Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dues vegades; però succeí que un dia arribà a Santa Maria dels Monts un	carruatge	en el qual anaven una noia i un vell. Ell era un home conegut per tots
Un diumenge al matí, durant les festes del poble, varen plantar llur	carruatge	a la plaça de Santa Maria, davant l'església. El vell, dempeus, ponderava
al seu costat. El cotxer, des del pescant, fuetejà la bèstia, i el	carruatge	s'allunyà sorollosament sobre l'empedrat. Després tornà a sentir-se el
l'esma del món a identificar-les. N'estaves segura: era el renou d'un	carruatge	. Els cavalls devien ésser joves, perquè el seu galop sobre el carrer
s'esmunyia costa avall, engolit per les ombres, fosca endins... Aquell	carruatge	que travessava a deshora Ciutat, esquitxant-la d'espurnes i crineres,
cabells amollats sobre l'esquena, amb un vestit blau de seda, pujant al	carruatge	de ca teva, aturat a l'entrada... T'endugueren a veure el món darrere els
mos n'anàvem a fora, la treien quasi tapada i la ficaven d'amagat en es	carruatge	perquè cap veïnat no la veiés. Quan morí sa nina, es senyors, que no en
o, més ben dit, us exigeixen, que tasteu la suspensió de llur original	carruatge	. A Funchal tots els carrers són costeruts i la ciutat s'enfila cap a la
on vivíem —ja en parlaré—, passava entre el cobert on guardaven els	carruatges	i el bosquet de pins bords que quedava una mica més alta i per la banda
, i això fins a França i a Anglaterra i tot. Un "cotxe" era encara un "	carruatge	", un vehicle tirat per cavalls —igualment ho era una voiture—, i
de terratrémol en aquell' hora de poch moviment. Abduas esguardaren los	carruatges	ocupats per jovent alegre, que passaren com exalació ab los tiros de
'l camí de la rectoría, confonentse ben prompte entre 'l trahut de gent y	carruatjes	que tranzitavan per las Ramblas. La confessió qu' havía de fer l'
y colpejava com las onas á un cos mort. Tot aquell trasbals abigarrat de	carruatjes	que corrent á dreta y esquerra de la Rambla ompla l' espayosa vía de
del devant aquella vía dreta, interminable y tot aquell trahut de gent y	carruatjes	que no la deixava passar. Son plan era tirar pe'l carrer d' en Roca; mes,
terrible! Pobra dona, pobre pare! —sentían arreu desde 'l fondo de 'ls	carruatges	los esgroguehits acompanyants, tot respallantse ab la mániga 'ls
imaginació, 's trobá en Lluís detingut sobtadament á la travessera dels	carruatges	devant de la Porta-ferrissa. Llensada la vista á la sòrt, ovirá una dona
meditat d' interposar entre ella y la gent com cal tota una muralla de	carruatges	, li engendraren arreu lo desitj de seguirla. "Alló era misteriós,
algun tráfech." Y obrintse pas entre la gent y sortejant los avalotats	carruatges	que venían Rambla amunt, se plantá á l' acera. Oh, sí; s' hi plantá, hi
comensava á brillar ab esclat; las botigas llensavan claror á doll, los	carruatjes	minvavan notablement. Mes ella no 'l vejé; creyentse lliure de son
'l cap, s' adoná de lo que suchsehía y als pochs instants feu que 'l	carruatje	s' aturés. Baixaren ell y la seva senyora, y obrintse lloch per entre la
jo ja vindré mes tart á peu. Y mentres jo era trasladada, en un magnifich	carruatje	particular, en lo que may hauria pogut somiar, la mare 's veya atesa en
S'hi passa revista del bestiar dels encontorns. Hom s'hi perd entre els	carruatges	i els claps de boina estesa com dins un laberint sense eixida. Hi tires a
i miren que la multitud agombolada al carrer deixi lloc al pas dels	carruatges	i llurs comparses. Són, en definitiva, uns dimonis amb preocupacions de
Cal deixar parlar aquest inconegut que l'atzar ha posat ran de vós en un	carruatge	públic, en una festa o en un espectacle i aviat, per a coneixe'l, no us
i l'elegància dels mobles. Assegura que li plauen la bona taula, els	carruatges	; es queixa que a la seva muller no li plaïa prou el joc ni la companyia.
ànima; a l'altra part, allà avall de tot, s'hi veia un pic negre, un	carruatge	, segurament que feia via enllà. L'hereu pensà que era una sort que no
y refrigeri del capolament que'ns causa aquell bressoleig fexuch del	carruatge	, pujant, pujant tan lentament la costa inacabable. Y cada cop qu'un
Quànta molestia! No tinch pas tants anys com tu, y no més les hores de	carruatge	qu'has hagut de fer ja'm dexaríen capolada per vuyt díes. Pènsa, donchs,
tan poch, m'havía de fer grossa axins! Alguns ne donen la culpa al	carruatge	, per que com que'n tenim, l'uso bastant: però cah! jo me'n rich, sab
vista aquella geganta a la qui, segons ens va fer saber ella matexa, el	carruatge	esperava abaix. LLavors, aprofitant l'enrenou dels comiats, la Berteta y
són gent activa. El dia era molt calent i hauria hagut de pendre un	carruatge	; però em semblà de millor economia el caminar. No va pas resultar-ho,
i veure el camí en el mapa, i comparèixer de bell nou. Vaig pendre un	carruatge	, aquest camí; però tot fent via, escales amunt de l'hotel, em vingué a la
Calia només que donar el tomb a la cantonada: no necessitava, doncs, el	carruatge	. Vaig dir al cotxer que s'esperés allà on era. Tot pensant en el
i intentant de redactar-lo mentalment, vaig oblidar els cigars i el	carruatge	, i vaig anar caminant indefinidament. Havia pensat d'encarregar a la gent
ocupant-me d'una sola cosa a cada moment. Després em vaig recordar que el	carruatge	estava fent-me gastar diners allí baix, a l'hotel: així, doncs, vaig
gastar diners allí baix, a l'hotel: així, doncs, vaig pendre un altre	carruatge	, i vaig dir al cotxer que baixés envers aquell, i el fes anar a la Casa
anar-se'n amb mi perquè tenien maletes feixugues, i necessitaven un	carruatge	. Vaig anar a cercar-ne, però abans que topés amb cap, se'm féu obirador
damunt la taula on vaig escriure el telegrama: vaig pendre, doncs, un	carruatge	, que em va dur a la Casa de Correus, i vaig pujar escales amunt, i
de milles i arribàrem al lloc; i aleshores vaig recordar-me dels meus	carruatges	, i vaig demanar al minyó que me'ls enviés, en tornar a la Casa de
Així, doncs, el vaig regraciar i me'n vaig anar a casa amb mos tres	carruatges	. Com que estava mortalment fadigat, i no pas en tarannà de contestar
angúnia per ells. —Oh! Estan bons i sans. Jo havia anat a cercar un	carruatge	. Me n'hi aniré ara de dret, i... —Seieu! No sabeu que són les onze
adequada. Hi ha dues milles d'aquí a aquella pensió. Hi heu anat sense	carruatge	? —Jo... bé: no pensava de fer-ho, però ha succeït que ho he fet
era a la Casa de Correus, i em vaig recordar que havia deixat aquí un	carruatge	que m'esperava; així és que, per deturar les despeses, vaig enviar un
m'esperava; així és que, per deturar les despeses, vaig enviar un altre	carruatge	a... a... —A què? —Bé, no me'n recordo ara; però em penso
... —A què? —Bé, no me'n recordo ara; però em penso que el nou	carruatge	era perquè l'hotel pagués el vell i li des comiat. —Què se'n treia, d'això
se'n treia? Deturar les despeses: no us sembla? —Però, si posàveu el nou	carruatge	en son lloc, que no continuaven, les despeses? No vaig respondre. —Per
les despeses? No vaig respondre. —Per què no heu fet que el nou	carruatge	retornés a cercar-vos? —Oh! Això he fet. Ara en faig memòria. Sí,
anar-me'n a la recerca dels dos membres que mancaven a l'expedició. Un	carruatge	feia el mandra per allí, i el vaig pendre a conseqüència d'un raciocini.
com aquesta: 1, posar-se els capells, i baixar, i entrar al	carruatge	; 2, retorn de l'un per a agafar "el meu altre guant";
dona de molt amunt va cantar: —Oh! Ells? Ves, els he anat a cercar un	carruatge	i se n'han anat fa quí sap el temps: a dos quarts de nou, em penso.

Pàgina 1 (de 18)

50 següents