Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la primitiva sínia de fusta, que xiscla com una carreta, i els rústecs	catúfols	aboquen al rec ombrívol, escoladís per rònecs carrerons, el doll de
a la Renaixença i de la Renaixença a totes les nacions d'Europa com els	catúfols	d'una sinia, perquè van d'Itàlia a França, de França a Itàlia, d'Itàlia a
Estava magre, groc, ullerós; tenia una nou de coll com uns	catúfols	anatòmics i un nas estret com una proa, però ell deia que era
de l'exprés, i vaig aconseguir un seient confortable damunt una bala de	catúfols	. Allí estava el funcionari de l'exprés, treballador com ell sol: un home
cosa —no parlo ara de paraules buides ni de gestos vagues— no farien sinó	catúfols	. Ara, ja, quan veig algun majestuós, em dic tot seguit:
majestuós, em dic tot seguit: —Probablement, és que té por de fer	catúfols	.— Aquest fanal amb camiseta, estàtic de tota la seva ignorància, obès i
ja no li pots treure una paraula. —És una garrafalada. Ni que fessis	catúfols	. —Però jo... —Gelosos que són tots els homes. Apa! —Se li atansava,
maliciat res d'això, que encara no la coneixia prou per a tan delicats	catúfols	. —Res —va pensar—, aquestes noies són així. Acostumades a fer la seva
immens penjats, esperant que unes mans devotes els fessin servir de	catúfols	per a pouar avemaries del fons dels cors enfervorits. Tot plegat
-ho a la cínia! I ho demano a la cínia, qui em contesta: —Digues als	catúfols	que t'aguantin i puja i baixa amb ells i tindràs aigua! I els catúfols es
catúfols que t'aguantin i puja i baixa amb ells i tindràs aigua! I els	catúfols	es disputen per voler-me, i baixo, ara amb l'un ara amb l'altre, fins
granotes baladreres: —La reineta, la reineta se n'és anada al pou i els	catúfols	l'emparen! I preguen a la Humitat: —Trenca el llivant dels catúfols i la
i els catúfols l'emparen! I preguen a la Humitat: —Trenca el llivant dels	catúfols	i la reineta quedarà sense aigua. I la Humitat trenca el llivant i la
segueix amagat dintre les mantes, el Gatet se'n va a la sínia i omple un	catúfol	amb aigua del safareig i se'n torna al llit d'En Peret, a la feixa de les
les coliflors. I sabeu què fa?... (quin gat més atrevit!) tira l'aigua del	catúfol	damunt d'En Peret. Com que En Peret és amagat dintre els llençols no veu
havia estat un covard. —Pugeu a la seva cambra aquest malalt amb els seus	catúfols	—va dir a la seva dona,— i vós, Magwitch, ajudeu-la-hi si
tot plegat?" "El poca-solta ets tu, Soleràs", li vaig dir; "et fas	catúfols	". "No me'n faig, Lamoneda, no me'n faig; sé molt bé el que
i haver-ne deixat d'altres poc comentats. La diversitat de matèries i els	catúfols	de la meva sínia, algun amb forats, i sobretot la indulgència del lector,
una breu duració en minuts. S'inaugurà el sistema de la sínia o dels	catúfols	, que s'havia d'usar després en tots els treballs a profunditats d'aquell
n'hi ha de molt provectes —al trinquet són molts els espectadors que fan	catúfols	—, no es pot pujar cap gran tram per l'escala del temps; com a molt als
de groc i l'altre de vermell, fent-los pujar i baixar com si fossin els	catufols	d'una sínia i dient que és Veritat el que fa quatre dies que deien que
deiem i sosteníem, que el que evolucionava, pujant i baixant com els	catufols	d'una sínia, no eren els principis de la Veritat, de la Bellesa, del Be i
amb les dates i els noms, confonia les persones, i, com qui diu, feia	catúfols	; però això sí, quan venia Nadal i arribava el moment de fer el pessebre,
hom necessitava una corda o "escala de corda" sens fi, que portava els	catúfols	que, en arribar a dalt, buidaven l'aigua en una canal. La sínia era tot
domèstica de gestació més llarga. Altres dites molt conegudes són: "Fer	catúfols	" "A cavall regalat... No li miris el dentat" "L'ase dels cops" Quan
els fums del poder eclesiàstic havien pujat tant al cap que li feien fer	catúfols	adesiara. Ho va fer amb ganes d'esparverar-lo, i a fe que ho va
una certa condescendència, com les sortides d'un jaiet que comença a fer	catúfols	, costa d'entendre, així i tot, com pot ser que el senyor Bernabeu
pitxells i morters de Sabadell, càntirs de Vilafranca i gerres i	catúfols	de Miravet) els dóna una valor guarnidora que homes emprenedors podrien
a l'actuació d'aquella poderosa central sindical. Mentrestant els	catúfols	de la nòria anaven rodant: els propietaris repatanis apretaven les
fins les andalusses, ab lo exemple d' En Gladstone, un vell que fa	catúfols	, y ab l' exemple d' Inglaterra, una nació reaccionaria y atrassada;
i taulons, el rest qui dû l' aigua pouada i sos	catúfols	mal rodons. Cruix i grinyola tota sola dins l' agonia de la
Quan el ramat torna, belant, d'allà enfora, ragen els	catúfols	de l'aljub que plora... Oh vida que ignores enganys i neguits!
resignada mula, fa grinyolar, sarcàstic violí, els	catúfols	i l'arbre de la sínia, entre manats de col i d'albergínia.
s'amaga... Arrelats a una terra. Amb ulls antics contemplen els	catúfols	de l'any, rics de força i lentitud. No es paren, lassos, ni
veus van semblant-li, al record d'anys fugissers, els	catúfols	de la sínia que ell manava amb cansament, quan li
vidres, no pensàvem en res. No sabria què dir-ne. ¿	Catúfols	nous penjats a la gran sínia? ¿Planter tot just
Bella caurà la nit de l'àngel sense espasa. Oh tants	catúfols	d'astres! A les golfes maduren rialles de codonys i cap a les
Un tenia els seus anys joves i una sang que pujava i baixava amb els	catúfols	. I jo, una mica com tots, també n'havia empaitades pels camps; però
el garranyic-garranyac llastimós que feia la corriola del pou quan els	catúfols	en treien l'aigua... I els companys de xabola encara em deien que m'hi
La qüestió està ara com si... Clitifó. Quina mena de	catúfols	s'empatolla aquest murri? Clínia. Sirus, aquest té raó, deixa-ho
el costum, mare, d'obrir la gàbia de l'ocell. Els homes són com els	catúfols	... Volta, volta la sínia... Els catúfols ixen de l'aigua, pugen, plens,
l'ocell. Els homes són com els catúfols... Volta, volta la sínia... Els	catúfols	ixen de l'aigua, pugen, plens, en caure es buiden... Un matí, mare, l'
Roda la sínia lenta de mon esperit. Negres	catúfols	amb llum de record. Vent dalt la torre
darrera las ovellas, sense adonarse de res y fent voltar, hala, hala, los	catúfols	del pensament. En Nasi meditava: meditava que tot va, cada dia, de mal en
Y 's tombava d' esquena, perque no se 'n adonés de que éll també feya	catúfols	. XI. Onze mesos feya qu' era enterrat l' avi del Ton quan
si 's trobava empiocat!... —Y tal... Y tal... —esclafí la pobre dona, fent	catufols	. —Y que 's lo que té?... —No ho sé, fill. ¡No sé
sa animada xerrameca, que la vida es una roda de sinia qu'ompla y buyda	catúfols	sens parar. Y la Montserrat se posá'l sombrero d'hivern per'anarne á
de que 'n la sínia del temps hi giravoltés sempre ficat dins d' un mateix	catúfol	... Més poderosa la manía que no pas el seny, queya en el ridícol sens
producte del seu esforç: desde la sinia am les seves engravacions, els	catufols	que llençaven forta olor de quitrà, i la parra que amb els seus pampols
l'oncle Joan Antoni, pobre, tan envellit, la tia Engràcia, que feia	catúfols	, i l'Engràcia petita. L'Engràcia tenia quaranta anys i encara seguia

Pàgina 1 (de 2)

50 següents