Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

És l'hereu! —És clar. És l'hereu! —repeteix l'oncle amb el front més	cavil·lós	que el d'un escaquista. —Per a mi, al senyor Tomàs, van donar-li alguna
un mocadoret sempre a la mà; i en els punts més apartats aquests homes	cavilosos	, que caminen desmaiadament, que es deturen sota d'un arbre i diuen
sempre els ulls baixos. El minyó esguardava de reüll, amb una admiració	cavil·losa	, l'oficial i monsenyor. Un cantiret de llauna, amb aigua clara, passava
camí, en Jepic estava satisfet pel que es referia al casament, i un xic	cavil·lós	pensant en la venda de la vaca, decretada en mala hora pel seu amo. En
se li anava tornant rondinós. Descabdellant records, entre abstreta i	cavil·losa	, dexat el menjar damunt l'escon, li venia a la memòria el seu festeig,
donàvem algun pas. De cop, els guies, que feia estona que marxaven	cavil·losos	, varen declarar-nos francament, que estàvem perduts i que no sabien pas
vital. Què profecies, ni què raves fregits! Què somnis de gent tètrica i	cavil·losa	! Estúpids ells i estúpid jo, que els havia creguts! Que se n'anessin al
mocador sempre a la mà; i en els punts més apartats aquests homes sempre	cavil·losos	, que parlen tots sols, aturats sota un arbre... El públic, assegut en
de la veritat, sempre massa senzilla per a assadollar l'esperit	cavil·lós	, ni de la reflexió que encara referma la mentida, i quant més s'embranca
—Malaurada ciutat, tan plena de sol com de tenebres! I, malhumorat, i	cavil·lós	, seguí caminant al costat de Guilera sense badar boca. III
seu marit, romania asseguda damunt dels dos matalassos posats a terra,	cavil·losa	i agullonada pels escrúpols suscitats per la seva educació cristiana, tan
d'una mica més, una altra vegada, i després d'això semblà tota frunzida i	cavil·losa	. El següent dia que vaig anar-hi, un cop acabat el nostre usual exercici,
vegada aplaudiment. L'ignorat músic de l'infant Joan ens fa pensar en la	cavil·losa	vanitat d'alguns humanistes de la centúria següent, tan exigents en
il·lusions. Alguns ratos Toni, arrastrat per algo estrany, distret i	cavilós	, rodant i tombant venia a fer descans a l'ombra d'aquell mangraner que
¡De Torís i barato! Allà per mitant del camí En Riera, Senta que anava	cavilosa	i pensativa mirant la tauladora, li diu a l'home: —Escolta, Tonet, ¿eixa
del borriolenc li va raonar, a la seua manera, la cosa que lo tenia tant	cavilós	. Res, que anava de cacera i seguint un surrat, sense adonar-se'n es ficà a
els raonaments se li avivaven en el cervell, fent-lo viure malhumorat i	cavilós	, però sense mai atrevir-se a dir-li esta boca és meua a la seua filla.
de llum viva les foscors de la passada nit. El sinyô Batiste estava	cavilós	, i Maria sabia del malhumor aquell, i també sabia la part de culpa que li
i els eixovars de les xicotes?... No gens conformat, vagant la mirada i	cavilós	, forjava plans i projectes per a fer pedre lo dret als de davant, a vore
la seua tabarra; una merla escarotada passant prop de Pere, que seguia	cavilós	i malhumorat, va fer que alçara el cap, que contemplara aquell hort ple
que havia escrit nerviosament, prenia el barret i sortia, mut i	cavil·lós	. Segons com, restava llargues estones sense fer res. Contemplava els seus
alegre de xampany, que m'alleugeria el cor i esbargia els meus neguits de	cavil·lós	. Quan el tren arrencava, s'abocà a la portella i estrenyent-me
tortuoses. Anà acostant-se a la casa. En travessar el corral, tota	cavil·losa	, les oques promogueren una clamadissa de goig. —Començo a creure que la
És que tenim gent, a baix. —Ah!... Van quedar-se així un instant,	cavil·losos	tots dos, fins que de sobte l'oncle insinuà: —No entraries, si no et sap
