DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
celler M 955 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb celler Freqüència total:  955 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Posseïen fèrtils camps a la vora del riu i cases a Santa Maria. Al celler del seu antic casal hi havia vins que comptaven un segle, i les golfes
a casa de Manuel del Santo, per al qual s'encetà la bóta més antiga del celler i es brindà repetidament per la felicitat dels futurs esposos. —No està,
sense violències, i a la tornada anaven a tastar el vi més vell del celler del Santo. Quant al rector de Santa Maria, era un home amable, enemic
humil dels meus besavis, amb el sant Pau de rajola, l'olor d'humitat i de celler, els tarongers de l'hort, el gessamí, tot tan lligat amb l'època lírica
en un dels quals, quan ha entrat per la trampa que s'obre a l'altura del celler, ha reconegut l'adreça que figurava a la targeta que va donar-li la dona
silenciosos amb empedrats bonyeguts i flaire de palla d'estables i de cellers amb pernils penjats a adobar. —Sí —fa Laura, animant-se. —Caldrà que jo
de cebes; hi senten misteriosos parrups de colom. Baixen a la frescor del celler profund i ric com el somni d'un pobre: s'acosten a les roentors de la
saló; li ha ofert uns pastissos i una copa del vi més daurat i antic del celler. Estan sols perquè Laura és a visitar la senyora de Torroella, que no
en el fons de la qual reposa una breu lluna daurada del vi més antic del celler. Encara perdura el senyal de la boca al voraviu del cristall. I Teresa,
jardí; passejades, visites, rialles; la presència de Laura a l'hort i al celler amb joies als dits, amb robes blanques, perfumada, una flor al pit, sense
els canaris al porxo i els coloms a les golfes; examina les bótes del celler; dina amb Teresa, sols, perquè Laura té molt mal de cap, i no es vol moure
d'edifici aïllat als baixos del qual hi havia les granges, els cups i el celler. El primer pis era habitat per una vintena de jornalers italians.
de caràcter revolucionari, com és natural. Als baixos hi havia els cellers i els cups, i a dalt, en una sala grandiosa i esbalandrada, la casa llur.
això ens hem proveït d'una ampolla adient que l'amo ens ha emplenat al celler. I encara hi haurà el litre que ens donaran per sopar. Jo mai no me'ls
ha dos pisos: a baix, el menjador; a dalt, els dormitoris. També hi ha un celler ple de coses... Es va treure una espelma de la butxaca i la va encendre.
favor. No hi vaig tenir res a dir; era un furt insignificant. —Baixem al celler, de primer... —I els llibres, on són? —A dalt; n'hi ha una
passadís estret, humit, obert en la roca, com una mina, i vam arribar al celler, de sostre de volta, al fons del qual hi havia una mena de capelleta, o
veremat. Aquest dimoni de xampany, on deu ser? Un burgès francès amb un celler com aquest no és possible que no hi tingui xampany... I, llavors, la gran
"Ah, Chalon! ¡Terra de xampany! Potser ens llogaran per treballar als cellers. Ah, /c'est là qu'il faut se saouler\, Joanet! Veus? això és el
que tenia i me'n vaig. Era una gran casa de pagès, amb patis, vaques, cellers, focs encesos al pati, calderes als focs. ""Què bulliu aquí?"", vaig
els telills de seda. —Eh, que bonic? L'Aurora, que ja tornava del celler, s'estava palplantada, amb uns ulls brillants d'admiració. —Que boniques
Respira amb tota la porositat del seu cos. Adés la veus submergida en el celler de la font, com si en fos l'esperit vigilant, i ara prova de caminar en
que els mallorquins no creguem que ésser-ho es demostra anant a dinar als cellers i oferint als turistes copeos de pageses amb rebosillos i missatges amb
del Nord d'Europa, que en comptes de donar el vi de la raó que omple els cellers catalans, dona el vi de la voluntat que és un vi que sembla aigua i que
li pertany com li pertany el producte del procés de fermentació en el seu celler". Entre les diverses coses adquirides, l'esguard del capitalista, que
qui López Picó consultava els "casos greus". En una de les reunions, al celler de les Galeries Laietanes, Plana vingué a dir: "No ens enganyem; la
a l'obertura anual de les barreres, que els panys, els forrellats i els cellers secrets no havíen protegit sinó fluixament aquelles riques provisions de
en un recó del trespol vora l'entrada, donava a una llarga renglera de cellers, les fondaries dels quals, com ho proclamà un sò de botelles que
rectoria i cerca que cerca, enlloc no era el lladre. ni a la cort ni al celler, ni dintre del forn ni sota dels llits ni als armaris. Tothom ja estava
tan conegudes: el baf del cavall a la quadra, la flaire que eixia del celler, barreja d'oli i de vi, de pernils i de quarters de cansalada, i aquella
i bò, i ben servit; a sota de les columnes jòniques s'hi sospita un celler ben proveït, perquè els vins són bons i tan antics com les columnes
és veure unes capses que s'han fet velles a la casa, com els bons vins al celler, ni saben lo que és tenir botiga. Allò no és vendre: allò és despatxar.
sota l'espessor dels brancatges. L'ombra és molla com al fons dels cellers... En tornant al camp ras, la llum viva enlluerna. Migdiada lenta, hora
sota el pes feixuc de la prosperitat. Si els graners són curulls, els cellers sobreïxen i les hortes que enronden l'Hostal s'adormen en l'esplendor de
com aquest vostre no n'hi pas d'altre al món. Les voltes dels seus cellers semblen talment les d'una abadia. Les hortes que el volten són tan fines
Entre si aquest és aixut i aquest altre més dolç, van arribar que'ls cellers i les mesures i les botes els hi ballaven a davant dels ulls. En Met
les ofertes: —Pago totes les varietats de begudes exòtiques dels vostres cellers. I farà arrenglerar els cambrers en passejada d'honor, davant d'ell,
parlava d'altra cosa en el poble. Hom ho comentava en les vetlles, en els cellers, en les mestrances. Casament estrany. Ningú no l'entenia. Deien les
i els diumenges, en comptes de descansar, venia vi a la menuda al celler d'algun hisendat, o servia d'escarràs en alguna taverna. Tothom la
l'escala de fusta que descendia a un espaiós replà, rústec vestíbul del celler i les corts. I d'aquest replà, en tombar a la dreta, després de trobar
grills-cadells, erugues i formigues, i entrava, de tant en tant, al celler on feia copioses libacions. Llavors, saturat de vi, era de témer. Se us
. A baix sols hi havia, a part de les corts, l'entrada, la cuina i el celler. Una mala escala de fusta, amb dues llates guerxes per barana, conduïa al
féu conèixer el poderós arsenal de les seves traïdories. L'introduí en el celler i a l'escassa llum que traspuava per un finestró obstruït per dos barrots
les muntanyes de Judea, trepitjat en els cups de Palestina i guardat als cellers d'Israel, que és el poble que collint i esprement la realitat que ens
nombrosos ramats, formaven com un poble vora el casal, juntament amb els cellers i les palleres i les casetes per a pastors i masovers. La sorpresa havia
que donen espai als galliners, corrals, porxos de carros i premses i cellers i graners. D'aquests edificis els que veuen la façana tenen baixos amb un
per l'ametller que hi ha arrapat a la paret, d'aquí es passa a la del celler amb una contracció de braços ben feta i un graciós moviment de la cama
Del Vallès al Panadès Can Feliu és una casa de pagès del Panadès, amb més celler que graner, on les rengleres de ceps han fet fugir els arbres cap a les
En quinze anys de casats no havíem encara posat ni una pedra a la casa: cellers i més cellers, però res per nosaltres. Ja era l'hora, em sembla. Què hi
de casats no havíem encara posat ni una pedra a la casa: cellers i més cellers, però res per nosaltres. Ja era l'hora, em sembla. Què hi dieu, mare?

  Pàgina 1 (de 20) 50 següents »