Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cementiri M 2487 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cementiri Freqüència total:  2487 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

almenys, com n'arreplegava la Conxita Pentinadora, quan baixava del cementiri de Sinera i donava un profitós tomb per la vila, abans d'encaminar-se a
enganyada, que en realitat el que desitjava era que l'acompanyés al cementiri, a veure el lloc on ell reposava. Maria del Carme accedí al moment al que
reposava separat, en el breu i trist recinte, a la part del darrera del cementiri on dormien els innocents morts sense bateig i els culpables morts sense
ni, amb prou feines, el seu record. Poc després de morir ells s'obrí el cementiri nou a Santa Maria; el vell cementiri, abandonat, va anar desfent-se en
Poc després de morir ells s'obrí el cementiri nou a Santa Maria; el vell cementiri, abandonat, va anar desfent-se en ruïnes. Els infants jugaren molt temps
i les calaveres; vingué més tard la rella del treballador, i allò que era cementiri són avui magnífics sembrats sobre els quals brilla el sol de maig i canta
per fer esbravar la Revolució. Però el cert és que encara hi ha presons i cementiris clandestins a Barcelona. 25 gener. Quin vent, ahir i
López m'explica que divendres passat va presenciar, des del turó del cementiri, la lluita entre un avió franquista i diversos avions, gasolineres i
i vinyes plenes de fruit. Passo pels vells camins estimats, contemplo el cementiri, les creus inclinades als nínxols. El vent agitava una cinta negra.
Bofill i Mates resa un parenostre pel difunt i és contestat per tothom. Cementiri blanc, net. Boixos marcits; pluja, pluja. Avui ha tornat l'avi de
diuen al poble que ha mort en Jaume Novelles, i vaig a l'enterrament. El cementiri era tot assolellat sota el cel puríssim; brillaven els boixos vora els
la segueix cap al replà tot reflexionant en veu alta: —Caldrà que vagi al cementiri... Continuen cap avall, la remor de llur cursa sobtadament ofegada pel
dugui? —Enlloc —diu ella—. Vindré amb tu. —No. He d'anar al cementiri. —I no puc venir? —No. Seria massa exposat. Potser els cridarà l'atenció
si es trobessin en presència d'un superior. 3 (4) Quan arriba al cementiri, una pluja dèbil que sembla tenir tendència a augmentar, ha foragitat el
—Sí. Per què? —No és permès. L'escala és reservada al servei del cementiri. Torneu a pujar abans no us arrepleguin. —L'ascensor no funcionava...
espellifada. —I com és —li pregunta aleshores— que ets del servei del cementiri? Em pensava que no ens volien. —Ja hi era abans —explica l'home—. Hi
pàgines molt espesses. És un anex o apèndix al reglament general de cementiris. —I quants en té, aquest reglament general? —pregunta ell, bocabadat. —No
gent, avui —diu ell—. De fet, no he trobat ningú, llevat del personal del cementiri i aquell parell de la funerària. —Perquè no és dia de visita. És estrany
I d'això en dius nou? —fa ell, cada vegada més sorprès. —Sí, el cementiri és vast i complicat. Ni els guies oficials, quan n'hi havia, perquè
—Us puc donar uns impermeables. És a dir, el senyor no és del servei del cementiri, oi? —No, del cos científic —diu ell. —I heu escollit un dia com
veu, pregunta: —Què li passa, ara? —Confio que no res. La noia del cementiri m'ha dit que tu sabies on era, al barri nou... —Sí, es veu que hi
(7) Per raons de seguretat, la caserna és fosca i subterrània com el cementiri. Damunt hi ha dos edificis on viuen els oficials i llurs famílies i en un
ser... Dieu dels morts, per exemple. Sempre els heu numerat. Els vostres cementiris eren una col·lecció de petits reductes tancats, l'un al costat de
—Sí. Però ja ens coneixíem. —Ens coneixíem? —s'estranya la noia. —Del cementiri. No ho recordes? Et vaig preguntar per què treballaves per a ells... —Ah,
sinó per salvar-lo de la mort anònima, de la fossa plena de calç del Cementiri de Jesús, un cementiri de vagabunds i gent de mal viure. Un cementiri
de la mort anònima, de la fossa plena de calç del Cementiri de Jesús, un cementiri de vagabunds i gent de mal viure. Un cementiri allunyat de la ciutat, a
del Cementiri de Jesús, un cementiri de vagabunds i gent de mal viure. Un cementiri allunyat de la ciutat, a tocar del Poble Nou, gairebé buit fins que la
respirar tranquil·litzada tot contemplant el petit rastre de cendres. Al cementiri de Coll Blanc, voltat de tristíssimes muralles de pisos, hi ha la tomba
dels garrofers, que s'estenien per aquella banda; davant també del cementiri, que es veia des d'allí mateix, dintre el garroferar, i al qual les
del reuma va augmentar les aprensions del vell, quant als xiprers i al cementiri, de tal manera que havia deixat quasi per complet de passar per la casa.
