Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
caure M 17 oc.
caure V 26131 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb caure Freqüència total:  26148 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Tothom va trobar el crim horrorós i inexcusable, excepte Zeus, que li va caure en gràcia, potser perquè la víctima havia estat un sogre. No sols va
per al fill, una parella immortal, Bàlios i Xantos, que varen plorar, en caure Patrocle en les tenebres de les quals no es torna, amb llàgrimes
la toa balia, sarà dal ciel recompensada." En aquell precís instant queia damunt Dànae —i la cobria— un devessall de pluja d'or, amb dringadissa de
sap o ha de saber. Sols recordaré que el plorós, que al seu torn va caure, enyorava en la fosca la lenta, quieta suavitat de la llum. Príncep del
l'embolic, no piula, almenys per ara, i és de carn i ossos, un cec hi cauria, en absolut contrària a la imatge enterca que de seguida se m'havia
del saló de bellesa, t'arribes al Nepal o bé al vell proper Siam, on caus en basca, en un bany de suor, contemplant danses i danses de tarifa cara,
ànima, em consta, un cor pudorós, i s'enutgen. No n'abusis. Que no et caigui al damunt, per escarmentar-te, i et malmeti, i a més, pitjor encara, es
parany del cel, que confiava massa en la calma temible del mar, hi va caure en adormir-se, en acte de servei, en circumstàncies molt difícils. És
cop de l'arma m'obre amb el crani les portes de l'Hades. De seguida caurà el segon, que serà l'últim, i els meus ulls entelats per la mort no
amb un eficaç allunyament escènic. La noia i el noi, tots dos, li queien al damunt amb les eines amanides. "No em mateu, sóc la vostra mare",
més del compte, el sol et fondrà de seguida el gruix de la substància, cauràs al mar i t'hi negaràs, perquè em serà impossible d'auxiliar-te. Temo que
No, no, siguem pragmàtics, enllestim-ho. Ella, que es pengi. Ell, que caigui sota el pes d'una solemne imprecació, i en aquest punt compto amb la
em refusa el dret a la vana il·lusió de salvar-me amb ell, al preu de caure sota l'esclafadora pesantor del seu fredíssim domini intel·lectual, i em
"L'he odiada sempre, i per raons de pes, em sembla. Hauria ara de caure, com un catxap, en aquest parany mortal? No diré que no es conservi, per
el risc, però ella s'entestava en el seu propòsit. Si algú, quan queia, li recordava el consell —cosa que mai no falta—, Mila es limitava a
Els seus cabells eren d'un ros clar i els portava recollits en una trena caient-li sobre l'espatlla. El front quedava llis, desembarassat i pur, i els
, i casa't. Casa't, perquè ja ho saps: què farà l'home sol? Si caiguessin, l'un aixecarà l'altre; però, ai de l'home sol! Que quan caurà no tindrà
? Si caiguessin, l'un aixecarà l'altre; però, ai de l'home sol! Que quan caurà no tindrà ningú per a aixecar-lo. Casa't, doncs, i si Déu et concedeix
hortes, sonà un dispar —una cosa senzilla, com un joc—, i el jove capità caigué amb el front tacat de sang: caigué sense lluita i sense glòria, així,
com un joc—, i el jove capità caigué amb el front tacat de sang: caigué sense lluita i sense glòria, així, tristament, com una branca que
llavis tremolaren bo i perdent el color, i hagué de recolzar-se per a no caure esvanida. Aquella tarda, quan son pare se n'anà a la masia, ella s'abraçà
sense parar d'una banda a l'altra de la nau, ajudant en les feines, caient i tornant-se a aixecar entre els embats de la tempesta i llançant crits
al món; preferiria ignorar-les i viure amb la convicció que l'home no pot caure en baixeses semblants. Has de saber que la noia no tenia mare —havia mort
era una mena de terror còsmic en què li semblava que el món li queia al damunt. La vida deixava de sobte de tenir sentit, es feia absurda i
només de tant en tant, i quan la necessitat el constrenyia, es deixava caure a casa del seu germanastre. Candaina bufava: —Ja el tenim aquí! Mal llamp
