×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cau |
Freqüència total: 1917 |
CTILC1 |
vora el feineig de les formigues, que duen grans i brins d'herba al | cau | . El diari parla d'uns quants pobles conquistats per les tropes | s'inclina al seu damunt mentre el llibre li rellisca de la falda i, a | cau | d'orella, li xiuxiueja: —Jo sempre en tinc dos. —De què? —fa ell | de cara al motiu de flors i serpents. La noia s'inclina, li xiuxiueja a | cau | d'orella: —Heu vist? Els mitjons verds... —Sí —fa ell, però l'esguard | adormint-los amb remor d'aigües residuals. Aquí mateix, ara mateix, a | cau | d'orella l'estrident xiscle d'uns frens aferrant les rodes sobre l'asfalt | de la seva tendresa a molts de racons de sa pell. A vegades sent a | cau | d'orella sa seva veu com si cantussés: —Es teu amor em fa sentir lliure, | a les pel·lícules que explicaven o amb els xiuxiueigs de les converses a | cau | d'orella, que aquest grapat de paraules els arrabassava un somriure de | volia dir. D'aquests i no d'uns altres —pronunciats davant un capellà, a | cau | d'orella sota un sostre de xampany la primera nit d'amor— te n'has de | excrements viuen i moren arrapats impúdicament com els insectes dintre el | cau | . El que fa gràcia d'aquest barri és que tot és petitíssim, estretíssim, i | o d'ordre econòmic, viuen dins d'aquesta tebior tropical com dins d'un | cau | de formigues. Ningú com Balzac no ha sabut veure i ha sabut explicar | senyora, que s'ha entristit i no els vol menjar res. Mr. Rivnac sap els | caus | del bon alcohol, l'hora exacta a què arriba un cutter amb bananes | la botiga de curiositats dintre de la qual vàrem anar a raure. Era un | cau | de fustes incoherents, menjades de termites i pintades de suc d'estrella | que es poden guisar a Borabora. Amb Poroi, l'anem a cercar dintre el | cau | ; ell endevina els forats i els nius del varo; introdueix en el | la superfície de l'aigua fent una mena de pizzicato damunt del | cau | del varo, el qual acostuma a ser a mig metre de profunditat i | marins, hi ha els crancs de terra i els crancs de cocoter; fan forats i | caus | pertot arreu, i a Borabora es pot dir que no es veu un espai de dos | està cosit de crancs; els veieu a uns quants metres, com surten del | cau | , com dialoguen o es barallen; a mesura que us hi acosteu, us vigilen amb | la cigarreta i, exactament com un estudiant inexpert, se l'enduu | cau | endins, agafada amb les pinces de la seva pota, entre poruc i petulant. | teus cabells que em freguen la galta, i tinc ganes de riure i et dic a | cau | d'orella: T'estimo, sents? I tu em dius... /Maria\. [(Ràpida | [(Oscar arriba pel fons de l'escena i, ràpida, Roser amolla a | cau | d'orella d'Amèlia.)] /Roser\ Mira com va, i digues si no et | ve pel fons es queda mirant-la.)] /Clavell\ Què et deia a | cau | d'orella? [(Ella no contesta. Pausa.)] Quina vidassa, oi, | a ta vida la perduda pau. Jovita Adéu, Perot, sigues feliç al | cau | . Perot Forces anants i vinents, bella hostalera. Tots | de missa, que li girava el missal, ja li deia a | cau | d'orella amb un to melós de plany: —Què ploreu, | explicar a una altra. I aquella a una altra. I totes s'ho anaven dient a | cau | d'orella i quan veien que m'acostava sempre n'hi havia alguna que avisava | és que, per dintre la terra, pot pujar fins dalt al | cau | on sura la font novella en el rocadís més alt. El que | que li deixonda el pit i que el si li commou. Paper de mar frisat en el | cau | d'una desca, on els vaixells ventruts fan toronjos madurs. | i, en ses parets enderrocades, jardins petits, al | cau | dels marges, s'adornen amb roses de marbre. Va, en l'obaga de | ei! em sembla... Lloberola vol dir llobera petita. Una llobera és un | cau | de llops... Lloberola un cau petit; tot petit; llops petits; és això el | vol dir llobera petita. Una llobera és un cau de llops... Lloberola un | cau | petit; tot petit; llops petits; és això el que som nosaltres, llops de | pedres situades a mitja hora de la seva casa pairal, havien estat el | cau | brillant de totes les llegendes romàntiques d'un Lloberola amb osberc i | vaguetat exquisida, sense puntualitzar res. Algun marit que descobria el | cau | , rutilant de joia faunesca, va ignorar tota la vida que, la nit abans, la | conservaven encara la pintura bruta d'aquell antic magatzem convertit en | cau | de noctàmbuls. L'amo del "Pingouin" va posar sota el sostre una | cohesió fatal i instintiva que s'observa en una nierada d'ocells o en un | cau | de formigues, però manca la simpatia electiva, l'espurna d'amistat o | per a donar-ho tot... a qui? A vagabunds que el nodriment i el | cau | disputen a les feres, fugint de tota llei... Anau, | raonament es podria aplicar a les mosteles i els toixons, que viuen en | caus | ; això no obstant, els indis hopi segueixen una línia de reflexió inversa: | havia estat arrencat pels petits rosegadors per tal d'entapissar-se el | cau | . D'aquesta pell hom féu corretges i, d'aleshores ençà, el clan de la | —Y ab veu suau, enmelada, peró trencada pe'l sentiment, afegía casi á | cau | d' orella: —Jo t' estimo, t' estimo ab tota l' ánima, com tu, sí, | com si temés ferho en veu alta, s' atansá al coll del estudiant y á | cau | d' orella va dirli: —Donchs, per qué hi reyas tant ab la Sofía? per qué | no 'l vejé; creyentse lliure de son perseguidor, s' aventurá á eixir del | cau | y las emprengué novament Rambla avall, sempre arrasserada á las casas. | bé, aquesta mena de sensacions, que hom no té coratge d'insistir-hi. Un | cau | infecte Ja havia començat. Després de la repugnància seguí el gust, i, | era de tot això que sentia fàstic, sinó de mi mateix. Jo havia dormit en | caus | més pútrids, en "pitjors barraques havia fet sentinella", com diuen els | un espai assolellat, corria a refugiar-me a l'ombra, com un conill al | cau | . En sortir a Santa Mònica em vaig afuar als llibres vells. La meva pobra | escales. A penes a mig tram, va deturar-se i amb veu minvada mormolà a | cau | d'orella del seu fill: —No fem soroll. La teva mare té el son fi. Deu | comensals. —Cosme, tinc por que no et faci mal. Era un afectuós murmuri a | cau | d'orella, una advertència maternal. "Cosme, no saltis tan enlaire, que | fem escenes! Pensa en el disgust que tindrà la mamà", li anava dient a | cau | d'orella mentre l'obligava a recular cap al fons del saló. D'una | res. Orestes. —Deixeu-nos tranquils, gosses! Torneu-vos-en al | cau | . [(Les Erínies rondinen.)] ¿És possible que siguis la mateixa que | per a vosaltres, els filòsofs. El científic pur se'n desentenia. I ara, a | cau | d'orella. Jo personalment us tenia per uns guillats. Vós sou filòsof, | que distingiu bé, entre cosa aparent i cosa real. Però ara escolteu a | cau | d'orella. És que de bo de bo creieu que hi ha quelcom que sigui | discretament cap al biòleg Juid, que tenia al costat, li diu a | cau | d'orella: "Amic, això va per un camí que no m'estranyaria que un dia | la taula de valors. Revalorar els principis i després sentir-los cantar a | cau | d'orella abans d'emprendre una decisió. A ciutat hom viu per als altres. | cap al si d'aquell monstre, i s'hi arreceren com en llur | cau | , i encara allí grinyolen no vistos per ningú. Menys odiosos | temps a venir salvatges, perseguides en selves i deserts i | caus | i boscos; s'esplaiava el lleó fent cabrioles i |
|