×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb casar |
Freqüència total: 9825 |
CTILC1 |
espantosos aldarulls amb la victòria dels nous déus olímpics, Zeus es va | casar | amb Themis, sospitem que reduint prèviament la seva estatura i la seva | amb les sàviament proporcionades entitats noves. També, com Themis, es va | casar | amb el suprem triomfador, reduint, ho gosem suposar, les seves | força cansat de tantes recents lluites i enterbolit per la victòria. " | Casem | -nos-hi." Ja matrimoni, Metis no cessava d'advertir, amonestar i ensenyar | d'Ares o de Flègias —i, en aquest cas, germà de Coronis—, a punt de | casar | -se amb Dia, va donar al seu futur sogre Dioneu la paraula de lliurar-li | i encara així et trairan, si els convé. Només perquè cal, procura de | casar | -te amb una noia que t'agradi i mira, que és un meravellós esforç, | la Còlquida. Varen arrabassar les òrfenes filles de Pàndaros, mentre es | casaven | , i varen lliurar-les a les Erínies. Amb el temps, una d'elles, Caelaeno, | "I l'heroi que m'ha de salvar serà una perfecta bellesa masculina, i ens | casarem | , i etcètera." La donzella oficial s'endormiscava, i les aigües no | senyora Magdalena Blasi. "L'única cosa que li aprovo és que va tractar, | casant | -s'hi o amistançant-s'hi, una pila d'homes." "El Mal", | en el qual intervenen un noi i una noia veïns que s'estimen i es volen | casar | , uns pares incomprensius que s'hi oposen no sabem per què —potser només | de cor l'única assignatura que li importava, i el noi i la noia es varen | casar | . Aleshores decidien de provar l'aventura de l'escenari. Davant una sala | tot el dia al davant d'un blanc mur. Ah, ja ho endevino, és perquè demà et | casaràs | ", prosseguia l'experimentada dona. "No et faci por, filla meva. Totes, | m'hi resigno", es condolia el marit pagès. "I amb ella m'hauré de | casar | ?", s'esfereïa el pensament del taciturn companyó —i el mot tampoc no ens | sap què." Per fi pensaren a l'una que Mila, a despit de tot, anava a | casar | -se. Molts eren els qui l'havien pretesa en va: d'entre ells, el més tenaç | jove i sense fills, havent ja de temps renunciat a la idea de tornar-se a | casar | , vivia sol a la casa pairal amb una vella criada que el servia. Era un | Molts d'ells no havien anat una sola vegada al poble: naixien, es | casaven | i morien prop de llurs bous, de llurs prats i de llurs barraques, i els | i l'estimava. "La vida és això, Mila: la vida és Tiago de Candaina, és | casar | -se, tenir fills i criar-los i educar-los en la virtut i en la religió | a la seva conducta. Quim Bisa li parlà, en efecte, de la seva intenció de | casar | -se; li confessà el seu amor per Sileta i el propòsit que alimentava de | no l'havia ja coneguda: quan ell arribà al poble la noia s'havia | casat | feia poc i se n'havia anat a viure amb el seu marit en un poblet de | aquí, dedica't a una ocupació honorable, cerca una dona digna de tu i | casa | 't: organitza la teva vida sota la nova realitat que s'haurà revelat als | coses que donaren sentit a la meva vida, i per ella vaig renunciar a | casar | -me de nou. Arribà un dia en què, cansat de rodar d'una banda a l'altra | i pateix. Després torna, o, més ben dit, tornaràs sense proposar-t'ho, i | casa | 't. Casa't, perquè ja ho saps: què farà l'home sol? Si caiguessin, l' | Després torna, o, més ben dit, tornaràs sense proposar-t'ho, i casa't. | Casa | 't, perquè ja ho saps: què farà l'home sol? Si caiguessin, l'un aixecarà l' | però, ai de l'home sol! Que quan caurà no tindrà ningú per a aixecar-lo. | Casa | 't, doncs, i si Déu et concedeix tenir fills gaudiràs de l'única felicitat | han ressuscitat de cop en la seva ànima. Mila del Santo ja no es vol | casar | . "Mila del Santo ha begut el suc de les herbes collides a la lluna; ha | comentant el fet en un rotlle de dones. Mila del Santo ja no es vol | casar | . Hi havia, això no obstant, una