Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—diu ell. —De manera que no us les heu pogudes tirar? —i als ulls li	centelleja	una lluor satisfeta. —No. Us n'alegreu, oi? L'altre va per replicar,
mà grassoneta i acollidora, blanca, i l'anell de brillants que duu al dit	centelleja	cap a totes bandes, tacant les parets de ratlles amples, els lloms dels
—No caldria sinó: al teu servei! Abraxàs, abraxàs, tsé, tsé! [La llum	centelleja	entorn de la pedra.] Electra [(es posa a riure)].
la plaça. L'eterna remor dels canalots s'hi juntava. El sol d'agost	centellejava	ferm en les teulades. I jo, la cadira a l'ombra, m'entretenia a llegir un
claror sinistra. Un gran tros s'arborava en un flamareig purpuri, viu,	centellejant	entre somortes i apagades roentors de brasa. La sensibilitat infantívola
de temps inferior a 1 microsegon, com a resultat el cristall "	centelleja	". El nombre de centres d'emissió de fotons lluminosos en l'interior del
ocupat y ocupa encara las meditacions dels sabis. Los raigs del sol; y lo	centellejar	de las estrellas, inclinan á creurer que son unas esferas en continua
apareixen ser unas estrellas; pero la sua llum encara que resplandent, no	centelleja	com la de aquellas. Giran al rodedor del sol de un moviment propi á ells,
se diu que la sang se recrema, que 'l furor s' encén, que 'ls ulls	centellejan	, que l' amor aubriaga, etc., etc.. La mateixa naturalesa es la que
a cada pas n'hom creu despertar la culobre; tot	centelleja	; el sol pica com un fiçó; l'hortolana su'l cap abaixa el
els membres de la clerecia hi ha el rei. Abaixa els ulls. A la mà em	centelleja	un diamant. Muller: [(Assenyalant al seu entorn.)] Acabem de
al club. Tenia un gran rètol lluminós a la façana, on s'alternaven,	centellejant	, quatre colors distints. Darrere del local s'estenien grans sembrats
apercebre el campanar de l'església dels màrtirs, una mena de foc follet	centellajava	al lluny. Era la llum de les esperances mortes? Els arbres m'aipavagaven.
el camí dels dies destruïts. Distants, les llums de Roses	centellegen	cansades com la meva memòria. Hi ha una fúria trista
Li feien llum i la posaven brillant mils i mils de caramells de glaç que	centellejaven	i dringaven com si fossin Salomons de cristall de Venècia. Ella volia
de cera. El que oferia un aspecte terrible era ell; els seus ulls	centellejaven	. Dominant-se amb visible esforç, va prosseguir: —Una criada ha tingut un
segur que et pesarà. Vaig mirar les pupil·les brillants d'Antoni, que	centellejaven	sota la glauca lluïssor lunar: hi vaig veure l'opaca llum dels ulls d'un
Van començar a aparèixer pots de melassa del no-res, i el sostre va	centellejar	de lluïssors metàl·liques. La senyoreta Caroline va anar amunt i avall
dels ulls, hi havia una làmina de paper de plata que el sol de tarda feia	centellejar	. Vaig posar-me de puntetes, vaig tornar a donar una llambregada amunt i
totes les azalees! El vell capell d'ala ampla de la senyora Maudie	centellejava	de cristalls de glaç. Estava ajupida sobre unes mates baixes, que
les espatlles una mica encorbades i el cap decantat, i les ulleres li	centellejaven	al sol. Estàvem segurs que exhibia una ganyota de sobirana malevolència.
l'únic llapis de llavis present era Tangee natural. A les ungles	centellejava	el Cutex natural, però unes quantes senyores més joves portaven
un rei, un emperador, un autòcrata absolut. Però rere la nuca de cadascun	centelleja	la guillotina, perquè el Comitè de Salvació Pública inspecciona totes les
a corre-cuita els emblemes reials... a la seda de les butaques torna a	centellejar	, en lloc de la flor de lis, l'abella napoleònica. Tothom frisa per ser-hi
hi havia marcadors i agulles que tremolaven, i molts colors, llums que	centellejaven	, coses que feien tic-tac... Von B. era el macarró més boig que havia vist
calia una solució enèrgica per esbrinar-ho. I mirant el raig de sol que	centellejava	contra la copa va preguntar-se en quantes ampolles s'havia amagat tot sol
de marbre blanc, construït a partir dels múltiples de tres i nou, que	centellejava	sota el sol. Hi havia un grup de turistes nord-americans que jugaven a la
enlaire, cap a aquells punts de llum que ignoren el bé que ens fan quan	centellegen	junts en nits fredes i suaus. —Soc de Montboló, jo, ho sabies? —Sí,
d'argent... Ens va disparar i disparar a través del port, les bales	centellejaven	entre els capcirons esponjosos com ulls en una galleda. 13) casa
tan alts els astres espurnegen que sembla que en els cels tots	centellegen	com els cristalls al seu zenit, remarcant el temps,
viure, està nedant i constata: «Hi ha molta llum i l'aigua blava i verda	centelleja	. Però en girar-me, el que tenc davant la vista és l'infern modern [...]