Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
celístia AI 3 oc.
celistia F 2 oc.
celístia F 222 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb celístia Freqüència total:  227 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

tem una guerra llarga. Quan torno a casa fa una nit molt serena. La celístia ens il·lumina el camí. Avui Palau-Fabre m'ha llegit bells poemes.
germans". Fa una nit molt serena i estrellada. El camí blanqueja a la celístia i en el gran silenci canta algun rossinyol. Al poble, mentre ens estàvem
roja. Fa una nit tan clara que sortim al camí dels Sis Avets. Quina celístia! Cassiopea es dibuixa entre els avets i el teix, l'estrella polar és
torrades han arrodonit el berenar. En tornar, era ben fosc, però amb celístia. Érem un grup d'unes vint persones, precedit d'un fanalet. En un revolt
cosa i enllà, en les profunditats de la distància, tremola una mena de celístia feixuga, retallada en dos matisos: la mar i l'horitzó. —Ara haurem de
com més de nit, més brillants. No és pols d'estels ni celístia la brillantor que elles fan, que és de pols de
febrer. No vaig tenir esma de rellegir un sol vers. A la penombra que la celístia feia dintre la meva cambreta, vaig començar a destruir-los un per un.
cor. Jo escoltava el mar, esguardava l'horitzó blavís, el cel amarat de celístia, i tot ho trobava bell, amical, prometedor. Que eren lluny les meves
i que alimentaria amb els meus constants i dolorosos esforços. Amarat de celístia i d'esperança, em clarejaven els pensaments com si jo hagués copsat la
els terrenys de l'entorn eren plans, infinitament allargats sota la celístia. Tot era bell, amable, fresc. John se n'anà a dormir. Jo no vaig
que es toquen. Tinc la impressió que es masturben. La nit és clara de celístia. No deuen ésser més de les nou. Que serà llarga aquesta nit al ras! ¡Déu
ocell; ni al clar de Lluna cap passeig, o a la llum de la celístia rutilant, sense tu no em foren dolços. ¿Per què,
tenebres, per ell clares com a sol batent, mal que no hi hagi lluna ni celístia, ronda per ignots recons i té misteriosos conciliàbuls amb potestats
de la campana, la força del llamp, del vent la fúria, la claredat de la celístia i aquesta meravella del pensament humà, tot maneres i forma d'un sol
de la pluja menuda i cançonera i el xiular del vent en la nit sense celístia, i núvols que pentinen l'esfilagarsada cabellera en els cims emboscats i
que, quan el poblet la veu, es queda tot extasiat d'una claror de celistia, i, com si veiés passar Nostre-amo, treu els llumets a les finestres. A
que us saluda cristianament. A voltes, però, sobre la minsa claror de la celístia es destaquen una corrua d'orelles fantàstiques caminant sobre l'esquena
les brutes parets del kiosco, lleugerament il·luminades per les primeres celisties de la matinada que entraven per l'ampla reixa col·locada dessobre de la
cremava en les llanties del Santíssim aclaría per un moment la migrada celistia que entrava pels envidrats finestrals, deixant en la més gran penombra el
d'història i altres assaigs que ens conten en vers els fenòmens de la celístia, les gestes dels homes i els accidents de la terra i de la mar, amb una
al fons obscur de les causes primeres i que més subtil i lleuger que la celístia, podia escampar-se per l'infinit. La Metafísica era per a mi el gran
tenebres! No lluiria sol, lluna, ni estrelles, i fins i tot la difusa celístia, que, àdhuc durant les nits més fosques, no deixa d'impregnar l'aire
nit més pura i més plàcida! Les oliveres, aquests arbres amants de les celísties nocturnes, que àdhuc de dia les recorden i sembla que en traspuen
perfecta, d'una naturalitat que, quan convé, pot il·luminar-se amb celísties líriques o amb centelles dramàtiques. Si alabem aquests bells mots, "la
que t'esmunys de les coses i les deixes ertes, color i remor i llum de celístia que me les agermanaves. Adéu, que això i només que això és la mort,
sopat, eixim a fora i ens passem les hores mortes a la claror de la celístia, em fan parlar d'ella i del seu art, mentida piadosa que jo brodo amb les
que li semblà interminable, el forat de la teulada va traspuar un poc de celistia. Temps enrera, aqueixa clariana de l'alba li causava l'efecte d'un toc de
La blancor de la seva cara s'il·luminà d'una claror rosada, com la celístia matinal s'envermelleix del primer raig de sol. Els seus ulls van
roges i verdes de les finestres, les ombres de crema, mòrbides, de la celístia afinada. Elna Si contempleu una vinya, en aquest temps, si pot
en veu alta, al pas gansoner de la mula grisa, a la claror de la vaga celístia i sota d'un cel voluptuós i farcit d'estrelles. Mentrestant, ara, amb les
trobadissa i fan cap a la plaça on el batlle, a la balba claror de la celístia i voltat d'esglai i confusió, es posa a fer de manaia i a atiar els
farà fosc. Jo tot ho veig amb lluna i sol, i altres celísties de mil colors, tu penses veure-hi i encara ets orb.
