Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cast A 477 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cast Freqüència total:  477 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i de la posteritat resignada. Una Cleopatra més circumspecta o més casta, una Cleopatra més lletja, hauria jugat un paper ben diferent en la vida
no hi tindran un lloc assegurat: ni tampoc Edip, ni la Bovary, ni el castíssim Josep de la Bíblia, ni Tristany, ni Julieta, ni la troupe dels
un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca, un amor cast i humil, un amor religiós, amb unes ganes de plorar d'agraïment
l'amor tornava invicte i tot ho redimia. I tornava una casta i dolça confiança, les mans entre les mans, el gran bes a la
de fosforescència— es barallen en aquests wharfs oceànics amb les castes estrelles, amb totes les fulgències vicioses i enganyadores del coral i
resolen en deu minuts i després ronquen com els àngels. La promiscuïtat, castíssima i dolorida, feia una certa angúnia, i els peus, petits i secs, dels
¿Per què, si habitaven un paradís poblat per gent robusta, forta, casta, treballadora, apta per als enginys mecànics, previsora i prudent, i
en mi renascut del seu cel, amb el germen més preservat del meu cast fantasieig pueril, i en els meus anys de fruit, profund,
de no saber sobreposar-me al martiri dels teus braços, i mai trobava prou castes ni prou respectuoses les meves mans! Ernestina. I jo ho
abraça avui de caça ixi a l'abast —el llavi cast, l'esguard no massa.— I potser amb traça i
recordo del món, hòrrid indret, i anar damunt del pit les mans creuades, castos els ulls, vora el sumís nasset! Jovita Oh missenyora, bella cosa
bracets, vestint-les enmig dels prats verds de robes castes i ufanoses. 10 La font de la Monja Aquella
en el món elegant de Barcelona, li havia sortit la intransigència de casta. Aquesta senyora que de jove escandalitzava pel seu gest democràtic i una
studiorum. Ferran gastava una fe bastant epidèrmica i era tot el cast que pot ésser un noi sa i normal quan li brota la pubertat. A Ferran no
ràpidament es reduí a les mínimes proporcions; continuava essent cast, més per por que per altra cosa. Assistia a algun espectacle excitant amb
i vida al servei de la casa d'Abraham. Sols que de sa labor la casta ofrena acollís el prohom de tard en tard, deixant
—s'aclareix a poc poc l'aire subtil— valen més que la casta nitidesa del vestit que cobreix son cos humil. Però de sobte es
ja en té prou. Es redreça, la boca contreta i la mà closa sobre el pit cast que no ha rebut mai el contacte del sol ni de l'aigua. I tot baixant amb
dits. Però per sobre de totes les altres maleses, Laura no era la verge casta, per força o per gust, sinó la dona, jove i bella, que ofereix la mà als
i fortitud. Aquest em semblava el camí de la salut i de l'alegria. Era cast i n'estava orgullós. Podia passar pel costat de les dones sense
¡com em semblen inútils, malsanes, repugnants, avui que sóc cast, pur, net, tot contemplant la meva nuesa! M'entren esgarrifances de fred,
de sentir-me'n alliberat. Però davant d'aquestes dones m'adono que no sóc cast, gràcies a Déu! Ja tenim el Saone, el nou company de ruta fins a Chalon.
Digué la nostra mare, i amb mirades de conjugal seducció castíssima i amb tendre lliurament, mig abraçant-lo es repenjà
de dolçors domèstiques, abans i ara amb llits tinguts per castos com a acceptats pels sants i els patriarques! Llança
(amb tot, no tan antigues com aquesta), de quan Decaulió i la casta Pirra, per restaurar la humanitat negada, devotament
en el meu cor la melodía del bon repós; l'esposa és casta i bell l'infant; s'aixeca el día més armoniós. L'abril blanc
l'autor de /Justine\ hauria estat —aproximadament— un individu castíssim: en el seu cos i, sobretot, en els seus papers. Als nostres dies, la
ordenancistes. Una societat que exclogui el "picant" seria massa casta, per a les convinences biològiques. —No se sap mai... Seria un perill a
per virtut de la joia, essencialment cristiana. Amb l'enginy, faceciós i cast de la virtut natural que fàcilment d'una trapaceria en faria un miracle.
dir l'ambició i el joc: semblants dones fan que els homes esdevinguin castos; no tenen de llur sexe sinó el vestit. Les dones són extremes; són
horror molt gran per certes coses: vull dir que era un noi absolutament cast. Així vaig arribar fins a vint-i-un anys. En aquesta edat va passar-me un
li agradava molt reposar la seva cabellera rossa i estarrufada contra la casta tebior del coll de Paulina, i imaginar l'enorme sopera blanca que aviat
els atuells i abrigalls del seu llit; quan reposava dolçament dins la castíssima camisa de dormir, amb els cabells collits per una còfia nocturna; després
olor de menta. Tot això es comentà a la cuina, i les dones deduïen que el cast i innocent Melrosada tenia algun trafegot de faldilles. En Salvador Puntí
amb veritable filantropia. Després d'aquest desengany, havia estat cast i no havia pensat mai en el matrimoni. Complia estrictament els seus
enamorés ningú. En Melrosada feia anys que menava una vida absolutament casta, i una idea terrible li perforava el cervell com un filaberquí. Es
la mare, encara jove, obscurament vestida, modesta en la seva actitut, casta pel seu front immaculat, on vénen a partir-se com en dues cortines les
fer-lo servir de banyera i receptacle d'amor sense escandalitzar la casta tafaneria dels veïns. La noia no tenia cap moble; les habitacions on
Però era endebades. La imaginació resultava impotent. Xocava amb les castes i modestes vestidures de dispesera pulcra, que protegien, com una
i follies eròtiques que ella li havia desvetllat, només sentia una casta tendresa i una gratitud profunda, el mateix, exactament, que la trista
una Eugènia poruga, tremolosa, minsa, flonja, arraulida, ell se sentí cast, indecís, estúpid, traït pels seus entusiasmes d'enamorat il·lús. Recordà
indrets. Les flors humils li parlaven d'Ella amb un llenguatge cast, ideal, que li trencava el cor. Les contemplava amb recança, com a
venecià del 700 i influències estrangeres, "des del sa i cast Corot al molt infecte ("infestissimo") Fortuny". També aquest
i, per això mateix, imperiosa necessitat d'utilitzar-los. No una Dulcinea casta i ideal, sinó una Maritornes en cada port, encara que sigui transformada
tot el contrari, però amb una poesia que no té res de freda ni de casta. Fes-te càrrec que ja m'ha dedicat uns versos... Vaja, perquè vegis fins
la veritat, Joan Antoni, durant aquests set anys, has viscut absolutament cast? Has de fer una confessió verídica, si ments la contesta no té cap valor
si ments la contesta no té cap valor i més val plegar... —Absolutament cast —respongué Joan Antoni. —Ets un monstre! —exclamà Vilaret— i amb els
vermelles i verdes i llaços color de rosa o blau cel al cap: —On és el cast Josep? —cridà una d'elles. —Ja el veig! —exclamà una altra. És aquell
dos treballs. Era una dona d'uns quaranta anys, bastant frescota, castíssima com una mula, endreçada i neta fins a l'exageració i més recosa que una

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »