Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

espantosos aldarulls amb la victòria dels nous déus olímpics, Zeus es va	casar	amb Themis, sospitem que reduint prèviament la seva estatura i la seva
amb les sàviament proporcionades entitats noves. També, com Themis, es va	casar	amb el suprem triomfador, reduint, ho gosem suposar, les seves
força cansat de tantes recents lluites i enterbolit per la victòria. "	Casem	-nos-hi." Ja matrimoni, Metis no cessava d'advertir, amonestar i ensenyar
d'Ares o de Flègias —i, en aquest cas, germà de Coronis—, a punt de	casar	-se amb Dia, va donar al seu futur sogre Dioneu la paraula de lliurar-li
i encara així et trairan, si els convé. Només perquè cal, procura de	casar	-te amb una noia que t'agradi i mira, que és un meravellós esforç,
la Còlquida. Varen arrabassar les òrfenes filles de Pàndaros, mentre es	casaven	, i varen lliurar-les a les Erínies. Amb el temps, una d'elles, Caelaeno,
"I l'heroi que m'ha de salvar serà una perfecta bellesa masculina, i ens	casarem	, i etcètera." La donzella oficial s'endormiscava, i les aigües no
senyora Magdalena Blasi. "L'única cosa que li aprovo és que va tractar,	casant	-s'hi o amistançant-s'hi, una pila d'homes." "El Mal",
en el qual intervenen un noi i una noia veïns que s'estimen i es volen	casar	, uns pares incomprensius que s'hi oposen no sabem per què —potser només
de cor l'única assignatura que li importava, i el noi i la noia es varen	casar	. Aleshores decidien de provar l'aventura de l'escenari. Davant una sala
tot el dia al davant d'un blanc mur. Ah, ja ho endevino, és perquè demà et	casaràs	", prosseguia l'experimentada dona. "No et faci por, filla meva. Totes,
m'hi resigno", es condolia el marit pagès. "I amb ella m'hauré de	casar	?", s'esfereïa el pensament del taciturn companyó —i el mot tampoc no ens
sap què." Per fi pensaren a l'una que Mila, a despit de tot, anava a	casar	-se. Molts eren els qui l'havien pretesa en va: d'entre ells, el més tenaç
jove i sense fills, havent ja de temps renunciat a la idea de tornar-se a	casar	, vivia sol a la casa pairal amb una vella criada que el servia. Era un
Molts d'ells no havien anat una sola vegada al poble: naixien, es	casaven	i morien prop de llurs bous, de llurs prats i de llurs barraques, i els
i l'estimava. "La vida és això, Mila: la vida és Tiago de Candaina, és	casar	-se, tenir fills i criar-los i educar-los en la virtut i en la religió
a la seva conducta. Quim Bisa li parlà, en efecte, de la seva intenció de	casar	-se; li confessà el seu amor per Sileta i el propòsit que alimentava de
no l'havia ja coneguda: quan ell arribà al poble la noia s'havia	casat	feia poc i se n'havia anat a viure amb el seu marit en un poblet de
aquí, dedica't a una ocupació honorable, cerca una dona digna de tu i	casa	't: organitza la teva vida sota la nova realitat que s'haurà revelat als
coses que donaren sentit a la meva vida, i per ella vaig renunciar a	casar	-me de nou. Arribà un dia en què, cansat de rodar d'una banda a l'altra
i pateix. Després torna, o, més ben dit, tornaràs sense proposar-t'ho, i	casa	't. Casa't, perquè ja ho saps: què farà l'home sol? Si caiguessin, l'
Després torna, o, més ben dit, tornaràs sense proposar-t'ho, i casa't.	Casa	't, perquè ja ho saps: què farà l'home sol? Si caiguessin, l'un aixecarà l'
però, ai de l'home sol! Que quan caurà no tindrà ningú per a aixecar-lo.	Casa	't, doncs, i si Déu et concedeix tenir fills gaudiràs de l'única felicitat
han ressuscitat de cop en la seva ànima. Mila del Santo ja no es vol	casar	. "Mila del Santo ha begut el suc de les herbes collides a la lluna; ha
comentant el fet en un rotlle de dones. Mila del Santo ja no es vol	casar	. Hi havia, això no obstant, una noia que no s'estranyava del fet, i