morta, les aigües s'havien posat tranquil·les, dormien, clares, sota la celístia, com preses d'un encantament. L'horta embaumava, dolçor de flors,
barca del vell. Feia una nit flonja, excessivament quieta d'aire, amb una celístia tèrbola que no deixava veure les cares. Hi havia una calma xafogosa
La nit i la mar s'havien fet tèrboles com els desigs de la colla, la celístia s'havia entenebrit darrera un cel espès, les aigües s'agitaven i l'aire
de la llum i les tenebres en lluita, o les nits de claror lunar o de celístia lletosa, la imaginació més dormida no deixava de veure en l'estranya roca
per la comba d'unes muntanyoles llunyanes que a les nits de lluna o de celístia retallaven la immensitat de l'espai com la riba d'un mar de clarors
a tot esgambi, de cara a l'infinit i ens xoparem de llum i de serenor de celístia. Bon dia, a fe. Aquest matineret de desembre és quiet i amorosit. Tot
cel fa una ràpida i espurnejant bellugadissa, com si el blau fosc de la celístia fos remogut amb un ventall gegantí. El turó torrat del Sant Crist diríeu
d'anques més escorxades, i que en l'enganyosa claror de la lluna o de la celístia tornen a enfonsar-se en tolles i bassals vescosos. Sí, els carros
l'estona, que la llum es trencà i que el panorama urbà aparegué entre una celístia agrisada. Vaig abandonar el cafè i vaig posar-me a caminar, a l'atzar,
Havia navegat damunt de les onades negres sota d'un cel rúfol sense celístia i amb tripulants i viatgers improvisats, tenebrosos de tristesa i recança
s'aviven amb l'alè del ventall. I tot era mirar aquell cel que vessava celístia per sentir-se que una bonança amarava el seu pit i que els ulls perdien
més segur del fossar perquè ningú no el podria veure en aquella nit sense celístia, i si el deixava encès no negava al cadàver l'homenatge de la flameta que
estrelles absents que les hagueren fet viure amb brillantors daurades de celístia! Les llàgrimes d'alegria d'en Vadoret visqueren i moriren sense obrir els
Estava estirada de cara al sostre, tenia la finestra oberta i entrava la celístia amb unes olors barrejades de palla, de fulles i d'estiu. M'anava passant
udol ronc li respongué. En l'esvoranc del sostre, contra la pàl·lida celístia, es perfilaren unes ales llargues, flonges, sostingudes. "No, auxili per
per sota unes murtres; uns xiprerets, massa atapeïts per a sedassejar la celístia, s'hi fan de vellut. En el pla, tot bafarós de raïm cuit pel sol, ja
descolorit de llavis. Al pare Armengol li semblà impregnat d'aures i celísties de l'altre món. Va esguardar-lo dissimuladament, amb la curiositat que
a bon pas. No feia lluna, ni havia trencat encara l'alba; però, amb la celístia de la nit serena, el va conèixer perfectament per la figura i els aires:

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »