×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cavar |
Freqüència total: 875 |
CTILC1 |
dels prats, a la carícia de l'oreig en els arbres. Fins s'avindria a | cavar | i a llaurar, com el pobre conreador d'un camp ben humil. Perquè aquesta | assassinat el pare al principi de la Revolució, i primer li van fer | cavar | la fossa. 31 octubre. Corregeixo proves. Després vaig, | sí. Descarrega el cabàs i la pala davant l'ull indiferent de l'home. — | Cavarem | aquí —diu. —Enmig del camí? —fa la noia, insegura. —No ens queda | profunda pel seu espòs. Jaume arribà a l'horta i es posà a treballar; | cavava | el tros on havia sembrat les faves i endegava els solcs amb una gran | patir. Ell s'excusava, mentre desenganxava l'animal. Havia hagut de | cavar | al racó, podar un arbre o bé segar una mica d'herba, coses que es feien | dins una tomba que tu mateixa, el primer any d'ésser al convent, havies | cavat | , sacrificada, fins a nafrar-te les mans delicades. Deià, del 10 | empeny la porta i entra sense fer renou. El botxí | cavava | a l'horta car tot just eren les nou, però el crida | Tots eren de l'Esquerra, menys dos mossos que eren de la Fai i anaven a | cavar | les patateres amb la /Soli\ a la faixa. Frederic en veure | les tires, d'un cap a l'altre cap, i amb agudes aixades, les gavetes | cavau | . [(Els follets caven la vinya i segueixen en llur ballet totes les | a l'altre cap, i amb agudes aixades, les gavetes cavau. [(Els follets | caven | la vinya i segueixen en llur ballet totes les ordes de les Fades i de N' | fruit novell. Qui no fa llances i espases, tragina o | cava | per ell. Pren els joves i les joves dels vassalls, | de classe —com fan els pares assumint el tecnònim. Però des que la mort | cava | una llacuna en la textura social, l'individu se sent, en certa manera, | seva monja d'argila. Satanàs la va colgar a terra, i un dia que Domètios | cavava | el jardí la va trobar. Se l'emportà a la seva cel·la i de llavors ençà el | la brasa." "—Fes-lo com vulguis, però cuita; tenim gana!" " | Cavem | un clot, el folro amb la pell del corder, li hi poso damunt una capa de | fent volejar, resseca i polsosa, la palla... Tot ho feies amb seny: | cavar | i escocellar, fins penjar pels ocells una inmóvil patota, | de la torre de can Manent, recorda que unes persones se varen permetre de | cavar | tot entorn per a retrobar la cabra d'or que hi és enterrada des del temps | sentíem cap recança d'abandonar els rocs de la muralla, sota dels quals | cavàvem | tants clots, clotets i reguerets, i no sospitàvem pas que la muralla ens | de la seva ascensió. Puja molt lenta. No s'adona de la força que esmerça. | Cava | i més cava amb les eines primitives. Finalment, aparta la darrera crosta | ascensió. Puja molt lenta. No s'adona de la força que esmerça. Cava i més | cava | amb les eines primitives. Finalment, aparta la darrera crosta de terra i | de tres peus de llargada per dos d'amplada, que havia estat netejat i | cavat | , i on no hi havia l'ofec d'altres plantes, vaig anar marcant els brots de | fet que la mà de l'home, formada per a agafar coses, la del talp, per a | cavar | , la pota del cavall, l'aleta del marsuí, i l'ala de la rata-pinyada, | fetitxos dels poders cecs i destructors; és un solidari dels minaires que | caven | en les galeries de l'ànima; escolta la retòrica dels brins d'herba; posa | frescor d'un estat nou del llenguatge. Però aquestes pertorbacions acaben | cavant | -se els propis clots, creant-se les pròpies lleis. Les Belles Lletres | es tracen ratlles sobre el terra, s'enfonsen estaques, una vegada s'han | cavat | forats; un tall ens mostra sota la Natura deserta un filat potent de | jogant d'allí on sia; racer de pau i hostatge de virtut on els homes | caven | o reguen segons l'eixut dels camps, abundosos o endarrerits, segons sien | etcètera, són també