Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

part els mossos, el germà gran i el pare de Jepet. Eixien equipats amb	casses	, cistells, tràmecs fitores i ganivets. Sense oblidar, naturalment, un
es servien de les mans, i allí on les mans fracassaven, el tràmec i la	cassa	feien el seu fet i després de l'eixugada, la fitora i el coltell entraven
amb una tapadora de fusta o d'aram, i proveïda d'una sitra o	cassa	també de lluent aram. VIII El pati i els anexos El corral i
sense força en els braços; tot abatut i amb ganes d'anar allí i en una	cassa	esclafar-li el cap a la descarada que el comprometia. —¿Què seria allò,
per a mullar-los, ja per mitjà d'una bomba, ja senzillament per una	caça	o galleda. Els fems deuràn mantenir-se sempre en activa fermentació; el
per fer-lo servir per coupages. L'oli escaldat és aquell que es tira una	cassa	d'aigua calenta a cada cofí, a fi de que fent més aspra la pasta, es
fa que vagin al fons. L'oli queda a la superfície i es recull amb la	cassa	al principi, mentre surt net, i al final amb la lleixidora, espècie de
i s'aprenen amb l'us i la lectura. Exercicis 1. Escriure: Casa i	cassa	, passa, massa, hermosa, cosa, cossa, dotze, parasol, resaltar.
els raïms, i el most queia a un dipòsit que tenia a sota. Amb una	cassa	o bujol es portava a les bótes on tenia lloc la fermentació. Per
que s tracta d'adobar, o bé séns aigua, escampant-la aleshores ab la	cassa	, o ab la cassa mateixa tirant-la al peu de cada planta. Allà on siga
d'adobar, o bé séns aigua, escampant-la aleshores ab la cassa, o ab la	cassa	mateixa tirant-la al peu de cada planta. Allà on siga possible tirar la
a la terra deturava la nitrificació. L'escampar en sec y tirar-la ab la	cassa	ençà y enllà té l'inconvenient de fer dificil obtenir una repartició
exposats, se té d'aconsellar escampar-la ben barrejada ab aigua (una	cassa	de mesquita barrejada ab dos d'aigua). Quan se tira al peu de la mateixa
amb els dipòsits de reserva. La companyia d'aigües de Sabadell,	CASSA	, confiava en la connexió que també té amb el Ter i la menor demanda
etc.. 487. Hostalers y fondistes. 488. Cassadors:	cassa	de ploma y de pel; sistemes de cassar y ormeigs; terrolers; falconers.
de mel. Se prenen, per exemple, duas lliuras de mel y 's posan en una	cassa	al foch y 's fan bullir rápidament uns deu ó dotze minuts y s' escuma;
posant una mica de pasta en un plat ab dificultat corra. Ans de treure la	cassa	del foch y en las últimas bullidas se li afegeixen á voluntat alguns
fresca, despres se fa coure sucre blanch ab una mica d' aygua en una	cassa	, en ella 's fican los albercochs, se 'ls hi donan alguns bulls, s'
peras en aygua fresca; quan están fredas s' escorran y 's tiran en una	cassa	que tinga sucre clarificat; se fa bullir, y quan tinga lo grau de anís
del foch y quan lo sucre está entre fret y calent; se decanta un poch la	cassa	y s' enarena ab una espátula de fusta lo sucre per un costat de la cassa
cassa y s' enarena ab una espátula de fusta lo sucre per un costat de la	cassa	y ab una forquilla se treu la fruyta per la part que 'l sucre ha pres gra
granós y aixó 's consegueix barrejantlo molt depressa per un costat de la	cassa	y s' observará que 's torna blanquinós y com sémola fina cuyta y en
totas las preparacions que 's fassan ab lo vinagre s' evitará l' usar	cassas	y demés utinsilis que sian de coure, á no ser que sian estanyadas. Lo
la forma rodona com s' expressa en los anteriors; després se posa en una	cassa	sucre clasificat que 's fa bullir fins á punt de carmel·lo, en qual estat
lo midó se dilueix en un poch de llet y després tot junt se posa en una	cassa	al foch y quan lo sucre está fos se cola ab un llens esprés ó un cedás y
de prensarlos un poch. Turró de cuaresma ó sia de crocant. En una	cassa	s' hi tira una lliura de sucre blanch passat per cedás de crin y altre d'
la barreja, procurant que no s' agafi al fons ni als costats de la	cassa	, y quan te lo punt ó color de carmel·lo se vessa sobre una pedra de
comú del poble. Bescuyt casulá nomenat de pa de passich. En una	cassa	s' hi tiran sis rovells d' ou y vuyt unsas de sucre blanch en pols y 's
vuyt unsas de sucre blanch en pols y 's debat be; per separat y en altra	cassa	se baten las claras fins que hagin pujat molt, afegínt á mitj bátrelos,
millor una dotzena de gotas de such de llimó; després s' afegeix á la	cassa	que conté 'l sucre y 'ls rovells vuyt unsas de flor de farina y se
surt mullada com s' ha dit. Bescuyts de Saboya. Se tiran en una	cassa	cinch ous barrejats la clara y 'l robell y sis unsas de sucre blanch y 's
la pasta comensi á posarse espessa, en qual estat s' escalfa un poquet la	cassa	de manera que la pasta 's posi un poch calenta sens serne massa, y en
que la admetlla no fassa oli. Ben moltas ja las admetllas se tiran en una	cassa	que avans ja s' haurá fet bullir, nou unsas de sucre clarificat fins
ab una espátula de fusta á fi de que no s' agafi al fons de la	cassa	y quan al tocarla copejantlo ab lo revés de la ma no s' agafa llavors s'
d' ou pera banyar los massapans de la manera següent: Se fa bullir en una	cassa	una lliura de sucre clarificat fins que obtinga 'l grau de bola fluix, al
lliura de admetllas, se pelan y 's molen com ja s' ha dit; luego en una	cassa	s' hi afegeix á la pasta d' admetllas duas lliuras de sucre blanch en
un color daurat hermosissim. Mantegats d' Astorga. Se posa en una	cassa	mitja lliura de mantega fresca y mitja lliura de sucre blanch passat per
al moment en un forn poch calent. Mantega de Soria. Se posa en una	cassa	una lliura de mantega fresca de vaca y 's fon ab poch foch. S' hi afegeix
generalment contenen en son interior varias menas de carn de bestiar, de	cassa	, peix ó altras substancias que 's combinan ab diferents amaniments. Pera
ó forman los pastissos fiambres de carn ja sian de bestiar, ja de	cassa	, ja que per nostra descripció totas las carns nos son del tot iguals ab
no oblidant los ingredients accessoris, y aixis mateix si es de carn de	cassa	major ó de bestiar es molt bo tirar en los intermedis alguna tófona
timbals, etc., los quals se poden omplir de diferentas carns de	cassa	, bestiar, viram, peixos y llegums; peró pera que dits articles
del anterior, peró sols s' hi afegeix la salsa romana. Picadillo de	cassa	menor. Quan se vol fer aquest picadillo se pren la part de carn á la
molt estimat pera farsir los pastissos de diferentes carns de bestiar y	cassa	major. Fiambres de carn trinxada. Fiambres de cabrit. A una lliura
la pastissería grossa. Preparació general de adob pera aus casulanas y de	cassa	menor Pera que las carns produhescan generalment una sensació agradable,
perdius, colomins, becadas, torts ó cualsevol altre cap de virám ó de	cassa	menor que estiga ja desplomada, després se passa per las graellas de
de tots los seus costats. Preparació general de las carns de bestiar y de	cassa	major. Las carns de bestiar, ja sia boví, cabríu etc., y las de cassa
y de cassa major. Las carns de bestiar, ja sia boví, cabríu etc., y las de	cassa	major que servéixen pera diferents pessas de grossa pastissería, se
á preparar la pessa ó tros que 's vol tatxonar; puig, si es viram ó	cassa	, primer se socarrima ab cuydado pera que s' afermi la carn, y las
ab cuydado pera que s' afermi la carn, y las restants carns de bestiar y	cassa	de pel, ans de tatxonarlas, se 'ls hi treuen las membranas y tendrums y

Pàgina 1 (de 2)

50 següents