Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cedre M 208 oc.
cedre SIG 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cedre Freqüència total:  209 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ben bé dos dits de neu. Vora la finestra s'allarguen les branques del cedre com les potes d'un drac blanc fantàstic. Però entre la neu, en el món
Sis Avets. L'aigua brilla als camps inundats i tremola a les agulles dels cedres. 4 octubre. Al matí he anat a Vilarmau a buscar llet, amb
el sol pàl·lid. Grisor densa al Pirineu. En Jaume masover esbranca un cedre del parc, que s'havia mort. Quina olor més agradable fa la llenya! A la
blanques al lluny! Però la neu és molt escassa. Avui hem cremat llenya de cedre. És deliciosament olorosa, amb un perfum noble, ric de suggestions
Marta Teschendorff, del "croquet" i de les llargues converses sota els cedres! 11 febrer. Tots aquests dies fa un temps benigníssim,
febre i agonia. En el trespol sonor de la cambra de cedre a on reposa, no hi sentirà mai més, la tendra esposa,
dir res de semblant, segons sembla, d'aquesta maça tlingit de fusta de cedre que serveix per a matar el peix, que contemplo, posada en un prestatge de
respectivament: l'avet-cicuta (/Tsuga canadensis\) i el cedre (/Thuja occidentalis\). (Jenness /2\.) L'interès dels
pròxima o llunyana, sincrònica o diacrònica (relació entre esquirol i cedre d'una banda i, d'altra banda, entre terrissaire i empremta de l'elefant),
a una insòlita altitud, obagues majestuoses, pins i avets i cedres i brancudes palmeres, escenari selvós, i, com que els
orbes resplendents, i esguarda tot el jardí de Déu, ornat amb cedres pel puig més alt; com quan de nit els vidres de
en els roquissars, cigonyes i àguiles posen llurs nius, o en cedres alterosos. Alguns ocells travessen, solitaris,
la Serp, per avingudes de sostre august, palmers i pins i cedres; adés amb pas ardit, adés oculta, vista suara entre
foscos com el capvespre! Oh pins, cobriu-me!; vosaltres, cedres, amb els brancs innúmers tingueu-me ocult on mai no els pugui
i l'Únic: perquè ho prescriu s'eleva un santuari de cedre, cobert d'or, i una arca dintre, i, posat dintre l'arca, el
variades; sucre, cafè, cacau, rom, tasajo, fustes fines —caoba, cedre, campetx— cotó, fustes de construcció, etc.. En conjunt era una vasta
de la Vida. En morir Adam, brostaren els trossos del bastó i l'un fon un cedre, i l'altre una olivera, i el tercer un xiprer. El dia de la primera mort
bella estrofa al conjur de l'arbre tres vegades benaventurat: Per el cedre que és l'arbre fort com el Creador, que engendra perpetuament. Per
excessiu. ¿Per què ets tan indulgent amb l'home que es procura armaris de cedre i vori, i recerca les obres d'autors desconeguts o reprobables, i que
el nostre tàlem, ai! que verdejant! —Les bigues del nostre casal són cedres; el nostre teginat, xiprers. —Jo só el narcís de Saron,
peus d'or fi, sa planta, com el Líban, noble com els cedres: dolçors la seva boca, i tot ell delitances. Aquest
d'argent; si és una porta, guarnim-la amb bigues de cedre. —Jo só una muralla, torres són mes sines: só, doncs,
de l'olor de totes les fustes dels mobles, governant entre elles la del cedre que en folra la part de dins d'alguns. És fosc. Caldrà obrir l'alta i
d'obra estucada de rosa i nacre, amb porxada de marbre blanc, portes de cedre cisellat i set rengles de finestres, cadascuna de les quals tenia un
porxada endins amb un peu decidit. Passa la porxada, i les portes de cedre se li obren soles davant. El rei pensa: —Amor deu ésser cosa
serralada que s'enlaira darrera els cimals xauencs, amb escampadissa de cedres... No conegué tampoc les mirades ardents dels djabelins ni les paraules
