Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

botiflers i austracistes s'havien reconciliat en la mateixa oposició al	centralisme	borbònic i així desapareixia una llarga atmosfera de guerra civil. És en
llegaren a Elx la seva Dama, avui a Madrid, potser com a símbol del	centralisme	que pesa sobre la ciutat; l'Edat Mitjana i el Barroc li forniren el
constituir-se en forma d'Estats, hagueren de suportar les imposicions del	centralisme	, tinguessin sobrades facilitats per perdre la consciència de llur pròpia
La malaguanyada i imperfecta democràcia mallorquina cedeix pas a un	centralisme	a imatge i semblança de l'absolutisme francès. Finalment, la Universitat
per excel·lència. Desapareguda la vida política com a conseqüència del	centralisme	, els plets religiosos esdevenen una espècie de festa nacional. De fet, el
Diem separatisme com a sinònim de necessitat de descentralització, car el	centralisme	al qual Palma s'aferra, prenent exemple del govern de Madrid, ha fet que
clara i una identitat d'estirp etnològica. Si a l'illa de Mallorca el	centralisme	ha estat sempre respectat tàcitament i la doctrina contrària no ha tingut
perifèrics de l'Administració Central, mena de descentralització del	centralisme	, ha concentrat a la capital de les illes tots els delegats ministerials.
fet mereixedors. I sols podrem esmenar els disbarats comesos rebutjant el	centralisme	de la perfecta capital provinciana que és la nostra, i tornant a les
tenen potser encara més raó per retreure a l'illa de Mallorca el	centralisme	a escala provincial en què tots vivim. Per ventura la culpa la té més que
d'una consciència regional molt més definida que l'actual. De fet, el	centralisme	palmesà no ha deixat fins ara que es manifestés res en tal sentit. I
més destrempada xenofòbia. Hi havia potser el temor a l'absolutisme i al	centralisme	, que els Borbons practicaven a França amb més destresa que els Àustries a
no sempre fàcils de superar per a l'exercici del poder autocràtic. El	centralisme	, que hauria d'haver articulat aquell pre-Estat-espanyol, ensopegava també
Però la "dualitat" del País Valencià permetia als buròcrates del	centralisme	una major llibertat d'acció. Cal dir, en primer terme, que el simple
Un tòpic "perifèric" del XIX seran els greuges rebuts del	centralisme	. "Las provincias son nada, el centro es todo", escriu Vicent
afirmació una mica arriscada. La seva pròpia inèpcia va impedir que el	centralisme	del Vuit-cents fos beneficiós per a ningú. Ara: tampoc no era cert que
fou un instrument "unificador" d'extraordinària penetració. El	centralisme	espanyol del segle passat no aconseguí, en aquest pla, cap avanç
ja no podeu sortir de casa sense haver de passar abans per la capital. El	centralisme	provincià —al cap i a la fi, bastant natural— ha tingut aquests efectes.
sent "patriota". No és això el que posarà en qüestió. Si li repugna el	centralisme	, no és pas pel que té —o amaga— de coacció nacionalista, sinó pel seu mal
—com sabem— en la societat francesa, on l'Estat representatiu modern, el	centralisme	burocràtic i, en suma, totes les commocions polítiques d'una societat
realització col·lectiva de Catalunya. Aquest gal·licisme, substància de	centralisme	, contradiu també l'hispanisme remot i original, que és diversitat. Per
resultat fou que el canvi de la monarquia a la República, el trànsit del	centralisme	a l'autonomia, i l'evolució del capitalisme conservador vers una
pes entre el conjunt espanyol i la part autònoma, una intensificació del	centralisme	pel costat de l'Estat, una intensificació centrífuga pel costat de la
d'altra-manera encara vindria menys a tom la inoportuna referència al	centralisme	francès damunt del Roselló. Resulta d'un còmic pujat l'atribuir fins
confirmà, en influir sobre l'evolució política exterior dugué el	centralisme	espanyol de les Corts de Càdiç; l'assaig de règim unitari a Suïssa,
també, anc que més poc a poc. Però no pas cap a l'unitarisme o	centralisme	. Quan es parla d'un Estat europeu o mundial, tothom parla de la Federació
tan categòrica, que fa pensar en una acceptació pura i simple del	centralisme	jacobí, cal tenir en compte que, precisament en aquella època, Plekhànov
de drets per a totes les nacions. —El dret a l'autodeterminació. —	Centralisme	, autonomia i federalisme. —Necessitat de la unió dels obrers de totes les
per a l'avanç cap al socialisme. Es pot ésser, però, partidari del	centralisme	i adversari decidit del principi federatiu i, tanmateix, preferir a la
de les nacions el règim federatiu com a únic camí capaç de menar a un	centralisme	democràtic complet. ¿Cal substituir el "dret a l'autodeterminació" pel
"dret dels pobles a l'autodeterminació", i, tot i ésser partidari del	centralisme	, accepta transitòriament el principi federatiu com un pas endavant des de
—i aquesta precisió és d'extraordinària importància,— que en defensar el	centralisme	els marxistes es refereixen concretament al centralisme democràtic, el
en defensar el centralisme els marxistes es refereixen concretament al	centralisme	democràtic, el qual no té res a veure amb l'arbitrarietat i el
al desenvolupament econòmic i polític en general i, particularment, al	centralisme	en les qüestions serioses, fonamentals." La fórmula marxista no
en relació amb el centre. Al caotisme dels primers mesos succeí el	centralisme	voluntari, la unió voluntària dels soviets en nació. El procés d'unió
provincials etc., etcètera. D'ací que fos tan fàcil el trànsit al "	centralisme	democràtic" que trobà la seva primera encarnació en la República
de la guerra civil determinaren una intensificació extraordinària del	centralisme	en tots els camps. La federació, doncs, durant un període força llarg, en
autoritat gramatical imposada pel poder polític, com el francès sota el	centralisme	dels Borbons, i l'espanyol a imitació d'aquell; d'altres han aplicat a
la unitat política i administrativa a la nostra terra, fent-la tendir al	centralisme	. I si hem vist que la divisió provincial ha de ser respectada, perquè en
Figueres, al vespre hi ha tanta bulla almenys com a Lió. És el triomf del	centralisme	, l'apoteosi de la França única i indivisible. Tot és —Mare de Déu!—
de les quintes. Com que això no havia estat aconseguit a Catalunya ni pel	centralisme	dels Borbons, era realment una provocació de plantejar-ho en uns moments
més o menys ampla, de les juntes provincials, era ja incompatible amb el	centralisme	borbònic i amb l'uniformisme liberal. La complexitat d'aquestes qüestions
de valent. Si els prussians guanyen la guerra, així mateix triomfarà el	centralisme	del pitjor Estat, però una victòria alemanya damunt França, podria
la Pàtria, i veia amb gust que els catalans no acceptessin de bon grat el	centralisme	imposat per l'Estat espanyol als pobles de la Península, particularment
no era menys particularista i contrària al mercantilisme —afavorit pel	centralisme	estatal— que els holandesos, manifestava inclinació a la simple
l'any 1923 per socialistes catalans incompatibles amb l'excessiu	centralisme	del P. S. O. E., pot, si es vol, ésser l'expressió de la correntia
temps —signe dels progressos que qualsevol que fos el règim anava fent el	centralisme	— s'imposava als gremis l'obligació de sotmetre llurs ordenances a
Universitat que els catalans volien, deslligada de la nefasta rutina del	centralisme	; però constituïa, si més no, la renaixença docent i seguia un camí
organització i un mateix règim per totes les Universitats d'Espanya. El	centralisme	havia obtingut un assenyalat triomf. A l'any 1857, amb tota la
funcions dels altres òrgans residents en els altres punts del territori.	Centralisme	és la preocupació, l'obsessió del manteniment de la unitat política, és a

Pàgina 1 (de 9)

50 següents