Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cedre |
Freqüència total: 209 |
CTILC1 |
ben bé dos dits de neu. Vora la finestra s'allarguen les branques del | cedre | com les potes d'un drac blanc fantàstic. Però entre la neu, en el món | Sis Avets. L'aigua brilla als camps inundats i tremola a les agulles dels | cedres | . 4 octubre. Al matí he anat a Vilarmau a buscar llet, amb | el sol pàl·lid. Grisor densa al Pirineu. En Jaume masover esbranca un | cedre | del parc, que s'havia mort. Quina olor més agradable fa la llenya! A la | blanques al lluny! Però la neu és molt escassa. Avui hem cremat llenya de | cedre | . És deliciosament olorosa, amb un perfum noble, ric de suggestions | Marta Teschendorff, del "croquet" i de les llargues converses sota els | cedres | ! 11 febrer. Tots aquests dies fa un temps benigníssim, | febre i agonia. En el trespol sonor de la cambra de | cedre | a on reposa, no hi sentirà mai més, la tendra esposa, | dir res de semblant, segons sembla, d'aquesta maça tlingit de fusta de | cedre | que serveix per a matar el peix, que contemplo, posada en un prestatge de | respectivament: l'avet-cicuta (/Tsuga canadensis\) i el | cedre | (/Thuja occidentalis\). (Jenness /2\.) L'interès dels | pròxima o llunyana, sincrònica o diacrònica (relació entre esquirol i | cedre | d'una banda i, d'altra banda, entre terrissaire i empremta de l'elefant), | a una insòlita altitud, obagues majestuoses, pins i avets i | cedres | i brancudes palmeres, escenari selvós, i, com que els | orbes resplendents, i esguarda tot el jardí de Déu, ornat amb | cedres | pel puig més alt; com quan de nit els vidres de | en els roquissars, cigonyes i àguiles posen llurs nius, o en | cedres | alterosos. Alguns ocells travessen, solitaris, | la Serp, per avingudes de sostre august, palmers i pins i | cedres | ; adés amb pas ardit, adés oculta, vista suara entre | foscos com el capvespre! Oh pins, cobriu-me!; vosaltres, | cedres | , amb els brancs innúmers tingueu-me ocult on mai no els pugui | i l'Únic: perquè ho prescriu s'eleva un santuari de | cedre | , cobert d'or, i una arca dintre, i, posat dintre l'arca, el | variades; sucre, cafè, cacau, rom, tasajo, fustes fines —caoba, | cedre | , campetx— cotó, fustes de construcció, etc.. En conjunt era una vasta | de la Vida. En morir Adam, brostaren els trossos del bastó i l'un fon un | cedre | , i l'altre una olivera, i el tercer un xiprer. El dia de la primera mort | bella estrofa al conjur de l'arbre tres vegades benaventurat: Per el | cedre | que és l'arbre fort com el Creador, que engendra perpetuament. Per | excessiu. ¿Per què ets tan indulgent amb l'home que es procura armaris de | cedre | i vori, i recerca les obres d'autors desconeguts o reprobables, i que | el nostre tàlem, ai! que verdejant! —Les bigues del nostre casal són | cedres | ; el nostre teginat, xiprers. —Jo só el narcís de Saron, | peus d'or fi, sa planta, com el Líban, noble com els | cedres | : dolçors la seva boca, i tot ell delitances. Aquest | d'argent; si és una porta, guarnim-la amb bigues de | cedre | . —Jo só una muralla, torres són mes sines: só, doncs, | de l'olor de totes les fustes dels mobles, governant entre elles la del | cedre | que en folra la part de dins d'alguns. És fosc. Caldrà obrir l'alta i | d'obra estucada de rosa i nacre, amb porxada de marbre blanc, portes de | cedre | cisellat i set rengles de finestres, cadascuna de les quals tenia un | porxada endins amb un peu decidit. Passa la porxada, i les portes de | cedre | se li obren soles davant. El rei pensa: —Amor deu ésser cosa | serralada que s'enlaira darrera els cimals xauencs, amb escampadissa de | cedres | ... No conegué tampoc les