blanca aixecava els braços damunt tota la vall de Sant Carles). Sota un cedre immens (que sis homes no haurien pogut abraçar) Teresa i Zeni passaven
recer de llurs confidències, i s'arrauliren al cau habitual: aquell cedre immens fent de paravent a l'aire de la vall que començava a ennegrir-se,
sentir-se allunyat del lloc on eren i semblar-li retrobar-se sota aquell cedre immens al costat de l'ermita de Lurdes de cara a aquella vall immensa, la
fusta d'avet, de pi i de teia, les varietats més utilitzades. Caoba, cedre i pal campetx. La caoba i el cedre eren importats de Nuevitas, de
més utilitzades. Caoba, cedre i pal campetx. La caoba i el cedre eren importats de Nuevitas, de Manzanillo, de Santa Cruz del Sud, i el
per simples tripulants de velers. Per fer-lo prenien un bloc de cedre que havien portat de Cuba. Amb un llapis hi dibuixaven el contorn
Si havia d'ésser més gran, llavors feia de bon utilitzar una taula de cedre (fusta de molt bon treballar), clavada al bordó amb puntes de París.
de coberta, l'escotilla, el molinet, el castell i el timó. El molinet de cedre exigia molta finor de mà, força enginy i bona traça. Els mariners, per a
era, hom el clavava a proa. La cambra del capità, de popa, era també de cedre. Com a detalls complementaris del casc, hi havia el castell de proa, mena
de Flandes i pel mateix procediment. Les cofes, en canvi, eren fetes de cedre i els tamborets de plom (o d'una altra fusta forta, com caoba o faig) i
una agulla de fer xarxes de les més petites. Amb uns llistonets prims de cedre, foradats d'una punta amb una agulla roenta, hom feia els bossells.
Abans de res només existia la solitud. No havia estat creat ni un cedre, ni un moixó, ni un home, ni una trista molsa de roca. Res de res.
en tant. El millor serà que t'alcis una barraca sota aquell bosquet de cedres. Estaràs d'allò més bé tota soleta. És clar que pots venir a veure'ns, no
El cap ben alt! Va agafar el caminoi que portava fins al bosquet de cedres i, un cop arribada, sense pensar a reposar una mica, va alçar-se una
el Simiet i el Bogiot. Van passar més dies. A la barraca del bosquet de cedres van néixer dos bessons a l'Averneta. Els va anomenar Espurneta i Bruixet.
I, tot d'una, ell que llança la seva destral contra el tronc d'un vell cedre tot esparracat, mentre diu: —Màgica eina: fes-me la
la feina! I la destral, tota sola, comença a rosegar la soca del cedre i les estelles en salten com d'una cascada olorosa; cruix el tronc,
Joves van retrocedir fins en un bosc proper i, després d'abatre un gran cedre, el pelaren i l'hissaren damunt els seus muscles. Tot seguit van posar-se
bell mig del pou, eh? I els Quatre-cents Joves van agafar-se al tronc del cedre i, després de dir: "Una, dues, tres!", van enfonsar la punta dins
quedat quiet al meu refugi m'hauríeu enforquillat amb el cim punxegut del cedre! Com ha brunzit en clavar-se al fons del pou! Rellamp! Com ha passat
"Sou dolents..." El fum que ara m'arriba em porta una bona flaire de cedre. Les flames pugen altes i fins aquí ve el soroll del crepitar de la
i savina, ha esborrat el record d'aquella olor de roba blanca i d'arca de cedre. Pensava en els ídols despòtics de què parlen enamorats i poetes
de paper mastegat volaran per damunt del meu sarcòfag trist, fins als cedres, fins a la sorra d'una platja amiga. Però, després, m'alçaré als dos
al bell mig de la plaça del Sol, va figurar-hi amb caràcter simbòlic un cedre que en deien l'Arbre de la Llibertat. L'arbre es va morir o el varen

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »