Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels prats, a la carícia de l'oreig en els arbres. Fins s'avindria a	cavar	i a llaurar, com el pobre conreador d'un camp ben humil. Perquè aquesta
assassinat el pare al principi de la Revolució, i primer li van fer	cavar	la fossa. 31 octubre. Corregeixo proves. Després vaig,
sí. Descarrega el cabàs i la pala davant l'ull indiferent de l'home. —	Cavarem	aquí —diu. —Enmig del camí? —fa la noia, insegura. —No ens queda
profunda pel seu espòs. Jaume arribà a l'horta i es posà a treballar;	cavava	el tros on havia sembrat les faves i endegava els solcs amb una gran
patir. Ell s'excusava, mentre desenganxava l'animal. Havia hagut de	cavar	al racó, podar un arbre o bé segar una mica d'herba, coses que es feien
dins una tomba que tu mateixa, el primer any d'ésser al convent, havies	cavat	, sacrificada, fins a nafrar-te les mans delicades. Deià, del 10
empeny la porta i entra sense fer renou. El botxí	cavava	a l'horta car tot just eren les nou, però el crida
Tots eren de l'Esquerra, menys dos mossos que eren de la Fai i anaven a	cavar	les patateres amb la /Soli\ a la faixa. Frederic en veure
les tires, d'un cap a l'altre cap, i amb agudes aixades, les gavetes	cavau	. [(Els follets caven la vinya i segueixen en llur ballet totes les
a l'altre cap, i amb agudes aixades, les gavetes cavau. [(Els follets	caven	la vinya i segueixen en llur ballet totes les ordes de les Fades i de N'
fruit novell. Qui no fa llances i espases, tragina o	cava	per ell. Pren els joves i les joves dels vassalls,
de classe —com fan els pares assumint el tecnònim. Però des que la mort	cava	una llacuna en la textura social, l'individu se sent, en certa manera,
seva monja d'argila. Satanàs la va colgar a terra, i un dia que Domètios	cavava	el jardí la va trobar. Se l'emportà a la seva cel·la i de llavors ençà el
la brasa." "—Fes-lo com vulguis, però cuita; tenim gana!" "	Cavem	un clot, el folro amb la pell del corder, li hi poso damunt una capa de
fent volejar, resseca i polsosa, la palla... Tot ho feies amb seny:	cavar	i escocellar, fins penjar pels ocells una inmóvil patota,
de la torre de can Manent, recorda que unes persones se varen permetre de	cavar	tot entorn per a retrobar la cabra d'or que hi és enterrada des del temps
sentíem cap recança d'abandonar els rocs de la muralla, sota dels quals	cavàvem	tants clots, clotets i reguerets, i no sospitàvem pas que la muralla ens
de la seva ascensió. Puja molt lenta. No s'adona de la força que esmerça.	Cava	i més cava amb les eines primitives. Finalment, aparta la darrera crosta
ascensió. Puja molt lenta. No s'adona de la força que esmerça. Cava i més	cava	amb les eines primitives. Finalment, aparta la darrera crosta de terra i
de tres peus de llargada per dos d'amplada, que havia estat netejat i	cavat	, i on no hi havia l'ofec d'altres plantes, vaig anar marcant els brots de
fet que la mà de l'home, formada per a agafar coses, la del talp, per a	cavar	, la pota del cavall, l'aleta del marsuí, i l'ala de la rata-pinyada,
fetitxos dels poders cecs i destructors; és un solidari dels minaires que	caven	en les galeries de l'ànima; escolta la retòrica dels brins d'herba; posa
frescor d'un estat nou del llenguatge. Però aquestes pertorbacions acaben	cavant	-se els propis clots, creant-se les pròpies lleis. Les Belles Lletres
es tracen ratlles sobre el terra, s'enfonsen estaques, una vegada s'han	cavat	forats; un tall ens mostra sota la Natura deserta un filat potent de
jogant d'allí on sia; racer de pau i hostatge de virtut on els homes	caven	o reguen segons l'eixut dels camps, abundosos o endarrerits, segons sien
etcètera, són també actituds de relació. "L'home no és un ermità que	cava	la seva gruta en la vastitud de l'univers, sinó que és com un terbolí
i ben servir, tu que ets el Bé, la Veritat i la Bellesa? Escolta! Tal com	cava	el minaire en les entranyes de la terra, a fi d'arrencar-li els tresors
Un camí que no sigui perdedor! Un raig de llum que guiï en les tenebres!	Cava	, cava en el teu cor, trista volva perduda en el remolí del món i dels
que no sigui perdedor! Un raig de llum que guiï en les tenebres! Cava,	cava	en el teu cor, trista volva perduda en el remolí del món i dels seus
davall les sorres del golf, mes us dic ben verament que si avui podíem	cavar	en l'ànima d'un empordanès, hi trobaríem rel·liquies sentimentals qui li
Però què fa, ara, ell? El marit de Messua, posat de quatre grapes,	cavava	la terra en un recó de la cabana. —Són els seus estalvis —digué Messua.
