×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cavil·lar |
Freqüència total: 261 |
CTILC1 |
a la dona, sense moure's de casa, li havia vagat de teixir, desteixir i | cavil·lar | . Prudents i sagaços, sabien el punt dolç del que convenia que es | 's sentía l' esperit del rellotge d' en Lluís. —Com més penso, com més | cabilo | , Toneta, menos entench lo que passa. Vosté, —y remarcá 'l mot, —vosté sab | morís sense que l'altra es trasbalsés i llancés un crit de dolor. Vaig | cavil·lar | un moment a reunir tots els records deixats per Zorbàs i a expressar-los | una criatura tan entenimentada que no feia sinó arrugar les celles i | cavil·lar | . A penes badava la boca, fora d'haver-nos de respondre. Així és que no | de la seva conducta, i de tant en tant deia unes coses que el feien | cavil·lar | més!... En Miqueló, que no es cansava d'esbravar-se amb la mare, no gosava | recalcant l'esquena a les dues parets del recó. S'havia proposat no | cavil·lar | , ni tirar plans fins que un bon son li hagués refrescat i enfortit | un llibre —pensà Alícia—, sense imatges ni converses? Així, doncs, estava | cavilant | dins el seu magí (tan bé com podia, perquè el dia xafogós l'havia anat | tot inquiet, sacsejant-lo ara i adés i posant-se'l a l'orella. Alícia va | cavilar | una mica, i després va dir: —El quatre. —Dos dies de retard! —sospirà | Erbok semblava estar reflexionant. Astut, com tots els de la seva raça, | cavilava | la millor manera de plantejar la qüestió. El seu instint desconfiat el | aquesta explicació i donar-la per bona, però el seu enteniment ja n'havia | cavilat | una altra que li semblava millor. —El que va passar —digué, amb una gran | Però callar no vol dir deseixir-se'n i el seu caparró anava | cavil·lant | i ben mirat no hi trobava cap sortida. Si els nois tenen disposició, per | el peix ja entrava en misteriós col·loqui amb la donzella. Perquè també | cavil·laven | que aquell peix podia ben ésser mut de naixença. Les granotes també tenen | a penes si començava a eixir-li el pèl de barba. S'ofenia ell mateix | cavil·lant | que ella, des dels magnífics vint-i-quatre anys, el veuria a ell un | autoritat. "Així, doncs, és cert", pensà. I es passava les hores del dia | cavil·lant | i les de la nit trenant els seus insomnis. Provava d'imaginar | ne gens. Va anar-se-la tombant per la boca molta més estona que no solia, | cavil·lant | -hi qui-sap-lo i després se l'empassà com una píndola. Estava a punt de | demanà ginebra amb aigua calenta. La meva germana, que havia començat de | cavil·lar | de la manera més alarmant, hagué d'esmerçar-se activament a replegar la | sabria veure tot afalagant el seu bell bigoti, sense pensar què hi estava | cavil·lant | . I que si Joe ho sabia, jo mai més no sabria veure com dava una | a fer una visita a la senyoreta Havisham? —Bé, Pip —respongué Joe, tot | cavil·lant | -ho lentament.— I per què? —Per què, Joe? Ves, per què es | que hagués pres volada. Aquell tema era per a mi ben suggestiu, i vaig | cavil·lar | -hi sense badar boca. El senyor Wopsle, com l'oncle mal pagat de la | volgut ésser una persona senyora i que moltes, moltes de vegades havia | cavil·lat | sobre el que faria si m'hi veia. —Talment? —digué Joe.— Em deixeu parat | llum del dia. —I aqueixa és la història completa? —vaig dir, després de | cavil·lar | -hi. —És tot el que jo en sé, i, talment, no he arribat a | missenyoret, suposo. Jo no n'estava tan segur. Vaig tenir lleure de | cavil·lar | al volt de la seva resposta, mentre ell alçava lentament la feixuga | grans esperances de Pip Volum II Capítol XXX Després de | cavil·lar | -hi mentre em vestia al matí en el Blau Senglar, vaig determinar-me | dir. —Teniu raó —em va respondre.— Ho heu ensopegat. Senyor Pip, aniré | cavil·lant | -ho i em penso que tot el que desitgeu es podrà anar fent de mica en mica. | seguretat amb un tan bell ajut. Herbert, que havia estat mirant el foc i | cavil·lant | , va dir en aquell punt que se li havia acudit una cosa, derivada de la | destriat de mil influències naturals i sanitoses; que el seu esperit, | cavil·lant | sol i vern, s'havia emmalaltit com fan i faran i caldrà que facin tots | penso que igualment hi hauria anat. Amb gens de temps, gairebé, per a | cavil·lar | -ho —perquè em mostrava el rellotge que la diligència partiria al cap de | aviat se'm feren perdedors, i amb el fred que jo tenia, em vaig ajeure a | cavil·lar | -hi, i em vaig tornar a adormir. Vam llevar-nos de bon matí. Mentre dàvem | estil o per una o dues paraules murmurades que se li escapaven, que ell | cavil·lava | sobre si no hauria estat, en millors circumstàncies, un home millor. però | i respirant tot brogidor, com sempre feia. —Poc més que la pell i l'os! — | cavil·là | el senyor Pumblechook en veu alta.— I, tanmateix, quan se'n va anar d'ací | enamorades de tots dos. Quant a Llobeta, és ben segur —li diu— que | cavil·la | tot el que tu li has dit. I mentre les parpelles de l'Escampa se li | bèl·lic, cal·lígraf, cancel·lar, capil·lar, caravel·la, carretel·la, | cavil·lar | , cel·la, cèl·lula, circumval·lació, col·laborar, col·lació, col·lapse, | fixar el fet primordial i permanent de la consciència. Pensar vol dir | cavil·lar | , enraonar, parlar hom amb hom mateix. Trobareu nombroses metàfores | amb l'aparició d'una epidèmia o un altre flagell, com també li feia | cavil·lar | el fet que les epidèmies acostumaven sovint a seguir de prop les guerres | de soltar-li a la seua novia dos cançons que prou li han costat de | cavilar | i de preparar. Té llicència del cantador per a llevar-li eixe dret. Es | —¿I esta terra qui la cuidarà després de jo mort? Algun temps va passar | cavilant | , fins que un dia ab resolució feta i mirant lo pervindre del seu nebot va | i cuidant dels pollastres i de les gallines se passava les hores | cavilant | i pensant en son nebot, en los moros i en el govern. —¡Que pla i llis | I quan passaven alguns dies sense rebre carta del soldat, s'alimentava de | cavilar | ; la migranya l'arrollava. No, no tenia ganes de ditxos i eixides el | i Falca del Rebló acabava d'eixir concejal; els vots el cridaven a | cavilar | en Câ la Vila per arreglar les coses del comú. És de la majoria, | Pos, volia raonar en vostè unes parauletes... perquè és lo cas que u | cavila | i cavila, li pega voltes... I lo que digué la meua: Folquencio, no | volia raonar en vostè unes parauletes... perquè és lo cas que u cavila i | cavila | , li pega voltes... I lo que digué la meua: Folquencio, no caviles; corre | cavila i cavila, li pega voltes... I lo que digué la meua: Folquencio, no | caviles | ; corre a Castelló i raonau-ho en lo senyor Romiguera... —Escolte amic, jo | s'alçà demostrant valor i resolució. Res, era cosa feta; allò era massa | cavilar | , ja anava la cosa massa temps. I sobretot que la seua filla, ja anava | pareixia cert, sospites avivades per la quimera i el recel, que la fea | cavilar | atemoritzada en que hauria de quedar l'hacienda repartida. | regar a tres semanes... Ja voríem si no pagaven a cafís... Aixina anava | cavilant | Pere sentat a la porta de la seua barraca, tenint per cadira un tronquet | , en el dormir, fer-li plomes a l'algep. Aixina és que tot se li tornava | cavilar | com sostindre tot aquell boato de... defectes i passar-se la vida per | i sols bolló i pallús va traure de les erades... Era cosa que lo va fer | cavilar | de veres. I a tot açò els dies i els dies passaven i la vida discorria | he anat a la rue de Chatillon, prop del cementiri de Montrouge. | Cavil·lo | . Penso. I compto. Tinc el convenciment que la /mademoiselle\ no | excessiva. I qui sap si encara et serà útil!"" Apressat, sense temps de | cavil·lar | -hi massa, perquè és una mica tard, agafa la destral i se l'amaga sota la | les violetes. És clar, tu no ho podies preveure, la teva frase m'ha fet | cavil·lar | sobre el poc cas que fa de mi. Potser per interessar-lo hauria de ser un |
|