Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

només mengen un plat de puré, i una altra que hi afegeix unes quantes	cebes	bullides. Ara de poc ha arribat carn, però no hi ha patates, arròs,
estranyament amb l'angoixa de la guerra. Golfes amb patates, moresc,	cebes	... Cap al tard el cel és d'un delicat color de lilà; les muntanyes són
l'antic règim) i una propina de cols. Quan caigué Lleida els presents de	cebes	tendres foren abundosos... Tornem, que fa un bon sol. La riera brilla,
El plat de criadilles bullides, un arròs amb dos fulles de	ceba	, tants d'hòmens presoners. L'han condemnat a mort. Té tres
el tacte de colzes, sols la fam? Oh sí, també hi havia, com la	ceba	que grilla, un amor impensat per a tota la vida:
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts. Un tros de	ceba	crua, un rosegó de pa. I un got de vi, solemne. Parle del vi
d'un vori tan feble que hom diria que no és altra cosa que un tel de	ceba	respirant dintre unes calces i una camisa. M'ha confessat que l'entrada
un xinès autèntic. Vell i descolorit com si el seu cos fos de tels de	ceba	, tenia a la mà un pot de llauna amb dos dits d'una cosa negra que
motllura d'or rovellat; pugen a les golfes, plenes de sacs, de forcs de	cebes	; hi senten misteriosos parrups de colom. Baixen a la frescor del celler
per la presència d'esters. Només la intuïció pot incitar a agrupar la	ceba	, l'all, la col, el nap, el rave i la mostassa, tot i que la
entrar un parell de vegades. Per esmorzar, cada dia anxoves i amanida de	ceba	, pebrot i tomàquet. Jo pensava en el pescador d'anxoves Calendau. Per
de fusta posada a terra contenia pomes i peres. També hi havia patates,	cebes	, escalunyes, un munt de carbó, paperines amb llavors i bulbs de diverses
pedres i la va encendre. Posà al foc l'olla de terrissa, hi abocà aigua,	cebes	, tomàquets, arròs, i començà a fer la cuina. Jo, mentrestant, vaig
teu permís, patró —digué—. Torno a tenir gana. Agafà una llesca de pa, una	ceba	i un grapat d'olives. Menjava voraçment, bolcava dintre la boca, sense
que havia posat damunt d'una pedra, l'obrí i en va treure pa, olives,	cebes	, una trumfa bullida, una carbasseta de vi. —Apa, a menjar! —digué amb la
el foc, tenim algunes daurades. Fes una sopa bullida, espessa, amb molta	ceba	i pebre, com ens agrada. I després veurem. —Què veurem? —va fer Zorbàs,
de mules amb el rojenc plomall... Es l'Antón traginer que porta	ceba	i all, el ví blanc, l'oli clar, i el meló que mulleja. I —feina
apareixia gairebé desert, a despart d'alguna família que rosegava una	ceba	a l'ombra d'un ase desvalgut o d'una mula guita. Allavores, seguint el
de llautó que li va posar al dit. Era l'anell de la pedra verda. La	ceba	a mullega Tot sovint havia sentit en la manera de dir o en les paraules
per recompensa, jo et donaré una cosa molt preciosa. Te vull donar una	ceba	." "La cebeta de la vella per tot cas i tot remei."
jo et donaré una cosa molt preciosa. Te vull donar una ceba." "La	cebeta	de la vella per tot cas i tot remei." "I, escorcolla que
amb ses mans ennegrides, la vella es va treure de les faldilles una	ceba	molt tendra. No havia fet aquest present extraordinari que ja es fonia
van acontentar de la poca minestra que quedava en el tupinet. Quant a la	ceba	que els feia tanta enveja, perquè era blanca com una neu, no hi van
el consell del pare." —"Qui sap? Pot esdevenir que algun dia aquesta	ceba	ens faci fretura. Al qui estalvia res no li falta. Posem, doncs, la ceba
ceba ens faci fretura. Al qui estalvia res no li falta. Posem, doncs, la	ceba	a mullega i la menjarem quan convingui." "El pare era un home avisat
tot, i per més deslligades que tinguessin les barres, no tocaven mai a la	ceba	. La pobra ceba fredolica, de tant com s'estava a mullega en el gel de la
deslligades que tinguessin les barres, no tocaven mai a la ceba. La pobra	ceba	fredolica, de tant com s'estava a mullega en el gel de la font, era més
les dobles naixien del gravetall i formaven una gran solada sota de la	ceba	. Pare i fills no se'n podien avenir, quan la vella del bastó va sorgir de
ja que els meus fills i jo ens hem salvat de la misèria, ens partirem la	ceba	de l'estalvi." "Dit i fet. El pare va plantar el ganivet al cor de la
de l'estalvi." "Dit i fet. El pare va plantar el ganivet al cor de la	ceba	i, per endurida que fos, se la varen cruspir com el menjar més regalat de
de les figues seques, el temps de les tartanes, dels forcs d'all i de	ceba	, i Déu sap quan tornarà! Bon home, hagués tingut una borratxa a la mà
seva. Espolsava, netejava, feia l'endreça. Descloscava i pelava l'all, la	ceba	i els ous. Amania l'anxovada que es presentava en el seu bany com una
un petit de repòs, i aviat va treure del sarró el que hi portava: algunes	cebes	dolces i un manat de ràvecs llargaruts a fi d'amanir un enciam dins
el toc dels dits encomanin als aliments més humils com són el ràvec i la	ceba	arrodonida un gust i un regust que no hi trobaríem nosaltres, ja que tot
avantatjós i indispensable! Si a diverses varietats de col, de rave, de	ceba	i d'altres plantes se'ls permet de donar llavors i estan prop les unes de
eren diners per a comprar algún suplement de llonguet o pa sucat amb	ceba	o amb tomàtec. La meva tia era dòna tan econòmica i metòdica, que amb la
Bonnin, Picó, Fortesa i altres llinatges, arrenglerats com un forc de	cebes	. Era casat, era mallorquí, i venia de Mallorca, duent trastos vells o
que no, preníem tè i davant d'aquelles tassetes primes com un tel de	seba	, i parlant en castellà, que si l'hagués sentit En Cervantes s'hauria
petitets i de forma semblant a un pinyó, amb la closca fina com un tel de	ceba	. Aquests ous són blancs amb taquetes fosques o vermellenques. Quan fa bon
costat de son pare, que atia el foc. Es llesquen un pa, i s'hi trinxen una	ceba	cadascú amb el ganivet que els penja del gec de pell. Darrera d'això,
caritat a cap pobre, sinó un cop que va donar a un mort de fam un forc de	cebes	, que se li grillaven. I ve que li arriba es temps de ses fruites madures
ca!" "—Mai per un mai?" "—Un cop va donar un forc de	cebes	a un mort de fam." "—Doncs, ja tenim es cap de treure. Que portun
terra i varen portar es trenat de bogues, que era ja mig podrit i sense	cebes	, perquè es mort de fam se les havia menjades." "—Té —va dir es bon
Què preferiu per entrant? Sopa amb un ou, sopa de brou de fesoles de	ceba	de...? —Vós mateixa. A gust vostre —mormolà el pagès amb accent manyac,
jo: va ésser per haver portat a la cuinera bulbes de tulipes en lloc de	cebes	. En Set tirà a terra el seu pinzell, i tot just havia començat a dir:
fonètics que l'integren. El mateix podríem dir segurament de la	ceba	que figura a l'escut de Sabadell (sorgida de l'analogia fonètica
la ceba que figura a l'escut de Sabadell (sorgida de l'analogia fonètica	ceba	-saba), en el peix que neda a l'escut de Mollet, etc.. De fet ens
un gran cossi tapat amb una panna de suro en un recó, uns forcs de	cebes	penjats de la biga mestra i molta pols i teranyines pertot arreu. No sols
única cosa aprofitable. La pell finíssima i dúctil com un tel de	ceba	, s'esmunyia cuixes i cames avall, d'una faisó indecorosa. Deixava al
de llits i sacs, de caixes i andròmines de tota llei, de forcs de	cebes	i de penjarelles del porc salat. El primer cop que Innocenci hi anà

Pàgina 1 (de 43)

50 següents