Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sarcòfag i escampar les cendres per terra. Es donà el cas curiós que a la	catedral	de Barcelona no hi entraren les turbes i hi hagué sempre policia; així i
de Salamanca, amb el "petit general" telefonant a l'ombra de la	catedral	gòtica i xurrigueresca, i visió terriblement realista del front de
i movent soroll. La casa de la Glòria era a la Costa, pels volts de la	catedral	, "el barri de l'alegria"; l'altra es trobava a l'altre costat de la
D'ací el tragueren, mort, amb els peus per davant, envers la	catedral	. Carrer de Cabillers, la Plaça de l'Almoina. Penses els darrers
tant, un edifici de ciment, amb pretensions funcionals, horrible. I una	catedral	baixa i espessa, de color de mantega amb un fistó de sang. La catedral és
catedral baixa i espessa, de color de mantega amb un fistó de sang. La	catedral	és de finals del divuit i resulta meravellosament grotesca. A les vuit
més aviat prehistòriques. Timi, amb el seu esforç, volia construir una	catedral	a Borabora, però no era res més que un xicotet de catorze anys, amb un
història i que la defensi com pugui. Vull dir que necessito un país amb	catedrals	senceres o cremades, amb cafès atrotinats o magnífics, amb senyores
elevat: les relacions amb Roma, la fundació i instauració de monestirs i	catedrals	, l'establiment d'un ordre públic garantit per l'Església, l'organització
homes, argent i collites. I d'aquest moviment se'n beneficiaren també les	catedrals	i els monestirs de la Catalunya vella, com el prepotent capítol de
clerecia de la política i la reduí a ocupar-se de les seves coses a les	catedrals	i a les parròquies, als monestirs i als convents. L'Església havia
els canonges i els gats viuen en una perpètua sesta. Les campanes de la	Catedral	, lentes, clamoroses, regulen les seves existències. Cap al tard, les
no se n'adona ni creu en l'existència de títols exòtics. A l'ombra de la	catedral	gòtica, començada al segle XIII per Jaume I, en una casa
religioses. El Pare Carbonell perdé la veu refutant des del púlpit de la	catedral	les teories de l'impiu Voltaire; però en veure que aquest nom era
Senyor. Veig com s'acosta el moment anguniós..." Una òliba, des de la	catedral	, pareixia posar el seu comentari tètric. L'escena estava impregnada
mallorquina. En els moments de pessimisme, en veure profanar una	catedral	meravellosa amb uns vidres indignes del cabaret més estrident; en
de l'arxipèlag. Des de la seva finestra, la nina veia, cap a llevant, la	catedral	de Mallorca entorn de la qual s'agrupen els casals de les velles
estic emparentada amb el bo i millor. Si algun dia hi vas, prop de la	catedral	hi ha el palau de la meva tieta, que és donya Obdúlia de Montcada. Té un
d'aigua sense fondària. Sembla que el peu trepitja	catedrals	engolides sota el tou d'una volta pel liquen
l'una era el doctor Josep Claramunt, canonge penitencier de la	Catedral	; l'altre era don Ignasi Serramalera i Puntí, doctor en medicina,
toisó d'or, volia que el fessin Virrei de Catalunya, i volia entrar a la	catedral	dins d'una carrossa tirada per tots els lleons del Parc. A Madrid
de Carders, la Plaça Nova, el carrer de l'Infern, el carrer de Ripoll, la	Catedral	, Santa Maria, El Pi, Sant Just i Sant Jaume. De fet, es passava mesos i
tia Paulina tenia necessitat d'una confessió important, se n'anava a la	Catedral	i la feia petar un parell d'hores darrera la reixeta del Canonge
Aquesta persona era el Doctor Claramunt, canonge penitencier de la	Catedral	. Mossèn Claramunt, criat com aquell qui diu a les mamelles dels
va morir don Jaume de Borbó, li dedicaren uns funerals magnífics a la	Catedral	de Barcelona. Aquells funerals varen ésser una de les manifestacions
misteri pressentís en el fons de ses entranyes. La multitud la	catedral	emplena, i les remors dels cants es mesclen lentes
Però la pluja abundantment cobria la mola immensa de la	catedral	, mentre jo sobre el pont feia ma via, sentint del riu
més modest: posseeix una significació, diríem, merament meteorològica. La	catedral	que ara veieu no és igual en totes les hores del dia —pràcticament, la
que només fos que per un matís mínim, de l'anterior. A sol ixent, la	catedral	serà una; a migdia, una altra; a sol ponent, una altra: pintar una
serà una; a migdia, una altra; a sol ponent, una altra: pintar una	catedral	hauria d'ésser pintar-la successivament, fins a l'infinit. Monet no
I a quina casa he entrat! Prou la veuràs quan vindràs. Mobles com a	catedrals	; llums de cristall; escaparates amb sants: una cuina com un saló, amb
pacífic. —Quan hi vaig, ni la missa no m'aprofita. Recordo una festa a la	Catedral	; vessava de gent. Em varen donar un pessic!... no hi he tornat més. No sé
Em varen donar un pessic!... no hi he tornat més. No sé com gosen dir-ne	Catedral	, rònega, fosca i plena de recons. La Ventura entra, s'acosta a l'altra
de sota el pont; ja no fruí més de la delícia de l'olor d'encens a la	Catedral	; no visità cap més vegada mossèn Joan, conservador del museu. S'estava
s'acaba sense gens de boira; un sol molt clar daura les agulles de la	Catedral	; unes falzies aparellades comencen a dialogar misteriosament sota el
li plaïa de refugiar-se del gran vent de març en la tebior serena de la	Catedral	, profunda d'ecos, de silencis, de penombres gòtiques. Enllà dels
casa, ara —imposa el vell. I camina amb pas ferm, cap a la plaça de la	Catedral	, on ell viu, prop del museu. Seuen en mig del desordre ordenat del
del carrer. La senyora de Torroella i una amiga pugen els graons de la	Catedral	amb d'altres senyores. Una de les dames diu que està preocupada pel fet
atribuït a Wenceslau I (mort l'any 935), que es conserva a la	catedral	de Praga (fig. 11). I el cavaller que està a punt de caure sobre
(§ 62). El cavaller de la porta de Sant Iu de la	Catedral	de Barcelona (fig. 25) porta un capmall. Desclot esmenta també
uns guants units a l'ausberg, com també el de la porta de Sant Iu de la	Catedral	de Barcelona (fig. 25). Però quan Desclot narra l'heroica
de capell de ferro és el que du el cavaller de la porta de Sant Iu de la	Catedral	de Barcelona (fig. 25). Una vegada Jaume el Conqueridor es
a ésser embotit de llaunes al seu interior enconxat. Al claustre de la	Catedral	de Pamplona hi ha dos cavallers a peu que són una bona il·lustració del
Devien ésser semblants als elms que porten els junyidors d'una biga de la	Catedral	de Terol (fig. 56). Com en les dues grans cròniques anteriors el
apareix, una mica més tard, en un cavaller de la porta Preciosa de la	Catedral	de Pamplona (fig. 102), i, en la segona meitat del XV,
Ramon Berenguer Cap d'Estopes que, per ordre reial, està esculpint a la	Catedral	de Girona. Escriu el rei: "Nós havem acordat que les cames de
Examinem, ara, aquests aspectes en el sepulcre del Cap d'Estopes de la	Catedral	de Girona, perfectament conservat (fig. 107). Obeint les ordres
tan bé en l'estàtua de bronze daurat de la capella de la Trinitat de la	Catedral	de Canterbury, on reposen les despulles d'Eduard, príncep de Gal·les i
a exemple de calces flandesques vegeu les que porta el Sant Miquel de la	Catedral	de València (fig. 169). El Sant Miquel atribuït al pintor
fixada amb xarneres, i amb bavera i gorgera que fins fa poc era a la	Catedral	de Santa Maria de Pamplona, penjat al claustre, i a això és degut que

Pàgina 1 (de 79)

50 següents