Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de variétés." "El titellaire és tan negat, i altrament la dama es	cenyeix	amb una cotilla tan encarcarada, per sostenir la decadent bellesa, que el
El prec és escoltar. La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en	cenyir	-lo, senten palpitar encara, ben endins de l'escorça, els últims batecs
als racons germànics del Molí: ortigues, cicuta amb tènue flor de vori,	cenyint	la casa d'on es desprèn una vaga olor de farina. L'aigua brogeix pel
graus al caient de la tarda. Han desaparegut els llacs d'or que	cenyien	les cases del Barri de les Paitides. Ara hi ha les garberes, com a
Secretària, obriu el sobre. La dona deixa la faixa que anava a	cenyir	-se, agafa el sobre que li cau de les mans i que ha de recollir de terra,
dormir amb tu. Ella li somriu, sense estranyesa, el cos sembla	cenyir	-se més al seu. —Aquesta nit, si vols. El meu germà diu que ja és
Des de la torre on li agradava instal·lar-se podia veure la ciutat	cenyida	per la muralla. En una època de la seva vida es submergí en les estretors
teva veu empordanesa i pastosa proclamar els drets de l'home, i et veia	cenyint	l'espasa de Doctor, disposat a complir al peu de la lletra el jurament
dies que Jeroni visqué, car és de suposar que, en les memòries, s'hauria	cenyit	als fets i no com en les cartes, en les quals un malintencionat impuls
Tenia el cap torçat amb violència cap a un costat per la ventrera, que li	cenyia	el coll com un dur collar, i la pipa, estreta entre les dents, com si
que una polsera d'or i turqueses, moderna, estil segon imperi, que et	cenyia	el braç ran del canell... La música de l'obertura de
duies un gesmil, distreta, en una mà. Duies un vestit blanc que	cenyia	el teu cos. No gosava tocar-te. Et mirava, només, amb
I qui sap com seria, de quin color, la vida? Jo et	cenyia	amb un braç l'adorable cintura. La vida. Qui sabria com seria
La vida. Qui sabria com seria la vida? El meu braç et	cenyia	l'adorable cintura. Somreies tristament. Desistíem els dos,
alegre: ens donava la festa i la fàcil metàfora. Jo	cenyia	la teua cintura en la penombra. Jo respectava el teu silenci
dels castells en els teus ulls de plant, plens de llàgrimes. No	cenyia	la teua adorable cintura. L'un al costat de l'altre,
passa un calvari en aquest litoral. L'escull madrepòric o lagon	cenyeix	la costa per tots costats; la profunditat del lagon és ridícula i
fet amb la canalla, treure's tota la roba, símbol de la seva autoritat, i	cenyir	-se els ronyons amb el pareu vermell. Aleshores Mari respira i es fa un
Tahití; hem resseguit més de la meitat de la corda invisible que	cenyeix	el món, i el mar encara no ha perdut ni una gota de blau ni una gota de
per les idees del superhome, que era un mal. Nosaltres no opinem. Ens	cenyim	a afirmar-ne la realitat. En tot cas, si ens haguéssim de pronunciar en
havia acomplert la seva missió. Ens mancà en el segle XVII per a	cenyir	les actituds de protesta davant els propòsits centralitzadors de la
per dos fets simultanis: L'afebliment dels lligams que teòricament	cenyien	els comtes de Barcelona a la nissaga reial francesa i l'expansió
Mediterrània. Els virreis espanyols perderen la contrapartida popular que	cenyien	en llur autoritat els predecessors mediterranis, i desembocaren aviat cap
[(Excedida.)] Diable, ¿acabaràs d'una vegada? Si no vols	cenyir	-te a la qüestió que et porta, serà millor que reprenguis el vol tot
al sol enceses. Sembla un vilatge entorn d'un altre,	cenyint	-lo —ample— amb una vida intermitent d'hores
d'aquesta saviesa. En realitat, el seny no tindria raó d'existir si es	cenyís	a ésser saber de les coses. Però en qualificar l'home sensat de filòsof,
Estel d'Or diu al seu estimat que val més esser fidel a s'estimada que no	cenyir	corona resplendent.] [El Rei contesta que només serà perdonat, si troba
l'odi i la venjança sent. Val més restar fidel a sa estimada, que al cap	cenyir	corona resplendent! [(Bernat a Estel d'Or)] Encar que de dolor i
formes reals. Si les formes plàstiques són en si belles, serà inútil de	cenyir	-se a les formes de les coses: aquest és el fons de l'art abstracte.
del pintor: la seua Weltanschauung. I a això respon —	cenyint	el problema a la individualitat del pintor— la "voluntat de forma", de
semblava a Teresa veure en el gest de les mans de Laura com si es	cenyís	una diadema rutilant. I sense saber per què, la Muntanyola es contemplava
part inferior de la fulla. A la tapisseria de Bayeux Harold, desmuntat,	cenyeix	l'espasa de la mateixa manera (fig. 6). L'autor del Goliat de
o folre d'or, i les "regnes" amb la sivella d'or amb què l'arma era	cenyida	("ipsa mea spada cum auro et ipso fodoro de auro, et rengas cum ipsa
(IV, 43; pàg. 272). És magnífica la daga que	cenyeix	al costat dret Hug de Copons (fig. 139). De vegades se cenyia
cenyeix al costat dret Hug de Copons (fig. 139). De vegades se	cenyia	davant, com el cavaller del mig d'un relleu del sepulcre dels Queralt de
reforçat amb cotó; és obert per davant fins a la cintura, i un patge l'hi	cenyeix	amb un cinturó prim. A l'aixella del braç dret es pot veure un petit
sabatons de malla, la qual es percep perfectament. Al costat esquerre	cenyeixen	l'espasa i al dret la daga ("cascú puixa portar una spasa d'armes, e
a cenyir, e altres de quatre palms per a l'arçó". O sia l'espasa	cenyida	per cadascun dels cavallers és de 1,017 m, i la penjada a l'arçó
un ventet de la platja que, tot fent-li voleiar les robes enrera, les hi	cenyia	per davant, i el cos se li revelava cruament com si sortís de la mar,
una joia fisiològica. Però, ¡com la fisiologia amara l'esperit! Com el	cenyeix	! L'eixampla. El determina. El produeix. Com el crea! L'ànima també
mateix fenomen d'ahir i més fortament. Em vaig haver de violentar per a	cenyir	-me a fer una carta concreta, precisa, per bé que molt amorosa i
una flexió de dits, elegant i planera. Ella porta un cos de seda que li	cenyix	el pit premut per les ballenes de l'ajustador i que no es mourà dins la
D'esquena el veu, però vistent de glòria: porta	cenyit	per l'or d'una tiara de raigs de sol el cap, i, no menys
del rostre el determini confiat i lúgubre. Que es	cenyeixi	tothom la seva cota de diamant, i es posi l'elm, i empunyi
velocíssimes, i fes sortir tota la teva guerra;	cenyeix	-te l'arc i el tro, les meves armes omnipotents; damunt la teva
dels impurs, ja molt lluny, i el teu puig sacre	cenyint	, t'entonaran llurs al·leluies nascuts de dintre el cor, himnes
i amb l'art amb què eren hàbils les van anar cosint i van	cenyir	-se-les —oh inútil cobertor per a llur culpa i temuda
Una cinta de dos dits d'ample, d'un groc canari aquest vespre, li	cenyia	el coll arrugat. S'havia aspergit les aixelles amb aigua de tarongina.
intervals entre els gèneres, les famílies i els ordres existents. Si	cenyim	la nostra atenció només als vivents o als extingits, les sèries resulten
Pere March hi parlava de la mort: eludim una tan tètrica expectativa i	cenyim	-nos a la noció de "vellesa". No s'és jove "tota la vida".

Pàgina 1 (de 21)

50 següents