mirades ardents dels djabelins ni les paraules | blanca aixecava els braços damunt tota la vall de Sant Carles). Sota un | cedre | immens (que sis homes no haurien pogut abraçar) Teresa i Zeni passaven | recer de llurs confidències, i s'arrauliren al cau habitual: aquell | cedre | immens fent de paravent a l'aire de la vall que començava a ennegrir-se, | sentir-se allunyat del lloc on eren i semblar-li retrobar-se sota aquell | cedre | immens al costat de l'ermita de Lurdes de cara a aquella vall immensa, la | fusta d'avet, de pi i de teia, les varietats més utilitzades. Caoba, | cedre | i pal campetx. La caoba i el cedre eren importats de Nuevitas, de | més utilitzades. Caoba, cedre i pal campetx. La caoba i el | cedre | eren importats de Nuevitas, de Manzanillo, de Santa Cruz del Sud, i el | per simples tripulants de velers. Per fer-lo prenien un bloc de | cedre | que havien portat de Cuba. Amb un llapis hi dibuixaven el contorn | Si havia d'ésser més gran, llavors feia de bon utilitzar una taula de | cedre | (fusta de molt bon treballar), clavada al bordó amb puntes de París. | de coberta, l'escotilla, el molinet, el castell i el timó. El molinet de | cedre | exigia molta finor de mà, força enginy i bona traça. Els mariners, per a | era, hom el clavava a proa. La cambra del capità, de popa, era també de | cedre | . Com a detalls complementaris del casc, hi havia el castell de proa, mena | de Flandes i pel mateix procediment. Les cofes, en canvi, eren fetes de | cedre | i els tamborets de plom (o d'una altra fusta forta, com caoba o faig) i | una agulla de fer xarxes de les més petites. Amb uns llistonets prims de | cedre | , foradats d'una punta amb una agulla roenta, hom feia els bossells. | Abans de res només existia la solitud. No havia estat creat ni un | cedre | , ni un moixó, ni un home, ni una trista molsa de roca. Res de res. | en tant. El millor serà que t'alcis una barraca sota aquell bosquet de | cedres | . Estaràs d'allò més bé tota soleta. És clar que pots venir a veure'ns, no | El cap ben alt! Va agafar el caminoi que portava fins al bosquet de | cedres | i, un cop arribada, sense pensar a reposar una mica, va alçar-se una | el Simiet i el Bogiot. Van passar més dies. A la barraca del bosquet de | cedres | van néixer dos bessons a l'Averneta. Els va anomenar Espurneta i Bruixet. | I, tot d'una, ell que llança la seva destral contra el tronc d'un vell | cedre | tot esparracat, mentre diu: —Màgica eina: fes-me la | la feina! I la destral, tota sola, comença a rosegar la soca del | cedre | i les estelles en salten com d'una cascada olorosa; cruix el tronc, | Joves van retrocedir fins en un bosc proper i, després d'abatre un gran | cedre | , el pelaren i l'hissaren damunt els seus muscles. Tot seguit van posar-se | bell mig del pou, eh? I els Quatre-cents Joves van agafar-se al tronc del | cedre | i, després de dir: "Una, dues, tres!", van enfonsar la punta dins | quedat quiet al meu refugi m'hauríeu enforquillat amb el cim punxegut del | cedre | ! Com ha brunzit en clavar-se al fons del pou! Rellamp! Com ha passat | "Sou dolents..." El fum que ara m'arriba em porta una bona flaire de | cedre | . Les flames pugen altes i fins aquí ve el soroll del crepitar de la | i savina, ha esborrat el record d'aquella olor de roba blanca i d'arca de | cedre | . Pensava en els ídols despòtics de què parlen enamorats i poetes | de paper mastegat volaran per damunt del meu sarcòfag trist, fins als | cedres | , fins a la sorra d'una platja amiga. Però, després, m'alçaré als dos | al bell mig de la plaça del Sol, va figurar-hi amb caràcter simbòlic un | cedre | que en deien l'Arbre de la Llibertat. L'arbre es va morir o el varen |
|