noia que no s'estranyava del fet, i | vella tradició, educats en els principis de la més pura virtut. S'havia | casat | amb una dona bellíssima, estava profundament enamorat de la seva muller, | ajut. —Ell —digué—, si no hagués ocorregut aquella desgràcia, s'hauria | casat | amb mi. M'ho tenia promès: m'ho jurà per la memòria de la seva mare. No | de les seves amigues, de tots els qui li podien parlar. "Si mal no ve, es | casà | amb ella." "I si fos casat?" "D'un home com ell pot esperar- | bondat, adornada de totes les virtuts, i quan estava, sobretot, a punt de | casar | -se? No; això, Quim no ho podia concebre. Tenien raó els propis pares; | L'estimo, la Mila... Com t'ho diré? L'estimo. —Però l'estimes per a | casar | -t'hi? —L'estimo! Fou un impuls d'irritació, fou com el gest de l' | , a despit de tot: —Però (perdona'm la meva insistència), l'estimes per a | casar | -t'hi? El meu goig més gran seria que ho fessis així, que renunciessis a | entre festes i diversions, estimada de tots i afalagada. Estava a punt de | casar | -se amb un noi ric, d'excel·lent família, bon mosso i de disposició, ple | la diferència d'edats, ella havia concebut l'esperança que el seu fill es | casaria | amb Sileta. La realització d'aquest somni fou durant molts anys la seva | mai no es realitzaria, i Maria Àgueda desesperà que el seu fill arribés a | casar | -se a la fi amb una noia de Santa Maria. A causa d'això, quan va | els qui pensaven que era una llàstima que Sileta no tingués ja l'edat de | casar | -se. Un home a la casa i, sobretot, un home com Quim Bisa —car per a | la de sempre. Si Tino Costa tornaria; si no se'l veuria més. Si ella es | casaria | encara amb Tiago de Candaina; si es tancaria en un convent. Havia passat | Santa Maria tenia el convenciment que Sileta i Quim Bisa acabarien per | casar | -se. Algunes tardes de diumenge ja els havien vist plegats a passeig; a | sembla que ella va cada dia pitjor. Tal volta per ell hauria estat un bé | casar | -se amb Mila; potser en ella hauria trobat la pau i la serenitat que | et porti a Santa Maria. A més a més, et faré un obsequi. Primer t'has de | casar | ; després, ja casada, hi baixaràs amb ell. Potser jo també..." I Mila | atrevia. Els meus pares ja són vells; el meu germà gran, ja ho saps, es va | casar | ; la mare es pot dir que ha quedat tota sola a casa. Ells m'insten ja de | que ell mateix es sentí com esverat d'haver-la feta. —Vols que ens | casem | , Sileta? Ella va aixecar els ulls serens vers ell —els seus ulls eren com | veieu; a ell no se'l veu amb cap noia. —Ca! Com vols que s'hi | casi | , després del que ella ha fet? —Estic certa que ho faria; hi posaria la mà | desigs de Mila, preguntà a Anselma si volia anar a Santa Maria quan es | casés | (estava ja per casar-se), que li donaria terres allí i posaria la casa a | a Anselma si volia anar a Santa Maria quan es casés (estava ja per | casar | -se), que li donaria terres allí i posaria la casa a la seva disposició. | que sense gran entusiasme, buscà a la fi una rica pubilla, amb la qual es | casà | ; encara avui els seus fills i els seus néts continuen sostenint a Santa | d'aquelles delícies —ni d'aquells turments— sentimentals: fornica o es | casa | , i en paus. "Ans he seguit delits comuns de poble", escrivia | al riu el seu amic persa, Eriban, que s'hi ofegà; la vídua del persa es | casà | després amb un comerciant armeni, del qual tingué una noia, casada més | tard amb un grec; una filla d'aquest matrimoni s'instal·là a França i va | casar | -se amb el pare del regicida Ravaillac. Si el braman no hagués relliscat, | no hagués relliscat, Eriban no hauria mort, ni la seva muller s'hauria | casat | amb l'armeni, ni etcètera, etcètera, ni Ravaillac hauria nascut, per | l'Església. Només dins el matrimoni —mal menor— queda redimit. "Més val | casar | -se que abrusar-se", precisa sant Pau. En definitiva, fóra millor no |
|