actituds de relació. "L'home no és un ermità que | cava | la seva gruta en la vastitud de l'univers, sinó que és com un terbolí | i ben servir, tu que ets el Bé, la Veritat i la Bellesa? Escolta! Tal com | cava | el minaire en les entranyes de la terra, a fi d'arrencar-li els tresors | Un camí que no sigui perdedor! Un raig de llum que guiï en les tenebres! | Cava | , cava en el teu cor, trista volva perduda en el remolí del món i dels | que no sigui perdedor! Un raig de llum que guiï en les tenebres! Cava, | cava | en el teu cor, trista volva perduda en el remolí del món i dels seus | davall les sorres del golf, mes us dic ben verament que si avui podíem | cavar | en l'ànima d'un empordanès, hi trobaríem rel·liquies sentimentals qui li | Però què fa, ara, ell? El marit de Messua, posat de quatre grapes, | cavava | la terra en un recó de la cabana. —Són els seus estalvis —digué Messua. | i, acostant-se tot afectuós i afalagador, amb aquell somriure, que | cavava | graciosos clotets a les seves galtones, me pegà una bofetada acaronadora | necessitats i l'home de les seves passions. Anava al terròs i al mercat, | cavava | i regava, comprava i venia. Donava son nom a tota cosa i les veia clares, | hi trobarien una colla de tendes per al bany, a mar, alguns infants | cavant | a la sorra amb pales de fusta, després un rengle de cases d'allotjament, | , una veu que allí no havia sentit mai, va dir: —Aquí, senyor, talment! | Cavant | per a fer pomes, senyor! —Cavant per a fer pomes, tanmateix! —digué el | , va dir: —Aquí, senyor, talment! Cavant per a fer pomes, senyor! — | Cavant | per a fer pomes, tanmateix! —digué el Conill iradament.— Aquí! Veniu i | —Pobre senyor! En tan bon home com era! En aplegar al Cementeri hom | cava | una fossa i sobtadament ens deixen caure al seu fons, com cau a terra una | entrà a sa casa, i tampoc això posà ell en son cor. I tothom dels egipcis | cavava | al voltant del riu de les aigües, que poguessin beure; car no podien ells | "Quan un home deixa oberta una cisterna, o quan un home haurà | cavat | una cisterna, no la tanca, i hi cau un bou o un ase, el senyor de la | els set anyells pendràs de la meva mà, que em sien de penyora com jo he | cavat | aquest pou. Per ço s'anomena aquell lloc Bersabee, per tal com allí l'un | els Pelistim li cegaren, omplint-los de terra, tots els pous que havíen | cavat | els servents de son pare, encara son pare Abraham era en vida). I diu | llavors, en la vall de Gerara. I com allí s'estés, tornà Isaac a | cavar | els pous de les aigües que, als dies d'Abraham son pare, havíen cavat i | a cavar els pous de les aigües que, als dies d'Abraham son pare, havíen | cavat | i que, mort Abraham, havíen-li cegat els Pelistim. I els posà ell de nom | posà ell de nom els mateixos noms que els havía posats son pare. I tot | cavant | els servents d'Isaac en la vall, ja en troben un pou d'aigües vives. I es | I llavors ell posà de nom al pou: Esec, per les baralles amb ell hagudes. | Caven | un altre pou i com també hi moguessin raons, li posà de nom: Sitnà. I se | com també hi moguessin raons, li posà de nom: Sitnà. I se n'anà d'allí i | cavà | un altre pou, i com sobre aquest no hi hagueren baralles, li posà de nom | nom de Jahvè. I estengué allí sa tenda. I també allí els servents d'Isaac | cavaren | un pou. I Abimelec anà a ell, de Gerara, amb Ocozat son confident i Ficol | dia aquell, que vingueren servents d'Isaac amb noves del pou que havíen | cavat | : —Hem trobada aigua, li diuen. I li posà de nom: Sebà. Per ço el | mon pare em conjurà, dient: Vetaquí, jo mor: dins ma fossa, la que vaig | cavar | -me en terra de Canaàn, allí em soterraràs, que hi pujaré, soterraré mon | de la Pietat. S'atansà el comparet, garneu, arrossegant un magall. — | Cavava | , i ve't aquí que s'alça una polsaguera i jo que faig... La vella entrà a |
|