Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per alleujar les seves tristeses, ve't aquí que, de sobte, veu venir un	cavaller	. També el cavaller la descobreix des de lluny, i una dolça emoció palpita
seves tristeses, ve't aquí que, de sobte, veu venir un cavaller. També el	cavaller	la descobreix des de lluny, i una dolça emoció palpita ja en les seves
d'ambdós i la relació que ella fa de les seves penes, la indignació del	cavaller	, el seu pensament de castigar els culpables, i l'abraçada final amb la
llurs tendres llegendes, en llur bondat, feien sempre aparèixer un valent	cavaller	, una padrina benefactora, la pròpia Verge Maria, que els defensava dels
de l'amor que elabora, van ser, en un principi, patrimoni de dames i	cavallers	i dels poetes que tenien a sou. Després, l'"amor" salta aquesta primera
defecte que qualificaríem d'òptic si no fos que sabem que és mental: el	cavaller	de la Manxa s'equivoca sempre respecte a allò que veu, i no ha de
elogiable: no en va posava tota l'ànima a fer ben fet el seu ofici de	cavaller	errant, "/desfacer entuertos\" i tota la resta. La noblesa
emmetzinat de literatura. Després d'empassar-se mil històries de	cavallers	errants, es proposa de fer com ells i de superar-los en glòria i fama. Si
cal anar al Saló Rosa a les tres de la tarda. Hi prenen cafè	cavallers	respectables, joves ben vestits, com paladejant llur supervivència. He
noblesa. No és difícil trobar documents on figuren, amb el títol de	Cavaller	, els hereus de la casa. Aquest títol no havia estat obtingut amb cap
sorprenent, i del tot inexplicable, veure el nom d'un dels Campdepadrós,	Cavaller	de Padrós com també se l'anomena, barrejat amb altres noms d'alta i
d'alta i bèl·lica noblesa. La intervenció en la vida pública de l'hereu	Cavaller	no pot ser més desafortunada. És en 1454, quan Joan II dicta
dels Farnés, Sarrovira, Carcereny i d'altres, que trobem un Campdepadrós	Cavaller	entre els condemnats. Aquestes famílies surten del procés amb sort molt
béns, altres són graciats o només condemnats a pagar una forta suma. El	Cavaller	de Padrós, que va obtenir la influent intervenció dels Consellers de la
de terres i casa i béns mobles i encara l'anul·lació del títol de	Cavaller	. Hi ha un inventari dels seus béns immobles, cosa que ens fa conèixer
i Castells és l'hereu directe de Jeroni Campdepadrós i Susqueda, l'últim	Cavaller	que abandonà, si et plau per força, la casa tres-cents anys abans. Amb
i el seu nét ho hagué de fer més d'una vegada, havia de suposar que el	Cavaller	de Padrós, mort feia tres-cents anys, era simplement el seu avi, qui li
va ser constitucionalista i defensor dels furs, jacobí i usà el títol de	Cavaller	de Padrós, —no hi ha cap document que confirmi que els fou tornat el
banda. Quan era noi ho sabia molt bé, i escrivia un poema, en el que un	Cavaller	de Padrós, bandoler i pirata conquistava la meitat de les Índies. Jo
seva veu difícilment baixa el silenci de la nit. Jeroni Campdepadrós, el	Cavaller	de Padrós, assimila les idees jacobines del seu amic, procura obtenir la
vi a canvi d'aquestes feines, car no s'haurien atrevit a plantar cara al	Cavaller	de Padrós. És clar que no sols a les ben apreses declinacions devia
de finals d'abril. Per aquest temps Erasme i Jeroni ja eren amics. El	Cavaller	de Padrós com tots l'anomenaven, sense que se'ls acudís posar en dubte,
les seves camises d'autèntiques puntes de Venècia, i el seu fals títol de	Cavaller	i les seves facultats de recitar amb veu nasal prosa castellana i
que no sols refusava la companyia sorollosa que de dia voltava el dandi	Cavaller	de Padrós, companyia on no faltava l'indecís estudiant de cànons,
després de sopar, perquè res no el lligava a la sorollosa cort del	Cavaller	de Padrós. Ells no haurien de fer altra cosa que esperar, perquè tant si
ben bones, i que de fet Erasme es resistia a compartir la família del	Cavaller	de Padrós, i no s'equivocava. Erasme Bonsoms intuí molt fàcilment que la
tenia a les mans un atot que gairebé mai no falla; el diner. El	Cavaller	de Padrós heretava en entrar als divuit anys la fortuna de la seva mare.
