Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Lemes:

cedre M	208 oc.
cedre SIG	1 oc.

Incloure lemes secundaris

Filtres

reset

aplica

Filtre per autor

Filtre per títol

Filtre per any de publicació

Filtre per tipus

Filtre per traducció

Filtre per varietat

CTILC (1833-2008)

ben bé dos dits de neu. Vora la finestra s'allarguen les branques del	cedre	com les potes d'un drac blanc fantàstic. Però entre la neu, en el món
Sis Avets. L'aigua brilla als camps inundats i tremola a les agulles dels	cedres	. 4 octubre. Al matí he anat a Vilarmau a buscar llet, amb
el sol pàl·lid. Grisor densa al Pirineu. En Jaume masover esbranca un	cedre	del parc, que s'havia mort. Quina olor més agradable fa la llenya! A la
blanques al lluny! Però la neu és molt escassa. Avui hem cremat llenya de	cedre	. És deliciosament olorosa, amb un perfum noble, ric de suggestions
Marta Teschendorff, del "croquet" i de les llargues converses sota els	cedres	! 11 febrer. Tots aquests dies fa un temps benigníssim,
febre i agonia. En el trespol sonor de la cambra de	cedre	a on reposa, no hi sentirà mai més, la tendra esposa,
dir res de semblant, segons sembla, d'aquesta maça tlingit de fusta de	cedre	que serveix per a matar el peix, que contemplo, posada en un prestatge de
respectivament: l'avet-cicuta (/Tsuga canadensis\) i el	cedre	(/Thuja occidentalis\). (Jenness /2\.) L'interès dels
pròxima o llunyana, sincrònica o diacrònica (relació entre esquirol i	cedre	d'una banda i, d'altra banda, entre terrissaire i empremta de l'elefant),
a una insòlita altitud, obagues majestuoses, pins i avets i	cedres	i brancudes palmeres, escenari selvós, i, com que els
orbes resplendents, i esguarda tot el jardí de Déu, ornat amb	cedres	pel puig més alt; com quan de nit els vidres de
en els roquissars, cigonyes i àguiles posen llurs nius, o en	cedres	alterosos. Alguns ocells travessen, solitaris,
la Serp, per avingudes de sostre august, palmers i pins i	cedres	; adés amb pas ardit, adés oculta, vista suara entre
foscos com el capvespre! Oh pins, cobriu-me!; vosaltres,	cedres	, amb els brancs innúmers tingueu-me ocult on mai no els pugui
i l'Únic: perquè ho prescriu s'eleva un santuari de	cedre	, cobert d'or, i una arca dintre, i, posat dintre l'arca, el
variades; sucre, cafè, cacau, rom, tasajo, fustes fines —caoba,	cedre	, campetx— cotó, fustes de construcció, etc.. En conjunt era una vasta
de la Vida. En morir Adam, brostaren els trossos del bastó i l'un fon un	cedre	, i l'altre una olivera, i el tercer un xiprer. El dia de la primera mort
bella estrofa al conjur de l'arbre tres vegades benaventurat: Per el	cedre	que és l'arbre fort com el Creador, que engendra perpetuament. Per
excessiu. ¿Per què ets tan indulgent amb l'home que es procura armaris de	cedre	i vori, i recerca les obres d'autors desconeguts o reprobables, i que
el nostre tàlem, ai! que verdejant! —Les bigues del nostre casal són	cedres	; el nostre teginat, xiprers. —Jo só el narcís de Saron,
peus d'or fi, sa planta, com el Líban, noble com els	cedres	: dolçors la seva boca, i tot ell delitances. Aquest
d'argent; si és una porta, guarnim-la amb bigues de	cedre	. —Jo só una muralla, torres són mes sines: só, doncs,
de l'olor de totes les fustes dels mobles, governant entre elles la del	cedre	que en folra la part de dins d'alguns. És fosc. Caldrà obrir l'alta i
d'obra estucada de rosa i nacre, amb porxada de marbre blanc, portes de	cedre	cisellat i set rengles de finestres, cadascuna de les quals tenia un
porxada endins amb un peu decidit. Passa la porxada, i les portes de	cedre	se li obren soles davant. El rei pensa: —Amor deu ésser cosa
