×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb casella |
Freqüència total: 292 |
CTILC1 |
no es volia enfonsar. L'illa l'havia encasellada i ja no es mouria de la | casella | : el seu destí, tràgic com el d'un grec antic, era rebentar escrivint | de la pàl·lida disbauxa. Turc o magrebí, l'Orient no és més que la | casella | d'un joc, el terme marcat d'una alternativa: l'Occident o una altra | I. Elements i finalitat a) Successió de | caselles | a través de les quals cal avançar. b) L'avanç s'efectua a | sentit dels alfabets occidentals. d) La disposició de les | caselles | forma una espiral. II. Protecció i paranys a) | una espiral. II. Protecció i paranys a) Les | caselles | on hi ha la imatge de l'oca són caselles benèfiques, i afavoreixen | i paranys a) Les caselles on hi ha la imatge de l'oca són | caselles | benèfiques, i afavoreixen l'avanç. b) Hi ha caselles amb | són caselles benèfiques, i afavoreixen l'avanç. b) Hi ha | caselles | amb una icona malèfica, la qual impedeix o retarda l'avanç. | malèfica, la qual impedeix o retarda l'avanç. c) Hi ha | caselles | de valor neutre; tanmateix algunes caselles de valor neutre es tornen | c) Hi ha caselles de valor neutre; tanmateix algunes | caselles | de valor neutre es tornen benèfiques si s'hi arriba gràcies a un número | el jugador que arriba primer a l'espai central. Els signes icònics de les | caselles | , fins i tot el nombre total de les caselles, són factors objecte de | Els signes icònics de les caselles, fins i tot el nombre total de les | caselles | , són factors objecte de variació. La més constant de les imatges és | a l'espai inicial, oques a l'espai central, i una oca en cada una de les | caselles | on la presència d'aquesta au es tradueix en una acció protectora per al | una acció protectora per al jugador que hi va a raure. Les icones de les | caselles | amb influència malèfica semblen també força constants. Si més no en els | a París per la casa Fernand Nathan el 1981, les | caselles | amb signe malèfic contenen les icones següents: un hostal, on el jugador | número sis en permetrà de sortir; una escala, que obliga a retrocedir sis | caselles | ; el laberint, que obliga a retrocedir-ne dotze; la presó, que fa estar | joc de la casa Fernand Nathan que tinc a la vista el nombre de | caselles | comptant-hi l'espai central és de 63. Les caselles benèfiques | el nombre de caselles comptant-hi l'espai central és de 63. Les | caselles | benèfiques són 16, les malèfiques 7 i les neutres | 39. (Que sumant-hi l'espai central fan les 63.) A les | caselles | neutres veiem representats diversos jocs infantils: caçar papallones, | un recorregut linial i segmentat. Cada un dels segments rep el nom de | casella | , i algunes d'aquestes caselles suposen una prova que ens cal superar | Cada un dels segments rep el nom de casella, i algunes d'aquestes | caselles | suposen una prova que ens cal superar d'una manera determinada. És fàcil | L'oca, dins les regles del joc, ens mena pel laberint de les | caselles | , a través dels seus mitogrames particulars, i adquireix les | la nit, en els inicis de la vida republicana de la nació. Passar d'una | casella | a l'altra, reeixir en les diverses etapes iniciàtiques, era sens dubte el | o jansenista. En el parxís desapareixen els mitogrames segmentats; les | caselles | són blanques i no hi ha res per llegir-hi. En tot cas, si haguéssim de | de la interiorització. A l'àrea de perill el fet d'ésser atrapat en una | casella | per un altre jugador comporta la mort, o sigui, el retorn a l'úter | fitxa-jugador és monovalent i constant. El parxís, a més, posseeix unes | caselles | segures en les quals la fitxa no ha de témer per la seva vida; són unes | segures en les quals la fitxa no ha de témer per la seva vida; són unes | caselles | que obeeixen a la mateixa noció que la dels santuaris medievals, on els | un altre tret que voldríem assenyalar: l'espai format per les darreres | caselles | , anteriors a l'espai final, i que duu el mateix color que les fitxes que | seva integració a l'estadi de quietud definitiu. Aquesta darrera sèrie de | caselles | , a l'abric de tot perill exterior, però obligatòriament anterior a | Principat) o sambori (nom més comú al País Valencià). Hom traça diverses | caselles | a terra, amb una branca si el sòl és polsós, amb guix si és enquitranat, | saltant a peu coix, ha de traslladar un palet a través de les | caselles | , ja empenyent-lo amb la punta del peu, a sota el peu, a sobre, etc. | no es volia enfonsar. L'illa l'havia encasellada i ja no es mouria de la | casella | : el seu destí, tràgic com el d'un grec antic, era rebentar escrivint | donarà les majors facilitats per a la seva realització, i ho anotarà a la | casella | corresponent. Les susdites disposicions són les consignades als arts. | doncs, que aquesta primera xifra precedeix les altres cinc de qualsevol | casella | abans no arribem a una mantissa que tingui assenyalada una primera xifra | La presència d'un asterisc davant les cinc xifres de la mantissa d'alguna | casella | no corresponent a la columna 0, indica canvi de la primera xifra | simètrics. Així com el tauler del joc de l'oca comprenia 63 | caselles | , els dibuixos de l'auca havien d'ésser en nombre menor, però | amb taques de vi i de sucs. En un pany de paret hi havia la clàssica | casella | amb forats rodons numerats, com de ratera, on els abonats col·locaven | braços amb franges i que la part interior del sac conté vuit llotges o | caselles | que corresponen als vuit braços o tentacles, els quals poden entrar, | Composició el material de la qual en sa major part són filets constituint | caselles | i pautes. Pauta. Motllo fet amb filets puntillats separats | i l'amplada serà meditada amb el què s'hi ha d'escriure. Per exemple: la | casella | del mes la farem a cinc cíceros, puix que difícilment a menys farem cabre | cíceros i a un i mig la segona. Tindrem compte, que a aquestes darreres | caselles | hi va una pauta vertical a vuit punts: cinc espais per a la de pessetes, | i una ratlla per a la de cèntims. Els filets verticals que separaran les | caselles | poden ésser seminegres de dos punts o bé negres d'un punt (millor aquests | de dos punts o bé negres d'un punt (millor aquests darrers). La | casella | corresponent al concepte es fa a la mida que resti per la qual cosa | hagin d'emprar-se en el motllo es constituirà la mida d'amplada de les | caselles | , que es procurarà que sigui a cíceros o a mitjos, i la total del motllo. | No hi ha cap motiu per a fer mostruari de filets, tota vegada que cada | casella | resta a bastament definida. L'alçària de les caselles es procurarà fer-la | tota vegada que cada casella resta a bastament definida. L'alçària de les | caselles | es procurarà fer-la a cíceros enters o afegint-n'hi mig. El tipus del | text serà de caràcter clar i que s'adapti als filets, i malgrat hi hagin | caselles | amples i estretes, en totes ha de compondre's del mateix cos i de la | per alguna raó no pugui prescindir-se'n. La justificació del text de les | caselles | ha d'ésser molt curada i amb justesa, puix si és forta a l'ensems que les | amb facilitat. Per a compondre tal text, com que gairebé totes les | caselles | són de diferent amplada, i a més n'hi ha de tan estretes que els dits no | Moions (alt. 542 m.); ermita de Coll-Bas (alt. 301 m.); | casella | dels Revolts de Can Llucià (alt. 615 m.); Muntanya de Miramar | un "sacerdot que ho fa tot" i que hom podria col·locar en una | casella | de l'escaquer deixada oberta. Com s'allunya, aquesta perspectiva |
|