Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de les seves claus al pany, pendent del timbre, vetllant l'arribada del	carter	... Els llavis aprengueren el rictus amarg d'un bes inútil que jamai no li
d'un petit escamot que a l'establia bela. El seu fill és	carter	dins París, la gran vila; no trepitja els llaurats
"vulgar" o "ingenu"; en l'arquitectura fantàstica de la ciutat del	carter	Cheval, en la dels decorats de Georges Méliès; o encara aquella altra
la meva existència un esdeveniment extraordinari. Quan sentia el truc del	carter	a l'escala de casa, el cor em feia un salt dolorós de tan viu; si la carta
agafat el viarany de la pujada quan vaig sentir una trompeta. Era el	carter	rural que anunciava la seva arribada al poble. —Patró! —em cridà
de la vista del minúscul cuc verd. A l'entrada del poble, vaig topar el	carter	, que anava a posar-se la trompeta a la boca. —Una carta, patró! —
del calendari Els sants del calendari Quan, a les darreries de l'any, el	carter	ens porta amb el calendari l'anunci de l'any qui ve, i mentre espera
de substància entre la matèria de partida i l'objecte d'arribada: en el	carter	, les cartes per jugar neixen d'un buit, el forat del cartó; en el taller
la fa moure també am tanta calma, no se sab quina és la coixa. Per fi, el	carter	, am la darrera carta, i s'asseuen tots, i fan rotllo, i quan estan
en cuatro partes\. I el campaner: /Tú n'eres una\, i el	carter	, que no havia dit res, els respon /¡Soy el parado!\ I, amb un
per més que cada truc donat a la porta del pis, creient que era el	carter	, fes vibrar amb gran força aquells cors que, privats de tots els goigs de
mans; i sens impaciencia esperà la segona. Als vuit dies d'ésser fòra, el	carter	deixà una altra carta; mes aquesta no era d'en Blai, sinó d'en Lluis, que,
i que seguidament dos cops sonaren a la porta. —Em sembla que és el	carter	—digué la Catarina, aixecant-se de la cadira. —Vols dir? si ja és tan
a Setcases i a proveir a Camprodon. En entrar-hi, l'amo, que també feia de	carter	, li va dir: —Ah, dropo! Te diuen la Guilla, de mal nom. A fe
les sangs amb allò que l'hostaler li va dir. No pensava aleshores en el	carter	. Quan l'endemà, abans de trenc d'alba, va sortir de la casa, en sent a
d'alba, va sortir de la casa, en sent a unes dotze passes va eixir el	carter	a la finestra; i, aixecant el puny, deia entre dents: —Maleïda au de pas!
esprement amb les mans la nata per escórrer el xerigot. —El noi Jiu, el	carter	, diu que la volria dur a l'altar. Per ma part, trobi que és bon partit;
amb una barba negra estufada, una cara de burgès innoble amb una gorra de	carter	al cap. Moréas, tot menjant, s'anava mirant el quadro i vaig veure que
al Migdia a instal·lar-me i a treballar. Era ja a Ceret quan un dia el	carter	em portà una postal. Era de monsieur Fabre i m'anunciava la mort
la genteta de barri: xofers, escombriaires, dos o tres homes grocs,	carters	evidentment, amb la gorra sense visera; el botó frontal roig a dins del
ha ni església, ni rellotge públic, ni oficina de l'autoritat. Hi ha un	carter	, que porta un gran galó de plata a la gorra —que l'exudació cutània ha
de servei, amb un bigoti esverat, de pèl roig com la guineu. D'ofici, era	carter	. A Kropp, a Tjaden, a Westhus i a mi, ens tenia el dit a l'ull
i compta, malhumorat, els seus diners. —De segur que Himmelstoss, com a	carter	, és un home modest —dic, així que s'ha calmat la decepció d'Albert.— Què
per arribar a ésser el superior de Himmelstoss quan aquest tornés a ésser	carter	. Ja per davant es xalava pensant com les hi mesuraria. Era per això,
com un boig i s'escapà, corrent de quatre grapes. El seu cul ratllat de	carter	va brillar al clar de la lluna. Vam guillar a galop. Haie encara va
—diu Müller, rient. Aquesta és, ara, la nostra ambició: fer la guitza a un	carter	. Vaig a la barraca i explico a Tjaden tot el que ha passat, perquè pugui
i insegur. L'única cosa que li interessa són els diners. Quan arriba el	carter	amb la presumpció que porta algun gir postal, Guardiola obra sense fer
de la fitxa del rellotge de control. L'endemà tingué un incident amb el	carter	, perquè no va voler rebre de cap manera una lletra adreçada a Tomàs Duc i
van venir noves de la vostra malaltia en una lletra que ens va portar el	carter	, que, si abans era fadrí, ara és casat, encara que el malpaguin amb tant
Palau, en Rosés, en Royo, en Feliu i algun altre. També hi parava el	Carter	amb el seu fill, el Juanitu, el tràgic, que després va tenir una
en eixir ella. ¿I si demanava que li tornessin la carta? Veu entrar el	carter	amb el sac encarcarat a l'esquena, que deixa a terra barroerament. Obre
Tax\. L'endemà tenia a les meves mans el rebut corresponent: el	carter	me l'havia dut. Aquest procediment senzill, que estalvia temps,
El cor no comptava. LLurs cartes eren una bromera de cascada. I el	carter	mateix quan les repartia les duia a l'orella, com un cargol de mar,
donava a Antoni una llibreta, mentre Helena arreplegava la carta. El	carter	s'esperava, per aquella lletra certificada. —Veus? no falla. De Colònia.
famolenques— a la recerca de dades concretes sobre el sobtat enrenou. El	carter	va davallar les escales mig ullejant de gairell la moneda de plata que
uns segons de dubte, i va triar a mà dreta. Just en el moment que veia un	carter	que girava la propera cantonada, i com si prengués la direcció cap a ell.
—Molt terrible! —confirmo jo—. I, sobretot, per a una aristòcrata!— El	carter	—un xicot jove, amic meu—, ha travessat vint minuts de pluja per venir-me
les de lluna—, amb llum de petroli.) Els coneixements d'estenografia del	carter	li han permès llegir en la torcedura dels fanals un nom de rei: Eduard
orgullós d'haver-me lluït en Història Universal. —Qui sap! Qui sap! —fa el	carter	—. L'aristocràcia té els seus misteris i les seves alquímies. No es
molt filaberquínic— No sé ben bé què vol dir, el meu amic	carter	, amb la seva fraseologia. Però quan ell ho diu, així serà. Plovineja
hi havia més coses a contar. —Un borinot ros! —Tindrem notícies, nois!— El	carter	va venir aviat. Va repartir correu entre els veterans. Algú havia rebut
L'endemà, i l'altre endemà, i tots, no fèiem sinó esperar. Esperàvem el	carter	, esperàvem que ens fessin fer alguna cosa, esperàvem que anéssim al
i un nen amb un patinet. Fusters, pintors, manyans, verduleres, el	carter	, tots feien llur via, preocupats per la seva feina, conscients de la
Bé li deuria haver escrit alguna volta, a la seva mare, el fill... i el	carter	era un sedasser que en tot ficava el nas i tenia bona memòria... Ell li
comprendre que els porters, la minyona, el topògraf, el funcionari, el	carter	, la meva enamorada, la demi-vierge, etc., etc., eren, com la
l'impressiona el gest sempre ardit de la muntanya, i pensa en el	carter	que, temps endarrera, anava d'Esterri, Pallars, a Viella, capital de
de mil cent metres, amb dues hores justes de descans a Esterri. Els	carters	eren quatre, i tenien un dia de marxa i tres de descans. Duien el pes
impossible, però mira fixament el camí, amb ganes de veure pujar l'antic	carter	... El déu de la muntanya, pensa, ha donat una nova vida als vells i
El déu de la muntanya, pensa, ha donat una nova vida als vells i abnegats	carters	, que van morir de fatiga entre la neu: la vida lleugera, gloriosa i
per haver aconseguit la construcció d'un pont o per haver fet canviar el	carter	d'un poble. En aquest terreny de petites lluites, de rivalitats i de

Pàgina 1 (de 8)

50 següents