×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ceba |
Freqüència total: 2118 |
CTILC1 |
només mengen un plat de puré, i una altra que hi afegeix unes quantes | cebes | bullides. Ara de poc ha arribat carn, però no hi ha patates, arròs, | estranyament amb l'angoixa de la guerra. Golfes amb patates, moresc, | cebes | ... Cap al tard el cel és d'un delicat color de lilà; les muntanyes són | l'antic règim) i una propina de cols. Quan caigué Lleida els presents de | cebes | tendres foren abundosos... Tornem, que fa un bon sol. La riera brilla, | El plat de criadilles bullides, un arròs amb dos fulles de | ceba | , tants d'hòmens presoners. L'han condemnat a mort. Té tres | el tacte de colzes, sols la fam? Oh sí, també hi havia, com la | ceba | que grilla, un amor impensat per a tota la vida: | Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts. Un tros de | ceba | crua, un rosegó de pa. I un got de vi, solemne. Parle del vi | d'un vori tan feble que hom diria que no és altra cosa que un tel de | ceba | respirant dintre unes calces i una camisa. M'ha confessat que l'entrada | un xinès autèntic. Vell i descolorit com si el seu cos fos de tels de | ceba | , tenia a la mà un pot de llauna amb dos dits d'una cosa negra que | motllura d'or rovellat; pugen a les golfes, plenes de sacs, de forcs de | cebes | ; hi senten misteriosos parrups de colom. Baixen a la frescor del celler | per la presència d'esters. Només la intuïció pot incitar a agrupar la | ceba | , l'all, la col, el nap, el rave i la mostassa, tot i que la | entrar un parell de vegades. Per esmorzar, cada dia anxoves i amanida de | ceba | , pebrot i tomàquet. Jo pensava en el pescador d'anxoves Calendau. Per | de fusta posada a terra contenia pomes i peres. També hi havia patates, | cebes | , escalunyes, un munt de carbó, paperines amb llavors i bulbs de diverses | pedres i la va encendre. Posà al foc l'olla de terrissa, hi abocà aigua, | cebes | , tomàquets, arròs, i començà a fer la cuina. Jo, mentrestant, vaig | teu permís, patró —digué—. Torno a tenir gana. Agafà una llesca de pa, una | ceba | i un grapat d'olives. Menjava voraçment, bolcava dintre la boca, sense | que havia posat damunt d'una pedra, l'obrí i en va treure pa, olives, | cebes | , una trumfa bullida, una carbasseta de vi. —Apa, a menjar! —digué amb la | el foc, tenim algunes daurades. Fes una sopa bullida, espessa, amb molta | ceba | i pebre, com ens agrada. I després veurem. —Què veurem? —va fer Zorbàs, | de mules amb el rojenc plomall... Es l'Antón traginer que porta | ceba | i all, el ví blanc, l'oli clar, i el meló que mulleja. I —feina | apareixia gairebé desert, a despart d'alguna família que rosegava una | ceba | a l'ombra d'un ase desvalgut o d'una mula guita. Allavores, seguint el | de llautó que li va posar al dit. Era l'anell de la pedra verda. La | ceba | a mullega Tot sovint havia sentit en la manera de dir o en les paraules | per recompensa, jo et donaré una cosa molt preciosa. Te vull donar una | ceba | ." "La cebeta de la vella per tot cas i tot remei." | jo et donaré una cosa molt preciosa. Te vull donar una ceba." "La | cebeta | de la vella per tot cas i tot remei." "I, escorcolla que | amb ses mans ennegrides, la vella es va treure de les faldilles una | ceba | molt tendra. No havia fet aquest present extraordinari que ja es fonia | van acontentar de la poca minestra que quedava en el tupinet. Quant a la | ceba | que els feia tanta enveja, perquè era blanca com una neu, no hi van | el consell del pare." —"Qui sap? Pot esdevenir que algun dia aquesta | ceba | ens faci fretura. Al qui estalvia res no li falta. Posem, doncs, la ceba | ceba ens faci fretura. Al qui estalvia res no li falta. Posem, doncs, la | ceba | a mullega i la menjarem quan convingui." "El pare era un home avisat | tot, i