DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cel·la F 1395 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cel·la Freqüència total:  1395 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

narrat, per la seva banda, gentils històries en la callada penombra de la cel·la, quan les flors de les acàcies del pati exhalaven llur aroma vora de la
l'ànima contorbada, i potser a la nit, en el recolliment de la seva cel·la, davant el Senyor dels cors i els sentiments, elevà per la pau del seu
una hora que treu tinta quan l'escarceller decideix endur-se'l. A la cel·la només hi ha un altre home i una dona, amb els quals no ha pogut entrar en
dos són dalt de la darrera llitera, a cinc metres sobre el terra, car la cel·la és immensa i de sostre altíssim. Entre les bigues s'endevinen teranyines
un número! Ara ningú no crida res, el passadís és silenciós i totes les cel·les semblen abandonades, ho semblarien si al fons de l'obscuritat no es
del capdavall del corredor, també tancada, però no tant com les de les cel·les, car de panys, aquesta només en té tres. Darrera s'allarga un altre
i guàrdies... —Jo estava emmordassat —fa el xicot—. A la teva cel·la. Emmordassat i lligat. —Ah! —i les imatges es precipiten dintre el seu
Potser aquella nit abans de fer-ho contemplares del finestró de la teva cel·la la ciutat amortallada sota les atxes dels quatre campanars, dins un
aquella nit abans de fer-ho contemplares des del finestró de la teva cel·la la ciutat amortallada sobre les atxes dels quatre campanars, dins un
xiular el vent un dia darrera l'altre per les retxilleres de la seva cel·la, allà a la vella Cartoixa de Valldemossa. Els romàntics estimaven la
cosmopolita; i, aprofitant que Chopin visqué, furiós, un hivern en una cel·la de la Cartoixa, com si aquesta avinentesa els autoritzàs a qualsevulga
a la mà).] Oh, partiu? Rosaura En ser l'alba. M'espera una cel·la, redós de la fe. Golferic És a l'alba també ma partida.
matí l'anava a trobar al confessionari i a les tardes se li plantava a la cel·la del convent. Allí podia plorar, podia despullar la puerilitat de la seva
vostra joventut. Ningú sabrà que us he estimat quan dins la cel·la perfumada brilli, com una flor sagrada, la flor de
de la muntanya i el redòs tutelar del bosc ombriu. I dins la cel·la que el meu cor desitja —passa la veu somorta d'un lament—
—Els heu recollits com heu pogut. No oblideu que vós sou presoner d'una cel·la interior on us arriba llum per cinc canals esmirriats; els cinc sentits.
llum per cinc canals esmirriats; els cinc sentits. Vós, des de la vostra cel·la, heu d'amassar aquesta llum, donar-li forma i fer-li parir objectes.
i anomenem opinió o ciència; mentre dormim, en cel·la retirada s'amaga la Raó. La Fantasia, que frueix
i rodoneta, com un pit de dona. Al voltant de l'església, cinc o sis cel·les de portes blaves; al pati, tres alts xiprers i de llarg a llarg de la
un dia que Domètios cavava el jardí la va trobar. Se l'emportà a la seva cel·la i de llavors ençà el pobre home ha perdut la son. I no està gaire lluny
gràcia de l'efebe. S'atansaren a l'escala de pedra que portava a les cel·les del pis de dalt. Domètios es girà, mirà el novici i li digué alguna cosa.
pare Josep! —va fer Zorbàs, i agafà el monjo pel braç—. Anem a la teva cel·la, que hem de parlar. I, girant-se cap a mi: —Tu, patró —
es tenyia de rosa com a trenc d'alba. Els monjos, retirats a llurs cel·les, reposaven. A la nit no dormirien i havien d'aplegar forces. Crist
no volen firmar, els faré passar per l'adreçador! Arribàrem a la petita cel·la que ens havien preparat. En un racó, una icona figurava la Verge amb la
fins a mitjanit i me n'anava a dormir quan sento, al costat, a la cel·la del pare Domètios... —Ah!, ah!, ah! —va fer Zorbàs—. Tenies
em preguntà. Vaig comprendre. No volia anar-se'n i quedar-se sol a la seva cel·la. Tenia por. —No —vaig respondre—, no tinc son; quedeu-vos. Entràrem
rosegat per les pluges i pel sol. Van trucar a la porta de la nostra cel·la; es va sentir la veu gutural del pare hostatger: —Lleveu-vos per anar a
El mentó del monjo tremolava. Mirà al seu voltant: el pati desert, les cel·les tancades, de l'església oberta s'espargien onades i onades de melodia.
els caps cots, les mans encreuades, i anaven a tancar-se a llurs cel·les. —La vostra maledicció caigui damunt meu! —digué. 19 La primera
negríssim, com l'infern. Vaig entrar al pati, pujo l'escala, arribo a la cel·la de l'abat; rego amb petroli la porta, les finestres, les parets; corro a
l'abat; rego amb petroli la porta, les finestres, les parets; corro a la cel·la de Domètios i des d'allí començo a tirar petroli a les cel·les a la
corro a la cel·la de Domètios i des d'allí començo a tirar petroli a les cel·les a la llarga galeria de fusta, tal com tu m'havies explicat. I després
veiérem les flames, ens llevàrem amb presses; l'abadia, la galeria, les cel·les, cremaven. Vam tocar les campanes, cridàvem: "Socors, Mare de Déu de la
dir d'un instint tan meravellós com el que impulsa l'abella a construir cel·les, i que s'ha anticipat pràcticament a les descobertes de profunds
Formigues esclavitzadores. L'abella domèstica, el seu instint de fer cel·les. Dificultats de la teoria de la selecció natural dels instints. Insectes
perquè instints tan meravellosos com el de l'abella domèstica de fer cel·les poden semblar probablement a molts lectors que són una dificultat
a treballar i alimentà i salvà els supervivents; construí algunes cel·les, va tenir cura de les larves i ho deixà tot endreçat. Què pot ésser més
la Formica rufescens. L'instint de l'abella comuna de fer cel·les No entraré ací en detalls irrellevants sobre aquesta qüestió, sinó que
han resolt pràcticament un problema complicat i han construït llurs cel·les de la forma adient per a encabir-hi la més gran quantitat de mel
obrer destre, amb eines i mesures adequades, trobaria dificilíssim de fer cel·les de cera de la forma escaient, si bé un eixam d'abelles, que treballen en
instints molt senzills. Mr. Waterhouse, que demostrà que la forma de la cel·la tenia una gran relació amb la presència de cel·les adjacents, em conduí a
que la forma de la cel·la tenia una gran relació amb la presència de cel·les adjacents, em conduí a investigar aquest tema; i el punt de vista següent
per a guardar mel, afegint-hi a vegades petits tubs de cera i fent també cel·les de cera arrodonides, separades, i molt irregulars. A l'altre extrem de la
separades, i molt irregulars. A l'altre extrem de la sèrie tenim les cel·les de les abelles de rusc, col·locades en dues cares: cada cel·la, com és
tenim les cel·les de les abelles de rusc, col·locades en dues cares: cada cel·la, com és ben sabut, és un prisma hexagonal, amb els caires basals dels sis
tenen uns certs angles, i els tres que formen la base piramidal d'una cel·la en una cara de la bresca, entren en la composició de les bases de tres
en una cara de la bresca, entren en la composició de les bases de tres cel·les adjacents de l'altra cara de la bresca. En la sèrie formada entre la
cara de la bresca. En la sèrie formada entre la perfecció extrema de les cel·les de l'abella de rusc i la simplicitat de les del borinot, tenim les
de l'abella de rusc i la simplicitat de les del borinot, tenim les cel·les de la Melipona domestica mexicana, descrites i dibuixades
amb aquest últim: construeix una bresca de cera quasi regular amb cel·les cilíndriques on les cries van madurant, i, a més, algunes grans cel·les

  Pàgina 1 (de 28) 50 següents »