Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

només un epítet d'Àrtemis, la deessa d'una obsessiva, eterna, incòmoda	castedat	. Arcàdia no estimava gaire la gran caçadora, a pesar del seu suprem rang
en l'animal que és l'home, està excepcionalment subjecte a control. Si la	castedat	és una virtut, és perquè entra dins les possibilitats humanes. En certa
-se", precisa sant Pau. En definitiva, fóra millor no casar-se, si la	castedat	pogués ser sostinguda. La resta serà pecat, tara, ignomínia. Dins l'àrea
oposats: no aspira substituir la ira per la paciència, la luxúria per la	castedat	, la supèrbia per la humilitat. Aquest altre extrem també resulta
de moro. La volies cantar d'una manera humil, amb	castedat	diríem. Veies el cant: creixia. Lentament el miraves créixer
cua de volantets, i entre la combinació de punts i repunts i cortines de	castedat	, respirava la pell del pit de Leocàdia, tota feta de camèlies blanques,
de les plantes, perquè s'acostaven més a la idea que ell tenia de la	castedat	, i el que va iniciar-se en un sentit entre la moral i el lirisme, acabà
senyor de Llinàs i li féu creure que no n'hi havia prou amb la vida de	castedat	, de devoció i de sacrifici que ella havia dut, per expiar els grans
del braç d'un escandinau solitari que probablement havia fet vot de	castedat	. A darrera hora, al "Pingouin" tot era possible. Els diàlegs tan aviat
la que sentia als vint anys. L'he conservada així tota la vida. La meva	castedat	m'ha servit potser perquè jo seguís confessant-me dos cops a l'any. Als
amb el seu impudor de la por dels preocupats, de llur covardia o de llur	castedat	voluntària. Moltes vegades el remordiment acompanya el deliri de la
noi indiferent i a punt de jugar-se la mica de pudor i les tres gotes de	castedat	que li restaven amb els primers ulls que topés a la primera cantonada. Si
brilli, com una flor sagrada, la flor de vostra	castedat	. Ningú sabrà que a dins mon cor no entrarà més la primavera,
que prometien aquella esveltesa, s'afegí un començ de respecte a la	castedat	segura i sense escarafalls. Tanmateix, així com Tomàs havia sabut trobar
perill de cometre pecat mortal. És la verge pansida que, amb l'arma de la	castedat	testimonia el seu menyspreu a la dona bella i triomfant com Laura, que no
es manifesten de tant en tant, en la forma de serenor, de pietat, de	castedat	escrupolosa. Per altra banda, Teresa ha heretat els elements autèntics de
recte o al·legòric, car les bragues de malla simbolitzen, naturalment, la	castedat	: Les bragues qu'eu vos dó de mayla són trop netes; mas són un pauc
1); i sant Joan Crisòstom: "El dejuni és el començament de la	castedat	." (Homilia in Epistolam II ad Thessalonicenses.) Es
que, en espera d'un triomf decisiu prop d'aquell ideal, la meva	castedat	hi guanyava. He dit ideal i no retiro la paraula. M'hauria semblat
una dona. Era forta, madura. Encara bella. Vaig passar. ¿Era l'hora de la	castedat	? Era una cosa molt més alta. Era l'hora de l'amor. Amor de mi
m'havien disminuït. Com un sportman joiós i orgullós de la seva	castedat	, podia prescindir de les dones i en prescindia, i, més encara, no hi
a Lió, després de dos mesos, almenys per la meva part, d'absoluta	castedat	. Érem com dos companys mariners que fan una llarga travessia i estan a
y adonarme de que las noyas estan en lo cas de conservar sa puresa y sa	castedat	, primer y mes principal dot que, quan arriba l' hora, poden portar á son
obehir. ¡Ni may que ho hagués fet! Capitol XV. Contra luxuria	castedat	Lo majordhom me rebé en lo seu cuarto ó despatx y estaba sol. Al veurem,
de la Verge, el monestir; és el jardí de Satanàs. Pobresa, humilitat,	castedat	, la corona del monjo que diuen! Mentides! Mentides! Torneu-vos-en, us dic
les coses com són. La vacada ve de s'ajaçar. La vacada calmeja en la	castedat	de l'aire; entre les penyes blanquegen els braguers rentats amb aigua
afeixugadora. No importa si la mordassa —posem-hi "el cinturó de	castedat	"— data de l'època de donya Victòria, o d'abans, de Calví i els seus
proclamada per les religions que posen com a condició principal la	castetat	i la pobresa que per a En Corominas han d'ésser substituïdes pel
d'Euripits, tot està escalonat i una cosa porta l'altra, perquè de la	castetat	d'Hipólit en ve la ira de Venus, de la ira de Venus l'amor de Fedra i de
imprecisa del tast de totes les coses (moment del retorn de la	castedat	després de la delectació libidinosa del mite de l'home que gela tot el
demanar-li què pensava portar al matrimoni, ella responia, diu: —Jo, la	castedat	. Postals de Suïssa Cal veure les colles de jovençans cantaires, les
que encara les celdes del convent feien flaire de virtut i santa olor de	castedat	, vestir-s'hi una dòna d'home, si era cosa de pertorbar-se. I sentir
burgesos hi teniu la mà trencada); però, per mi, el pecat és de fer vot de	castedat	i mantenir-lo, i trobaré que són barrudes mentre siguin verges. —Doncs
que lliga admirablement amb la tendència a la golafreria —contrapès de la	castedat	— que sembla ésser el pecat capital més notori de la raça basca. No es pot
sense veure'n cap. Els dos rigueren com uns taujans. Recordaren l'antiga	castedat	de Joan Antoni. Ara no comprenien, en un home que ha estat set anys entre
respectar-lo, menys burlar-nos d'ell. —Es pot estar malalt d'un excés de	castedat	, com d'un excés de dissipació —opinà Tàrrec—; ara que jo, malalt per
només tenia unes ales capaces per elevar-lo a Déu i li féu l'elogi de la	castedat	; una nit, parlant de dones i de l'amor, li digué que ell també tenia la
tota formosor i de tota puresa, una mena d'Aldonza Lorenzo de les seves	castedats	i de les seves cavalleries metafísiques. S'hauria abocat damunt de
una glopada d'aigua—. Que remi i mediti mentrestant en la elevació que la	castedat	dona a l'esperit. —I per què l'hem de comptar a Joan Antoni? —féu Vilaret—
un niu de quimeres i una presa de tota mena d'al·lucinacions. La teva	castedat	, és el teu principal enemic, Joan Antoni. La dona ens causa molts de
. Li havia dit i repetit: —Casa't i carrega't de fills. Déu ens demana la	castedat	a nosaltres. Molts fruits de benedicció demana als altres homes. —No
els sentiments de l'altra existència era com una mena de pudor sense	castedat	i la mentida impura un vel que cobria l'innoscència. El primer intent de
no en té cap necessitat! Que pocs n'hi ha que s'esforcin a imitar-la en la	castedat	, la modèstia, l'amor per les coses celestials! És aquest el culte
són pura fatxenderia, maneres impertinents de parlar. Hi ha molta més	castedat	que no us podeu imaginar —i molta gent normal. —Sempre contra corrent...
manera. L'intel·lecte representa a la voluntat diversos objectes, com la	castedat	i la luxúria, i és veritablement lliure en representar aquests objectes
i la memòria preparen i mouen la voluntat perquè elegeixi la	castedat	quan la voluntat delibera i dubta entre elegir la castedat i la luxúria.
elegeixi la castedat quan la voluntat delibera i dubta entre elegir la	castedat	i la luxúria. Llavors l'intel·lecte entén la castedat i les terribles
entre elegir la castedat i la luxúria. Llavors l'intel·lecte entén la	castedat	i les terribles penes infernals, perquè la voluntat lliurement es mogui a
penes infernals, perquè la voluntat lliurement es mogui a estimar la	castedat	, evitant i odiant la luxúria, i el mateix passa, a la seva manera, amb
a la voluntat divina! És indiscutible l'apreci de Maria a la	castedat	virginal; per això n'havia fet el vot. És possible encara que Maria no

Pàgina 1 (de 10)

50 següents