DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
carter M 296 oc.
càrter M 40 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb carter Freqüència total:  336 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de les seves claus al pany, pendent del timbre, vetllant l'arribada del carter... Els llavis aprengueren el rictus amarg d'un bes inútil que jamai no li
d'un petit escamot que a l'establia bela. El seu fill és carter dins París, la gran vila; no trepitja els llaurats
"vulgar" o "ingenu"; en l'arquitectura fantàstica de la ciutat del carter Cheval, en la dels decorats de Georges Méliès; o encara aquella altra
la meva existència un esdeveniment extraordinari. Quan sentia el truc del carter a l'escala de casa, el cor em feia un salt dolorós de tan viu; si la carta
agafat el viarany de la pujada quan vaig sentir una trompeta. Era el carter rural que anunciava la seva arribada al poble. —Patró! —em cridà
de la vista del minúscul cuc verd. A l'entrada del poble, vaig topar el carter, que anava a posar-se la trompeta a la boca. —Una carta, patró! —
del calendari Els sants del calendari Quan, a les darreries de l'any, el carter ens porta amb el calendari l'anunci de l'any qui ve, i mentre espera
de substància entre la matèria de partida i l'objecte d'arribada: en el carter, les cartes per jugar neixen d'un buit, el forat del cartó; en el taller
la fa moure també am tanta calma, no se sab quina és la coixa. Per fi, el carter, am la darrera carta, i s'asseuen tots, i fan rotllo, i quan estan
en cuatro partes\. I el campaner: /Tú n'eres una\, i el carter, que no havia dit res, els respon /¡Soy el parado!\ I, amb un
per més que cada truc donat a la porta del pis, creient que era el carter, fes vibrar amb gran força aquells cors que, privats de tots els goigs de
mans; i sens impaciencia esperà la segona. Als vuit dies d'ésser fòra, el carter deixà una altra carta; mes aquesta no era d'en Blai, sinó d'en Lluis, que,
i que seguidament dos cops sonaren a la porta. —Em sembla que és el carter —digué la Catarina, aixecant-se de la cadira. —Vols dir? si ja és tan
a Setcases i a proveir a Camprodon. En entrar-hi, l'amo, que també feia de carter, li va dir: —Ah, dropo! Te diuen la Guilla, de mal nom. A fe
les sangs amb allò que l'hostaler li va dir. No pensava aleshores en el carter. Quan l'endemà, abans de trenc d'alba, va sortir de la casa, en sent a
d'alba, va sortir de la casa, en sent a unes dotze passes va eixir el carter a la finestra; i, aixecant el puny, deia entre dents: —Maleïda au de pas!
esprement amb les mans la nata per escórrer el xerigot. —El noi Jiu, el carter, diu que la volria dur a l'altar. Per ma part, trobi que és bon partit;
amb una barba negra estufada, una cara de burgès innoble amb una gorra de carter al cap. Moréas, tot menjant, s'anava mirant el quadro i vaig veure que
al Migdia a instal·lar-me i a treballar. Era ja a Ceret quan un dia el carter em portà una postal. Era de monsieur Fabre i m'anunciava la mort
la genteta de barri: xofers, escombriaires, dos o tres homes grocs, carters evidentment, amb la gorra sense visera; el botó frontal roig a dins del
ha ni església, ni rellotge públic, ni oficina de l'autoritat. Hi ha un carter, que porta un gran galó de plata a la gorra —que l'exudació cutània ha
de servei, amb un bigoti esverat, de pèl roig com la guineu. D'ofici, era carter. A Kropp, a Tjaden, a Westhus i a mi, ens tenia el dit a l'ull
i compta, malhumorat, els seus diners. —De segur que Himmelstoss, com a carter, és un home modest —dic, així que s'ha calmat la decepció d'Albert.— Què
per arribar a ésser el superior de Himmelstoss quan aquest tornés a ésser carter. Ja per davant es xalava pensant com les hi mesuraria. Era per això,
com un boig i s'escapà, corrent de quatre grapes. El seu cul ratllat de carter va brillar al clar de la lluna. Vam guillar a galop. Haie encara va
