Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Com es diu?" "Pan", va enunciar, cortès, Pulcre Trompel·li. "Un altre	castellà	", encetava a engrescar-se la Ignasieta. "Ximple", va tallar en sec la
silenci i, una vegada aconseguit, llançava el seu pregó explicant, en un	castellà	pintoresc i florit, l'argument i la moralitat del misteri que s'anava a
dir-ho amb un títol típic, i lamento que no se me n'acudeixi sinó un de	castellà	— postulen allò del "menosprecio de corte y alabanza de
prou bé, segons la significació bíblica, allò que el novel·lista	castellà	mirava d'insinuar. Vull suposar que un Mateo Alemán no s'hauria
quatre metralladores que ""s'encasquillen""...". El ferroviari	castellà	digué que ell, al front, havia hagut de reprimir enèrgicament la
però ara ocupats per milicians, no pas per joves burgesos. I un obrer	castellà	comentava: Hemos caído en todos los defectos que criticábamos en
i Ferro. Hi ha hagut cançons nadalenques davant el pessebre, catalanes i	castellanes	: La pastora Caterina, amb acompanyament de pandereta i
Tirava el cap enrera, amb gest de cavall. Parlava molt bé el	castellà	, amb un accent una mica com de Sud-Amèrica. Ha dit: Los rojos han
amb una rapidesa que afalaga i admira el seu mestre a llegir en català,	castellà	i llatí. És aquest fet que ens pot fer comprendre per què Jeroni va
monarca, no es van preocupar ni poc ni gaire d'haver de redactar en	castellà	memorials i peticions que els permetrien omplir-se les butxaques. I si un
els llibres de lectura, i els comentaris s'editaven en les dues versions:	castellana	i catalana. Perquè com diu Torrella en la seva sintaxi: "Vehent que
qui sap, un bon notari, que hauria omplert plecs de prosa ciceroniana en	castellà	, hauria fet poesies horacianes segons fórmula de l'escola salmantina, i
de Rubí, la gent pagesa de Coll Blanc, i Basili Rovirosa de Gallifa.	Castellà	i llatí són, per a ell, llengües que cal assimilar amb una certa
com a forma del seu pensament. És possible que escrivís alguns versos en	castellà	, la llengua del cadastre com l'anomena el Baró, com va fer uns exercicis
l'ús d'aquestes llengües. Els textos que podia haver llegit en llengua	castellana	no l'interessaren prou per a exercir influència en el seu pensament, val
per a exercir influència en el seu pensament, val a dir que els clàssics	castellans	eren ben enterrats aleshores, i els homes que els substituïen no n'eren
tot i que no havia llegit mai francès, però llegia, no ho oblidem,	castellà	, català i llatí, la senzilla, diàfana, sonora primera frase l'enamorà:
títol de Cavaller i les seves facultats de recitar amb veu nasal prosa	castellana	i llatina, va ser precisament la causa remota d'aquella amistat. Perquè
que els soldats la creuen de dret i de través, els francesos van, els	castellans	vénen, és qüestió de deixar-los passar i arronsar-se d'espatlles. Però
mateix any, i, segons deia el Diari de Barcelona de nou en francès i	castellà	, se n'anava a França per motius de salut. La camarilla de Duhesme
por Don Pedro Montegón. —Dolça Carolina! Així llegia en	castellà	?, et juro que no he pogut adonar-me'n. Erasme es mostrà burleta,
paja o de heno, el pancho lleno", com deien també allí i en	castellà	. No es podia demanar més pel que li costava; hi havia qui ho pagava més
de refugiats, jueus la majoria, i un centenar de proscrits catalans i	castellans	de l'Espanya morta, un caramull de persones desfetes, malmenades, amb els
somia ésser boxejador, i és d'un servilisme brutal, i el negre que parla	castellà	, aporrinat, brutíssim, melós i d'un servilisme de cucaratxa.
guitarra amb el cul apedaçat, cantant amb el màxim impudor i parlant un	castellà	que, per altra banda, és el castellà més bonic de tots, perquè sembla que
amb el màxim impudor i parlant un castellà que, per altra banda, és el	castellà	més bonic de tots, perquè sembla que vagi en balancí, que tingui les
ens posem a treballar de valent, desbordem les possibilitats mentals dels	castellans	, els quals ens comencen a considerar amb un aire en què la sorpresa i
la sorpresa i l'admiració s'aparellen amb tota mena de prevencions. Els	castellans	—d'ascendència transhumant i nòmada, com molt bé els ha definits un
Mesta. Les topades entre ambdues concepcions del treball —per al	castellà	, un "castigo divinal"; per al català, un "signe d'elecció"—,
assolir el mateix profitós objectiu que els altres estrangers a la Corona	castellana	. Si no ho poguérem fer, no és que no en sabéssim; simplement, no teníem
XVI. Els qui suraren foren desnacionalitzats pels casaments	castellans	—els Cardona, els Requesens—; els qui s'enfonsaren acabaren de consumar
del regne de les Dues Espanyes, i a Montserrat foren introduïts monjos	castellans	perquè les comunitats catalanes, entre elles la del gran monestir
Castella. Sobretot, els procediments eren en absolut oposats. L'Església	castellana	era un poder dintre del poder, per tradició neogòtica i sobretot per la
el país de noves comunitats forasteres, posades sota la dinàmica mental	castellana	del Barroc. La principal invasió tingué lloc entre 1575 i
segle XVIII a Barcelona, onze pertanyessin a ràncies famílies	castellanes	i només dos a terres de parla catalana? La manca de sintonia entre
per on, creiem nosaltres, el cristianisme català, com el basc i el	castellà	, anaven a restar gairebé exsangües. Per a una consciència pregonament
de la teoria pactista. Fins al reconeixement dels drets de la branca	castellana	de l'arbre de la casa comtal barcelonina, aquesta havia governat de pares
historiografia usual. Encara que no reeixírem com els portuguesos, els	castellans	, els neerlandesos, els francesos i els anglesos a obrir-nos camí cap a
per la política romàntica i per la posterior polèmica nacionalista, tan	castellana	com catalana. La gent ha perdut la brúixola de navegar, i s'ha conformat
i envers els governats. D'ací l'aspecte monolític del colonialisme	castellà	a l'Amèrica, tan poc favorable al desenvolupament de comunitats
"que hi havia raons per a anar sospitant que només testes	castellanes	tenien òrgans adequats per a percebre el gran problema de l'Espanya
folklore. Amb una bona fe admirable i una paciència benedictina l'escola	castellana	ha despullat milers de documents i ha regirat i conjuminat les fórmules
designi neogòtic. Aquesta il·lació dels fets, que era vigent a l'escola	castellana	fins a una data ben propera, està avui sotmesa a forta revisió crítica.
aquella tasca eren tan diversos com catalans i aragonesos, bascos,	castellans	i gallecs. De fet, com diu Castro, la mort d'Hispània —del regne visigot
validesa i l'esperança que puguin posar-se d'acord els historiadors	castellans	i catalans sobre les peripècies de la política peninsular durant l'Edat
deformadora la tesi de Menéndez y Pidal sobre l'imperialisme lleonès i	castellà	, una experiència erudita a base de suggestions alemanyes, que portà massa
permet d'enfocar sota una nova i agradable llum els continuats reclams de	castellans	, portuguesos i catalans a Espanya i als fets dels espanyols. Fa molt poc
mena d'empreses de repoblació havíem perdut el buf; igualment que els	castellans	, que amb prou feines si pogueren establir algunes guarnicions a les
no provocà ni trontolls, ni topades, ni maldecaps entre catalans i	castellans	. La millor prova del que diem fou l'enèrgica actitud de les Corts
que en les Corts de 1542 havia promès la igualtat de catalans i	castellans	en el comerç amb Amèrica. Afigurem-nos, doncs, el dol que provocà a

Pàgina 1 (de 272)

50 següents