Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—era encara molt petit. Va córrer cap a ella sense ni treure's la	cartera	, que li penjava al costat, i, gairebé sense alè: "Mare —exclamà—, mare
vist, en un tramvia, una noia que feia de conductora i una altra amb la	cartera	de cobrador. A les parets hi ha la densa policromia dels cartells de
mestressa, i s'encamina al bar, darrera el qual s'ajup per recollir una	cartera	d'on treu diverses targes que porta cap a la taula—. És aquesta. L'home
la sendera sinuosa del roquissar i avançar després pel malecó amb la	cartera	a l'esquena. Ella, des del pont, sortia encara a rebre'l, i el besava
de donar-me l'adreça. Sempre, des de llavors, doblegada dins la	cartera	, he duit la carta a damunt. El paper s'ha anat fent vell, embrutant-se de
del suc d'un pollastre de nevera, ha ficat mà a la butxaca, ha tret una	cartereta	ronyosa i de la cartereta una postal. Jo he mirat la postal amb el
nevera, ha ficat mà a la butxaca, ha tret una cartereta ronyosa i de la	cartereta	una postal. Jo he mirat la postal amb el respecte i la correcció amb què
aquell senyor que no surt mai de casa perquè té por que no li robin la	cartera	o el mossegui un gos. Ja he apuntat en aquestes notes que a Tahití no és
General. ¿Quants d'anys havien passat des d'aquell vespre? Es tragué la	cartera	, que tenia un doble fons, i cercà un paper. Eren versos. Se'ls sabia de
vaig deslligar la cinteta i la hi vaig donar i de seguida es va treure la	cartera	i la va desar a dintre. I d'un plec de no sé on em van sortir ganes de
varen acabar guanyant com sempre, menys Mado que pagà les pèrdues amb la	cartera	de Bobby, considerant que no estava bé que la mestressa de la casa
mil pessetes, acceptada pel meu germà, passi immediatament a aquesta	cartera	. Antoni Mates havia trobat la manera d'articular paraules. Una manera poc
cap de tres minuts, tornà amb la famosa lletra. Guillem se la guardà a la	cartera	. —Escolti, senyor Baró, abans de migdia tindrà el borrador de la carta
el pare em veiés!", pensa Laura, contemplant-se en el mirall de la seva	cartera	de llangardaix de Java: la més cara que Tomàs va veure en un aparador de
perdut prats enllà amb el seu /Bugatti\ carregat d'amics, la	cartera	atapeïda de bitllets de banc. Els vestits, les joies, els llibres, el
desistit d'atacar per aquí i fa la prova a base dels textos. Tira mà de	cartera	i treu tot de folis a màquina; posa al davant un article de "Das
fosca i solitària, passés un home del qual sabessis que porta la	cartera	plena de bitllets de banc? ¡Que lluny que ets de les nocions del bé i del
claror vaig acabar de despullar-me. Volia posar els lluïsos dintre la	cartera	i embolicar aquesta dintre un mocador que posaria sota el coixí. Va
un aire natural, d'absoluta confiança. Sense tocar els lluïsos ni la	cartera	, vaig penjar l'armilla i l'americana al respatller de la cadira, i
Vaig escorcollar les butxaques interiors. Quin sobresalt! No hi havia la	cartera	. Només, en un butxacó, un duro espanyol que no havia volgut canviar. No
la veritat. Vaig pujar a la cambra suposant, en veu alta, que potser la	cartera	m'havia caigut en vestir-me. Recordava que havia pensat posar-me-la sota
veu alta i en presència de tots, segons expressa voluntat del pare. D'una	cartera	que no abandona, Gaspar en treu un sobre. El deixa damunt la taula.
el tornaven a l'enigmàtic món de les persones grans. Recelós, amb la	cartera	a la mà, capjup no veia res al seu entorn, com si avancés d'esma o
de la seva mare l'havia consolat i distret del seu fracàs. Deixà la	cartera	als seus peus, es va treure el ganivet de la butxaca, collí un branquilló
Josep no va poder reprimir un moviment d'esglai. Arreplegà la	cartera	i va desaparèixer corrents. Mònica el veié com s'esmunyia cap al fons del
—Dóna'm, doncs, cinc dracmes. Zorbàs es va treure de la butxaca la	cartera	de cuir, destrossada. —Té —va dir, i van somriure els seus llavis encara
la Borbònica i realitzar el plan de monarquia que En Prim portava en	cartera	per a canviar el sentit monàrquic espanyol, que ara no l'explicarem
No tenen dret a demanar Corts constituents els que no tenen en	cartera	una proposició de nova llei constitucional. Les abstraccions, les
a un abim, que benaventurat el que hi queia; després palpar-me la	cartera	i estrènyer les dues mil pessetes i donar-les per ben perdudes i per fi
de l'elefant (l'elefant els féu una il·lusió extraordinària), unes	carteres	grans, paper, llapis bons, i res més, perquè amb tot això ja n'hi havia
a haver-se trobat en altre lloc i amb prou quantitat de diner en la seva	cartera	, l'hauría pres per a la fi del món... XI. La valua de lo que es
taca; que aquesta taca es transformà aviat en un senyor qui portava una	cartera	a les mans; que quan més capficat anava el tal senyor mirant i remirant
féu gestos, començà de córrer i en son apressament deixà relliscar la	cartera	entre l'armilla i l'americana. Tot continuava solitari i la cartera a uns
la cartera entre l'armilla i l'americana. Tot continuava solitari i la	cartera	a uns quants passos del mariner; només allargar el braç i ja era seva.
allargar el braç i ja era seva. Doncs bé, el mariner allargà el braç i la	cartera	anà a raure dintre la butxaca. Però cada possibilitat d'actuació que el
solució hauria sigut son tret característic: Que podria haver tornat la	cartera	a son propietari en l'instant de caure; que podria haver pres els
un cas semblant. Sí, respondré, però tinguem en compte que no sempre eren	carteres	ço que es presentava a l'ull del nostre home i que de vegades, en lloc
la capital argentina. El desconegut, en canvi, tenia bells projectes en	cartera	. "Si la Catarina..." La llum mancava. Lluny del braser el fred es feia
amb un senyor de barba blanca que duia un barret d'ales amples, una	cartera	especial i una bossa de mussolina per l'estil d'una que nosaltres teníem
les tres petaques de plata que li havien regalat, endreçà la lletra a la	cartera	i un pessigolleig li lliscà per la pell. Aquell esclat de passió el feia
n'havia trobat un, i en ficar la mà a l'infern del gec, es trobà sense	cartera	: la hi havien robada! Però això que en altre moment potser l'hauria
cap veritat i sense emoció de cap mena. En canvi, obriu i repasseu les	carteres	dels nostres col·leccionistes de dibuixos i gravats, i allà veureu
vegada em va tornar, a Barcelona, el retrat meu, que m'havia caigut de la	cartera	: —T'assembles tant al meu pare, que més m'estimo no tenir sinó un retrat
fins que es trobà els cinc bitllets de mil molt ben col·locats a la	cartera	. Però en general, durant aquella marxa crítica, les emanacions del seu
A veure-les —va dir ella, amb el dubte a la veu. Arnau es tragué la	cartera	i les hi va ensenyar rera l'ampit de la llotja, prement els bitllets a
dels dits abans d'hora. Ramona va fer un sospir profund, mentre la	cartera	es tornava a amagar vora la pitrera d'Arnau. —D'on les has tretes? —va dir
del gest li van fer obrir els braços, ella va posar-li a la mà la	cartera	d'ell, alleugerida, abans de desaparèixer per una portella. —No
alegrement, de més enllà de la portella, mentre ell es desava d'esma la	cartera	i, amb la llengua entre els llavis, assaboria el record d'aquell bes. El
havien esborrat: Ramona aprofitant el seu primer bes per a buidar-li la	cartera	. Calia, doncs, que es fixés ben bé en aquell trajecte d'amor, per
bitllet. Però d'esma, en trobar-se el portamonedes buit, s'havia tret la	cartera	, l'havia oberta. Hi va veure, incrèdul, un triangle acolorit entre

Pàgina 1 (de 33)

50 següents