Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pila, inseparable del de família, la senyora Magdalena Blasi. "De quina	carta	te'n vas, aquella nyeu-nyeu, un rosec d'arna", va assentir la senyora
continuava Pulcre. "Juraria que ens ho vol contar a la manera d'una	carta	comercial", observava, rient fort, la senyora Tecleta Marigó. Però
sempre ofesos. Xim-xim, pluja, xàfec, tempesta, devessall de "	cartes	al Director". Un greu problema, perquè, o es publicaven totes, i
qui l'han vista), la Ruda, asseguda davant d'una taula, li va tirar les	cartes	; va murmurar unes quantes paraules misterioses damunt de l'as de copes,
de consistència material: incapaços de ser físicament posseïts —com unes	cartes	d'amor, en comptes de la presència tangible de l'amant. És evident que
recorden el llaç enorme dels cinyells de les noies japoneses. Llegeixo	cartes	de Proust. 14 maig. Al matí anem a Rosquelles. L'hereu de
en negociar l'armistici. Per un amic que ha rebut noves de França (	carta	del dia 7) he sabut que allí preveuen l'armistici per a finals
diu que els elements militars d'ací consideren l'ofensiva d'Aragó com una	carta	decisiva: hi han enviat —diuen— 200 tancs i 20.000
Imatges destrossades, tot el contingut dels calaixos per terra, les	cartes	meves de festeig i les de la Josefina escampades d'ací d'allà... Després
A les tres, al sol, el termòmetre marcava 20 graus. Rebo	carta	de Bonamy Dobrée, que diu que m'enviarà nous llibres. L'assaig de
al llibre /From Anne to Victoria\! Avui, precisament, he rebut	carta	d'Eliot autoritzant-me a publicar la meva versió d'uns poemes seus.
que fa voleiar fulles, plomes i brins (però més aviat tebi). Rebo	carta	del poeta Casadevall, que es mostra molt interessat per les meves coses:
Lari conta anècdotes de quan era a la presó de Girona; els nens juguen a	cartes	. Tornant, el glaç blanqueja pel camí. 3 febrer. Sec, matí
fred. Hi torna a haver l'aigua glaçada. A la tarda tradueixo fragments de	cartes	de Rupert Brooke. Hi ha calma als fronts. Fa dies que no bombardegen
de neu, verdor tendra de faigs i de sègol. He anat al poble. He rebut una	carta	dient que ja està en mans dels editors la meva antologia anglesa. Aquesta
família. 30 abril. Al matí vaig a Casadevall, on dono una	carta	per a l'Àngel Masferrer, parlant de queviures. Canten rossinyols a les
primerenca, flor de maduixer. Treballo en el Coleridge. He rebut una	carta	molt encongidora de l'amic Roset: diu que només desitja "la pau
no va, per falta de benzina, el cotxe del correu, i no rebem diaris ni	cartes	. Repasso /Edinburgh\. 30 juny. Deprimit, no tinc
de La Fontaine que conté /Les Amours de Psyché\, opuscles i	cartes	. Mentre llegia, sento cap al Pirineu diverses explosions: fortes,
algun ploviscó, però després s'asserena. Vaig a Vilarmau amb l'avi. Rebem	carta	d'en Langdon-Davies anunciant que ens enviarà queviures: ens fa una
Capvespre gris. El parc té una immobilitat tardoral melangiosa. Hem rebut	carta	de John Langdon-Davies dient que ens enviarà queviures periòdicament. És
Solà per dir-me que ens enviarà aliments per als nens. Al cap de poc rebo	carta	d'en Langdon-Davies dient-me precisament que em trametrà queviures des
la senyora Solà. Com s'encadenen favorablement les coses! També he rebut	carta	de Jules Supervielle: està navré del retard de les seves trameses
cara al sol molt càlid, llegeixo comentaris de Valéry sobre Mallarmé (la	carta	a Royère) i més tard baixo al poble. He rebut carta de Langdon-Davies. Em
sobre Mallarmé (la carta a Royère) i més tard baixo al poble. He rebut	carta	de Langdon-Davies. Em diu que organitza una tramesa setmanal de
