Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'Uranos i Gea. Tres dels Cíclops, forjadors del llamp i del tro, varen	cedir	-los a Zeus. Amb aquestes armes i l'ajut dels seus germans Posidó i Hades,
Com a déu màxim, es va quedar en exclusiva amb el cel i la llum. Va	cedir	liberalment en mandat a Posidó els oceans, els mars i les aigües. Va
trivial, del futur. El cas és que, amb adjectiu o no, la gran Moira no va	cedir	ni un bri de la seva alta independència i està, en últim terme, per
de no comprometre's ni de perjudicar ni d'atordir ningú, fins que va	cedir	de grat la comesa a Apol·lo. Va guardar la mesura i coneixia els seus
per les roques i andarejava per les torrenteres. Heures i llorers li	cedien	fulles de grat, per adornar-se amb elles i coronar-se'n. Les nimfes el
res, callada tothora i sense alegria. En la seva ànima de mare havia anat	cedint	a poc a poc la indignació dels primers dies, i en lloc seu havia nascut
un mur que res no aconseguirà abaixar. Ni l'una ni l'altra no poden	cedir	, per més que la mare s'esforci. Mila no pot fer ni això. Ara Mila la
la mira amb inquietud. Però l'actitud de la seva filla l'irrita. No vol	cedir	. —Provarem una altra temporada. Veurem després de l'hivern. El padrí
rostre reflexava una angoixa tan desesperada que el padrí va acabar per	cedir	. L'acaricià a l'esquena. —Bé: t'acompanyaré. Avui mateix, ara, de seguida
cel —la seva angoixa— parla amb eloqüència aterridora. Les seves forces	cedeixen	, i el corrent s'embraveix en el seu furor. Les aigües la llancen cap
la porta, gairebé sense saber què fa. Però, sí: és tancada; la porta no	cedeix	, i darrera la porta torna a percebre el bleix tranquil, assossegat, de la
la cursa amb la mateixa ardor. Ara pujava un pendent pedregós: les pedres	cedien	sota els seus peus; caigué i rodolà alguns passos rostos avall; s'aixecà,
regal del padrí—, i li digué que no se'n penediria. Un cop casada els	cedí	un bocí de terra; els féu construir una caseta vora la masia i els ajudà
sumant-se a la campanya antiluterana. En tot moment, sembla, l'escriptor	cedeix	probablement a pressions externes, o a temors propis, més que no pas a
retroactius que inventaren els vencedors. L'argument acadèmic ha de	cedir	davant l'agra façana de la tragèdia consumada. La justícia arribà a
és un ser abstracte, deslligat del temps —del seu temps—, susceptible de	cedir	, impunement, a vagues temptacions de convertir-se en una estàtua. Si la
que els envolta, poden acabar sords de veres: les seves orelles hi	cedeixen	, per fi. La nostra "sordesa" a la llibertat o a la manca de llibertat,
que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la seva dignitat d'home. Ara	cedeixo	la paraula —la reflexió— al lector. Q Quixotisme Don Quixot és
de conferir serietat al sexe. Sembla, però, que la docència eròtica va	cedir	ràpidament davant la pornografia. La pornografia s'ha produït, més o
el fita amb un esguard encès, però ell li sosté la mirada, l'obliga a	cedir	, a acalar els ulls, i aleshores el segueix taula operatòria amunt, on
oblidi el seu dolor per martellejar-li la cara. Aleshores les cames li	cedeixen	, tot el cos se li remulla en una suor freda que el xopa com si fos un
corcats, en alguns llocs àdhuc hi falten barrots i, quan s'hi repenja,	cedeix	una mica cap enfora, com si els suports fossin podrits. Dalt, el corredor
feble que al final identifica amb una llàntia. Ací, la paret de nínxols	cedeix	per un extrem a una ampla esplanada on hi ha tot de mausoleus de pedra
troncs, alça braços i cames, les mans se li enfonsen en greixos que	cedeixen	sobtadament, trepitja membres fràgils que peten sota els seus peus amb
tot i l'espontània recuperació dels altaveus; l'empeny, però no	cedeix	. —És tancada —mormola—. Passarem per fora. —Un moment —fa ell, escoltant
d'homes armats sense fer-se remarcar. Aleshores sacseja la porta que	cedeix	cap a l'interior, sostinguda només per un cadenat mal clavat i ple de
porta és tancada, o aparentment tancada, car quan alça el picador veu que	cedeix	una mica, obrint un breu badall d'ombra contra un vestíbul-corredor de
hi ha desgràcies. La paret de pedra s'ha interromput bruscament i ara	cedeix	el pas al vessant de la carena on, sobre un espai de terra vermellosa que
de nou. La noia allarga les mans, proposa encara: —Ara una mica jo... Li	cedeix	la pala i es queda observant els seus moviments harmoniosos tot i
i empenyent la porta lleugerament—. Em coneix, no us preocupeu. —Bé... —	cedeix	la dona de mala gana. El deixa penetrar en un vestíbul que il·lumina una
cancell. Forceja maldestrament el pany tancat amb clau, el forrellat que	cedeix	, una balda que s'aixeca fàcilment, una cadena irreductible. La suor li
subjecta per l'espatlla amb l'altre braç, però aleshores sent que el cos	cedeix	i veu com els ulls es giren cap dins, blancs i immensos abans de
que tremolen al seu contacte. Sense miraments, estira el cordó fins que	cedeix	, i aleshores, amb les claus a la mà, salta per l'altra banda del llit—.
pel del mig i prova de fer girar el primer pom, però la porta no	cedeix	. La de l'altra banda, en canvi, es bada davant la noia afectada
de baix s'ensopega amb la mestressa que també s'hi encamina, l'hi	cedeix	educadament el pas, però després li cal empènyer enèrgicament des de
mentre el xicot malda amb tot el cos contra la breu obertura que només va	cedint	centímetre a centímetre. —No passaré... Però fan un altre esforç, el
seva condem... amb alts i baixos... molts anys... Les mans van	cedint	a la pesantor i s'obren a l'extrem dels braços caiguts sobre els rajols,
el cap. Es van desviant, escometen una veritable paret de branques que	cedeixen	amb una mena d'esgarip, i el túnel s'estreny, asfixiador, però
que fa temps que ha perdut. Fa girar simplement el pom de la porta que	cedeix	i penetra en el vestíbul obscur. Tot el pis ho és, i ell, sense obrir el
lliurement, al seu degut temps, sense pressions, i en lloc d'això	cedim	a les circumstàncies que ens degraden, perquè sovint és ara o mai... Ens
No deixà pas la seva feina a ciutat, sinó quan no li tocà altre remei que	cedir	les regnes al seu fill, però aprofitava tota avinentesa per córrer a les
de Padrós devia ser amb molt de gust oblidada i així que Pere Grau li	cedí	el lloc d'amo, s'instal·là feliç a ciutat. I ell, que sí que sabia muntar
havien atret els mossos a l'era, i la dida i les criades. El noi no va	cedir	. Xiulava suaument la cançó de moda, amb els braços recolzats als genolls,
va parlar amb el pare, i el metge vingué a veure'l, estava tan cansat que	cedí	sense protesta. La poesia que encapçala el volum de versos evoca sens
Mestre Frigola una vegada al mes i gràcies. Fins el propi Mestre Frigola	cedia	, llagoter, a les exigències d'aquest desenfrenat sibaritisme, i admetia,
tret res de trobar-los perquè no els hauria pogut comprar. Erasme	cedia	a mitjans de març, quan ja havia tingut temps de crear-se una certa
Ells no haurien de fer altra cosa que esperar, perquè tant si Erasme	cedia	a la temptació, com si s'entossudia a vèncer-la, la pelona
de l'amic, quan s'adonava que no acceptar-la era ofendre'l. Com havia	cedit	en aquell viatge d'Igualada a Cervera, mentre rebotien dins l'embetumada
ja havia elaborat un pla immillorable per a la futura estada a Cervera. I	cedia	sense insistir massa perquè s'adonava que Erasme Bonsoms, en la mesura
elogiat sense pudor els meus versos. I com vols que jo, pobre de mi, no	cedeixi	a la temptació dels vostres elogis, si sou vosaltres, tu i Luciènne, les

Pàgina 1 (de 83)

50 següents