per més deslligades que tinguessin les barres, no tocaven mai a la | ceba | . La pobra ceba fredolica, de tant com s'estava a mullega en el gel de la | deslligades que tinguessin les barres, no tocaven mai a la ceba. La pobra | ceba | fredolica, de tant com s'estava a mullega en el gel de la font, era més | les dobles naixien del gravetall i formaven una gran solada sota de la | ceba | . Pare i fills no se'n podien avenir, quan la vella del bastó va sorgir de | ja que els meus fills i jo ens hem salvat de la misèria, ens partirem la | ceba | de l'estalvi." "Dit i fet. El pare va plantar el ganivet al cor de la | de l'estalvi." "Dit i fet. El pare va plantar el ganivet al cor de la | ceba | i, per endurida que fos, se la varen cruspir com el menjar més regalat de | de les figues seques, el temps de les tartanes, dels forcs d'all i de | ceba | , i Déu sap quan tornarà! Bon home, hagués tingut una borratxa a la mà | seva. Espolsava, netejava, feia l'endreça. Descloscava i pelava l'all, la | ceba | i els ous. Amania l'anxovada que es presentava en el seu bany com una | un petit de repòs, i aviat va treure del sarró el que hi portava: algunes | cebes | dolces i un manat de ràvecs llargaruts a fi d'amanir un enciam dins | el toc dels dits encomanin als aliments més humils com són el ràvec i la | ceba | arrodonida un gust i un regust que no hi trobaríem nosaltres, ja que tot | avantatjós i indispensable! Si a diverses varietats de col, de rave, de | ceba | i d'altres plantes se'ls permet de donar llavors i estan prop les unes de | eren diners per a comprar algún suplement de llonguet o pa sucat amb | ceba | o amb tomàtec. La meva tia era dòna tan econòmica i metòdica, que amb la | Bonnin, Picó, Fortesa i altres llinatges, arrenglerats com un forc de | cebes | . Era casat, era mallorquí, i venia de Mallorca, duent trastos vells o | que no, preníem tè i davant d'aquelles tassetes primes com un tel de | seba | , i parlant en castellà, que si l'hagués sentit En Cervantes s'hauria | petitets i de forma semblant a un pinyó, amb la closca fina com un tel de | ceba | . Aquests ous són blancs amb taquetes fosques o vermellenques. Quan fa bon | costat de son pare, que atia el foc. Es llesquen un pa, i s'hi trinxen una | ceba | cadascú amb el ganivet que els penja del gec de pell. Darrera d'això, | caritat a cap pobre, sinó un cop que va donar a un mort de fam un forc de | cebes | , que se li grillaven. I ve que li arriba es temps de ses fruites madures | ca!" "—Mai per un mai?" "—Un cop va donar un forc de | cebes | a un mort de fam." "—Doncs, ja tenim es cap de treure. Que portun | terra i varen portar es trenat de bogues, que era ja mig podrit i sense | cebes | , perquè es mort de fam se les havia menjades." "—Té —va dir es bon | Què preferiu per entrant? Sopa amb un ou, sopa de brou de fesoles de | ceba | de...? —Vós mateixa. A gust vostre —mormolà el pagès amb accent manyac, | jo: va ésser per haver portat a la cuinera bulbes de tulipes en lloc de | cebes | . En Set tirà a terra el seu pinzell, i tot just havia començat a dir: | fonètics que l'integren. El mateix podríem dir segurament de la | ceba | que figura a l'escut de Sabadell (sorgida de l'analogia fonètica | la ceba que figura a l'escut de Sabadell (sorgida de l'analogia fonètica | ceba | -saba), en el peix que neda a l'escut de Mollet, etc.. De fet ens | un gran cossi tapat amb una panna de suro en un recó, uns forcs de | cebes | penjats de la biga mestra i molta pols i teranyines pertot arreu. No sols | única cosa aprofitable. La pell finíssima i dúctil com un tel de | ceba | , s'esmunyia cuixes i cames avall, d'una faisó indecorosa. Deixava al | de llits i sacs, de caixes i andròmines de tota llei, de forcs de | cebes | i de penjarelles del porc salat. El primer cop que Innocenci hi anà |
|