serralada que s'enlaira darrera els cimals xauencs, amb escampadissa de	cedres	... No conegué tampoc les mirades ardents dels djabelins ni les paraules
blanca aixecava els braços damunt tota la vall de Sant Carles). Sota un	cedre	immens (que sis homes no haurien pogut abraçar) Teresa i Zeni passaven
recer de llurs confidències, i s'arrauliren al cau habitual: aquell	cedre	immens fent de paravent a l'aire de la vall que començava a ennegrir-se,
sentir-se allunyat del lloc on eren i semblar-li retrobar-se sota aquell	cedre	immens al costat de l'ermita de Lurdes de cara a aquella vall immensa, la
fusta d'avet, de pi i de teia, les varietats més utilitzades. Caoba,	cedre	i pal campetx. La caoba i el cedre eren importats de Nuevitas, de
més utilitzades. Caoba, cedre i pal campetx. La caoba i el	cedre	eren importats de Nuevitas, de Manzanillo, de Santa Cruz del Sud, i el
per simples tripulants de velers. Per fer-lo prenien un bloc de	cedre	que havien portat de Cuba. Amb un llapis hi dibuixaven el contorn
Si havia d'ésser més gran, llavors feia de bon utilitzar una taula de	cedre	(fusta de molt bon treballar), clavada al bordó amb puntes de París.
de coberta, l'escotilla, el molinet, el castell i el timó. El molinet de	cedre	exigia molta finor de mà, força enginy i bona traça. Els mariners, per a
era, hom el clavava a proa. La cambra del capità, de popa, era també de	cedre	. Com a detalls complementaris del casc, hi havia el castell de proa, mena
de Flandes i pel mateix procediment. Les cofes, en canvi, eren fetes de	cedre	i els tamborets de plom (o d'una altra fusta forta, com caoba o faig) i
una agulla de fer xarxes de les més petites. Amb uns llistonets prims de	cedre	, foradats d'una punta amb una agulla roenta, hom feia els bossells.
Abans de res només existia la solitud. No havia estat creat ni un	cedre	, ni un moixó, ni un home, ni una trista molsa de roca. Res de res.
en tant. El millor serà que t'alcis una barraca sota aquell bosquet de	cedres	. Estaràs d'allò més bé tota soleta. És clar que pots venir a veure'ns, no
El cap ben alt! Va agafar el caminoi que portava fins al bosquet de	cedres	i, un cop arribada, sense pensar a reposar una mica, va alçar-se una
el Simiet i el Bogiot. Van passar més dies. A la barraca del bosquet de	cedres	van néixer dos bessons a l'Averneta. Els va anomenar Espurneta i Bruixet.
I, tot d'una, ell que llança la seva destral contra el tronc d'un vell	cedre	tot esparracat, mentre diu: —Màgica eina: fes-me la
la feina! I la destral, tota sola, comença a rosegar la soca del	cedre	i les estelles en salten com d'una cascada olorosa; cruix el tronc,
Joves van retrocedir fins en un bosc proper i, després d'abatre un gran	cedre	, el pelaren i l'hissaren damunt els seus muscles. Tot seguit van posar-se
bell mig del pou, eh? I els Quatre-cents Joves van agafar-se al tronc del	cedre	i, després de dir: "Una, dues, tres!", van enfonsar la punta dins
quedat quiet al meu refugi m'hauríeu enforquillat amb el cim punxegut del	cedre	! Com ha brunzit en clavar-se al fons del pou! Rellamp! Com ha passat
"Sou dolents..." El fum que ara m'arriba em porta una bona flaire de	cedre	. Les flames pugen altes i fins aquí ve el soroll del crepitar de la
i savina, ha esborrat el record d'aquella olor de roba blanca i d'arca de	cedre	. Pensava en els ídols despòtics de què parlen enamorats i poetes
de paper mastegat volaran per damunt del meu sarcòfag trist, fins als	cedres	, fins a la sorra d'una platja amiga. Però, després, m'alçaré als dos
al bell mig de la plaça del Sol, va figurar-hi amb caràcter simbòlic un	cedre	que en deien l'Arbre de la Llibertat. L'arbre es va morir o el varen

Pàgina 1 (de 5)

50 següents