i, acostant-se tot afectuós i afalagador, amb aquell somriure, que	cavava	graciosos clotets a les seves galtones, me pegà una bofetada acaronadora
necessitats i l'home de les seves passions. Anava al terròs i al mercat,	cavava	i regava, comprava i venia. Donava son nom a tota cosa i les veia clares,
hi trobarien una colla de tendes per al bany, a mar, alguns infants	cavant	a la sorra amb pales de fusta, després un rengle de cases d'allotjament,
, una veu que allí no havia sentit mai, va dir: —Aquí, senyor, talment!	Cavant	per a fer pomes, senyor! —Cavant per a fer pomes, tanmateix! —digué el
, va dir: —Aquí, senyor, talment! Cavant per a fer pomes, senyor! —	Cavant	per a fer pomes, tanmateix! —digué el Conill iradament.— Aquí! Veniu i
—Pobre senyor! En tan bon home com era! En aplegar al Cementeri hom	cava	una fossa i sobtadament ens deixen caure al seu fons, com cau a terra una
entrà a sa casa, i tampoc això posà ell en son cor. I tothom dels egipcis	cavava	al voltant del riu de les aigües, que poguessin beure; car no podien ells
"Quan un home deixa oberta una cisterna, o quan un home haurà	cavat	una cisterna, no la tanca, i hi cau un bou o un ase, el senyor de la
els set anyells pendràs de la meva mà, que em sien de penyora com jo he	cavat	aquest pou. Per ço s'anomena aquell lloc Bersabee, per tal com allí l'un
els Pelistim li cegaren, omplint-los de terra, tots els pous que havíen	cavat	els servents de son pare, encara son pare Abraham era en vida). I diu
llavors, en la vall de Gerara. I com allí s'estés, tornà Isaac a	cavar	els pous de les aigües que, als dies d'Abraham son pare, havíen cavat i
a cavar els pous de les aigües que, als dies d'Abraham son pare, havíen	cavat	i que, mort Abraham, havíen-li cegat els Pelistim. I els posà ell de nom
posà ell de nom els mateixos noms que els havía posats son pare. I tot	cavant	els servents d'Isaac en la vall, ja en troben un pou d'aigües vives. I es
I llavors ell posà de nom al pou: Esec, per les baralles amb ell hagudes.	Caven	un altre pou i com també hi moguessin raons, li posà de nom: Sitnà. I se
com també hi moguessin raons, li posà de nom: Sitnà. I se n'anà d'allí i	cavà	un altre pou, i com sobre aquest no hi hagueren baralles, li posà de nom
nom de Jahvè. I estengué allí sa tenda. I també allí els servents d'Isaac	cavaren	un pou. I Abimelec anà a ell, de Gerara, amb Ocozat son confident i Ficol
dia aquell, que vingueren servents d'Isaac amb noves del pou que havíen	cavat	: —Hem trobada aigua, li diuen. I li posà de nom: Sebà. Per ço el
mon pare em conjurà, dient: Vetaquí, jo mor: dins ma fossa, la que vaig	cavar	-me en terra de Canaàn, allí em soterraràs, que hi pujaré, soterraré mon
de la Pietat. S'atansà el comparet, garneu, arrossegant un magall. —	Cavava	, i ve't aquí que s'alça una polsaguera i jo que faig... La vella entrà a

Pàgina 1 (de 16)

50 següents