Rebo els poemes de Ros-Artigues que he de prologar, i una afectuosa	carta	d'ell. També m'ha escrit Palau-Fabre, que ha visitat en nom meu el poeta
com una estampa, com una visió irreal... 10 octubre. Rebo	carta	d'en Riba. Està molt content del meu article: diu que "l'he comprès
vídua Bofill i Mates em diu que em deixa encarregada la publicació de les	cartes	del seu marit, per a quan ella sigui morta. Jo li dic que hauria hagut de
demanar ajut en queviures per als escriptors catalans. Després porto les	cartes	al poble. L'avi ha serrat llenya tot el matí amb la Sinda, i l'Albert ha
de l'Arxiu. Aquest matí he anat al poble, on en Figuerola em dóna unes	cartes	d'en Francesc Trabal i l'Armand Obiols, que estan molt agraïts perquè, a
les Potències quant a la concessió de drets de bel·ligerància. Rebo una	carta	meravellosa d'en Vinyoli, amb un sonet admirable, digne del mateix Rilke,
verda, sota els pollancres nus. A la tarda estudio alemany una estona (	cartes	de la mare de Goethe i un fragment de Goethe sobre Herder). He anat al
que dóna al Nord: estem a 5 graus i mig sota zero. Escric unes	cartes	i vaig al poble. Baixant sento un bombardeig seguit, seguit —seguit com
forts bombardeigs, però no tan seguits com aquests darrers dies. Rebo	carta	de George Macy: diu que ha cursat les meves cartes demanant ajut per als
darrers dies. Rebo carta de George Macy: diu que ha cursat les meves	cartes	demanant ajut per als escriptors catalans necessitats. A la tarda vaig a
tres lleves més. Escric al professor Rudmose-Brown, que m'ha enviat unes	cartes	caòtiques i efusives. És un home que ho troba tot malament (en política)
poble; la Cèlia està malalta i el seu marit no ha vingut. Sempre em duu	cartes	, llibres o diners de Barcelona. Una de les meves impressions més
voluntariós, ressentit i cruel. ELL, com l'anomenava en gairebé totes les	cartes	, no va ser conscient d'haver estat injust amb el fill. Si la més vaga
un poema èpic. En fa referència molt més tard, bromejant, en una de les	cartes	a Bonsoms: ...Gràcies per les teves amables paraules. Me les he empassat
tan real, tan bo, tan atraient com una cara bonica. En una de les	cartes	a Bonsoms, molt més tard escrivia: ...l'estimat Fénelon, pesat,
en els seus poemes, aquiescència i experiència amorosa que sabem per una	carta	dirigida a Bonsoms, i per un fragment isolat de memòries, car li era
la noia, després masovera de la masia de la Creu, ens la dóna una de les	cartes	dirigides a Erasme Bonsoms. Una carta escrita a Venècia quan Bonsoms
de la Creu, ens la dóna una de les cartes dirigides a Erasme Bonsoms. Una	carta	escrita a Venècia quan Bonsoms vivia a Perpinyà, on havia de conèixer a
qui després deixaria tots els seus papers, i especialment recomanades les	cartes	del poeta, que tornaren al nostre país i es salvaren d'una segura
m'inquieta, com tu m'expliques en la teva llarga, estimada, meravellosa	carta	, perquè jo no enyoro mai res d'allò que puc retrobar fàcilment, com tu
Cervera, ja en els escassos esborranys de les seves memòries, ja en les	cartes	a Bonsoms, evocant els inicis de la seva amistat, malgrat que no deixa
pobre Catarineu, a qui no has perdonat encara la seva bretoleria. En les	cartes	que Erasme Bonsoms guardà amb religiós respecte es repeteix moltes
naturalesa de l'amic. Només que allò que Jeroni no diu en les seves	cartes	, però que és evident a través d'elles, és que la instintiva repulsió amb
múltiples i reiterats fracassos. Perquè digui el que digui en les seves	cartes	Jeroni, profeta d'un futur ja acabat i present a la seva consciència, la
temporada a les Torres de Padrós. Però en lloc de l'amic va arribar una	carta	d'excusa. L'excusa era vàlida, i Erasme escrivia la carta breu amb un

Pàgina 1 (de 279)

50 següents