×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb castellà |
Freqüència total: 13561 |
CTILC1 |
Com es diu?" "Pan", va enunciar, cortès, Pulcre Trompel·li. "Un altre | castellà | ", encetava a engrescar-se la Ignasieta. "Ximple", va tallar en sec la | silenci i, una vegada aconseguit, llançava el seu pregó explicant, en un | castellà | pintoresc i florit, l'argument i la moralitat del misteri que s'anava a | dir-ho amb un títol típic, i lamento que no se me n'acudeixi sinó un de | castellà | — postulen allò del "menosprecio de corte y alabanza de | prou bé, segons la significació bíblica, allò que el novel·lista | castellà | mirava d'insinuar. Vull suposar que un Mateo Alemán no s'hauria | quatre metralladores que ""s'encasquillen""...". El ferroviari | castellà | digué que ell, al front, havia hagut de reprimir enèrgicament la | però ara ocupats per milicians, no pas per joves burgesos. I un obrer | castellà | comentava: Hemos caído en todos los defectos que criticábamos en | i Ferro. Hi ha hagut cançons nadalenques davant el pessebre, catalanes i | castellanes | : La pastora Caterina, amb acompanyament de pandereta i | Tirava el cap enrera, amb gest de cavall. Parlava molt bé el | castellà | , amb un accent una mica com de Sud-Amèrica. Ha dit: Los rojos han | amb una rapidesa que afalaga i admira el seu mestre a llegir en català, | castellà | i llatí. És aquest fet que ens pot fer comprendre per què Jeroni va | monarca, no es van preocupar ni poc ni gaire d'haver de redactar en | castellà | memorials i peticions que els permetrien omplir-se les butxaques. I si un | els llibres de lectura, i els comentaris s'editaven en les dues versions: | castellana | i catalana. Perquè com diu Torrella en la seva sintaxi: "Vehent que | qui sap, un bon notari, que hauria omplert plecs de prosa ciceroniana en | castellà | , hauria fet poesies horacianes segons fórmula de l'escola salmantina, i | de Rubí, la gent pagesa de Coll Blanc, i Basili Rovirosa de Gallifa. | Castellà | i llatí són, per a ell, llengües que cal assimilar amb una certa | com a forma del seu pensament. És possible que escrivís alguns versos en | castellà | , la llengua del cadastre com l'anomena el Baró, com va fer uns exercicis | l'ús d'aquestes llengües. Els textos que podia haver llegit en llengua | castellana | no l'interessaren prou per a exercir influència en el seu pensament, val | per a exercir influència en el seu pensament, val a dir que els clàssics | castellans | eren ben enterrats aleshores, i els homes que els substituïen no n'eren | tot i que no havia llegit mai francès, però llegia, no ho oblidem, | castellà | , català i llatí, la senzilla, diàfana, sonora primera frase l'enamorà: | títol de Cavaller i les seves facultats de recitar amb veu nasal prosa | castellana | i llatina, va ser precisament la causa remota d'aquella amistat. Perquè | que els soldats la creuen de dret i de través, els francesos van, els | castellans | vénen, és qüestió de deixar-los passar i arronsar-se d'espatlles. Però | mateix any, i, segons deia el Diari de Barcelona de nou en francès i | castellà | , se n'anava a França per motius de salut. La camarilla de Duhesme | por Don Pedro Montegón. —Dolça Carolina! Així llegia en | castellà | ?, et juro que no he pogut adonar-me'n. Erasme es mostrà burleta, | paja o de heno, el pancho lleno", com deien també allí i en | castellà | . No es podia demanar més pel que li costava; hi havia qui ho pagava més | de refugiats, jueus la majoria, i un centenar de proscrits catalans i | castellans | de l'Espanya morta, un caramull de persones desfetes, malmenades, amb els | somia ésser boxejador, i és d'un servilisme brutal, i el negre que parla | castellà | , aporrinat, brutíssim, melós i d'un servilisme de cucaratxa. | guitarra amb el cul apedaçat, cantant amb el màxim impudor i parlant un | castellà | que, per altra banda, és el castellà més bonic de tots, perquè sembla que | amb el màxim impudor i parlant un castellà que, per altra banda, és el | castellà | més bonic de tots, perquè sembla que vagi en balancí, que tingui les | ens posem a treballar de valent, desbordem les possibilitats mentals dels | castellans | , els quals ens comencen a considerar amb un aire en què la sorpresa i | la sorpresa i l'admiració s'aparellen amb tota mena de prevencions. Els | castellans | —d'ascendència transhumant i nòmada, com molt bé els ha definits un | Mesta. Les topades entre ambdues concepcions del treball —per al | castellà | , un "castigo divinal"; per al català, un "signe d'elecció"—, | assolir el mateix profitós objectiu que els altres estrangers a la Corona | castellana | . Si no ho poguérem fer, no és que no en sabéssim; simplement, no teníem | XVI. Els qui suraren foren desnacionalitzats pels casaments | castellans | —els Cardona, els Requesens—; els qui s'enfonsaren acabaren de consumar | del regne de les Dues Espanyes, i a Montserrat foren introduïts monjos | castellans | perquè les comunitats catalanes, entre elles la del gran monestir | Castella. Sobretot, els procediments eren en absolut oposats. L'Església | castellana | era un poder dintre del poder, per tradició neogòtica i sobretot per la | el país de noves comunitats forasteres, posades sota la dinàmica mental | castellana | del Barroc. La principal invasió tingué lloc entre 1575 i | segle XVIII a Barcelona, onze pertanyessin a ràncies famílies | castellanes | i només dos a terres de parla catalana? La manca de sintonia entre | per on, creiem nosaltres, el cristianisme català, com el basc i el | castellà | , anaven a restar gairebé exsangües. Per a una consciència pregonament | de la teoria pactista. Fins al reconeixement dels drets de la branca | castellana | de l'arbre de la casa comtal barcelonina, aquesta havia governat de pares | historiografia usual. Encara que no reeixírem com els portuguesos, els | castellans | , els neerlandesos, els francesos i els anglesos a obrir-nos camí cap a | per la política romàntica i per la posterior polèmica nacionalista, tan | castellana | com catalana. La gent ha perdut la brúixola de navegar, i s'ha conformat | i envers els governats. D'ací l'aspecte monolític del colonialisme | castellà | a l'Amèrica, tan poc favorable al desenvolupament de comunitats | "que hi havia raons per a anar sospitant que només testes | castellanes | tenien òrgans adequats per a percebre el gran problema de l'Espanya | folklore. Amb una bona fe admirable i una paciència benedictina l'escola | castellana | ha despullat milers de documents i ha regirat i conjuminat les fórmules | designi neogòtic. Aquesta il·lació dels fets, que era vigent a l'escola | castellana | fins a una data ben propera, està avui sotmesa a forta revisió crítica. | aquella tasca eren tan diversos com catalans i aragonesos, bascos, | castellans | i gallecs. De fet, com diu Castro, la mort d'Hispània —del regne visigot | validesa i l'esperança que puguin posar-se d'acord els historiadors | castellans | i catalans sobre les peripècies de la política peninsular durant l'Edat | deformadora la tesi de Menéndez y Pidal sobre l'imperialisme lleonès i | castellà | , una experiència erudita a base de suggestions alemanyes, que portà massa | permet d'enfocar sota una nova i agradable llum els continuats reclams de | castellans | , portuguesos i catalans a Espanya i als fets dels espanyols. Fa molt poc | mena d'empreses de repoblació havíem perdut el buf; igualment que els | castellans | , que amb prou feines si pogueren establir algunes guarnicions a les | no provocà ni trontolls, ni topades, ni maldecaps entre catalans i | castellans | . La millor prova del que diem fou l'enèrgica actitud de les Corts | que en les Corts de 1542 havia promès la igualtat de catalans i | castellans | en el comerç amb Amèrica. Afigurem-nos, doncs, el dol que provocà a |
|