l'església, on els capellans deien un respons, i d'allí partien cap al cementiri, mentre tocaven les campanes, si l'enterrament era de toc o, millor, de
de pago. Manuel s'agregava allí i acompanyava el cotxe fins al cementiri. En el temps que ell visqué es pot dir que no se n'anà ningú a l'altre
anunciaven. Un hom es podia veure ja dintre el taüt, pujant la costa del cementiri, en un matí solitari; el cotxe seria atrotinat, el taüt de fusta pelada i
els pagesos no sortiren al camp; tota la gent del raval els acompanyà al cementiri; s'hi afegiren encara molts de la vila. Les dues noies anaven en taüts
Per primera vegada en la seva vida se sentia ésser alguna cosa, i al cementiri, després de l'enterrament, va rebre compungit, exageradament sever i
eixuta completament. Us acosteu al pas anomenat de la Culebra, cementiri de tants miserables, picats de serps i de mosquits, cremats i podrits de
i un mutisme de mort; ni un alè de vent no percudia el repòs d'aquest cementiri de nacre, de roses tendres i de sang humida... Era el capvespre oceànic,
solucionen amb l'amputació del braç o de la cama, o anant simplement al cementiri. En alguns llocs, els corals triturats formen com una sorra groguenca que
més, tothom era vençut i el port de Borabora s'havia convertit en un cementiri poblat d'espectres màgics i silenciosos. Vaig abandonar el divan per
hi havia la fotografia de Timi mort, del seu enterrament al cementiri de Colombo, i encara una fotografia d'un caputxí de grandioses barbes
que s'ha tornat boig o que un drama molt dur l'obliga a dissoldre's en un cementiri disfressat de Paradís. Per contestar a amics meus que, a París, em deien
hirsuta d'un rostoll de creus i d'ossos que era aquell cementiri de poblet, quan la fetor de mort em va semblar que
pel balcó, o tenir paciència fins que se'n vagi a l'hospital o al cementiri? Júlia, Júlia! Jo havia fet l'intent d'ésser magnànim, generós amb
la toia i la noia de la toia, tota blava, giravoltant... La meva mare al cementiri de Sant Gervasi i jo a la Plaça del Diamant... Ven coses dolces? Mel i
no es rovellava ni amb les pluges, ni amb l'aire de mort humida del cementiri. I la veïna que feia tres va dir amb la veu molt trista: la seva mare
l'ombra de molts morts apilotats, els xiprers negres, que són arbres de cementiri. Quan ell va arribar diu que encara estava més espantada perquè no li
estaven allà dalt, les unes damunt de les altres, com els nínxols d'un cementiri estrany, amb persianes que s'estiraven amb corda, totes verdes, amb
vetllada signant el "clam d'Estocolm". 29 Cementiri de Portvendres Cementiri de Portvendres, un xic
d'Estocolm". 29 Cementiri de Portvendres Cementiri de Portvendres, un xic apartat del mar, com si fessin
que no hi deixa entrar la fresca i dolça llengua del mar. Cementiri de Portvendres, t'han posat com un rebuig, com si els

  Pàgina 1 (de 50) 50 següents »