DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
celar V 30 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb celar Freqüència total:  30 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i expansiva, parlava al nou amic /ex abundantia cordis\, no celant en lo més mínim actes, propòsits, anhels, fantasies... El senyor Reguera,
tendra verdor. Però aquesta és tan tremolosa i tan transparent, que els cela, sinó que com una església els tubs del seu orgue, esdevenen una mica
interior a ben polir i rimar els cantars. El poemet que diu per què havia celat tant de temps els seus versos i cançons (núm. 66 de l'edició
esforços perquè la seva natural vehemència no esclatés a cada moment, celava un tresor de sinceritat i de fogositat animadora. Li brillaven els ulls,
En Guiu, servant tota la reverència a la condemnació de París, no es cela ni defuig la dificultat, ans l'escomet de cara i coratjosament.
ell mateix no té sentit sinó com a negació d'"infinit" i doncs no cela també la mateixa problemàtica? En fi, i sobretot, no hi ha cap substantiu
objectes radicalment contrastats. El repòs perfecte d'aquest got d'aigua cela la bullícia vertiginosa de les molècules, la impecable continuïtat del
botiguer de posat anyenc, amb uns quants troncs que s'esforcen debades a celar la barra d'una utilíssima bombeta. És una ciutat vella de pedra nova, una
d'aquell tudó la volada tan neta! La meva amor, si pogués, celaria covard, en el seu pit, decorada naveta. I li diria:
al sostre del cel blavenc amb un sol dit; adés, celant la careta del rostre, van per les fosques de la nit. Juguen a
professional era tanmateix cortesa, impassible, impenetrable; no sols celava aquella secreta voluntat testamentària que es sabia de memòria, sinó
uns colors de coure càlid d'un bes del sol ponent, i celen amb amor, sota les branques, el fresseig de la gent.
jo topés ta vedruna! Desesperat, cal remar. Si cruel cela aquest cel l'enyorada fortuna, dues dolçors han restat sota el
i el front que, a poc a poc, es va ombrejant, i els ulls que celen llàgrimes roents, i els rulls de noia, tan amats dels vents,
em va nodrir el deliri És més fort que el que mai cap ànima ha celat I jo m'enduc amb mi aquesta ardent sofrença Com la cuca de llum
descobreixo en els fils de ta vida obrera el que a vegades em cel·la avui. La teva cara, avi de Bonaventura, puja vers mi,
pesar del Llochtinent ha brillat per fi el meu dia. Tot está á punt: yo á celar he vengut esta guarida de estos juheus malaits, pera observar, si un
proxims, que a cau d'orella'ls referí algun traidoret; espiaren l'ocasió, celaren a la chica; i un dia sorprengueren a Llucianet donant-li, en mà un poc
entre la gatzara infantil, un coet... ¿Y els jardins? Els jardins celen sos recons. S'hi sent cantar l'aigua y no's pot dir ben bé ahónt. Les
Quin galió, incaut, forces la vela? Seré loquaç: La mar, Marcel·la! Cela Amb doll de mots, els meus. Ni sóc cortès; Com un
augusta, Cobreix-te al tamariu amb vesta blanca: Celen frescors d'aranya els degotalls del cel I, foc i vent, una veu
franca, a la sendera Del Roc Votiu: Amb mels antigues Celava els signes del presagi, I amb ull novell sotjava l'Únic.
a l'aventura Escriure el Nom al gruix del mur Que em cela el Tot a l'hora impura; Ni, foguejant l'escrit del Fur,
d'ordi! Si he encobert entre els homes els meus crims celant la meva culpa en el meu si, perquè temia el gran avalot,
Déu sap que són tan sols la sepultura que de vós cela més de la meitat. Si els vostres ulls cantés a bastament
la font d'argent té fang, punxes la rosa, núvols i eclipsis celen lluna i sol i al més tendre capoll el cuc reposa.
et diré— el secret que, davant dels homes, dones i vídues celen. El secret que Eva va amagar a l'arbre: no sóc sinó
que hi és al darrere, d'allò que, precisament, el llenguatge habitual cela: l'home, aquest «pobre animal ferit i enforcat» de què feia esment
que t'ompli la copa de vi moscat, vi moscat, no sap pas el que es perd celi qui no l'ha tastat, i beu-te'l sense recança ni neguit. Quantes i quantes
fent gran el cavaller exultant i al seu cor ara hi cela l'ombra de si al final no troba terra igual