Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
casament M 2103 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb casament Freqüència total:  2103 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del Santo n'havia fet definitivament el refugi de les decepcions del seu casament. S'habituà talment a elles, a llurs persones i als treballs, que cada cop
amb la seva dona. A la fi del sopar el padrí pensà que potser ara, amb el casament de la filla, aconseguirien sense esforç el que mai no havien pogut
de Mila, i era també sa mare, interessats tots dos que es portés a cap el casament. Perquè, quin partit millor se li podia oferir? En tot Santa Maria no hi
el pensament. El vell, per la seva banda, estava trastocat amb aquell casament, inflat d'orgull per la futura nora. —No ha tingut mal ull, el garneu. I
per veure contenta la Mila, per fer-li agradable la casa i apressar el casament. Un dia Tiago, amb l'ajut del padrí de la noia, pogué, per fi, decidir
s'hagués sotmès de bon grat; fins i tot era capaç de renunciar a aquell casament, per poc que sospités que Mila no hi anava de grat, baldament fos la cosa
desitjat per a Mila amb més il·lusió. Sinó que ell pensava que en aquell casament radicava el futur benestar de la noia. Aquells dies totes les mirades
i amb el padrí per tal de precisar la data en què podria celebrar-se el casament, car no existia ja cap motiu per a esperar més. Els promesos tenien
inclòs ell i tot, era la persona més interessada a veure realitzat aquell casament. A part de les riqueses, Tiago la tractava amb afecte, i al seu davant,
que els parents de Tiago i Mila del Santo tenien posades en aquell casament se n'anaren per terra i el cor se'ls emplenà a tots d'ira i de disgust.
la seva filla pogués estar sincerament enamorada de Tino Costa, que el casament amb Tiago de Candaina, que tant l'havia il·lusionada i que ja donava per
plorant. S'havia il·lusionat tant amb la seva filla i amb aquell casament! Li costava tant, malgrat tot, avenir-se a aquella possibilitat! El padrí
tornava de l'aigua, tia Càndia del Noro l'aturà i li va parlar del seu casament. —És veritat, Sileta, el que m'han dit? —Sileta somrigué: "Déu meu
cercaria entre els seus coneguts una casa on pogués viure fins al seu casament. Sileta, davant aquell desig d'ell, semblà trista i a la vegada desitjosa
de la qual disposaven ja les coses d'ella. Allí esperaria fins al seu casament amb Quim Bisa, que es celebraria sense dilacions. A més, també Quim,
sentia encantat, perquè tenia una ànima angèlica i li semblava que aquell casament havia estat per a ell una sort. Del matrimoni havien nascut dues filles i
brillants; el seu rostre irradiava tothora alegria. Havia fet un bon casament, i l'avenir se li pintava amb bells colors. Aquell matí, Joana era la que
més, a causa de les privacions i les fatigues. La Pigada havia fet un mal casament. La mare s'hi havia oposat amb totes les seves forces, però ella, la
promesos i al cap de poc temps Càndida li pregava que avancessin el casament, car tenia pressa a sortir d'aquella casa. Feia tres mesos escassos que
era una de les cases de pagesos més florents. A la casa, després d'aquell casament, només hi quedaren la vella Pigada i l'única filla del matrimoni, encara
del segle XVI. Els qui suraren foren desnacionalitzats pels casaments castellans —els Cardona, els Requesens—; els qui s'enfonsaren acabaren de
després... /Anguila\ Després, gat escaldat: totes van de cara al casament. /Maria\ I tu el que vols és passar una estona a cada cantonada
Hi havia desfilat tota la societat de Palma. D'allà havien sortit casaments, flirts, murmuracions, fins i tot un infant nat per generació espontània.
