Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Varen tenir també molts fills, tots gegants i monstruosos, enemics del	cel	. Uranos, que hi governava, els repel·lia per la lletgesa i en temia el
més l'estirp i, incontinent a pesar del seu propòsit, llançava des del	cel	els productes anòmals dels descuits dins les entranyes de Gea, quan la
sobirania inapel·lable. Com a déu màxim, es va quedar en exclusiva amb el	cel	i la llum. Va cedir liberalment en mandat a Posidó els oceans, els mars i
duien tanmateix amb elles, com un sedant cobertor, la clemència d'un	cel	serè, sense vent, sense cap núvol. Sísif Diuen que Sísif, fill d'Èolos,
d'or, t'han pres la brillant espasa, i ja no pots seguir les caceres del	cel	, acompanyat del teu gos. No avançaràs més d'illa en illa, els peus
alt llinatge, fill d'una nereida, descendent de l'incest de la terra i el	cel	—i els designem, després de sospesar-ho, sense majúscules, que no ens
meitats l'enorme esquelet de la desgraciada viuda i amb elles va crear el	cel	i la terra. Marduk va ordenar tot seguit el món en tres reialmes i els
privat del repòs de la tomba. Timoner pres en el blau parany del	cel	, que confiava massa en la calma temible del mar, hi va caure en
i les estrelles començaran a sortir i s'estendran per tota la volta del	cel	, i l'aire serà un punt dolç massa fresc. No has d'esperar res ni ningú
parers, i faré honor al meu lema: la prudència és el do més gran del	cel	. Arribat tot just d'una penosa i llarga guerra, en la qual he afermat amb
de les ombres o l'esguardarà com una constel·lació en l'amplitud del	cel	. Ara la veiem en repòs, més nua que la seva imatge transmesa a nosaltres
d'un somriure, d'un somriure discret. Ícar "Cal que ens escapem d'aquí,	cel	enllà", va dir el pare. "He estudiat molt bé el vol de les àguiles i he
en què la seva tornada fou com la tornada del fill pròdig per la qual	cel	i terra s'alegraren. La seva ànima s'estremí de no sabia quin fosc
i els ulls blaus, innocents, brillaven en el seu rostre amb reflexos de	cel	tranquil. Tanmateix, no era ja la nena que ell deixà. Sileta, en el temps
assenyalava el límit dels cultius, es deturaren. El sol brillava en un	cel	pur i radiant. Davant d'ells, l'ampla extensió de les terres, cobertes de
quasi sense expressió, i de tant en tant espolsava el cap alçant-lo al	cel	, intentant d'alliberar-se de la mà del jove pastor. Mila l'acaricià sota
de la festa, per la vistositat dels vestits, pel sol brillant i el	cel	blau, la música, la vasta agitació de la multitud, els aplaudiments... No
Calderon, en què es sentia extasiada, com si li obrissin les portes del	cel	i escoltés càntics d'àngels i serafins, com si de Santa Maria l'haguessin
a aquella sensació, sense pensaments. Per damunt de les teulades el	cel	del capvespre s'enfosquia i sorgien les primeres estrelles titil·lant
al capvespre Mila del Santo baixà al portal. En la seva ànima, com al	cel	l'estrella solitària del capvespre, s'havia encès una esperança. En
En aquest capvespre de març Mila del Santo sabia ja per què baixava. El	cel	, per damunt del poble i dels camps, s'obria ample, d'una suavitat
corrents i llançant crits amb forta gatzara. Mila no sentia res. El	cel	adquiria per moments una transparència més clara, i ací i allà començaven
L'emoció, barrejada d'inquietud, creixia en la seva ànima, com al	cel	les ombres del capvespre. Es sentia presa d'un insòlit tremolor,
de cridar-lo. En aquell moment aparegué davant d'ella el seu padrí. El	cel	, a dalt al carrer, s'havia anat cobrint d'ombres. Si no hagués arribat el
dels seus sentiments, com en un llac tranquil es reflecteix la llum d'un	cel	serè. Tino Costa el veia com una illa solitària enmig del mar de baixesa
en les ànimes. Sempre imaginem que ací darrera la muntanya hi ha el	cel	, que ens bastarà escalar-la per a aconseguir-lo amb les mans. És inútil
cançons; quan sobre l'anhel de tots els cors dels homes bons, sota el	cel	reblert d'estrelles, es difondrà el ressò de la salutació angèlica:
impregnada d'efluvis vernals. Les estrelles parpellejaven en l'ample	cel	, per damunt dels carrers oberts, i en la penombra dels portals s'oïen
direcció a la plaça. Les flames continuaven crepitant, elevant-se cap al	cel	; les flames ascendien alegrement en la nit clara; es sentia el cantar
no s'acabés mai. S'escaigué que un dia el temps es presentà insegur; el	cel	estava encapotat, i la mar, embravida, es debatia amb sorda fúria contra
silenciosos, indecisos, i no feien sinó passar la mirada del mar al	cel	, i del cel al mar. Tots estaven d'acord que, tal com es presentava el
indecisos, i no feien sinó passar la mirada del mar al cel, i del	cel	al mar. Tots estaven d'acord que, tal com es presentava el temps, era
semblava créixer i engrandir-se com l'ombra lleu d'un núvol en un	cel	serè. Més endavant Mila escoltà de llavis del padrí quelcom referent a
del camp no sembren, ni seguen, ni arrepleguen en graners, i Déu del	cel	els alimenta. —Bon pardal estàs fet, tu: el nostre blat ho sap. No em
—Que no m'acalori? Aquest fóra capaç de fer perdre l'oremus a Déu del	cel	que baixés. I se n'anava esbufegant. El Sagristà movia llavors el cap i
És com la presència dels àngels, que una ànima piadosa fa baixar del	cel	sobre l'agonia dels sants, a la llegenda d'or per endolcir-los el
el fons d'un somni, i sota aquella llum que no es sabia si davallava del	cel	o brollava de l'esperit de les víctimes. Els rostres estaven suats,
d'ell persistia en la seva ànima com la darrera claror de sol en el	cel	nocturn. —Saps en qui pensava mentre t'estava esperant? —En qui pensaves?
i es deturà un moment a mirar a l'exterior. Les estrelles brillaven en el	cel	alt amb llur incessant parpelleig; la nit era temperada, tranquil·la;
anava a poc a poc dominant-lo; com el créixer d'una nuvolada en un	cel	serè, així en l'ànima de Tino Costa anaven acumulant-se novament els
més desgraciades. "Quan la vaig veure em va semblar com si se m'obrís el	cel	. Em trobava en un moment terrible de la meva vida, i no sé quina secreta
hagués estat pendent d'aquella decisió —el delicte més gran— i Déu del	cel	se m'haguera aparegut en persona per mostrar-me el càstig que mereixia,
una flama viva enmig dels bladars verdejants, i les orenetes giraven per	cels	més benignes, per altres terres misterioses. Llavors Mila i son padrí
veu de Tiago... Ai Déu meu! Verge Santíssima! Què farem, Mila? Ai, Déu del	cel	! Mila girà el cap vers la vella i posà en ella l'esguard. Els seus ulls
de març. La primavera semblava pressentir-se ja en el matís delicat del	cel	en les clares matinades, quan a la part baixa vogaven núvols blaus per
compri un sant ni per caritat. Ningú no fia en sants ni en promeses de	cel	: qui més qui menys prefereix anar amb cotxe ací baix. Reia darrera els
a banda i banda, els arbres gegants alçaven llurs branques nues devers el	cel	obscur. Molt a prop d'ell una dona travessa de sobte el cercle d'un
dolorosament. Guanyà la porta i, ja a fora, aixecà la mirada cercant el	cel	; a dalt, per damunt de les teulades, molt alta, descobrí una estrella que
el seu ritme de vida. Les muntanyes continuaven amb els cims aixecats al	cel	, protegint-la dels vents del Nord; el riu fluïa com sempre cap a la mar,
al lloc i reflectiren de bell nou en llur transparència el blau suau del	cel	de la tardor. S'oblidaren els estralls passats, i per les idíl·liques

Pàgina 1 (de 474)

50 següents