Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

agullonat pel fibló de les nostres riotes malignes, àvides de	celebrar	l'acompliment del teu brusc destí, en la guia cap al lloc on t'esperen,
que s'utilitzaven per a libacions rituals, durant les festes que es	celebraven	en finalitzar l'hivern. Fa una dècada i escaig —perdó pel mot, el
un grapat de fang a la cara que li arrencà llàgrimes de dolor. Els altres	celebraren	la facècia, amb fortes rialles. Tino no rigué: s'havia acostat; s'aixecà
car, en el fons, continuava estimant la seva filla entranyablement.	Celebraren	també ells l'esdeveniment amb un sopar íntim. El padrí no cessà de
pel triomf i, àdhuc, algun present fet d'amagat, i l'esdeveniment es	celebrà	amb un sopar a casa de Manuel del Santo, per al qual s'encetà la bóta més
alliberar del servei tot un regiment; però no per això l'esdeveniment fou	celebrat	amb menys alegria. A la vella casa pairal es disposà en tal ocasió, una
perquè deixés les seves terres, més que fos per un sol dia, i baixés a	celebrar	la festa amb ells, i cosa estranya donat el seu caràcter, el pare de Mila
ordenà que apartessin la taula i enretiressin les cadires per tal de	celebrar	ball, i ell s'entusiasmà en ballar amb una vella criada —la seva dona no
parlà amb ell i amb el padrí per tal de precisar la data en què podria	celebrar	-se el casament, car no existia ja cap motiu per a esperar més. Els
al que ella digui. Jo fóra del parer, si Mila no diu res en contra, de	celebrar	la boda a la primavera. Què en dieu? —Per mi, ja us ho he dit —
més. Que parli Manuel amb ella, i si ella hi està conforme, que es	celebri	a la primavera. De primer antuvi ella no sabé què contestar. Havia deixat
semblés millor. I com els veiés il·lusionats amb la idea que la boda es	celebrés	a la primavera, acabà per resignar-s'hi. —Ja que així ho desitgeu, sigui a
o a les festes populars del poble prenent part en algun dels actes que es	celebraven	, o bé al passeig amb les seves amigues, sempre li havia cridat l'atenció
que ens posava les llàgrimes als ulls. També en les festes íntimes que	celebràvem	era ella l'element principal, i semblava com si ens encomanés a totes la
infantament. Poc abans de néixer l'infant havia mort l'avi. No es	celebrà	la cerimònia del bateig: l'aigua beneïda solemnement el dissabte de
la teva figura. Era en una de les festes de Santa Maria, una nit que es	celebrava	ball a la plaça. Tu hi havies anat amb ta mare i amb ton padrí; ton padrí
feia anys, fixada sòlidament en obscurs habitacles al peu dels tossals.	Celebraven	llurs festes, s'alegraven en els natalicis, reien i cantaven en llurs
les festes i diversions del poble i, sobretot, a la festa nocturna que es	celebrava	per sant Antoni. En aquesta diada el padrí de Mila es feia
va des del pont del barranc fins a les cases del Consistori. L'acte es	celebrava	la nit de sant Antoni, però, a despit de l'estació avançada, la nit solia
el seu padrí havia cridat a casa seva el vell Candaina; que allí	celebraren	amb joia l'esdeveniment, menjaren i begueren, tot brindant per la futura
a la fi, tot abraçant-lo. Després tornaren a la taula per acabar-ho de	celebrar	. El padrí, ara, davant d'ella, continuà: —Tot el poble té els ulls posats
passar-les amb ell. Enguany —pensava— menjaria en companyia seva; les	celebraria	amb aquella alegria íntima fruïda en tan comptades ocasions. Què punyent
la "fàbrica" quedava un vast espai per edificar, en el qual s'havien	celebrat	a vegades curses de braus. Els nois, a la sortida de l'escola, s'hi
vegada n'havia d'interrompre la lectura. Allà dalt, a la ciutat alta, es	celebraven	encara festes: de temps en temps s'engalanaven els carrers i s'hi ballava
els qui patiren quan la veiérem amb aquell perdis i que nosaltres	celebràrem	festa? Et dic, Candaina, que no vas tenir un dit de senderi de parlar com