—diu Müller, rient. Aquesta és, ara, la nostra ambició: fer la guitza a un carter. Vaig a la barraca i explico a Tjaden tot el que ha passat, perquè pugui
i insegur. L'única cosa que li interessa són els diners. Quan arriba el carter amb la presumpció que porta algun gir postal, Guardiola obra sense fer
de la fitxa del rellotge de control. L'endemà tingué un incident amb el carter, perquè no va voler rebre de cap manera una lletra adreçada a Tomàs Duc i
van venir noves de la vostra malaltia en una lletra que ens va portar el carter, que, si abans era fadrí, ara és casat, encara que el malpaguin amb tant
Palau, en Rosés, en Royo, en Feliu i algun altre. També hi parava el Carter amb el seu fill, el Juanitu, el tràgic, que després va tenir una
en eixir ella. ¿I si demanava que li tornessin la carta? Veu entrar el carter amb el sac encarcarat a l'esquena, que deixa a terra barroerament. Obre
Tax\. L'endemà tenia a les meves mans el rebut corresponent: el carter me l'havia dut. Aquest procediment senzill, que estalvia temps,
El cor no comptava. LLurs cartes eren una bromera de cascada. I el carter mateix quan les repartia les duia a l'orella, com un cargol de mar,
donava a Antoni una llibreta, mentre Helena arreplegava la carta. El carter s'esperava, per aquella lletra certificada. —Veus? no falla. De Colònia.
famolenques— a la recerca de dades concretes sobre el sobtat enrenou. El carter va davallar les escales mig ullejant de gairell la moneda de plata que
uns segons de dubte, i va triar a mà dreta. Just en el moment que veia un carter que girava la propera cantonada, i com si prengués la direcció cap a ell.
—Molt terrible! —confirmo jo—. I, sobretot, per a una aristòcrata!— El carter —un xicot jove, amic meu—, ha travessat vint minuts de pluja per venir-me
les de lluna—, amb llum de petroli.) Els coneixements d'estenografia del carter li han permès llegir en la torcedura dels fanals un nom de rei: Eduard
orgullós d'haver-me lluït en Història Universal. —Qui sap! Qui sap! —fa el carter—. L'aristocràcia té els seus misteris i les seves alquímies. No es
molt filaberquínic— No sé ben bé què vol dir, el meu amic carter, amb la seva fraseologia. Però quan ell ho diu, així serà. Plovineja
hi havia més coses a contar. —Un borinot ros! —Tindrem notícies, nois!— El carter va venir aviat. Va repartir correu entre els veterans. Algú havia rebut
L'endemà, i l'altre endemà, i tots, no fèiem sinó esperar. Esperàvem el carter, esperàvem que ens fessin fer alguna cosa, esperàvem que anéssim al
i un nen amb un patinet. Fusters, pintors, manyans, verduleres, el carter, tots feien llur via, preocupats per la seva feina, conscients de la
Bé li deuria haver escrit alguna volta, a la seva mare, el fill... i el carter era un sedasser que en tot ficava el nas i tenia bona memòria... Ell li
comprendre que els porters, la minyona, el topògraf, el funcionari, el carter, la meva enamorada, la demi-vierge, etc., etc., eren, com la
l'impressiona el gest sempre ardit de la muntanya, i pensa en el carter que, temps endarrera, anava d'Esterri, Pallars, a Viella, capital de
de mil cent metres, amb dues hores justes de descans a Esterri. Els carters eren quatre, i tenien un dia de marxa i tres de descans. Duien el pes
impossible, però mira fixament el camí, amb ganes de veure pujar l'antic carter... El déu de la muntanya, pensa, ha donat una nova vida als vells i
El déu de la muntanya, pensa, ha donat una nova vida als vells i abnegats carters, que van morir de fatiga entre la neu: la vida lleugera, gloriosa i
per haver aconseguit la construcció d'un pont o per haver fet canviar el carter d'un poble. En aquest terreny de petites lluites, de rivalitats i de

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »