Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

olor d'oli ranci i d'agre. Al fons, un antic fresc representava la Santa	Cena	. Els onze deixebles fidels, amuntegats com anyells al voltant de Crist,
de l'home, treballada amb les seves mans: és el que hi ha havia a la	Cena	. A aquests elements purs torna el càntic. Com en el de Lòpez-Picó, veurem
de diversos sermons) i el col·loqui de comiat als deixebles de l'Última	Cena	(Jo., ©) i hi trobareu aquesta simplicitat grandiosa i, a més,
darrera en la formació dels apòstols. Als dotze, en el col·loqui de la	Cena	, que hauria de ser meditat sense desdir per tot cristià, dóna el títol i
com a home), en tota la resta, sobretot en el col·loqui de després de la	Cena	(Jo., ©) que caldria transcriure sencer, parla al Pare com un
quasi impacient de sepultar-se en la mort pel dolor. En donar començ a la	Cena	eucarística, el Crist exhalà aquest desig amb expressió intensíssima:
És el sentit simbòlic dels banquets —el Symposion de Plató, la	Cena	de Jesús— en els quals s'assoleix la comunió per la conversació i el
Regidors y els invitats per éstos, s' en van a la Sala y allí celebren la	Cena	, que consistix en bunyòls, dolsos y licors. Divèndres Sant Continúa la
Jesús, de qué suspireu de pau? —El dijous la meua	cena	, tots els judes mampendrán, en durán a casa Lena,
és el meu Cos. Consagració del vi De semblant manera, consumada la	cena	, prenent igualment aquest calze gloriós en ses mans santes i venerables,
-Home (Sacerdot). L'adoració: Crist-Home (Víctima). d) L'última	Cena	i el Sacrifici de la Missa La Missa és el mateix sacrifici que el
mateixos. Aquesta identitat apareix en la mateixa narració de l'última	Cena	, que conté la trama i l'ossatura de la Missa. Les principals
els actes essencials de la santa Missa. En la narració de l'última	Cena	, tal com ens la dóna el text litúrgic: "Havent donat gràcies (al seu
les paraules de la institució establint clarament una relació entre la	Cena	eucarística i el Sacrifici de la Creu; i seguida 3) de la
als Apòstols en possesió del fi de tot sacrifici: la unió amb Déu. La	Cena	eucarística, com hem dit, conté la trama de la Missa; n'és el tema
Per això aquelles quatre accions que hem remarcat en la narració de la	Cena	, les trobem sempre en la celebració del sacrifici: 1) l'Acció de
la Comunió. Heus aquí, doncs, com és exacte el paral·lel entre la	Cena	i la Missa i com aquesta està continguda en germen en aquella. D'aquestes
Els tres moments del sacrifici L'Ofertori Nostre Senyor, en l'última	Cena	, prengué primer el pa i el vi. En la Missa és necessari també portar a
és, com Crist Senyor nostre anà des de Betània cap a Jerusalem a l'última	cena	inclusiu (n. 289), i conté en si l'oració preparatòria, tres
nostre des de Betània envià dos deixebles a Jerusalem a aparellar la	cena	, i després ell mateix hi anà amb els altres deixebles; i com, després
a Jerusalem, si ample, si estret, si pla, etc.. Així mateix el lloc de la	cena	, si gran, si petit, si d'una manera o si d'una altra. 3ç·
1r· punt. El primer punt és veure les persones de la	cena	, i reflectint en mi mateix, procurar de treure d'elles algun profit.
que se segueix als binaris. Segona contemplació al matí serà des de la	cena	a l'hort inclusiu. Oració. L'acostumada oració preparatòria.
Senyor nostre davallà amb sos onze deixebles des del mont Sió, aon féu la	cena	, cap a la vall de Josafat, deixant els vuit en una part de la vall i els
pels punts i col·loqui, que es tingué en la primera contemplació de la	cena	; i a l'hora de missa i vespres, es faran dues repeticions sobre la
