DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cavalleresc A 293 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cavalleresc Freqüència total:  293 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

un gest desproveït de malícia, una mena d'acte reflex, i, per tant, net i cavalleresc. En la venjança, per contra, l'ofès ha estat covant el record de la
tard per aprendre a muntar a cavall. Hagué de substituir aquesta imatge cavalleresca i es comprà un lleuger birlotxo de dues rodes, tirat per un àgil cavall
A rebre el noi, que tornava de fer la guerra als moros com a les edats cavalleresques, havia acudit, plorosa, una velleta endolada, que devia ser l'àvia. Feia
i provocà conflictes estúpids, conseqüència del seu geni tivat, infeliç i cavalleresc —del seu temperament de Lloberola autèntic— Guillem, abaixant els ulls a
o la necessitat de fer-les, sense que hi intervingui cap mena de deure cavalleresc. Frederic creia que fins en les bogeries, en les baixeses, en allò que la
que la gent en diu "males accions", hi ha d'haver el control del deure cavalleresc. Aquest deure, per a ell, va ésser anar a trobar la dona que havia estat
tot pot semblar paradoxal—, el que exigia la intervenció del "deure cavalleresc", la sabonera de Don Quixot que li perjudicava el cervell. Un home que
d'ésser era un original, un home d'excepció; un excepcional llauna, vil i cavalleresc, innocent i mal pensat, generós i ple de misèries, irresponsable,
en una ària exposa altres dues melodies: la de l'ardiment, (7) cavalleresca, i la de l'anhel, (8) més lírica. En un arioso suau i
ens hem de limitar a assenyalar els aspectes principals de l'armament cavalleresc a Catalunya des de mitjan segle X fins als començos del
anomenat pels francesos "casc normand", no ha d'ésser confós amb l'elm cavalleresc que trobarem al segle XIII (§ 13), i que tapava totalment el
guarnit amb corretges i plom, propi de la lluita. Entre les armes d'asta cavalleresques cal esmentar la que enregistra un document de l'any 977: "Dono... ad
espases. Això ens dóna una molt clara i completa idea de l'abillament cavalleresc de mitjan segle XIII, de fet bastant abans del text pervingut
documents de primera importància per a l'estudi de l'armament cavalleresc a l'època del cronista Bernat Desclot. El mural que representa el
124). Malgrat això el cassot arribà a pertànyer a l'abillament cavalleresc luxós. A l'inventari dels béns del rei Martí (1410) figura
ja que una peça de l'armament que defensa el dors és, en la mentalitat cavalleresca de l'època, una arma poc digna, car protegeix el qui rep cops per
de llança citen el glavi (§ 42). Que aquesta nova indumentària cavalleresca era d'origen francès resta ben clar al text citat de la /Crónica
Queralt de Santa Maria de Bell-lloc (fig. 140). L'atxa cavalleresca, que no hem de confondre amb una destral, apareix a les tan citades
de batalla les enumeren i precisen amb detall i dues grans novel·les cavalleresques, el /Curial e Güelfa\ i el /Tirant lo Blanch\, ens fan
els passatges referents a la "divisió d'armes" de trenta-vuit afers cavallerescos, des del concertat el 1401 entre el cavaller normand Guillaume
i defensives del segle XV són, com ja he apuntat, les novel·les cavalleresques /Curial e Güelfa\ i /Tirant lo Blanch\. El
cotó. El dur cotó era considerat una "maestria" o enginy poc cavalleresc, malgrat que al /Tirant lo Blanch\ el protagonista en porti:
ens corrobora la persistència de l'ús de l'elm en competicions de tipus cavalleresc o deportiu. Francí de Vallseca (1442) inicia, des de Barcelona,
lo Blanch\. Quan apareix més sovint és en la narració de les festes cavalleresques que l'emperador de Constantinoble fa per honorar els ambaixadors del
188). Aquesta escena segurament està relacionada amb la festa cavalleresca, o torneig, dita Taula Rodona, sobre la qual hi ha nombroses referències
65; pàg. 134). Però això no és sinó una parenceria cavalleresca. El que proposa Nicolau de Próxita és, sens dubte, una cofa destinada a
(§ 45). El bacinet mantingué el seu prestigi a la novel·la cavalleresca. Al /Curial e Güelfa\ és portat per Parrot de Sant Laydier
en perill d'un animal". Per altra banda no era considerat gaire cavalleresc atacar el cavall i ferir-lo. Els articles XVI i XVII
69. Deixant a part els passos d'armes, en tots els afers cavallerescos determinats a les lletres de batalla del segle XV i començaments
del 1462, s'enumeren diversos tipus de llança, evidentment no cavalleresques sinó destinades als homes d'armes, tan necessaris als inicis de la guerra
considerem, encara que sigui de manera ràpida, alguns casos de batalles cavalleresques. Per a aquesta indagació disposem de relacions d'algunes batalles
—Sí que em ben tromparia, vostè! Li prego que abandoni aquesta actitud cavalleresca. —No deia que ja tenia l'ajudant que m'ha de substituir? —Només el tinc
nova ciutat, més inexpugnable encara, digna capital d'aquella monarquia cavalleresca. El contrafort del Mont Sceberras, que s'endinsa en la badia com un ferre
a les llunyanes "paus i treves", el sentiment de l'honor, com l'esperit cavalleresc mateix, patia d'hipertròfia, deformadora i decadent, en el segle
passat inadvertit el centenari de qui dugué a les taules nostre galant i cavalleresc rei En Pere II. L'estudi del senyor Par, —basat en els reculls de
me'n quiere dar la una\, y tot lo restant d'aquell dialech cavalleresch que acaba dihent: /Te'n suplico esclauera, que me la governis be.|
la seva devoció per la cultura barrejava romànticament el culte galant i cavalleresc a la dona. Esmerçava així, en el seu despatx de redactor de /La Veu
advertí don Angel. I hom s'imaginarà perfectament la solemnitat cavalleresca de l'escena. Però, naturalment, la comèdia va quedar per estrenar-se. I
padrins i amb ells ens entendrem millor. Els catalans no teniu tradició cavalleresca. Tot ho feu anar a castanya seca. —Allora, voi non siette
romàntic, unes ruïnes que fessin recordar els temps senyorials, escenes cavalleresques i heroiques, un lloc d'aquells en què cada pedra sembla que us parli dels
A rebre el noi, que tornava de fer la guerra als moros, com a les edats cavalleresques, havia acudit, plorosa, una velleta endolada, que devia ésser l'àvia.
amb molta fosca. He devorat ja els tres primers toms de la gran novel·la cavalleresca i m'he empassolat impàvidament aquella retòrica /retoricada\,
en llengua vulgar i a l'abast del poble, de les velles llegendes cavalleresques, les vides dels herois i els fets epopèics que més han sobresortit en la
món no estan obligats a treballar; un temps, vida de guerra, d'aventura cavalleresca; vida de castell entre cavallers i dames, trobadors i joglars; més tard,
fons lluites per la bellesa. Doncs bé, la bellesa estimuladora de lluites cavalleresques en els grans i universals estadis de les lletres, de les ciències, de les
Don Quixot— de l'oblit que ha submergit implacablement tota la novel·la cavalleresca. Però, en començar el segle XVI, amb la desaparició de la
molts dels setmanaris humorístics del vuit-cents, autor del drama sacre-cavalleresc /La Verge de les Mercès\, estrenat l'any 1856, era a la
al cavaller que havia trinxat el gall, relacionades amb els actes cavallerescs i fets d'armes que li havien donat fama. Llavors el cavaller, de peu
la safata on estava el gall trinxat, jurava fer encara majors empreses cavalleresques, servint-se de la fórmula tradicional consagrada pel costum: "Juro a Déu
la Verge Santa, a les dames ací presents i al Gall... fer tal o qual acte cavalleresc". Després cadascun dels cavallers presents, en rebre la seva part, feien

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »