DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cenyir V 962 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cenyir Freqüència total:  962 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de variétés." "El titellaire és tan negat, i altrament la dama es cenyeix amb una cotilla tan encarcarada, per sostenir la decadent bellesa, que el
El prec és escoltar. La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo, senten palpitar encara, ben endins de l'escorça, els últims batecs
als racons germànics del Molí: ortigues, cicuta amb tènue flor de vori, cenyint la casa d'on es desprèn una vaga olor de farina. L'aigua brogeix pel
graus al caient de la tarda. Han desaparegut els llacs d'or que cenyien les cases del Barri de les Paitides. Ara hi ha les garberes, com a
Secretària, obriu el sobre. La dona deixa la faixa que anava a cenyir-se, agafa el sobre que li cau de les mans i que ha de recollir de terra,
dormir amb tu. Ella li somriu, sense estranyesa, el cos sembla cenyir-se més al seu. —Aquesta nit, si vols. El meu germà diu que ja és
Des de la torre on li agradava instal·lar-se podia veure la ciutat cenyida per la muralla. En una època de la seva vida es submergí en les estretors
teva veu empordanesa i pastosa proclamar els drets de l'home, i et veia cenyint l'espasa de Doctor, disposat a complir al peu de la lletra el jurament
dies que Jeroni visqué, car és de suposar que, en les memòries, s'hauria cenyit als fets i no com en les cartes, en les quals un malintencionat impuls
Tenia el cap torçat amb violència cap a un costat per la ventrera, que li cenyia el coll com un dur collar, i la pipa, estreta entre les dents, com si
que una polsera d'or i turqueses, moderna, estil segon imperi, que et cenyia el braç ran del canell... La música de l'obertura de /Norma\
duies un gesmil, distreta, en una mà. Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos. No gosava tocar-te. Et mirava, només, amb
I qui sap com seria, de quin color, la vida? Jo et cenyia amb un braç l'adorable cintura. La vida. Qui sabria com seria
La vida. Qui sabria com seria la vida? El meu braç et cenyia l'adorable cintura. Somreies tristament. Desistíem els dos,
alegre: ens donava la festa i la fàcil metàfora. Jo cenyia la teua cintura en la penombra. Jo respectava el teu silenci
dels castells en els teus ulls de plant, plens de llàgrimes. No cenyia la teua adorable cintura. L'un al costat de l'altre,
passa un calvari en aquest litoral. L'escull madrepòric o lagon cenyeix la costa per tots costats; la profunditat del lagon és ridícula i
fet amb la canalla, treure's tota la roba, símbol de la seva autoritat, i cenyir-se els ronyons amb el pareu vermell. Aleshores Mari respira i es fa un
Tahití; hem resseguit més de la meitat de la corda invisible que cenyeix el món, i el mar encara no ha perdut ni una gota de blau ni una gota de
per les idees del superhome, que era un mal. Nosaltres no opinem. Ens cenyim a afirmar-ne la realitat. En tot cas, si ens haguéssim de pronunciar en
havia acomplert la seva missió. Ens mancà en el segle XVII per a cenyir les actituds de protesta davant els propòsits centralitzadors de la
per dos fets simultanis: L'afebliment dels lligams que teòricament cenyien els comtes de Barcelona a la nissaga reial francesa i l'expansió
Mediterrània. Els virreis espanyols perderen la contrapartida popular que cenyien en llur autoritat els predecessors mediterranis, i desembocaren aviat cap
[(Excedida.)] Diable, ¿acabaràs d'una vegada? Si no vols cenyir-te a la qüestió que et porta, serà millor que reprenguis el vol tot
al sol enceses. Sembla un vilatge entorn d'un altre, cenyint-lo —ample— amb una vida intermitent d'hores
d'aquesta saviesa. En realitat, el seny no tindria raó d'existir si es cenyís a ésser saber de les coses. Però en qualificar l'home sensat de filòsof,
Estel d'Or diu al seu estimat que val més esser fidel a s'estimada que no cenyir corona resplendent.] [El Rei contesta que només serà perdonat, si troba
l'odi i la venjança sent. Val més restar fidel a sa estimada, que al cap cenyir corona resplendent! [(Bernat a Estel d'Or)] Encar que de dolor i
formes reals. Si les formes plàstiques són en si belles, serà inútil de cenyir-se a les formes de les coses: aquest és el fons de l'art abstracte.
del pintor: la seua /Weltanschauung\. I a això respon —cenyint el problema a la individualitat del pintor— la "voluntat de forma", de
semblava a Teresa veure en el gest de les mans de Laura com si es cenyís una diadema rutilant. I sense saber per què, la Muntanyola es contemplava
part inferior de la fulla. A la tapisseria de Bayeux Harold, desmuntat, cenyeix l'espasa de la mateixa manera (fig. 6). L'autor del Goliat de
o folre d'or, i les "regnes" amb la sivella d'or amb què l'arma era cenyida ("ipsa mea spada cum auro et ipso fodoro de auro, et rengas cum ipsa
al /punyal\" (IV, 43; pàg. 272). És magnífica la daga que cenyeix al costat dret Hug de Copons (fig. 139). De vegades se cenyia
cenyeix al costat dret Hug de Copons (fig. 139). De vegades se cenyia davant, com el cavaller del mig d'un relleu del sepulcre dels Queralt de
reforçat amb cotó; és obert per davant fins a la cintura, i un patge l'hi cenyeix amb un cinturó prim. A l'aixella del braç dret es pot veure un petit
sabatons de malla, la qual es percep perfectament. Al costat esquerre cenyeixen l'espasa i al dret la daga ("cascú puixa portar una spasa d'armes, e
a cenyir, e altres de quatre palms per a l'arçó". O sia l'espasa cenyida per cadascun dels cavallers és de 1,017 m, i la penjada a l'arçó
un ventet de la platja que, tot fent-li voleiar les robes enrera, les hi cenyia per davant, i el cos se li revelava cruament com si sortís de la mar,
una joia fisiològica. Però, ¡com la fisiologia amara l'esperit! Com el cenyeix! L'eixampla. El determina. El produeix. Com el crea! L'ànima també
mateix fenomen d'ahir i més fortament. Em vaig haver de violentar per a cenyir-me a fer una carta concreta, precisa, per bé que molt amorosa i
una flexió de dits, elegant i planera. Ella porta un cos de seda que li cenyix el pit premut per les ballenes de l'ajustador i que no es mourà dins la
D'esquena el veu, però vistent de glòria: porta cenyit per l'or d'una tiara de raigs de sol el cap, i, no menys
del rostre el determini confiat i lúgubre. Que es cenyeixi tothom la seva cota de diamant, i es posi l'elm, i empunyi
velocíssimes, i fes sortir tota la teva guerra; cenyeix-te l'arc i el tro, les meves armes omnipotents; damunt la teva
dels impurs, ja molt lluny, i el teu puig sacre cenyint, t'entonaran llurs al·leluies nascuts de dintre el cor, himnes
i amb l'art amb què eren hàbils les van anar cosint i van cenyir-se-les —oh inútil cobertor per a llur culpa i temuda
Una cinta de dos dits d'ample, d'un groc canari aquest vespre, li cenyia el coll arrugat. S'havia aspergit les aixelles amb aigua de tarongina.
intervals entre els gèneres, les famílies i els ordres existents. Si cenyim la nostra atenció només als vivents o als extingits, les sèries resulten
Pere March hi parlava de la mort: eludim una tan tètrica expectativa i cenyim-nos a la noció de "vellesa". No s'és jove "tota la vida".

  Pàgina 1 (de 20) 50 següents »