×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cena |
Freqüència total: 241 |
CTILC1 |
olor d'oli ranci i d'agre. Al fons, un antic fresc representava la Santa | Cena | . Els onze deixebles fidels, amuntegats com anyells al voltant de Crist, | de l'home, treballada amb les seves mans: és el que hi ha havia a la | Cena | . A aquests elements purs torna el càntic. Com en el de Lòpez-Picó, veurem | de diversos sermons) i el col·loqui de comiat als deixebles de l'Última | Cena | (Jo., ©) i hi trobareu aquesta simplicitat grandiosa i, a més, | darrera en la formació dels apòstols. Als dotze, en el col·loqui de la | Cena | , que hauria de ser meditat sense desdir per tot cristià, dóna el títol i | com a home), en tota la resta, sobretot en el col·loqui de després de la | Cena | (Jo., ©) que caldria transcriure sencer, parla al Pare com un | quasi impacient de sepultar-se en la mort pel dolor. En donar començ a la | Cena | eucarística, el Crist exhalà aquest desig amb expressió intensíssima: | És el sentit simbòlic dels banquets —el Symposion de Plató, la | Cena | de Jesús— en els quals s'assoleix la comunió per la conversació i el | Regidors y els invitats per éstos, s' en van a la Sala y allí celebren la | Cena | , que consistix en bunyòls, dolsos y licors. Divèndres Sant Continúa la | Jesús, de qué suspireu de pau? —El dijous la meua | cena | , tots els judes mampendrán, en durán a casa Lena, | és el meu Cos. Consagració del vi De semblant manera, consumada la | cena | , prenent igualment aquest calze gloriós en ses mans santes i venerables, | -Home (Sacerdot). L'adoració: Crist-Home (Víctima). d) L'última | Cena | i el Sacrifici de la Missa La Missa és el mateix sacrifici que el | mateixos. Aquesta identitat apareix en la mateixa narració de l'última | Cena | , que conté la trama i l'ossatura de la Missa. Les principals | els actes essencials de la santa Missa. En la narració de l'última | Cena | , tal com ens la dóna el text litúrgic: "Havent donat gràcies (al seu | les paraules de la institució establint clarament una relació entre la | Cena | eucarística i el Sacrifici de la Creu; i seguida 3) de la | als Apòstols en possesió del fi de tot sacrifici: la unió amb Déu. La | Cena | eucarística, com hem dit, conté la trama de la Missa; n'és el tema | Per això aquelles quatre accions que hem remarcat en la narració de la | Cena | , les trobem sempre en la celebració del sacrifici: 1) l'Acció de | la Comunió. Heus aquí, doncs, com és exacte el paral·lel entre la | Cena | i la Missa i com aquesta està continguda en germen en aquella. D'aquestes | Els tres moments del sacrifici L'Ofertori Nostre Senyor, en l'última | Cena | , prengué primer el pa i el vi. En la Missa és necessari també portar a | és, com Crist Senyor nostre anà des de Betània cap a Jerusalem a l'última | cena | inclusiu (n. 289), i conté en si l'oració preparatòria, tres | nostre des de Betània envià dos deixebles a Jerusalem a aparellar la | cena | , i després ell mateix hi anà amb els altres deixebles; i com, després | a Jerusalem, si ample, si estret, si pla, etc.. Així mateix el lloc de la | cena | , si gran, si petit, si d'una manera o si d'una altra. 3ç· | 1r· punt. El primer punt és veure les persones de la | cena | , i reflectint en mi mateix, procurar de treure d'elles algun profit. | que se segueix als binaris. Segona contemplació al matí serà des de la | cena | a l'hort inclusiu. Oració. L'acostumada oració preparatòria. | Senyor nostre davallà amb sos onze deixebles des del mont Sió, aon féu la | cena | , cap a la vall de Josafat, deixant els vuit en una part de la vall i els | pels punts i col·loqui, que es tingué en la primera contemplació de la | cena | ; i a l'hora de missa i vespres, es faran dues repeticions sobre la | més pocs misteris, és a saber, en la primera contemplació solament la | cena | ; en la segona, el rentar dels peus; en la tercera, el dar-los el Sagrament | qui voldrà més abreviar en la passió, prengui a la mitja nit, la | cena | ; al matí, l'hort; a l'hora de missa, la casa d'Anàs; a l' | segon i terç punt siguin els mateixos acostumats que tinguérem en la | cena | de Crist Senyor nostre. 