DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
celibatari A 8 oc.
celibatari M 34 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb celibatari Freqüència total:  42 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

s'ha de tractar a coup de cravache. No cal dir que Mr. Catule és celibatari, i, si ha deixat d'ésser verge, deu haver estat per raons científiques.
no-sentit a causa de la nostra limitació. Tant en els casats, com en els celibataris. L'opció de l'ateisme és no amoïnar-se a resoldre el no-sentit, ans
de mi!, he dut una vida limitada, desgraciada: m'he resignat a ser un bon celibatari; he fugit de les dones; a poc a poquet els meus sentiments s'han assecat;
que es deia Salvador Puntí i era espiritista. En Salvador Puntí, celibatari, escardalenc, tenia la cambra al costat de la d'en Melrosada. Com que
en facin víctimes expiatòries. Ella havia llegit algun idil·li entre un celibatari i una vídua; ella sabia que els homes que viuen solters es tornen
Ell prou s'ha engrescat, en mig de dubtes i desenganys: en mig de la seva celibatària foscor, prou ha obirat la cuca de llum, i la cuca de llum es deia Isabel;
descobriu, també esclarissats, els vianants més sorprenents de la nit. Un celibatari misàntrop, que surt a passejar el seu gos. —Un home estrany, de cara
poruc que obrint-lo i tancant-lo espanta els gossos, el paraigua del ric celibatari egoista i prudent, arborat per bé que no hi hagi sinó un cap de núvol a
arribar a la seva intimitat. Un halo, difícil de penetrar, el volta. Celibatari, sense família, sense amics —dit sigui amb tota la profunditat del mot—
que volen veure un cas patològic i una repercussió tràgica en l'obra del celibatari heroic, en lloc d'una superació espiritual. Així mateix, l'accepció
conegut l'amor carnal ni les moroses moixaines del sentiment. Era un celibatari sense porositats afectives, una ànima casta, o escèptica, fregada amb
a peus d'un franciscanisme republicà anterior a la insurrecció cubana. Celibatari impertèrrit, tingué, però, els seus amors jovenívols amb una tal
Un altre parent de la meva cunyada, relativament curiós, era un senyor celibatari que vivia amb tres germanes innòcues i es deia don Francesc de Boter i de
el porc cada any i no defugia l'apetitós sang i fetge amb ceba. Vivia, celibatari endurit, en un pisàs una mica sòrdid de la difunta Riera de Sant Joan, en
que al costat del senyor Pirozzini semblava el Turó de l'Home, i aquell celibatari comprimit i rossinyol de pasta d'agnus que es deia don Lluís B. Nadal, i
moral, etc.. © © © ©, i això ho diu també dels solters i dels celibataris. © ©, d'on, o neuròtics, o bruts. © © © ©; no necessita
aquesta breu notícia sobre l'"Ordre de Jesús Obrer" constituída per celibataris, que té també establerta una espècie de "Tercer Ordre" els components
Ordre" els components de la qual poden esser casats, o que, essent celibataris, per justes raons, no poden viure en comunitat. Aquets tercerols
dels mons", l'egoista infinit? (pàg. 119). Però aquest Celibatari que és Déu, no necessita gens d'estranya companyia, perquè porta en si,
aquells qui tindrien la vocació ministerial, sense tenir la de la vida celibatària. El celibat i l'escassetat de clerecia 8. El manteniment del
, com Ell i en Ell, estima i es dóna a tots els fills de Déu. El sacerdot celibatari en la comunitat dels fidels 31. En la comunitat dels fidels
la legislació de l'Església Oriental és diversa en matèria de disciplina celibatària de la clerecia, segons es va establir finalment al Concili Trul·là de
Esglésies posseeixen en una certa mesura el principi del sacerdoci celibatari i el d'una certa conveniència del celibat per al sacerdoci cristià, del
compromesa en la intimitat i en l'exterior com la del sacerdot celibatari, exclou, de fet, subjectes d'insuficient equilibri psicofísic i moral, i
amb una solitud talment sacrificial, joiosa i oberta a la comunitat. El celibatari, doncs, que ho és per vocació de Déu, no és pas un "abandonista" o un
degudament integrada, té sempre un sentit dialogal, àdhuc en els celibataris: quan el diàleg de la pregària i de la fidelitat minva —com malauradament
no són tributàries de concepcions superades, i, potser, d'una psicosi de celibataris estranys a aquest sector de la vida?" "¿No estem, sense voler, sota el
del rector. Infinitat d'acudits maliciosos circulen sobre la condició celibatària dels tonsurats i les seves possibles infraccions, reals o imaginàries. La
no haver pogut resistir a l'impuls del seu cor, i que deixa la castetat celibataria... als que es sentin heroes. Recordo haver dit en altre lloc, que la
ja 'l dret de serho, com tenían el dret de no volerho ser permaneixent celibataris. De altra manera aquells drets no foren drets naturals, sinó creacions
velles; b), el celibatisme eclesiástich perque inhabilita al celibatari per la procreació de fills que continuhin y perpetuhin la familia. Per
Julia. Hora de casarse, hora de casarse, diuen els amics al celibatari recalcitrant, al deixar la soltería... Tomas. No em digui
perpètua de Maria només es podia mantenir fent de Josep també un celibatari dedicat. L'altra esposa de Josep ha estat eliminada pels erudits moderns
que l'autoritat eclesiàstica determinés que el fuster de Natzaret era celibatari i no podia ser avantpassat. Josep d'Arimatea, «el noble decurió», membre
L'estructura actual de l'Església està reservada exclusivament a barons celibataris. Aquesta exclusivitat és un error cridaner. Homes i dones, celibataris i
celibataris. Aquesta exclusivitat és un error cridaner. Homes i dones, celibataris i casats, tots formem aquesta Església, i de la inspiració de Jesús no es
aquest punt el fet que els clergats respectius no fossin obligatòriament celibataris, cosa que evidentment els ha situat en una tessitura de més normalitat
presència mental i simbòlica de la dona i la sexualitat en un món d'homes celibataris que amb tota «normalitat» (sic) creuen que l'Església pot fer
dues coses que no podrà pas aconseguir, i que són el papat i el sacerdoci celibatari. L'autoritat incondicional que el catòlic té en el Papa, no la pot
i de cap manera el protestantisme no pot recular fins al sacerdoci celibatari: ell manté el seu caràcter d' eclesiasticisme estatal i els seus pastors
del matrimoni o bé, per què no, el compromís d'una vida comunitària, celibatària o religiosa. Contràriament, podríem parlar també de la dependència. És
divorci de qualsevol compromís; ja sigui civil, religiós, matrimonial o celibatari. La seva arrel radica en la seva intenció de fons. I aquesta rau amagada