×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cel·la |
Freqüència total: 1395 |
CTILC1 |
narrat, per la seva banda, gentils històries en la callada penombra de la | cel·la | , quan les flors de les acàcies del pati exhalaven llur aroma vora de la | l'ànima contorbada, i potser a la nit, en el recolliment de la seva | cel·la | , davant el Senyor dels cors i els sentiments, elevà per la pau del seu | una hora que treu tinta quan l'escarceller decideix endur-se'l. A la | cel·la | només hi ha un altre home i una dona, amb els quals no ha pogut entrar en | dos són dalt de la darrera llitera, a cinc metres sobre el terra, car la | cel·la | és immensa i de sostre altíssim. Entre les bigues s'endevinen teranyines | un número! Ara ningú no crida res, el passadís és silenciós i totes les | cel·les | semblen abandonades, ho semblarien si al fons de l'obscuritat no es | del capdavall del corredor, també tancada, però no tant com les de les | cel·les | , car de panys, aquesta només en té tres. Darrera s'allarga un altre | i guàrdies... —Jo estava emmordassat —fa el xicot—. A la teva | cel·la | . Emmordassat i lligat. —Ah! —i les imatges es precipiten dintre el seu | Potser aquella nit abans de fer-ho contemplares del finestró de la teva | cel·la | la ciutat amortallada sota les atxes dels quatre campanars, dins un | aquella nit abans de fer-ho contemplares des del finestró de la teva | cel·la | la ciutat amortallada sobre les atxes dels quatre campanars, dins un | xiular el vent un dia darrera l'altre per les retxilleres de la seva | cel·la | , allà a la vella Cartoixa de Valldemossa. Els romàntics estimaven la | cosmopolita; i, aprofitant que Chopin visqué, furiós, un hivern en una | cel·la | de la Cartoixa, com si aquesta avinentesa els autoritzàs a qualsevulga | a la mà).] Oh, partiu? Rosaura En ser l'alba. M'espera una | cel·la | , redós de la fe. Golferic És a l'alba també ma partida. | matí l'anava a trobar al confessionari i a les tardes se li plantava a la | cel·la | del convent. Allí podia plorar, podia despullar la puerilitat de la seva | vostra joventut. Ningú sabrà que us he estimat quan dins la | cel·la | perfumada brilli, com una flor sagrada, la flor de | de la muntanya i el redòs tutelar del bosc ombriu. I dins la | cel·la | que el meu cor desitja —passa la veu somorta d'un lament— | —Els heu recollits com heu pogut. No oblideu que vós sou presoner d'una | cel·la | interior on us arriba llum per cinc canals esmirriats; els cinc sentits. | llum per cinc canals esmirriats; els cinc sentits. Vós, des de la vostra | cel·la | , heu d'amassar aquesta llum, donar-li forma i fer-li parir objectes. | i anomenem opinió o ciència; mentre dormim, en | cel·la | retirada s'amaga la Raó. La Fantasia, que frueix | i rodoneta, com un pit de dona. Al voltant de l'església, cinc o sis | cel·les | de portes blaves; al pati, tres alts xiprers i de llarg a llarg de la | un dia que Domètios cavava el jardí la va trobar. Se l'emportà a la seva | cel·la | i de llavors ençà el pobre home ha perdut la son. I no està gaire lluny | gràcia de l'efebe. S'atansaren a l'escala de pedra que portava a les | cel·les | del pis de dalt. Domètios es girà, mirà el novici i li digué alguna cosa. | pare Josep! —va fer Zorbàs, i agafà el monjo pel braç—. Anem a la teva | cel·la | , que hem de parlar. I, girant-se cap a mi: —Tu, patró — | es tenyia de rosa com a trenc d'alba. Els monjos, retirats a llurs | cel·les | , reposaven. A la nit no dormirien i havien d'aplegar forces. Crist | no volen firmar, els faré passar per l'adreçador! Arribàrem a la petita | cel·la | que ens havien preparat. En un racó, una icona figurava la Verge amb la | fins a mitjanit i me n'anava a dormir quan sento, al costat, a la | cel·la | del pare Domètios... —Ah!, ah!, ah! —va fer Zorbàs—. Tenies | em preguntà. Vaig comprendre. No volia anar-se'n i quedar-se sol a la seva | cel·la | . Tenia por. —No —vaig respondre—, no tinc son; quedeu-vos. Entràrem | rosegat per les pluges i pel sol. Van trucar a la porta de la nostra | cel·la | ; es va sentir la veu gutural del pare hostatger: —Lleveu-vos per anar a | El mentó del monjo tremolava. Mirà al seu voltant: el pati desert, les | cel·les | tancades, de l'església oberta s'espargien onades i onades de melodia. | els caps cots, les mans encreuades, i anaven a tancar-se a llurs | cel·les | . —La vostra maledicció caigui damunt meu! —digué. 19 La primera | negríssim, com l'infern. Vaig entrar al pati, pujo l'escala, arribo a la | cel·la | de l'abat; rego amb petroli la porta, les finestres, les parets; corro a | l'abat; rego amb petroli la porta, les finestres, les parets; corro a la | cel·la | de Domètios i des d'allí començo a tirar petroli a les cel·les a la | corro a la cel·la de Domètios i des d'allí començo a tirar petroli a les | cel·les | a la llarga galeria de fusta, tal com tu m'havies explicat. I després | veiérem les flames, ens llevàrem amb presses; l'abadia, la galeria, les | cel·les | , cremaven. Vam tocar les campanes, cridàvem: "Socors, Mare de Déu de la | dir d'un instint tan meravellós com el que impulsa l'abella a construir | cel·les | , i que s'ha anticipat pràcticament a les descobertes de profunds | Formigues esclavitzadores. L'abella domèstica, el seu instint de fer | cel·les | . Dificultats de la teoria de la selecció natural dels instints. Insectes | perquè instints tan meravellosos com el de l'abella domèstica de fer | cel·les | poden semblar probablement a molts lectors que són una dificultat | a treballar i alimentà i salvà els supervivents; construí algunes | cel·les | , va tenir cura de les larves i ho deixà tot endreçat. Què pot ésser més | la Formica rufescens. L'instint de l'abella comuna de fer | cel·les | No entraré ací en detalls irrellevants sobre aquesta qüestió, sinó que | han resolt pràcticament un problema complicat i han construït llurs | cel·les | de la forma adient per a encabir-hi la més gran quantitat de mel | obrer destre, amb eines i mesures adequades, trobaria dificilíssim de fer | cel·les | de cera de la forma escaient, si bé un eixam d'abelles, que treballen en | instints molt senzills. Mr. Waterhouse, que demostrà que la forma de la | cel·la | tenia una gran relació amb la presència de cel·les adjacents, em conduí a | que la forma de la cel·la tenia una gran relació amb la presència de | cel·les | adjacents, em conduí a investigar aquest tema; i el punt de vista següent | per a guardar mel, afegint-hi a vegades petits tubs de cera i fent també | cel·les | de cera arrodonides, separades, i molt irregulars. A l'altre extrem de la | separades, i molt irregulars. A l'altre extrem de la sèrie tenim les | cel·les | de les abelles de rusc, col·locades en dues cares: cada cel·la, com és | tenim les cel·les de les abelles de rusc, col·locades en dues cares: cada | cel·la | , com és ben sabut, és un prisma hexagonal, amb els caires basals dels sis | tenen uns certs angles, i els tres que formen la base piramidal d'una | cel·la | en una cara de la bresca, entren en la composició de les bases de tres | en una cara de la bresca, entren en la composició de les bases de tres | cel·les | adjacents de l'altra cara de la bresca. En la sèrie formada entre la | cara de la bresca. En la sèrie formada entre la perfecció extrema de les | cel·les | de l'abella de rusc i la simplicitat de les del borinot, tenim les | de l'abella de rusc i la simplicitat de les del borinot, tenim les | cel·les | de la Melipona domestica mexicana, descrites i dibuixades | amb aquest últim: construeix una bresca de cera quasi regular amb | cel·les | cilíndriques on les cries van madurant, i, a més, algunes grans cel·les |
|