Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cartó A 1 oc.
cartó M 480 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cartó Freqüència total:  481 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

feta de llums modestos i de modestes músiques, cavallets de cartó i llocs de tir al blanc, i al costat el silenci impressionant
S'oïen els xiulits. S'endevinaven, lents, els cavalls de cartó, pujaven i baixaven. Hi havia les parelles que buscaven les
les gents que van i tornen, compren una cistella, un cavall de cartó, el fil d'empalomar. Et menjaves el teu entrepà pel carrer,
criatures de set a deu anys, ajagudes a terra i cada una d'elles amb un cartonet als dits, en el qual hi havia escrites, segons les meves suposicions,
per por. És a dir, no pot arribar a creure que sigui tan absurda, tan de cartó retallat, i fent càlculs tindrà por d'exagerar una mica. Nosaltres no
donen la sensació exacta d'ésser fetes amb unes cartes velles, amb uns cartons de l'any de la picor, i tot retallat i enganxat per unes mans puerils,
peu de ce ciel dont il sort\" {Víctor Hugo} L'infant el cavall de cartó turmenta i malmena amb gest obstinat. Li escurça les
menjar quilòmetres? A les voltes la cara se'm gelava i se'm feia com de cartó, els ulls em ploraven sols i amb la galta contra l'esquena d'en Quimet
i, aquest llogater, en aquest cobert, hi tenia fabriqueta de cavallets de cartó. I que el seu gendre havia sabut que el llogater amb els cavallets de
I que el seu gendre havia sabut que el llogater amb els cavallets de cartó es guanyava molt bé la vida i li havia volgut apujar el lloguer. S'hi
El camió va sortir de Barcelona amb nosaltres a dalt i una maleta de cartó lligada amb un cordill, i va enfilar la carretera blanca que duia a
Rosa va tenir un disgust terrible. Conservava dintre les seves capses de cartó unes lligacames fora d'ús, i recordava perfectament que una d'aquelles
dos colzes i coixejava. Sempre li havia de falcar una pota amb un tros de cartó, però mai no sabia quina. Jo crec que era coixa de totes quatre. El que
de barracots construïts amb fustes velles, sacs enquitranats, llaunes, cartó-pedra i roques damunt les teulades per defensar-les dels vents, tot
alt, prim i sec, elegant de vestit i de maneres, i tot ell semblava de cartó encerat. La cara, hauríeu dit que era un pergamí vell acabat de
carrer els primers disfressats. Uns porten la cara tapada, amb caretes de cartó els menys, i amb teles clares els més. Altres la porten mascarada
tresors; no se'n cansava mai: no s'havia cansat ni del petit cavall de cartó, pota-ranc, descolorit, que conservava feia més de set anys a causa de
fil d'or, va mirar, llançà un crit. Em vaig acotar per veure; en un gran cartó, el calavera de Zorbàs havia pintat a quatre colors —ros, castany, gris,
on l'espera el castell acabat de conquerir. La Mahoma és un gegant de cartó de trets morescs i semblant, per la seva mida, al Gegant del Pi, de
mirada d'estupor afegí: —Sí, ja sé que la Mahoma no és més que un ninot de cartó i que, a més, representa un moro. Ni tan sols és una Mare de Déu. Però
cal tirar. O sigui: un increïble volum de sobres, escombralls, greixum, cartons, envasos, que els nostres avis desconegueren. I podríem seguir: els
característic de la comarca. Remarquem el suk de les catifes. Els cartons, en dibuix i en coloració, s'europeïtzen (és a dir, es degraden)
l'arquitectura de l'edifici, volten el temple. De temes bíblics, sobre cartons de Rubens i de Preti, fabricats per Judecos de Vos, a Brussel·les, del
en el carter, les cartes per jugar neixen d'un buit, el forat del cartó; en el taller del florista artificial, no solament res no recorda la flor
—i d'alguna manera abstractiu— que deixen sobre la superfície —cartó o paper— de la qual la major part queda en descobert i apareix
