Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

enllà de l'escorça. En els laberíntics viaranys del seu pensament, en les	cavorques	de la seva consciència, més somorta o més viva, sempre hi ha la mateixa
i damunt de la conca encoixinada d'algues, crea la meravella de les	cavorques	i cobaumes, i aquella més esplèndida de la Cova de les Cambres que al
estimbades de la muntanya formaven inexpugnables passadissos, galeries,	cavorques	i àdhuc palaus troglodítics on, amb un instint verament d'oligarques
les vergonyes, tots els gams i tots els paràsits amuntegats dins aquelles	cavorques	obscures i espesses com nínxols de cementiri. Els palaus principescos i
—Ari!... Mira que et tuparé!... Aviat som en vistes de les primeres	cavorques	del port. —I açò és el Port? —exclama, decebut, el meu company—.
promontori. No podeu reprimir un crit d'admiració. Què hi fan les tals	cavorques	de macs i rels de palma en aquell forat desolat? Com és possible que
ferrenya i soferta... Potser vindrà dia que haureu de deixar les vostres	cavorques	i escampar-vos pels nostres plans decadents i aigualits, on l'ànima s'hi
no és gens perdedora per a ell. Camins, dreceres, corriols, balmes,	cavorques	, cabanes, pallisses, horts, galliners, badívols, cases, poblats,
un relleu vigorós serà, no en dubteu, la d'aquest arbre o la d'aquesta	cavorca	que tan bona companyia us fan ara. Després d'esmorzar ens decantem cap al
el ressò de la qual s'inflava i es perdia com un eco en el misteri de la	cavorca	. Ara ve a tomb de dir com el coratge de l'home no és mai igual en tota
semblant a un cruiximent de roques que retrunyia eixordadorament per les	cavorques	de la gruta. El nostre filàntrop arronsat que ni un cuc amb les mans
tant no hi volia res amb la mort, harpia fastigosa que de totes les	cavorques	de la seva ànima eixien a lladrar com canilla de gossos els seus humors
eren precipitats a l'abisme i es rebolcaven pel fang. Arrupit en la seva	cavorca	d'on encara no gosava a sortir de dia, com si la claror li fes vergonya
contra la societat en defensa de la Lluïsa, més enllà de l'avenc, en les	cavorques	més íntimes germinava el dubte, es desvetllava el seny de l'home comú.
coltells emmetzinats d'aquell "Mai!" terrible, negador del pas a les	cavorques	infernades. I repetia l'amant lacerat: "Apiadeu-vos del meu dolor
pura i neta de femella prehistòrica, de membre extravasat de les	cavorques	d'Antropos. Tenia la fortalesa constitucional i la sanitat, verge de
quan l'home, en les primeres clarors de la civilització, endega les	cavorques	enfondides en les roques, per tal de procurar-se les seves primeres
músiques i les cantúries omplirien l'empiri amb llurs harmonies. En les	cavorques	de l'Infern, en contra, hom havia de témer tota llei de sofriments i de
apartat de la mar gran; voràs els camins amagats de les estrelles y les	caborques	del infern, plenes de males bestis y de condempnats que's retorsen y
La gent entesa conti que tota la montanya està baumada y plena de	caborques	com un formiguer en gros, y que la remorassa aqueya es la del mar que
a les zones poblades i camps de conreu per a caçar. Suposem que cria en	cavorques	d'arbres vells, tot i que n'hi ha força cites en tallats de roca,
amb filtracions del, per a altres usos, saludable sol d'altura—, la negra	cavorca	del laboratori revelarà el company esguardant la fondària dels abismes
com un interrogant deixat a la posteritat en l'arxiu inaccessible de la	cavorca	dels misteris. A Cornellà del Terri es representa encara avui la festa
no molta, bondat al cor, em va lliurar a una pastoreta que habitava a la	cavorca	del penyal de Gibraltar." "Com veieu, germans en Crist, el Regne de
orb, doblegat, com esperant una naixença dins la	cavorca	sepulcral. Al manament de Déu neguí les meves passes. —Qui et
del secret dels sentits, o segons com, les més espaordidores, de les	cavorques	de l'instint. N'he inventades tantes, al poble, que me'n vaig haver
Vosaltres, doncs, ja d'ara no tristament serviu una	cavorca	recelosa. Ja sou divers preparatiu per festejar
de Luni, on pedra i fang el Carrarès, allí albergat, remou, la	cavorca	s'obrí entre marbre blanc, i des d'allí la mar i les estrelles
en la seva ascensió social, havia decidit reparar i enaltir la complexa	cavorca	de la sepultura familiar, cinc nínxols en vertical i una ossera a la part
dels condemnats Trencall de les borratxeries a la	cavorca	de París I és amb aquesta mascarada que als plecs de la tardor
tant amb l'enyor de Mallorca, que serà menys real que des de la	cavorca	. (B., 29-xi-1977) Renovant les velles
boira Quan els alens de la boira, aixecant-se de les	cavorques	i els pous dels fondals, fan de les coses, espectres en dansa,
dies —les enrabiades esbalçades a les dissorts de	Cavorques	conformades— i de qualque forma acordar el seu silenci
medieval, arquetípic—, els guerrers de Gaudí, en la ceguesa de les	cavorques	buides, albiren un Enllà que és el seu àmbit d'existència. No és pas cap
dels geòfits, dels bulbs i dels rizomes. La vida activa es dóna a les	cavorques	dels vells arbres, a les velles soques, a la profunditat dels caus, en el
semblava veure-hi reptar els cucs de les clavegueres, rememorava aquella	cavorca	fosca i pudent i en sentia encara les olors insuportables i el soroll de
i de submarinistes escorcollà les coves, els calons, les tenasses, les	cavorques	més enforinyades i fondes. Quan ja la donaven per morta, a l'alzinar de
amb la qual Dalí pintà el quadre. Quan el sol comença a baixar i les	cavorques	, que s'obren dins els clarobscurs de la llum crepuscular, esdevenen un
Oh, vella mare terra, pàtria de les esplugues i dels avencs, de les	cavorques	i els cataus, de les profunditats que no han conegut ni coneixeran mai la
dels benaventurats i dels beneits del cabàs, l'infern, l'avern, les	cavorques	infernals, el foc etern i les calderes d'oli de soja i de gira-sol
■ La primera Venus roja té la força d'una goja sortida de les	cavorques	vermelloses de la muntanya. I és sorneguera l'expressió del seu rostre de
l'hivern de l'any vuitanta-vuit, fusells, Mare Carrar a les	cavorques	negres, espingardes de l'àngel de la mort, tots
ones contra les acimades parets del Cap de la Caça:	cavorques	secretes engoleixen el blau infinit d'una mar que compartim.
meus, i sota el pes de quines lleis, me'n vaig a la	cavorca	d'una tomba insòlita! Ai de mi, infortunada, no seré
que rossegava fins en terra». De la cova des Drac, com de tantes altres	cavorques	de l'illa, també es diu que té una galeria que arriba fins a la mar. La
sutges els gemecs invisibles dels cossos plegats per	cavorques	ufanes de plers tendrorals l'asfíxia d'uns noms que no poden
Però allò que succeeix en els replecs En les	cavorques	de l'abís i de la febre Allà on no arriba la claror d'un mateix
Voldria conèixer tot el que amaguen als humans les	cavorques	invisibles. Certeses Tornes cada dia als senyals