les celles, amb tanta força, que els ossos del crani cruixiren i la cetra caigué per terra desfeta a miques. Randa es desplomà, gemegant, com un bou
infant. Em donà una forta empenta que em llançà contra la paret, on vaig caure, i, no content amb això, m'envestí a puntades de peu mentre m'insultava:
per un camp amb el seu Fillet als braços. El dia era xafogós; el sol queia a plom damunt la terra. L'Infant, assedegat, havia xuclat tota la llet
pels seus carrers plorant i demanant perdó —demanava perdó—; poc després queia sota les bales dels fusells tocant al mur de la barbacana. Fou una
guitarra, puntejar-la amb la seva gràcia única, amb el rull de cabell ros caient-li sobre el front —una innocent coqueteria—, i cantar, cantar en veu
plàcid de tardor. Darrera el balcó les branques s'esfullaven; les fulles queien lentament, com si fossin el plor dels arbres. S'anà extingint com una
i ell s'aixecava i començava a dansar, a cantar i a dansar fins a caure rendit amb tot el seu ésser palpitant. Però aquesta nit Tino Costa en el
la vida, contra ell mateix. I, això no obstant, les raons de Quim Bisa no caigueren en va dins la seva ànima; allà al fons del seu ésser es lligaren als
la seva còlera cega, amb els ulls que llançaven foc, maleint-la, per a caure de seguida després com fulminat pel llamp. Maria Àgueda, davant d'això,
en un cert indret on la carretera travessava un bosquet d'àlbers, va caure del seient on anava assegut, situat a la part exterior del carro a la
si fos el palpitar del pols de l'univers. Les primeres gotes començaren a caure amb forta remor, gairebé crepitant sobre les teulades i en la pols
girat contra ell mateix, i en un rapte d'ira i de sinceritat hauria caigut als peus de Mila confessant-li la veritat; tal vegada hauria besat el sòl
amb la mà. Ell la retingué pel braç. —Què has fet Mila? Que baix que has caigut, Mila! Mai més no tornaràs a ésser la que eres! Què baix que has caigut! —
caigut, Mila! Mai més no tornaràs a ésser la que eres! Què baix que has caigut! —repetí—. És possible que hagis pogut arribar on has arribat? A Mila li
hauria continuat caminant fins allà on la portessin els seus peus, fins a caure rendida, acabades les forces, a qualsevol recó, i morir allí, allunyada
que amb una forta empenta el rebotia contra terra. A penes aquest havia caigut, Tiago corria ja desenfrenadament cap a casa de Tino Costa. Dos o tres
" es digué bo i dibuixant amb la mà un gest en l'aire. I, deixant-se caure enrera, amb el cap damunt del respatller, va cloure els ulls. A baix les
l'havia arrencada del llit i la colpejà enfurismat, fora d'ell. Mila caigué, i en anar-se a aguantar al capçal del llit, el braç se li esllavissà
els cotxes de lloguer anaven i venien pel centre de l'avinguda. Començà a caure una pluja fina les gotes de la qual li ferien la cara com punxes agudes.
en una lluita aferrissada per conservar l'equilibri. Acabà per caure de bocaterrosa al mig del carrer, i quedà allí maldant en va per
maldant en va per aixecar-se, sense deixar de cridar. La pluja continuava caient freda i molesta; el vent gemegava als portals. No lluny del borratxo ella
la mà ferida. L'altre vacil·là, agità els braços com cercant suport i caigué sobre el trespol pesadament. El seu cap topà amb força contra les rajoles
d'una manera sobtada i baixà amb tanta pressa les escales, que ensopegà, caigué i anà rodant alguns esglaons. Dintre la fosca s'assegué. El braç esquerre
Déu!, a turmentar-lo aquella visió celestial enmig de l'infern on havia caigut, enmig del fàstic i de la desesperació que ofegaven la seva ànima? ¿Per
tornava al seu pis. Anava sense barret, despentinat. Els pantalons li queien formant plecs sobre les sabates, portava el gec descordat; avançava

  Pàgina 1 (de 523) 50 següents »