Barcelona que, segons Xènius, estudiava per gran capital! Llegits els casaments i les defuncions, els ulls de la cupletista es toparen amb un telegrama:
els teus dubtes. Pensa mal i encertaràs. Ai, sí! Cal apressar el casament de l'Ernestina. Ens en malfiarem del nostre gendre; hipòcrita! [(Sona
al cor. Del convent ja m'apar de sentir les campanes, per al meu divinal casament. Golferic Per què un somni d'eterna infantesa a la tanca
totes les rajoles venien de l'obra. I va dir que era el seu obsequi de casament. Es van abraçar amb en Quimet, i en Cintet, amb els ulls de vaca aturats,
vestit de cada dia encara que sigui nou... Les noies són així. I tots els casaments que he fet... tots els bons casaments que he fet, la noia anava de núvia.
Les noies són així. I tots els casaments que he fet... tots els bons casaments que he fet, la noia anava de núvia. Quan vam sortir en Quimet va dir, li
havia fet i l'aprenent va dir a la mare d'en Quimet que mossèn Joan, pel casament de la seva germana, també havia parlat del Paradís i dels primers pares i
l'espasa aflamada... tot igual; només eren diferents les flors que en el casament de la seva germana havia dit que eren grogues i l'aigua dels rierols que
veure i que havien sabut que al costat del seu saló hi havia un ball de casament i a veure si els deixàvem ser de la colla perquè necessitaven alegria i
la una. La casa té tres pisos. Et podràs refer del que vas gastar amb el casament, perquè aquest senyor té pressa i aquesta feina et farà hores
podia explicar la nit de nuvis a la senyora Enriqueta, perquè el dia del casament, quan vam arribar al pis, en Quimet em va fer anar a buscar provisions,
podíem aguantar el riure i a l'últim la Rita li va dir, de la broma del casament, i li va dir que no es volia casar, que volia veure món, i que no es
que va ser un festeig llarg, van passar al festeig de preparació de casament. Vam fer venir una modista dues vegades a la setmana i vam fer sala de
ploma de colom molt fina si cau d'enlaire. XLVIII I va venir el casament. Tota la nit havia plogut i a l'hora d'anar a l'església queia l'aigua a
de núvia perquè jo vaig voler que es vestís de núvia, perquè un bon casament és un casament amb la noia vestida de núvia. I vam fer el casament i, al
perquè jo vaig voler que es vestís de núvia, perquè un bon casament és un casament amb la noia vestida de núvia. I vam fer el casament i, al mateix temps,
un bon casament és un casament amb la noia vestida de núvia. I vam fer el casament i, al mateix temps, la celebració de l'aniversari del meu casament amb
fer el casament i, al mateix temps, la celebració de l'aniversari del meu casament amb l'Antoni. La senyora Enriqueta que es feia vella de pressa va regalar
va fer anunciar per en Vicenç que celebràvem l'aniversari del nostre casament. I la Rita em va venir a fer un petó. Em va dir baixet, mentre en Vicenç
vides, les unes entreteixides amb les altres, però que una mort o un casament, de vegades, no sempre, les separava, i la vida de debò, lliure de tota
era freda i em vaig enrecordar que el dia abans, al matí, a l'hora del casament, havia plogut fort i vaig pensar que a la tarda, quan aniria al parc com
llampant a les colònies, obtenint, per la gràcia o la desgràcia dels casaments, el parentiu amb noms més acreditats i més il·lustres, donant un
sabia vestir tan bé i que el cobejaven unes quantes mares de família. El casament amb Maria Carreres no va ésser del tot satisfactori per don Tomàs, que
va conèixer en un ball famós que es va donar a Barcelona quan el primer casament d'Alfons XII. Aleshores Leocàdia duia una cotilla estranguladora i un
experimentada, que tanca els nuvis a la cambra després del sopar del casament, o si es tractava del somriure d'aquells botxins imperials que cosien un
aigualides. El que és veritat, és que el senyor Pujol s'adonà que el casament de la seva filla era una cosa tan necessària com el pa que menjaven tots.
com a partit econòmic i social, va demanar la mà de Conxa, i quan el casament va fer-se amb una pompa barroca i insultant a l'església de la Mercè.

  Pàgina 1 (de 43) 50 següents »