més visible, en Robacols, una lamentable figura de mirada guerxa. Tots de cartó. La mateixa veu gemegava una altra estrofa: Una bona velleta,
altres temps en consells i esperances. La sang circulava amb esforç pel cartó de les venes. Mossèn Gaspar es moria, i ara més que mai el tormentava la
foscor impenetrable i paorosa. La cara retrunyia i brandava com si fos de cartó. Xiulava la ventada pels forats de la clau, per les escletxes. A
pel que fa a la destinació habitual que hom li dóna: la carota de cartó convertida en recollidor de deixalles. En d'altres ocasions Brossa, més
per una altra. L'olor de la pólvora recremada que ennegria el tub de cartó, era per a ell la millor del món, i mentre esperava la vinguda
inclinació de cap. Després, amb gest desmaiat, li allargava un ventall de cartó, anunci d'algun reconstituent heroic. I començava d'explicar els teoremes
estava malalt, Picasso li envià un gos retallat d'una sola peça en cartó i tan enginyosament plegat, que descansava sobre les dues potes, remenava
ja és sabut que modernament hom encarrega a pintors famosos els cartons originals que després del tapisser transcriurà amb la mateixa precisió i
La majoria d'aquests pintors però, la majoria dels autors d'aquests cartons, desconeixen que la tapisseria és un art que té les seves regles, la seva
grossos i colors limitats. Els pintors que s'acontenten amb elaborar cartons per passatemps o per afany lucratiu, obliden que la pintura i la
ben dibuixat dintre el meu cervell: era com un altar. Posat alt, sobre un cartó penjat a un clau hi havia el Calendari del Pagès obert,
cinc que no pas un que valgui per vint-i-cinc. També podien haver donat cartons de capses de cerilles o bales de jugar. Llavors, com ara, el problema
una epopeia. El cavall d'espases del meu joc de cartes i el cavall de cartó que munta el meu nét... Ja hi som! La imatgeria ja va pel pedregar.
de Nadal: els encàrrecs li penjaven de tot el cos. Portava dues capses de cartó que havien servit per a posar-hi sabates: a l'una hi portava tres o
ànec degué deixar la pota en alguna juntura estreta, perquè sota del cartó els animals feien un batibull desenfrenat, i tinguérem treballs per
el lluç amb llimona, els menuts amb pèsols de llauna, el pollastre de cartó voltat d'escarola vaga, la grana de capellà. No en té prou d'haver d'anar
vegada que se sent aquesta paraula la gent sent al paladar un gust de cartó. Altres fan un tuf embafador de paper segellat. Gesticulen, criden, tenen
i de fantasmes, se li despullarà de la crosta convencional i del cartó de l'escenari. Arriba sovint, en efecte, que aquests contactes sense
dels escenaris ensenya massa la seva falsedat convencional, el seu espès cartó. S'ha abusat un xic, potser, parlant del paisatge del Nord, de l'adjectiu
majors. De vegades s'aturen, ajunten els caps —en els foradets dels cartons s'animen les aranyetes dels ulls— i es diuen totes alhora: No em
colors. Soldats de plom, baldufes, rotllanes amb picarols, teatres de cartó, trens, algun petit balandre, algun putxinel·la... Però d'ençà que
que de tant en tant descansa el cap sobre el coll de la bèstia de cartó perquè sent que sota el pit, el cor —son tendre cor d'infant— se li
devastats. Al bell mig de l'entrada penjava del sostre un rètol de cartó, que duia escrit: "Saldo: 1000 gorras, a cualquier precio."
aquest vespre... Fixa't, Climent, fins això guardava! Sí, la capsa de cartó amb la pilota de goma, la tartana de la fira i el xiulet. Jugaves a
i del cos. Em llevo a quarts de set de la tarda. Sensació d'ésser com de cartó. Ah, Déu meu! El vici és amarg. La virtut és dolça i agradable. L'alcohol

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »