Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cementeri M 222 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cementeri Freqüència total:  222 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

un silenci meravellós. La capital vespera sembla allavors un petit cementeri. I les vespes agermanades formen una flassada tèbia i mig daurada al
força molsa. Un senderó sorrenc, rectilini, fina al mig la porta del cementeri. Xiprers. Hi han dues rengleres de xiprers. També dues rengleres de
dels llacs de blat onejats pel ventijol. Nota vilatana: "Per entrar al Cementeri pel Calvari hem de passar; sembla fet per a pensar
ho haurá pogut fer! Aquesta follia els ha dut a sembrar xiprers vora els cementeris i encara a dintre els tancats. Els que no som alienats deuriem segar els
els tancats. Els que no som alienats deuriem segar els xiprers dels cementeris per llur impròpia localització. I ara ens acut que en segar-los els
tirat bocaenlaire, creuria de bona fe que hi és un suicida vora el cementeri per no donar massa feina als soterradors en trasbalsar-nos de l'Hostal a
la molsa d'aquest verger i de l'herbei que amb grassosa ufana verdeja el Cementeri. Anava a entrar l'home però en veure la mort va girar veles i cabres,
i escanyida: —Pobre senyor! En tan bon home com era! En aplegar al Cementeri hom cava una fossa i sobtadament ens deixen caure al seu fons, com cau a
o bé en donen de permís per ésser-ho? —Dispenseu, senyor. A vora d'un Cementeri i tombat, m' havieu semblat mort. Després he pensat que algú us hauria
escápola de l'amigable hostal, pren les eines de pintar i es dirigeix al Cementeri sota l'ardor de l'incomensurable solitud. I ens troba! L'artista té la
Si fins avui hau pintat gats i gàvies amb passarells, el pintar xiprers i cementeris no us renovará. —I la llum? —I els vostres ulls que no la veuen? —
hagué d'anar a l'enterrament. Ho recordo com si fos ara. A l'entrada del cementeri, a l'esquerra, hi havia un banc de fusta, entre dues mates grassonetes de
és un cop de pota que va clavar-me l'altre dia. Tothom ja em veia al "cementeri"... Un altre "homo", al meu cas, ja l'hauria matat a bastonades, no
m'intercepta asidus i que a mi m'atrau dolçament: és a poca distància del cementeri. ¡Que apagats, en la llosa, els noms dels nostres pares, sempre sense
al llom del vent gràcil, el primer toc a missa. Els xiprers del cementeri veí, despullaven la nit de llurs flames sense foc. El rodar dels primers
pessimista i lúgubre; filosofia de profeta de mal any; ciència negra de cementeri. L'òliba religiosa tenia la inexorable intuïció de la Balenguera.
ben confessats i combregats i pernoliats i plorats per les campanes. El cementeri rural, on dormen, és al peu d'una gran muntanya blava. I quina pau!
que va bé, això". "—Vegi si va bé, que ara adoben el camí del cementeri". "—Ah! Vet aquí perquè he sentit un metge que deia: ""Els meus
l'Ajuntament va fer-se càrrec de l'administració i del funcionament del cementeri, i es nomenà una Junta, de la qual formaven part l'alcalde, el provisor
amb ofensa a la gramàtica, el bon sentit i el respecte que es mereixia el cementeri, com també els seus visitants, la Junta va adoptar sis models
amant de la llengua catalana", pel fet d'haver-li dit que la Junta del Cementeri no admetria un epitafi redactat en català, i acaba el seu comunicat amb
autorisada per la Lley, y que los epitafis catalans no © © ©" El cementeri havia arribat a fer tan goig, sense minva del seu aspecte fúnebre i
Torreta" comença el Calvari, per tot el que discurrix. Al aplagar al cementèri vell hi ha una rebòlta, y el camí uno més alt y el atre més baix, van
casetes del porrat, precisament de les qu' están apegades a la paret del cementèri (ya abandonat) surgiren unes figures molt rares repicant les castanyetes,
Bárbara, Belem, Fondo, Salamanca, Portal Vell, Calvari, passa per els dos cementèris vells, tornant a la parròquia per el carrer de San Josèph; la gent en les
pública fins les vuit de la nit que amb un carro se l'emportaren al cementeri de Carraixet. La falla que es plantà ho fou al carrer de Cervantes i
altre poble, grandiós i formidable quan era creient, i ara també camí del cementeri, perdudes les colònies, perdut el seu prestigi, joguina de les nacions;
Friburg de Brisgòvia (fig. 15), per la raó que abans tengué un cementeri adossat. Ara bé: en aquest cas, deu l'església estar completa i
o part d'una illa convertida en jardí, com un square (antigament cementeri), com a la de Sant Pau de New-York al Broadway (fig. 27). Al
restes que foren classificades intuïtivament com a banys àrabs. Prop del cementeri intramurs, i per tant prop del mercat, aparegueren, segons ens conta Roc
amb el que aleshores hi havia en Ondara. Era costum situar els cementeris junt a la porta, o portes, d'entrada de la ciutat. Coneixem dos
junt a la porta, o portes, d'entrada de la ciutat. Coneixem dos cementeris, un intramurs, a la sortida de la porta de la Mar, i l'altre a la sortida
d'Ondara, sota, poc més o menys, les Escoles Graduades. L'existència del cementeri intramurs, situat pels entorns del Col·legi dels Maristes, ens fa pensar
llocs plans i oberts en les entrades principals de la ciutat i junt als cementeris, ens fa pensar que aquests estarien en l'ampla zona que va des de la
Diamant. En l'espai definit entre aquesta torre i l'església hi era el cementeri. En el primer recinte del Castell, al que s'accedia creuant la Vila,
és impossible localitzar els seus carrers, les cases, l'església, el cementeri... La Ciutat, l'antic Raval, restava mig enrunat, sobre l'entorn de la
mateixa del nou. "¿No fa pudor de mort el teu tramvia, de tant d'anar al cementeri?", li deia Ferreres. Venien de Patraix, de la Torre, de Benetússer, del
a xuplar-se els dits... Sóc molt llépol. Ma agüela vol que l'acompanye al cementeri. És que mon agüelo morí hui fa anys. A lo millor li deixe la meua palma
dir perquè en Tòfol era un republicà, i no el voldrà enterrar en es cementeri d'es bons perquè dirà que s'ha mort en pecat mortal. I què en sap don
que tots ets homos són iguals i oficialment ja no hi ha dues classes de cementeris. —Això no és ver! No tots ets homos són iguals: n'hi ha de bons i
tots sabem què era en Garbí. I mentre jo visqui, a Montcarrà hi haurà cementeri sagrat i no sagrat! No enterraren en Garbí en lloc sagrat. Els
impedir que l'enterrassin en lloc sagrat. Tampoc hi havia república i els cementeris havien deixat de ser laics per ordre governamental. Però també hi havia
sagrades tradicions religioses, perquè a Montcarrà ja hi tornava haver cementeri sagrat i beneït i cementeri per als descreguts (i ara oficialment), el
perquè a Montcarrà ja hi tornava haver cementeri sagrat i beneït i cementeri per als descreguts (i ara oficialment), el cementeri on enterrarien en
sagrat i beneït i cementeri per als descreguts (i ara oficialment), el cementeri on enterrarien en Pere i na Joana quan es morissin, si s'arribaven a
Pere i na Joana quan es morissin, si s'arribaven a morir a Montcarrà. El cementeri sense creus on els pagesos que tornaven de llaurar hi veien ànimes en
Quan sortiren ja clarejava i el fosser s'havia cansat d'esperar al cementeri, els ciris i les llànties que l'il·luminaven s'havien exhaurit i l'alba
processó, una gentada immensa s'escampava pel camí i per les coreres del cementeri, i ell es va sentir alleugerit i menys sol. I en Bernat i na Margalida,
Picanya, creuant la via del trenet vora l'estació, deixem a la dreta el cementeri i creuem la carretera de Torrent a Albal, i continuem fins a un camí que
de Menorca Arnau de Sarrià, fent-li donació de totes les mesquites i cementeris de musulmans existents a totes les poblacions de Menorca; això fa pensar

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »