro que s'aturava allà fora, davant la masia. Després, per les senderes que
el seu clavicordi i els seus llibres, portats dos dies després en un carro. Quan va tornar no quedava ningú dels seus: son pare havia mort; dels
veí vuit bous de la ravera del tio Borrat foren tancats en sengles carros i traslladats, per a la cursa, al poble esmentat. En un dels carros anava
carros i traslladats, per a la cursa, al poble esmentat. En un dels carros anava de carreter Joan de Mates, afeccionat més del degut a la beguda.
voltant pel poble visitant les tavernes. Entre dos foscants els vuit carros emprengueren la tornada cap a les riberes. Digueren que l'animal que
va caure del seient on anava assegut, situat a la part exterior del carro a la base de la barra. Tal vegada l'animal s'espantà amb el soroll de la
com, el carreter quedà enganxat per la faixa a la part del darrera del carro i fou arrossegat un bon tros de camí per l'animal esverat, fins que la
jutjat, per tal de dur a terme els necessaris esbrinaments, ordenà que el carro i l'animal fossin traslladats al poble. L'animal fou portat a la quadra,
fossin traslladats al poble. L'animal fou portat a la quadra, i el carro, per desgràcia, fou deixat darrera la "fàbrica", en aquell espai on
cada capvespre, a la sortida de l'escola, els nois s'aturaven a jugar. El carro fou posat quasi tocant a la paret posterior del vell edifici, i ningú no
no pogué imaginar que un dia havia d'ésser motiu de noves llàgrimes. Els carros de bous es componen, com és sabut, d'una mena de caixó estret i llarg i
a manera de finestreta a la part superior. Passaren alguns dies, i el carro romania allí abandonat, gairebé oblidat de tothom. Els infants jugaven al
la petita obertura oberta a part de dalt, s'amagaven a dintre. El sòl del carro, a l'interior, era recobert amb palla, i els infants n'hi afegiren encara
quan els petits estaven més lliurats a llurs jocs i entraven al carro i en sortien i saltaven per damunt de les barres i de tot l'espai de
que ningú es sabés explicar el que havia succeït, per les obertures del carro començaren a alçar-se roges flamarades. S'escoltà un crit esfereïdor, es
un crit esfereïdor, es sentiren xiscles d'horror, i en un instant el carro aparegué envoltat en una alta foguera crepitant. Els nois es dispersaren
esforços i a costa de coents cremades, arrencar la porta del darrera del carro; després passaren al davant, l'acularen aixecant les barres, i dos
no puc sentir. Joan del Santo arribà cap el capvespre. El padrí sentí el carro a baix. Hauria volgut veure'l abans que ningú, participar-li ell la cosa,
tenia una gravetat dolorosa. Se'l veia distret i agitat. Havia saltat del carro i s'avançà devers l'entrada. —Escolta'm, Joan: Mila està malalta... Se
del poble. Cada matí es veien els camperols dispersar-se a peu, o amb els carros pels camps d'olivers o per les hortes; cada matí es veien passar les
temps havia arribat de Santa Maria un criat del padrí; arribà amb el carro i portava queviures i gra per a la sembra. Per a Mila l'arribada del
prou feines si ací i allà es veu un pastor que guarda el seu ramat; un carro que creua per un camí; un camperol que retorna del poble a cavall. Pels
és fàcil. Anselma l'ha fet mil vegades. És a dir, hi haurà anat amb el carro, perquè allunyat sí que ho està. Però ella mateixa ho diu: "El faria amb
de bell nou ofès pel que ella havia gosat fer. Manà que aparellessin el carro i un dels mossos portà Arcisa a la casa on ella es trobava. Arcisa
nit i a despit de la fatiga que l'aclaparava, manà aparellar de nou el carro i va apressar-se devers la seva fillola. Quan arribaren, la masia era ja
reposar-te, i ja refeta del tot, t'ho prometo, t'ho juro: aparellarem el carro i anirem en busca d'ell. Jo t'acompanyaré, ho vulgui o no el teu pare,
encara molt feble... —Però, si estic bé, padrí! Altrament, anant amb el carro puc anar asseguda: no em cansaré. Què contenta que estic, padrí! Què
la felicitat. Però, seria feliç?" Ara anaven tots dos amb el carro: Mila a un costat, i ell a l'altre amb els peus a fora. Era un dia
que es sentien de tant en tant les esquelles dels ramats, el soroll d'un carro que tornava del camp, el cant solitari d'un treballador. El so de
fosca. —Sí, sí... Vina... Anem a casa... Alguns dies després, amb el carro, amb el seu padrí, Mila arribava a Santa Maria. Arribaren pel camí dels
homes i àdhuc alguns infants que esguardaven amb ulls esverats. Quan el carro es deturà davant la porta no es sentia el més petit soroll en tot el
el més petit soroll en tot el carrer, i els ulls de tots estaven fixos al carro en una ansiosa expectació, tots emocionats. El carro es deturà davant
estaven fixos al carro en una ansiosa expectació, tots emocionats. El carro es deturà davant mateix de la porta, tant per amagar Mila a la
posar el peu. Ja posada la cadira, el padrí allargà els braços cap al carro i la cridà: —Vina, Mila... En veure-la baixar, amb la mà posada sobre
ho sàpiga! Comentaven així. Munda del Roso, des de l'interior, sentí el carro que es deturava davant la porta i s'aturà a escoltar. El cor li defallia;
de nit, subreptíciament. Aquest cartell al·ludeix a l'incident dels dotze carros d'assalt sostrets d'un taller controlat per la CNT i portats a la caserna
matí he anat a Vilarmau a buscar llet, amb l'Albert. Anem un tros en el carret d'en Lari, nou de trinca. L'euga robusta avança entre una música de
amb en Lari al camp d'aviació de Sant Julià, prop de Vic. Hi ha camions, carros, cavalls, algun bou, treballant a la plana immensa que domina la cassola
Vendrell, Sant Vicenç i Vilanova. Sembla que passa molta gent fugitiva: carros amb matalassos i mobles, seguits de gent pobra, amb gallines i cabres, i
A tres quarts de deu sortim del poble tots —menys la tia Alberta— en el carro del Valent. De Balenyà anem, en tren, a Vic. Allí ens esperem tota la
tanca reixada i es llança cap a l'interior del barri empenyent tricicles, carrets de mà, cotxets de criatura carregats d'infants i d'atuells. —Algun dia en
imprudents, mocosos que s'han desprès de les faldilles de la mare... Els carrets trontollen pels rocs, disparats a una marxa folla, escampen objectes a
escamot, format d'homes joves i robustos que manegen els tricicles i els carrets amb gran desimboltura, desemboca al carrer principal, on la gentada
. —No t'hi amoïnis —diu ell—. Anem a buscar terra... És teu, el carret que hi ha aquí fora? —Sí —fa la noia, que decideix—: Jo també vindré
de tantes sorpreses. —Ei! —crida ell, deixant el cabàs que duu al carret. La parella al·ludida, un home secardí i molt llarg i una dona baixa i

  Pàgina 1 (de 77) 50 següents »