Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i expansiva, parlava al nou amic /ex abundantia cordis\, no	celant	en lo més mínim actes, propòsits, anhels, fantasies... El senyor Reguera,
tendra verdor. Però aquesta és tan tremolosa i tan transparent, que els	cela	, sinó que com una església els tubs del seu orgue, esdevenen una mica
interior a ben polir i rimar els cantars. El poemet que diu per què havia	celat	tant de temps els seus versos i cançons (núm. 66 de l'edició
esforços perquè la seva natural vehemència no esclatés a cada moment,	celava	un tresor de sinceritat i de fogositat animadora. Li brillaven els ulls,
En Guiu, servant tota la reverència a la condemnació de París, no es	cela	ni defuig la dificultat, ans l'escomet de cara i coratjosament.
ell mateix no té sentit sinó com a negació d'"infinit" i doncs no	cela	també la mateixa problemàtica? En fi, i sobretot, no hi ha cap substantiu
objectes radicalment contrastats. El repòs perfecte d'aquest got d'aigua	cela	la bullícia vertiginosa de les molècules, la impecable continuïtat del
botiguer de posat anyenc, amb uns quants troncs que s'esforcen debades a	celar	la barra d'una utilíssima bombeta. És una ciutat vella de pedra nova, una
d'aquell tudó la volada tan neta! La meva amor, si pogués,	celaria	covard, en el seu pit, decorada naveta. I li diria:
al sostre del cel blavenc amb un sol dit; adés,	celant	la careta del rostre, van per les fosques de la nit. Juguen a
professional era tanmateix cortesa, impassible, impenetrable; no sols	celava	aquella secreta voluntat testamentària que es sabia de memòria, sinó
uns colors de coure càlid d'un bes del sol ponent, i	celen	amb amor, sota les branques, el fresseig de la gent.
jo topés ta vedruna! Desesperat, cal remar. Si cruel	cela	aquest cel l'enyorada fortuna, dues dolçors han restat sota el
i el front que, a poc a poc, es va ombrejant, i els ulls que	celen	llàgrimes roents, i els rulls de noia, tan amats dels vents,
em va nodrir el deliri És més fort que el que mai cap ànima ha	celat	I jo m'enduc amb mi aquesta ardent sofrença Com la cuca de llum
descobreixo en els fils de ta vida obrera el que a vegades em	cel·la	avui. La teva cara, avi de Bonaventura, puja vers mi,
pesar del Llochtinent ha brillat per fi el meu dia. Tot está á punt: yo á	celar	he vengut esta guarida de estos juheus malaits, pera observar, si un
proxims, que a cau d'orella'ls referí algun traidoret; espiaren l'ocasió,	celaren	a la chica; i un dia sorprengueren a Llucianet donant-li, en mà un poc
entre la gatzara infantil, un coet... ¿Y els jardins? Els jardins	celen	sos recons. S'hi sent cantar l'aigua y no's pot dir ben bé ahónt. Les
Quin galió, incaut, forces la vela? Seré loquaç: La mar, Marcel·la!	Cela	Amb doll de mots, els meus. Ni sóc cortès; Com un
augusta, Cobreix-te al tamariu amb vesta blanca:	Celen	frescors d'aranya els degotalls del cel I, foc i vent, una veu
franca, a la sendera Del Roc Votiu: Amb mels antigues	Celava	els signes del presagi, I amb ull novell sotjava l'Únic.
a l'aventura Escriure el Nom al gruix del mur Que em	cela	el Tot a l'hora impura; Ni, foguejant l'escrit del Fur,
d'ordi! Si he encobert entre els homes els meus crims	celant	la meva culpa en el meu si, perquè temia el gran avalot,
Déu sap que són tan sols la sepultura que de vós	cela	més de la meitat. Si els vostres ulls cantés a bastament
la font d'argent té fang, punxes la rosa, núvols i eclipsis	celen	lluna i sol i al més tendre capoll el cuc reposa.
et diré— el secret que, davant dels homes, dones i vídues	celen	. El secret que Eva va amagar a l'arbre: no sóc sinó
que hi és al darrere, d'allò que, precisament, el llenguatge habitual	cela	: l'home, aquest «pobre animal ferit i enforcat» de què feia esment
que t'ompli la copa de vi moscat, vi moscat, no sap pas el que es perd	celi	qui no l'ha tastat, i beu-te'l sense recança ni neguit. Quantes i quantes
fent gran el cavaller exultant i al seu cor ara hi	cela	l'ombra de si al final no troba terra igual
agulles dels avets retenen l'alè igual que el poema	cela	una veu humana que encara et pot emparar.
les nits de la setmana que es va veure obligada a obrir les cavernes on	celava	els seus monstres, va intentar dormir el màxim d'hores i no va escatimar
puc cap trampa, però la caiguda amb allò que veus, amb allò que resta de	celes	i d'elegància. Davant de qui neda en tu, davant d'allò que descobreixo
signifiquen significants com: elevació, cos, ànima i	celi	¿quins són els seus precisos significats? i dels referents
amb la intenció d'obrir-me pas entre el silenci que em	cela	. Peuades de cendra que el vent arremolina de manera
a la modèstia, filla de la nit i el son? Quan et despertis ¿	celaràs	tots els teus goigs secrets, o no estaves en vetlla en
pots així dubtar, que els sentiments més fondos no t'he volgut	celar	. Dorina Així, doncs, l'estimeu?