l'Antònia perquè portés l'ampolla i begueren i menjaren unes pastes,	celebrant	la reconciliació, i tornaren encara a abraçar-se. Abans de separar-se
coses d'ella. Allí esperaria fins al seu casament amb Quim Bisa, que es	celebraria	sense dilacions. A més, també Quim, encara que molt veladament per temor
olles blaves d'alfàbrega o d'herba de Sant Segimon a la finestra) s'ha	celebrat	diverses vegades la gran festa rústica de l'hivern: la matança del porc.
bon grat ho faria." Ens parla d'una reunió que els pagesos del poble van	celebrar	el diumenge passat, en la qual acordaren lliurar al Sindicat o al
estat ocupades pels republicans. A mitja tarda berenem a Vilarmau, per	celebrar	la llibertat d'en Lari. Quina carn de xai més tendra i delicada, cuita al
amb vestits foscos, homes reverents. El clergue tenia un aire anglès,	celebrava	amb unció, pronunciant lentament els mots litúrgics. Les ulleres d'or li
alts. En una altra casa ens donen mig pa: de pagès, blanc, de xeixa. Com	celebrem	aquest present espontani! Berenem a Mas Joan: llonganissa abundosa, pa,
a casa l'escombriaire del poble: el clergue era un cunyat seu i	celebrava	servint d'altar la calaixera. Al mig, un Jesuset damunt un grapat de
riu, satisfet, pica una mà contra l'altra, les enlaira unides, com si	celebrés	una victòria. —Es deu haver perdut! —exclama. —El porter? —pregunta ell—
de costum, beurem a la salut del novell ciutadà que, amb aquest acte que	celebrem	, acaba d'integrar-se a la societat que, a despit de certes irregularitats
No. En tot cas, no és racional. Com no ho és observar un horari de nit,	celebrar	conferències obligatòries, numerar els ossos dels morts, administrar
de Padrós, no les pot haver heretat de ningú més que d'ella. La boda es	celebrà	a la capella de les Torres de Padrós el dia 15 de maig de
ben nets de tot rastre. Així Jeroni obtenia les tres faves blanques i	celebrava	el seu novíssim títol de Batxiller en Arts, amb un convit on corria
produir encarar-se amb el tètric Casanova. L'èxit de l'empresa va ser	celebrat	a les Torres de Padrós, on Jeroni tingué ocasió de conèixer una colla de
homes, a peu i amb els peus posats en sacs, i n'hi havia de noiets. Se	celebraven	entre els balls, les rondes de guitarres i altres festeigs amb què la
inesperadament un bou pel poble, en les festes de Sant Jaume, mentre se	celebrava	la cursa. Ho solien fer cap a la meitat, quan la gent estava més
amb la cursa, i va tenir un disgust. La festa, sigui com sigui, no fou	celebrada	. Tots vàrem enfadar-nos amb Quico, i en tot el dia a penes li adreçàrem
se l'asseia sempre als genolls. Sopaven; parlaven de les coses llurs;	celebraven	amb rialles els acudits del petit, el qual acabava sempre per adormir-se
negada de llàgrimes. Després, no sabia ja per què plorava. L'endemà se	celebrà	l'enterrament. Hi assistí el barri en ple i molta gent de fora del barri.
i jo m'hi he negat. —No. —No, per què? No vols que ho	celebrem	? Ha acabat enfadant-se. No ens hem entès. No juguis amb mi, m'ha dit
jo no sabia què respondre. Sabia només que no m'agradava en aquell moment	celebrar	res. Me deman si sent remordiments, si aquella adormida consciència de
ens serveix uns matins de sol agut i unes tardes tèbies. Aquesta nit, per	celebrar	l'Epifania i el pas dels Reis Màgics entre les celestes constel·lacions,
les facècies i mascarades que es fan en els vaixells, i que aquí hem	celebrat	amb tota pompa. Enmig del grotesc i desguitarrat infantilisme d'aquesta
geometria pura del vaixell i el treball dels mariners. Abans-d'ahir, per	celebrar	el bateig de la línia, vam col·laborar tots en un gran ball de
polinesis, autors de màscares sorprenents i de disfresses màgiques,	celebren	el Carnaval d'Europa amb aquella forma estripada i vergonyant pròpia dels

Pàgina 1 (de 215)

50 següents