Mentre el príncep, dalt d'un carro, anava allunyant-se de la pàtria i tot	cavil·lós	contemplava la ribera, el déu de les Mars féu eixir de l'escuma de les
i defectuosa capacitat de derivació emotiva i expressiva. El sensitiu és	cavil·lós	, escrupolós, molt rígid de criteri ètic, sensible, angoixat, abúlic,
pijor fon que 'l fet es va repetir moltes vòltes, lo que 'l tenía de mes	cabilós	; ¿qué sería alló?, es preguntava, sense poderse respòndrer, y manco
al Soberá, no entrant en més detalls per més que l' atre li maxucava.	Cabilós	el rich avarient, no va poder dormir en tota la nit, hasta que se li va
per ella s' havera posat en aquells apretos y els havera rematat; el Rey,	cabilós	per que no trobava escuses pera deixar de cumplir sa paraula, y be notava
de la poesia serveixi pera ungir els peus de no sé quin esfinx luxuriant,	cavilós	, "d'esperit carnal i de carn trista", que escarneix el vot de castedat
ella robusteix i tonifica l'inspiració viciada per l'intellectualisme	cavilós	i els refinaments malaltiços i alexandrins dels grans centres de cultura;
de las glorias ciutadanas. Alguns esperits mal aconsellats, alguns genis	cavilosos	, que may per cert ne mancan, han volgut alsar un pendó contra la
s'adon'; té la pensa tant distreta, s'ha posat tant	cavilós	, que sos ulls miren endintre sense veure rès del món.
l'aurora és captiva a orient; un amor a ponent sanglota.	Cavil·lós	mariner, que tota la nit calla, per si li ment una
ulls pregunta al blanc; i el ros, que és vehement tant com és	cavil·lós	, es tira a terra, amb braços oberts com un que abraça
anhelant." I el vell callà, brandant la testa	cavil·losa	; i callà una estona Isrofel, perquè la seva veu no
á lo que jo us dich afable, me contesteu misteriós y distret y	cavilós	, avans tant atent y amable. Potsé ara m' esplicaréu quin ressentiment
d' aixó ha sigut aquest cambi en mi observat, perque 'm té desesperat y	cavilós	y abatut. Me trobo aquí no sé cóm: no sè si parlá ó callá, perque tinch de
de rébrels que jo ara no podría. No tardaré gayre á sorti. [(Se 'n va	cavilós	cap al cuarto de la esquerra).] Jugador y... ¿Y qué? ¿Será aquesta
en documents de carácter merament privat. La heretgía es sempre tenás y	cavil·losa	, y s' agafa á qualsevol pretext ó excusa pera fugir la condemnació. Era
que els vivents se n'adonin a totes hores. Tot el que pensen i repensen,	cavil·losos	per coses petites, els és com una mena de boira. Quan veig gent sorruda a
si el volíem sobrenaturalitzar, i que fora, de debò, un sagrament?...	Cavil·lós	com anava, s'en passà més allà de les portes reixades de ferro que
de ma del infant, lo saludá cortesment y sortí. Lo infant, pensatiu y	cabilós	sobre tot lo que havia passat, se dirigí á la llibreria del palau, pera
Sab la dressera. ¡Y deya que no hi havia estat may! Ho diré al amo. Y	cavilós	y desconfiat va posarse á caminar depressa per aconseguirlo. II.
havia dut á n' aquell desenllás y no sabent com eixirsen seguiren muts y	cavilosos	. Emperó com l' hoste tenia mes ganas de enrahonar que no 'l sacerdot,
be, va dir al últim cansada d' esperarse y veyent que 'l sacerdot seguia	cavilós	y mut, ¿no m' haveu sentit? —Prou, respongué 'l preguntat sortint de son
tant al coronel que va romandre llarch temps ab lo cap baix y fron	cavilós	. L' Agna y la Lluisa des de l' altre cantó de la cambra, observavan lo
un reny del seu senyor, perque l' havia destorbat, justament quan mes	cavilós	estava rumiant per trobar al desaparegut. Aprop seu hi tenia al majordom
tancats en altres calabossos vehins. Un llarch rato va permaneixe parat y	cavilòs	en Centellas ans no 's determená á avansar vers lo presoner. Una
com llochs de poch pas. Ditas aquestas paraulas romanguè una bella estona	cavilòs	, acabantse un xich de pa; mes tornant á son posat natural: —Be, res,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents