Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Tothom va trobar el crim horrorós i inexcusable, excepte Zeus, que li va	caure	en gràcia, potser perquè la víctima havia estat un sogre. No sols va
per al fill, una parella immortal, Bàlios i Xantos, que varen plorar, en	caure	Patrocle en les tenebres de les quals no es torna, amb llàgrimes
la toa balia, sarà dal ciel recompensada." En aquell precís instant	queia	damunt Dànae —i la cobria— un devessall de pluja d'or, amb dringadissa de
sap o ha de saber. Sols recordaré que el plorós, que al seu torn va	caure	, enyorava en la fosca la lenta, quieta suavitat de la llum. Príncep del
l'embolic, no piula, almenys per ara, i és de carn i ossos, un cec hi	cauria	, en absolut contrària a la imatge enterca que de seguida se m'havia
del saló de bellesa, t'arribes al Nepal o bé al vell proper Siam, on	caus	en basca, en un bany de suor, contemplant danses i danses de tarifa cara,
ànima, em consta, un cor pudorós, i s'enutgen. No n'abusis. Que no et	caigui	al damunt, per escarmentar-te, i et malmeti, i a més, pitjor encara, es
parany del cel, que confiava massa en la calma temible del mar, hi va	caure	en adormir-se, en acte de servei, en circumstàncies molt difícils. És
cop de l'arma m'obre amb el crani les portes de l'Hades. De seguida	caurà	el segon, que serà l'últim, i els meus ulls entelats per la mort no
amb un eficaç allunyament escènic. La noia i el noi, tots dos, li	queien	al damunt amb les eines amanides. "No em mateu, sóc la vostra mare",
més del compte, el sol et fondrà de seguida el gruix de la substància,	cauràs	al mar i t'hi negaràs, perquè em serà impossible d'auxiliar-te. Temo que
No, no, siguem pragmàtics, enllestim-ho. Ella, que es pengi. Ell, que	caigui	sota el pes d'una solemne imprecació, i en aquest punt compto amb la
em refusa el dret a la vana il·lusió de salvar-me amb ell, al preu de	caure	sota l'esclafadora pesantor del seu fredíssim domini intel·lectual, i em
"L'he odiada sempre, i per raons de pes, em sembla. Hauria ara de	caure	, com un catxap, en aquest parany mortal? No diré que no es conservi, per
el risc, però ella s'entestava en el seu propòsit. Si algú, quan	queia	, li recordava el consell —cosa que mai no falta—, Mila es limitava a
Els seus cabells eren d'un ros clar i els portava recollits en una trena	caient	-li sobre l'espatlla. El front quedava llis, desembarassat i pur, i els
, i casa't. Casa't, perquè ja ho saps: què farà l'home sol? Si	caiguessin	, l'un aixecarà l'altre; però, ai de l'home sol! Que quan caurà no tindrà
? Si caiguessin, l'un aixecarà l'altre; però, ai de l'home sol! Que quan	caurà	no tindrà ningú per a aixecar-lo. Casa't, doncs, i si Déu et concedeix
hortes, sonà un dispar —una cosa senzilla, com un joc—, i el jove capità	caigué	amb el front tacat de sang: caigué sense lluita i sense glòria, així,
com un joc—, i el jove capità caigué amb el front tacat de sang:	caigué	sense lluita i sense glòria, així, tristament, com una branca que
llavis tremolaren bo i perdent el color, i hagué de recolzar-se per a no	caure	esvanida. Aquella tarda, quan son pare se n'anà a la masia, ella s'abraçà
sense parar d'una banda a l'altra de la nau, ajudant en les feines,	caient	i tornant-se a aixecar entre els embats de la tempesta i llançant crits
al món; preferiria ignorar-les i viure amb la convicció que l'home no pot	caure	en baixeses semblants. Has de saber que la noia no tenia mare —havia mort
era una mena de terror còsmic en què li semblava que el món li	queia	al damunt. La vida deixava de sobte de tenir sentit, es feia absurda i
només de tant en tant, i quan la necessitat el constrenyia, es deixava	caure	a casa del seu germanastre. Candaina bufava: —Ja el tenim aquí! Mal llamp
les celles, amb tanta força, que els ossos del crani cruixiren i la cetra	caigué	per terra desfeta a miques. Randa es desplomà, gemegant, com un bou
infant. Em donà una forta empenta que em llançà contra la paret, on vaig	caure	, i, no content amb això, m'envestí a puntades de peu mentre m'insultava:
per un camp amb el seu Fillet als braços. El dia era xafogós; el sol	queia	a plom damunt la terra. L'Infant, assedegat, havia xuclat tota la llet
pels seus carrers plorant i demanant perdó —demanava perdó—; poc després	queia	sota les bales dels fusells tocant al mur de la barbacana. Fou una
guitarra, puntejar-la amb la seva gràcia única, amb el rull de cabell ros	caient	-li sobre el front —una innocent coqueteria—, i cantar, cantar en veu
plàcid de tardor. Darrera el balcó les branques s'esfullaven; les fulles	queien	lentament, com si fossin el plor dels arbres. S'anà extingint com una
i ell s'aixecava i començava a dansar, a cantar i a dansar fins a	caure	rendit amb tot el seu ésser palpitant. Però aquesta nit Tino Costa en el
la vida, contra ell mateix. I, això no obstant, les raons de Quim Bisa no	caigueren	en va dins la seva ànima; allà al fons del seu ésser es lligaren als
la seva còlera cega, amb els ulls que llançaven foc, maleint-la, per a	caure	de seguida després com fulminat pel llamp. Maria Àgueda, davant d'això,
en un cert indret on la carretera travessava un bosquet d'àlbers, va	caure	del seient on anava assegut, situat a la part exterior del carro a la
si fos el palpitar del pols de l'univers. Les primeres gotes començaren a	caure	amb forta remor, gairebé crepitant sobre les teulades i en la pols
girat contra ell mateix, i en un rapte d'ira i de sinceritat hauria	caigut	als peus de Mila confessant-li la veritat; tal vegada hauria besat el sòl
amb la mà. Ell la retingué pel braç. —Què has fet Mila? Que baix que has	caigut	, Mila! Mai més no tornaràs a ésser la que eres! Què baix que has caigut! —
caigut, Mila! Mai més no tornaràs a ésser la que eres! Què baix que has	caigut	! —repetí—. És possible que hagis pogut arribar on has arribat? A Mila li
hauria continuat caminant fins allà on la portessin els seus peus, fins a	caure	rendida, acabades les forces, a qualsevol recó, i morir allí, allunyada
que amb una forta empenta el rebotia contra terra. A penes aquest havia	caigut	, Tiago corria ja desenfrenadament cap a casa de Tino Costa. Dos o tres
" es digué bo i dibuixant amb la mà un gest en l'aire. I, deixant-se	caure	enrera, amb el cap damunt del respatller, va cloure els ulls. A baix les
l'havia arrencada del llit i la colpejà enfurismat, fora d'ell. Mila	caigué	, i en anar-se a aguantar al capçal del llit, el braç se li esllavissà
els cotxes de lloguer anaven i venien pel centre de l'avinguda. Començà a	caure	una pluja fina les gotes de la qual li ferien la cara com punxes agudes.
en una lluita aferrissada per conservar l'equilibri. Acabà per	caure	de bocaterrosa al mig del carrer, i quedà allí maldant en va per
maldant en va per aixecar-se, sense deixar de cridar. La pluja continuava	caient	freda i molesta; el vent gemegava als portals. No lluny del borratxo ella
la mà ferida. L'altre vacil·là, agità els braços com cercant suport i	caigué	sobre el trespol pesadament. El seu cap topà amb força contra les rajoles
d'una manera sobtada i baixà amb tanta pressa les escales, que ensopegà,	caigué	i anà rodant alguns esglaons. Dintre la fosca s'assegué. El braç esquerre
Déu!, a turmentar-lo aquella visió celestial enmig de l'infern on havia	caigut	, enmig del fàstic i de la desesperació que ofegaven la seva ànima? ¿Per
tornava al seu pis. Anava sense barret, despentinat. Els pantalons li	queien	formant plecs sobre les sabates, portava el gec descordat; avançava

Pàgina 1 (de 612)

50 següents