vella tradició, educats en els principis de la més pura virtut. S'havia	casat	amb una dona bellíssima, estava profundament enamorat de la seva muller,
ajut. —Ell —digué—, si no hagués ocorregut aquella desgràcia, s'hauria	casat	amb mi. M'ho tenia promès: m'ho jurà per la memòria de la seva mare. No
de les seves amigues, de tots els qui li podien parlar. "Si mal no ve, es	casà	amb ella." "I si fos casat?" "D'un home com ell pot esperar-
bondat, adornada de totes les virtuts, i quan estava, sobretot, a punt de	casar	-se? No; això, Quim no ho podia concebre. Tenien raó els propis pares;
L'estimo, la Mila... Com t'ho diré? L'estimo. —Però l'estimes per a	casar	-t'hi? —L'estimo! Fou un impuls d'irritació, fou com el gest de l'
, a despit de tot: —Però (perdona'm la meva insistència), l'estimes per a	casar	-t'hi? El meu goig més gran seria que ho fessis així, que renunciessis a
entre festes i diversions, estimada de tots i afalagada. Estava a punt de	casar	-se amb un noi ric, d'excel·lent família, bon mosso i de disposició, ple
la diferència d'edats, ella havia concebut l'esperança que el seu fill es	casaria	amb Sileta. La realització d'aquest somni fou durant molts anys la seva
mai no es realitzaria, i Maria Àgueda desesperà que el seu fill arribés a	casar	-se a la fi amb una noia de Santa Maria. A causa d'això, quan va
els qui pensaven que era una llàstima que Sileta no tingués ja l'edat de	casar	-se. Un home a la casa i, sobretot, un home com Quim Bisa —car per a
la de sempre. Si Tino Costa tornaria; si no se'l veuria més. Si ella es	casaria	encara amb Tiago de Candaina; si es tancaria en un convent. Havia passat
Santa Maria tenia el convenciment que Sileta i Quim Bisa acabarien per	casar	-se. Algunes tardes de diumenge ja els havien vist plegats a passeig; a
sembla que ella va cada dia pitjor. Tal volta per ell hauria estat un bé	casar	-se amb Mila; potser en ella hauria trobat la pau i la serenitat que
et porti a Santa Maria. A més a més, et faré un obsequi. Primer t'has de	casar	; després, ja casada, hi baixaràs amb ell. Potser jo també..." I Mila
atrevia. Els meus pares ja són vells; el meu germà gran, ja ho saps, es va	casar	; la mare es pot dir que ha quedat tota sola a casa. Ells m'insten ja de
que ell mateix es sentí com esverat d'haver-la feta. —Vols que ens	casem	, Sileta? Ella va aixecar els ulls serens vers ell —els seus ulls eren com
veieu; a ell no se'l veu amb cap noia. —Ca! Com vols que s'hi	casi	, després del que ella ha fet? —Estic certa que ho faria; hi posaria la mà
desigs de Mila, preguntà a Anselma si volia anar a Santa Maria quan es	casés	(estava ja per casar-se), que li donaria terres allí i posaria la casa a
a Anselma si volia anar a Santa Maria quan es casés (estava ja per	casar	-se), que li donaria terres allí i posaria la casa a la seva disposició.
que sense gran entusiasme, buscà a la fi una rica pubilla, amb la qual es	casà	; encara avui els seus fills i els seus néts continuen sostenint a Santa
d'aquelles delícies —ni d'aquells turments— sentimentals: fornica o es	casa	, i en paus. "Ans he seguit delits comuns de poble", escrivia
al riu el seu amic persa, Eriban, que s'hi ofegà; la vídua del persa es	casà	després amb un comerciant armeni, del qual tingué una noia, casada més
tard amb un grec; una filla d'aquest matrimoni s'instal·là a França i va	casar	-se amb el pare del regicida Ravaillac. Si el braman no hagués relliscat,
no hagués relliscat, Eriban no hauria mort, ni la seva muller s'hauria	casat	amb l'armeni, ni etcètera, etcètera, ni Ravaillac hauria nascut, per
l'Església. Només dins el matrimoni —mal menor— queda redimit. "Més val	casar	-se que abrusar-se", precisa sant Pau. En definitiva, fóra millor no

Pàgina 1 (de 197)

50 següents