4t· punt. El quart: considerar | i la manera de ressuscitar-lo fou manant: (Llàtzer, vina a fora). De la | cena | a Betània, Mateu, c. XXVI, vv. 6-10. 1r· Primer: el | no hi havia qui el rebés a Jerusalem, se'n tornava a Betània. De la | cena | , Mateu, c. XXVI, [vv. 20-30] Joan, c. XIII, | en grandíssim senyal de son amor, dient: (Preneu i mengeu). Acabada la | cena | , Judas surt a vendre a Crist Senyor nostre. Dels misteris passats des de | surt a vendre a Crist Senyor nostre. Dels misteris passats des de la | cena | fins a l'hort inclusiu, Mateu, c. XXVI, [vv. 30-46], i | c. XIV, [vv. 26-42]. 1r· Primer: el Senyor, acabada la | cena | i cantat l'himne, se n'anà al mont Olivet amb sos deixebles plens de por; | que figurava el sol, després d'un àpat fet amb els seus companys (la | cena | de Jesús). Els Pares de l'Església, que havien remarcat totes les | Seté: Es una escena de la passió. En la primera cara hi há la | Cena | ; en la segona, el lavatori i en la tercera només un sençill fullatge. | cada paraula que diu, al contar els actes de les dues consagracions en la | Cena | de Jesús amb sos apòstols. La imposició de mans significa en | gracies o eucaristía, benedicció, sacrifici nou, sacrifici diví, | cena | del Senyor, solemnitat assamblea o sinaxi. Missa vol dir | i demana que sia acceptat, i es realitzi la transubstanciació. Recorda la | cena | de Jesús, i diu les paraules de la consagració del pa i del vi, | si el món us odia. Ens ho diu Joan, el deixeble amat, qui la nit de la | Cena | reposà la seva testa sobre el Cor adorable. Bé ho deu saber, ell qui, | de Vos quan fóreu damunt la vostra Creu. Meditació IV De la | Cena | I. Penseu com la Iglesia de Déu, havent en tot el temps de la | nit de la vostra Passió. Ens transportarem a Jerusalem, a la cambra de la | Cena | , i mirarem de copiar els sentiments de vostres deixeples en adoració; | a totes les llengües, llatines i no llatines. No sabem el Calze de la | Cena | de què era; tan sols trobem que en els segles II i III | amb tota l'exactitud possible les mateixes accions que Jesucrist en la " | Cena | ". Fixeu-vos bé: L'acòlit toca la campaneta per a cridar l'atenció. El | i prosperitat. Donat a Roma, prop de Sant Pere, en la solemnitat de la | Cena | de Nostre Senyor, el dia 11 d'abril de l'any 1963, | de la resurrecció, una crida perquè es renovi en el moment de la santa | cena | , i un anunci de la seva parusia final, que també es farà en el marc d'un | capvespre se celebra la missa en què d'una manera especial commemorem la | Cena | del Senyor, i en què plàsticament recordem també el gest de Jesús de | l'aspecte primordial i bàsic és que la missa és la reproducció de la | Cena | del Senyor. Allò mateix que Crist realitzà durant el darrer Sopar amb els | La Instrucció /Eucharisticum mysterium\ afirma: "La missa, o | Cena | del Senyor, és a la vegada i d'una manera inseparable: sacrifici, pel | quals preguem, i que el vostre Fill es digni admetre'ls al convit de la | Cena | sacratíssima. Així, nodrits amb la seva carn i amb la seva sang, després | lloïn Déu enmig de l'Església, participin en el sacrifici i mengin la | cena | del Senyor" (Const. de Lit., núm. 10). Un darrer punt de |
|