Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i de la posteritat resignada. Una Cleopatra més circumspecta o més	casta	, una Cleopatra més lletja, hauria jugat un paper ben diferent en la vida
no hi tindran un lloc assegurat: ni tampoc Edip, ni la Bovary, ni el	castíssim	Josep de la Bíblia, ni Tristany, ni Julieta, ni la troupe dels
un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el	cast	senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca, un amor	cast	i humil, un amor religiós, amb unes ganes de plorar d'agraïment
l'amor tornava invicte i tot ho redimia. I tornava una	casta	i dolça confiança, les mans entre les mans, el gran bes a la
de fosforescència— es barallen en aquests wharfs oceànics amb les	castes	estrelles, amb totes les fulgències vicioses i enganyadores del coral i
resolen en deu minuts i després ronquen com els àngels. La promiscuïtat,	castíssima	i dolorida, feia una certa angúnia, i els peus, petits i secs, dels
¿Per què, si habitaven un paradís poblat per gent robusta, forta,	casta	, treballadora, apta per als enginys mecànics, previsora i prudent, i
en mi renascut del seu cel, amb el germen més preservat del meu	cast	fantasieig pueril, i en els meus anys de fruit, profund,
de no saber sobreposar-me al martiri dels teus braços, i mai trobava prou	castes	ni prou respectuoses les meves mans! Ernestina. I jo ho
abraça avui de caça ixi a l'abast —el llavi	cast	, l'esguard no massa.— I potser amb traça i
recordo del món, hòrrid indret, i anar damunt del pit les mans creuades,	castos	els ulls, vora el sumís nasset! Jovita Oh missenyora, bella cosa
bracets, vestint-les enmig dels prats verds de robes	castes	i ufanoses. 10 La font de la Monja Aquella
en el món elegant de Barcelona, li havia sortit la intransigència de	casta	. Aquesta senyora que de jove escandalitzava pel seu gest democràtic i una
studiorum. Ferran gastava una fe bastant epidèrmica i era tot el	cast	que pot ésser un noi sa i normal quan li brota la pubertat. A Ferran no
ràpidament es reduí a les mínimes proporcions; continuava essent	cast	, més per por que per altra cosa. Assistia a algun espectacle excitant amb
i vida al servei de la casa d'Abraham. Sols que de sa labor la	casta	ofrena acollís el prohom de tard en tard, deixant
—s'aclareix a poc poc l'aire subtil— valen més que la	casta	nitidesa del vestit que cobreix son cos humil. Però de sobte es
ja en té prou. Es redreça, la boca contreta i la mà closa sobre el pit	cast	que no ha rebut mai el contacte del sol ni de l'aigua. I tot baixant amb
dits. Però per sobre de totes les altres maleses, Laura no era la verge	casta	, per força o per gust, sinó la dona, jove i bella, que ofereix la mà als
i fortitud. Aquest em semblava el camí de la salut i de l'alegria. Era	cast	i n'estava orgullós. Podia passar pel costat de les dones sense
¡com em semblen inútils, malsanes, repugnants, avui que sóc	cast	, pur, net, tot contemplant la meva nuesa! M'entren esgarrifances de fred,
de sentir-me'n alliberat. Però davant d'aquestes dones m'adono que no sóc	cast	, gràcies a Déu! Ja tenim el Saone, el nou company de ruta fins a Chalon.
Digué la nostra mare, i amb mirades de conjugal seducció	castíssima	i amb tendre lliurament, mig abraçant-lo es repenjà
de dolçors domèstiques, abans i ara amb llits tinguts per	castos	com a acceptats pels sants i els patriarques! Llança
(amb tot, no tan antigues com aquesta), de quan Decaulió i la	casta	Pirra, per restaurar la humanitat negada, devotament
en el meu cor la melodía del bon repós; l'esposa és	casta	i bell l'infant; s'aixeca el día més armoniós. L'abril blanc
de Justine hauria estat —aproximadament— un individu	castíssim	: en el seu cos i, sobretot, en els seus papers. Als nostres dies, la
ordenancistes. Una societat que exclogui el "picant" seria massa	casta	, per a les convinences biològiques. —No se sap mai... Seria un perill a
per virtut de la joia, essencialment cristiana. Amb l'enginy, faceciós i	cast	de la virtut natural que fàcilment d'una trapaceria en faria un miracle.
dir l'ambició i el joc: semblants dones fan que els homes esdevinguin	castos	; no tenen de llur sexe sinó el vestit. Les dones són extremes; són
horror molt gran per certes coses: vull dir que era un noi absolutament	cast	. Així vaig arribar fins a vint-i-un anys. En aquesta edat va passar-me un
li agradava molt reposar la seva cabellera rossa i estarrufada contra la	casta	tebior del coll de Paulina, i imaginar l'enorme sopera blanca que aviat
els atuells i abrigalls del seu llit; quan reposava dolçament dins la	castíssima	camisa de dormir, amb els cabells collits per una còfia nocturna; després
olor de menta. Tot això es comentà a la cuina, i les dones deduïen que el	cast	i innocent Melrosada tenia algun trafegot de faldilles. En Salvador Puntí
amb veritable filantropia. Després d'aquest desengany, havia estat	cast	i no havia pensat mai en el matrimoni. Complia estrictament els seus
enamorés ningú. En Melrosada feia anys que menava una vida absolutament	casta	, i una idea terrible li perforava el cervell com un filaberquí. Es
la mare, encara jove, obscurament vestida, modesta en la seva actitut,	casta	pel seu front immaculat, on vénen a partir-se com en dues cortines les
fer-lo servir de banyera i receptacle d'amor sense escandalitzar la	casta	tafaneria dels veïns. La noia no tenia cap moble; les habitacions on
Però era endebades. La imaginació resultava impotent. Xocava amb les	castes	i modestes vestidures de dispesera pulcra, que protegien, com una
i follies eròtiques que ella li havia desvetllat, només sentia una	casta	tendresa i una gratitud profunda, el mateix, exactament, que la trista
una Eugènia poruga, tremolosa, minsa, flonja, arraulida, ell se sentí	cast	, indecís, estúpid, traït pels seus entusiasmes d'enamorat il·lús. Recordà
indrets. Les flors humils li parlaven d'Ella amb un llenguatge	cast	, ideal, que li trencava el cor. Les contemplava amb recança, com a
venecià del 700 i influències estrangeres, "des del sa i	cast	Corot al molt infecte ("infestissimo") Fortuny". També aquest
i, per això mateix, imperiosa necessitat d'utilitzar-los. No una Dulcinea	casta	i ideal, sinó una Maritornes en cada port, encara que sigui transformada
tot el contrari, però amb una poesia que no té res de freda ni de	casta	. Fes-te càrrec que ja m'ha dedicat uns versos... Vaja, perquè vegis fins
la veritat, Joan Antoni, durant aquests set anys, has viscut absolutament	cast	? Has de fer una confessió verídica, si ments la contesta no té cap valor
si ments la contesta no té cap valor i més val plegar... —Absolutament	cast	—respongué Joan Antoni. —Ets un monstre! —exclamà Vilaret— i amb els
vermelles i verdes i llaços color de rosa o blau cel al cap: —On és el	cast	Josep? —cridà una d'elles. —Ja el veig! —exclamà una altra. És aquell
dos treballs. Era una dona d'uns quaranta anys, bastant frescota,	castíssima	com una mula, endreçada i neta fins a l'exageració i més recosa que una

Pàgina 1 (d'11)

50 següents