Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

petita, on hi ha un gran armari que obliga a saltar per damunt del	catre	estret per arribar a la tauleta de nit. La bata és llarga, amb una
comana la guàrdia, un xicot llarg i orellut que fuma ajaçat en un dels	catres	. —Atenció! —diu el sergent. Es treu un llarg paper de la butxaca, fa una
que voreja la misèria. Una cortina deixa veure la part posterior d'un	catre	. Una porta al fons i una altra a la dreta de l'espectador.] [Moments
tindria uns solitaris com els de Mado si no mirés prim i si me n'anés al	catre	amb el primer cabrit que cau a l'"Excelsior"? Frederic, encara que
Els hotels de Barcelona no podien dar l'abast; tothom que guardava un	catre	sobrer o una habitació destinada a les puces, va tenir de rellogat un
botiga. Me n'anava a dormir retut, corbat, fastiguejat. Dormia en un mal	catre	, als baixos, darrera els prestatges plens d'herbes medicinals, pots,
de banquetes, i a cada costat de paret, una renglera de tivants teles de	catre	penjades al sostre amb quatre cordes, suspeses en l'aire com les
a les parets i als altars laterals. Vilatanes i masoveres seuen en	catrets	o s'estan agenollades o bé ajupides. Els vestits més bons han eixit de
Al fons, tres o quatre esglaons de fusta porten a la galeria, on hi ha el	catre	i, damunt, les santes icones amb la xinxeta sempre encesa. La casa et
orelles, sense nas. Perquè em fa pena. Ens vam ajeure damunt els nostres	catres	durs. Les bigues feien olor de xiprer; per la finestra oberta entrava la
cridar—, has sentit? Un tret de pistola! Però Zorbàs ja seia damunt el	catre	i fumava. —No t'amoïnis, patró —digué esforçant-se a contenir el seu
i ardents sobre madam Hortènsia, la terra. 20 Ens vam ajeure als	catres	. Zorbàs es fregà les mans, satisfet. —Ha estat una bona jornada aquesta,
i rogenca. Camells que, al mig de la carretera, s'escamarlen com un	catre	, davant l'automòbil; ruquets grisos i pacients que, en sentir-lo,
mena de requartet a faiçó d'armari, en el que amb prou feines hi cabía el	catre	de la Joaneta. Al fer-se fosc, les noies plegaren la feina, dient que en
aquèsta refusà resoltament la oferta; com aiximateix la del séu	catre	que li féu la coixeta; demanant, com la gracia que més els podría
de dormir entre les obessitats de la dida i la seva noia gran, o en el	catre	, amb sentors d'ungüent, d'aquella pobre coixeta, que, no trobant tan a mà
també amb unànima aprovació, que al sendemà la dida aniría a comprar un	catre	nou amb les dèu pessetes cobrades aquella tarde a casa de donya Irene, i
que hi havia. A grans gambades pujà cap a les golfes, on tenia el	catre	, i començà a llegir. En finir el darrer acte de "La creu de la
sol deixeble. La seva teoria de l'equilibri no la capeixen els homes. Els	catres	, llits, sillons i otomanes perduren i perduraran amb llurs quatre potes,
—Tinc son. —Vés, doncs. A glops es menja l'escala. Es rebot damunt del	catre	. La mare malda en la cuina. Passa estona. Tot soroll va morint en la
i de desigs. El seu gep punxava la màrfega i la noia donava voltes pel	catre	grinyoladís i s'encomanava a les ànimes. Els ulls no es clucaven...
impúbers i de sang no massa rica, el mantenien estenellat en el seu	catre	amarant-se del silenci i de la pau rural. Un airet subtil, ple de sentors
menjava al mateix hostal i dormia a la mateixa cambra del seu pare, en el	catre	del masover. Aquesta vida era un martiri per a ell. No sabia avenir-se de
navegava amb la barquilla. El fill gran morí servint al rei en el	catre	d'un canoner i l'altre, s'enllità de mal de dones i l'hagueren de portar
companyia, ocupava l'ala de ponent de la caserna i era al segon pis. Els	catres	, s'arrengleraven a tot el llarg de la paret. A sobre cada catre, a dos
pis. Els catres, s'arrengleraven a tot el llarg de la paret. A sobre cada	catre	, a dos metres de terra, plantats a la paret, hi havia una sèrie de pals
fusells, posats en forma de pinya. Passàvem les hores mortes ajaguts al	catre	, fumant o xerrant en veu baixa o llegint novel·les de cinc cèntims —única
que s'obrien cada quinze passes a la paret contrària de la dels	catres	. D'aquestes finestres, es veia el cimbori del campanar de la catedral,
, saps? que tenen de tot i ben repartit i t'hi pots agafar bé... i cap al	catre	! Figura't, matalassos de ploma i somier! Fillets de Déu, em passaria vuit
interior del pis que rebia tan poca llum com aire. El seu llit era un	catre	; la seva taula de nit, una cadira. Naturalment que no podia queixar-se;
Marbella, el mar bramava, envestia i, apa, gent, a traginar màrfegues i	catres	, taules i cadires fins al local dels banys; les criatures, embolicades
rampinyats que es cruspia a la platja i, apa, tornem-hi, a carretejar	catres	i màrfegues, cadires i taules, a entaforar-ho de nou als vagons de les
només n'han trobat un d'atrotinat però no inservible. S'han comprat cinc	catres	per als companys dies ha malalts, i sabates, roba, mantes, en substitució
donen al soterrani. Obre una cel·la: a dins, ningú i absolutament res: ni	catre	, ni cadira, ni tamboret, ni una mala caixa per seure; només, en un racó,
bombeta que s'apaga i s'encén des de fora. Encadenat a la paret, un	catre	plegable amb màrfega i flassada. A mà esquerra, la latrina amb dos
no et queda, ni un ral per anar-ne a comprar a l'economat... Estires el	catre	, t'hi ajeus, aspires a fons la manta de la Clàudia, tanques els ulls,
part ocupava l'ala de ponent de la caserna i era al segon pis. Els	catres	s'arrengleraven a tot el llarg de la paret. A sobre cada catre, plantats
pis. Els catres s'arrengleraven a tot el llarg de la paret. A sobre cada	catre	, plantats a la paret, hi havia uns pals negres que servien per a
agavellats en forma apinyada. Passàvem les hores mortes ajaguts al	catre	, fumant o xerrant en veu baixa o llegint novel·les de cinc o deu cèntims
enreixades que s'obrien cada quinze passes a la part contrària on els	catres	es manifestaven. Des d'aquestes finestres es veia el cimbori del campanar
cadires, unes altes embovades, altres nanes encordades i, fins i tot,	catrets	d'anar a missa. Els majors posen un aire de complaença en pau, sobre el
muller. En Joan fou deixat en un recambró trist i enxubat, on hi havia un	catre	tort i un cul d'espelma; però era sobre el forn mateix i hi flotava
Als diversos pisos on va viure no va tenir mai mobles. Tot el més un	catre	, una espelma enganxada en un broc d'ampolla per tal de tenir llum a les
de deixar a esta alhaca d'allò més pito. Vine ací, tu, cames de	catre	, que anem a fer-te uns panitoros que ni lo Reverte... ¡Ui!... Pos tu
rollets, pastissos i coquetes. Cadascú portava la seua cadira o	catret	i acudia al toc de la campaneta, al pregó que dimoniets i saions feen,
, prou m'ha costat cabdellar-la. Dus-te cadira; mira, jo també duc lo	catret	. A la porta del forn n'hi ha una garbera de dones, i un eixam de
que faràs un volantí! ¿Senta, que no tens cadira? Ara te trauré el meu	catret	. I sense donar temps a res, va i entra en lo pastim i trau lo catret,
meu catret. I sense donar temps a res, va i entra en lo pastim i trau lo	catret	, donant-li'l a la descuidada, mentrimentres li diu: —Hi has, hi has, que
miserables xinel·les, mateix que si un incendi les hagués foragitades del	catre	. Altres havien sortit ja empolainades, cenyides estretament de fai, cosa
nostres carrers, saber on es posa el peu! I amb l'embaràs que portes: el	catret	, els rosaris, el llibre, la caputxa...— (El poble és cendrós de desembre.

Pàgina 1 (de 5)

50 següents