peu a l'estrep vaig sentir la seva veu aspra, cridanera i burleta: —Adéu,	Cavaller	de Padrós! Quan em vaig girar, reia. Ha tingut sempre una manera de riure
allunyat de la muralla fins a tocar la riba del Llobregat. Absurd	Cavaller	de Padrós, per què va suplicar, mentir, subornar? Per què li era
et contestaré, però fa segles i segles que vaig perdre-la, quan jo era el	Cavaller	de Padrós i m'alçava en armes contra un mal rei que no estimava el meu
però també i sobretot per raons ètiques, car en la llunyana nació de	cavallers	que havia estat Catalunya descobria els valors d'honor, coratge,
romança que comença: "/Il y a dans mon coeur ma mie\" El	Cavaller	de Padrós tornava de la batalla el dillums al dematí,
el dillums al dematí, el dillums a trencar l'alba. El	Cavaller	de Padrós porta les colors trencades. Ja n'ha baixat
perquè no pot dur les armes. A l'ombra d'un llimoner el	Cavaller	reposava, l'olor del verd llimoner li trasmudava la
al compàs de la cançó, sent una veu prima i clara. El	Cavaller	alça el cap devers la branca més alta, no hi veu sinó
com una novel·la porca. Entre els passatgers de segona hi ha un	cavaller	llarguíssim, vestit de jaqué. Jo no he vist mai cap jaqué tan entomològic
menjar gent molt complicada, confesso que mai no havia contemplat dos	cavallers	que ataquessin uns modestos fideus amb tanta elegància. Però, de tots els
no: en anar cap a l'escala d'accés a coberta topo amb un espectre: és el	cavaller	del jaqué, que ara se m'apareix amb tota la seva magror dins d'una camisa
també vénen a parar a Tahití persones nobilíssimes. Com, per exemple, un	cavaller	americà —el nom del qual m'és desconegut— que ha convertit el districte
i per convicció psicològica. Tothom estava ben emmarcat: magnats i	cavallers	, donzells i homes de paratge, ciutadans honrats i mercaders, artistes i
davallar els altres cap al petit món anàrquic i empobrit dels donzells i	cavallers	. Aquest fenomen prefigurà l'esdevenidor de la noblesa catalana sota la
cal atribuir en bona part a l'estament burgès medieval, sense oblidar els	cavallers	i els eclesiàstics que coadjuvaren a fer viva la transcendental
es liquidava el negoci, es comprava una propietat senyorial, i el nou	cavaller	entrava a la dolça vida del no fer res. Amb menys grandesa històrica, la
comtal de Besalú s'havia declarat "miles Sancti Petri", o sia	cavaller	de Sant Pere (1077). La tradició de reconeixement de l'autoritat
organitza, doncs, la misèria dels camperols, la passionalitat del	cavaller	i les rancúnies dels canonges i rectors en una simbiosi gairebé estable,
bisbats, les abadies, els priorats i les comandes a gent de Castella; els	cavallers	i donzells, de l'acaparament per alguns privilegiats i la burgesia dels
entre nyerros i cadells. Els ministres virregnals, l'Església i els	cavallers	jugaren massa amb les bandositats. El poble acabà admirant el nom dels
de recuperació biològica o de la desesperació del moment. Eclesiàstics i	cavallers	eren els més encesos, i els burgesos, els més pacífics i moderats. Doncs
el poder en 1640 fossin els canonges i sacerdots rurals i els	cavallers	i donzells, o sigui els propietaris del camp. Però ells foren els únics a
Però la línia política del moviment la traçaren els canonges i	cavallers	d'Urgell: passava per França. Per aquest fet la política catalana anà a

Pàgina 1 (de 114)

50 següents