més pocs misteris, és a saber, en la primera contemplació solament la	cena	; en la segona, el rentar dels peus; en la tercera, el dar-los el Sagrament
qui voldrà més abreviar en la passió, prengui a la mitja nit, la	cena	; al matí, l'hort; a l'hora de missa, la casa d'Anàs; a l'
segon i terç punt siguin els mateixos acostumats que tinguérem en la	cena	de Crist Senyor nostre. 4t· punt. El quart: considerar
i la manera de ressuscitar-lo fou manant: (Llàtzer, vina a fora). De la	cena	a Betània, Mateu, c. XXVI, vv. 6-10. 1r· Primer: el
no hi havia qui el rebés a Jerusalem, se'n tornava a Betània. De la	cena	, Mateu, c. XXVI, [vv. 20-30] Joan, c. XIII,
en grandíssim senyal de son amor, dient: (Preneu i mengeu). Acabada la	cena	, Judas surt a vendre a Crist Senyor nostre. Dels misteris passats des de
surt a vendre a Crist Senyor nostre. Dels misteris passats des de la	cena	fins a l'hort inclusiu, Mateu, c. XXVI, [vv. 30-46], i
c. XIV, [vv. 26-42]. 1r· Primer: el Senyor, acabada la	cena	i cantat l'himne, se n'anà al mont Olivet amb sos deixebles plens de por;
que figurava el sol, després d'un àpat fet amb els seus companys (la	cena	de Jesús). Els Pares de l'Església, que havien remarcat totes les
Seté: Es una escena de la passió. En la primera cara hi há la	Cena	; en la segona, el lavatori i en la tercera només un sençill fullatge.
cada paraula que diu, al contar els actes de les dues consagracions en la	Cena	de Jesús amb sos apòstols. La imposició de mans significa en
gracies o eucaristía, benedicció, sacrifici nou, sacrifici diví,	cena	del Senyor, solemnitat assamblea o sinaxi. Missa vol dir
i demana que sia acceptat, i es realitzi la transubstanciació. Recorda la	cena	de Jesús, i diu les paraules de la consagració del pa i del vi,
si el món us odia. Ens ho diu Joan, el deixeble amat, qui la nit de la	Cena	reposà la seva testa sobre el Cor adorable. Bé ho deu saber, ell qui,
de Vos quan fóreu damunt la vostra Creu. Meditació IV De la	Cena	I. Penseu com la Iglesia de Déu, havent en tot el temps de la
nit de la vostra Passió. Ens transportarem a Jerusalem, a la cambra de la	Cena	, i mirarem de copiar els sentiments de vostres deixeples en adoració;
a totes les llengües, llatines i no llatines. No sabem el Calze de la	Cena	de què era; tan sols trobem que en els segles II i III
amb tota l'exactitud possible les mateixes accions que Jesucrist en la "	Cena	". Fixeu-vos bé: L'acòlit toca la campaneta per a cridar l'atenció. El
i prosperitat. Donat a Roma, prop de Sant Pere, en la solemnitat de la	Cena	de Nostre Senyor, el dia 11 d'abril de l'any 1963,
de la resurrecció, una crida perquè es renovi en el moment de la santa	cena	, i un anunci de la seva parusia final, que també es farà en el marc d'un
capvespre se celebra la missa en què d'una manera especial commemorem la	Cena	del Senyor, i en què plàsticament recordem també el gest de Jesús de
l'aspecte primordial i bàsic és que la missa és la reproducció de la	Cena	del Senyor. Allò mateix que Crist realitzà durant el darrer Sopar amb els
La Instrucció /Eucharisticum mysterium\ afirma: "La missa, o	Cena	del Senyor, és a la vegada i d'una manera inseparable: sacrifici, pel
quals preguem, i que el vostre Fill es digni admetre'ls al convit de la	Cena	sacratíssima. Així, nodrits amb la seva carn i amb la seva sang, després
lloïn Déu enmig de l'Església, participin en el sacrifici i mengin la	cena	del Senyor" (Const. de Lit., núm. 10). Un darrer punt de

Pàgina 1 (de 5)

50 següents