×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb castedat |
Freqüència total: 469 |
CTILC1 |
només un epítet d'Àrtemis, la deessa d'una obsessiva, eterna, incòmoda | castedat | . Arcàdia no estimava gaire la gran caçadora, a pesar del seu suprem rang | en l'animal que és l'home, està excepcionalment subjecte a control. Si la | castedat | és una virtut, és perquè entra dins les possibilitats humanes. En certa | -se", precisa sant Pau. En definitiva, fóra millor no casar-se, si la | castedat | pogués ser sostinguda. La resta serà pecat, tara, ignomínia. Dins l'àrea | oposats: no aspira substituir la ira per la paciència, la luxúria per la | castedat | , la supèrbia per la humilitat. Aquest altre extrem també resulta | de moro. La volies cantar d'una manera humil, amb | castedat | diríem. Veies el cant: creixia. Lentament el miraves créixer | cua de volantets, i entre la combinació de punts i repunts i cortines de | castedat | , respirava la pell del pit de Leocàdia, tota feta de camèlies blanques, | de les plantes, perquè s'acostaven més a la idea que ell tenia de la | castedat | , i el que va iniciar-se en un sentit entre la moral i el lirisme, acabà | senyor de Llinàs i li féu creure que no n'hi havia prou amb la vida de | castedat | , de devoció i de sacrifici que ella havia dut, per expiar els grans | del braç d'un escandinau solitari que probablement havia fet vot de | castedat | . A darrera hora, al "Pingouin" tot era possible. Els diàlegs tan aviat | la que sentia als vint anys. L'he conservada així tota la vida. La meva | castedat | m'ha servit potser perquè jo seguís confessant-me dos cops a l'any. Als | amb el seu impudor de la por dels preocupats, de llur covardia o de llur | castedat | voluntària. Moltes vegades el remordiment acompanya el deliri de la | noi indiferent i a punt de jugar-se la mica de pudor i les tres gotes de | castedat | que li restaven amb els primers ulls que topés a la primera cantonada. Si | brilli, com una flor sagrada, la flor de vostra | castedat | . Ningú sabrà que a dins mon cor no entrarà més la primavera, | que prometien aquella esveltesa, s'afegí un començ de respecte a la | castedat | segura i sense escarafalls. Tanmateix, així com Tomàs havia sabut trobar | perill de cometre pecat mortal. És la verge pansida que, amb l'arma de la | castedat | testimonia el seu menyspreu a la dona bella i triomfant com Laura, que no | es manifesten de tant en tant, en la forma de serenor, de pietat, de | castedat | escrupolosa. Per altra banda, Teresa ha heretat els elements autèntics de | recte o al·legòric, car les bragues de malla simbolitzen, naturalment, la | castedat | : Les bragues qu'eu vos dó de mayla són trop netes; mas són un pauc | 1); i sant Joan Crisòstom: "El dejuni és el començament de la | castedat | ." (Homilia in Epistolam II ad Thessalonicenses.) Es | que, en espera d'un triomf decisiu prop d'aquell ideal, la meva | castedat | hi guanyava. He dit ideal i no retiro la paraula. M'hauria semblat | una dona. Era forta, madura. Encara bella. Vaig passar. ¿Era l'hora de la | castedat | ? Era una cosa molt més alta. Era l'hora de l'amor. Amor de mi | m'havien disminuït. Com un sportman joiós i orgullós de la seva | castedat | , podia prescindir de les dones i en prescindia, i, més encara, no hi | a Lió, després de dos mesos, almenys per la meva part, d'absoluta | castedat | . Érem com dos companys mariners que fan una llarga travessia i estan a | y adonarme de que las noyas estan en lo cas de conservar sa puresa y sa | castedat | , primer y mes principal dot que, quan arriba l' hora, poden portar á son | obehir. ¡Ni may que ho hagués fet! Capitol XV. Contra luxuria | castedat | Lo majordhom me rebé en lo seu cuarto ó despatx y estaba sol. Al veurem, | de la Verge, el monestir; és el jardí de Satanàs. Pobresa, humilitat, | castedat | , la corona del monjo que diuen! Mentides! Mentides! Torneu-vos-en, us dic | les coses com són. La vacada ve de s'ajaçar. La vacada calmeja en la | castedat | de l'aire; entre les penyes blanquegen els braguers rentats amb aigua | afeixugadora. No importa si la mordassa —posem-hi "el cinturó de | castedat | "— data de l'època de donya Victòria, o d'abans, de Calví i els seus | proclamada per les religions que posen com a condició principal la | castetat | i la pobresa que per a En Corominas han d'ésser substituïdes pel | d'Euripits, tot està escalonat i una cosa porta l'altra, perquè de la | castetat | d'Hipólit en ve la ira de Venus, de la ira de Venus l'amor de Fedra i de | imprecisa del tast de totes les coses (moment del retorn de la | castedat | després de la delectació libidinosa del mite de l'home que gela tot el | demanar-li què pensava portar al matrimoni, ella responia, diu: —Jo, la | castedat | . Postals de Suïssa Cal veure les colles de jovençans cantaires, les | que encara les celdes del convent feien flaire de virtut i santa olor de | castedat | , vestir-s'hi una dòna d'home, si era cosa de pertorbar-se. I sentir | burgesos hi teniu la mà trencada); però, per mi, el pecat és de fer vot de | castedat | i mantenir-lo, i trobaré que són barrudes mentre siguin verges. —Doncs | que lliga admirablement amb la tendència a la golafreria —contrapès de la | castedat | — que sembla ésser el pecat capital més notori de la raça basca. No es pot | sense veure'n cap. Els dos rigueren com uns taujans. Recordaren l'antiga | castedat | de Joan Antoni. Ara no comprenien, en un home que ha estat set anys entre | respectar-lo, menys burlar-nos d'ell. —Es pot estar malalt d'un excés de | castedat | , com d'un excés de dissipació —opinà Tàrrec—; ara que jo, malalt per | només tenia unes ales capaces per elevar-lo a Déu i li féu l'elogi de la | castedat | ; una nit, parlant de dones i de l'amor, li digué que ell també tenia la | tota formosor i de tota puresa, una mena d'Aldonza Lorenzo de les seves | castedats | i de les seves cavalleries metafísiques. S'hauria abocat damunt de | una glopada d'aigua—. Que remi i mediti mentrestant en la elevació que la | castedat | dona a l'esperit. —I per què l'hem de comptar a Joan Antoni? —féu Vilaret— | un niu de quimeres i una presa de tota mena d'al·lucinacions. La teva | castedat | , és el teu principal enemic, Joan Antoni. La dona ens causa molts de | . Li havia dit i repetit: —Casa't i carrega't de fills. Déu ens demana la | castedat | a nosaltres. Molts fruits de benedicció demana als altres homes. —No | els sentiments de l'altra existència era com una mena de pudor sense | castedat | i la mentida impura un vel que cobria l'innoscència. El primer intent de | no en té cap necessitat! Que pocs n'hi ha que s'esforcin a imitar-la en la | castedat | , la modèstia, l'amor per les coses celestials! És aquest el culte | són pura fatxenderia, maneres impertinents de parlar. Hi ha molta més | castedat | que no us podeu imaginar —i molta gent normal. —Sempre contra corrent... | manera. L'intel·lecte representa a la voluntat diversos objectes, com la | castedat | i la luxúria, i és veritablement lliure en representar aquests objectes | i la memòria preparen i mouen la voluntat perquè elegeixi la | castedat | quan la voluntat delibera i dubta entre elegir la castedat i la luxúria. | elegeixi la castedat quan la voluntat delibera i dubta entre elegir la | castedat | i la luxúria. Llavors l'intel·lecte entén la castedat i les terribles | entre elegir la castedat i la luxúria. Llavors l'intel·lecte entén la | castedat | i les terribles penes infernals, perquè la voluntat lliurement es mogui a | penes infernals, perquè la voluntat lliurement es mogui a estimar la | castedat | , evitant i odiant la luxúria, i el mateix passa, a la seva manera, amb | a la voluntat divina! És indiscutible l'apreci de Maria a la | castedat | virginal; per això n'havia fet el vot. És possible encara que Maria no |
|