Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a les masies. Anirem de bon matí cap a les vinyes. Veurem si broten els	ceps	, si esclaten les gemmes, si els magraners floreixen. Allí et faré el do
convalescència camperola que m'esperaven: en els tarongers florits, els	ceps	de brot tendre, els rossinyols, les estepes de flor morat pàl·lid vora el
Corregeixo proves. Després vaig, uns moments, sota la pomera on hi ha un	cep	amb raïms. Les grives miren, miren, desconfiades... i fugen. Les merles
uns horts escalonats de cara a migdia, un clap de pins, i uns quants	ceps	que donaven, segons deien, un vi exquisit. L'edifici devia prendre l'aire
de figueres, i d'un cop d'ull a una vinya distingia pels pàmpols dels	ceps	les diverses menes de raïm. El seu pupitre, en lloc de contenir llibres,
i antipàtic, una mena d'home ferreny, revellit, garrell, retorçat com un	cep	. Després he sabut que ha practicat la usura, que ha reclamat quantitats
i d'allí a les seves espatlles. La vèieu carregada d'àngels de Déu com un	cep	de raïms. A mi em recordava aquella estàtua gegantina que representa el
que ja groguejava. Amb el company vàrem davallar devers les camades de	ceps	. El raïm encara era verdós, però tot i així en vam menjar. "Dintre uns
a l'areny estepari. Més enllà, exuberants, verdegen les vinyes, amb uns	ceps	alts, amples, robustos, com no s'estilen a casa nostra. —Vora mar hi ha l'
abans de les veremes, tenien l'aspecte d'un llac vermell on flotaven els	ceps	com nenúfars enormes. El riu, entrevist en un recolze llunyà, a través
i fulloses perquè el llit fos tou, i encara l'he recobert de pàmpols de	cep	. Ara he penetrat dintre aquesta mena de cova. S'hi està bé. Però el llit
devers el riu, en alguns indrets fins a gairebé tocar l'aigua. Els	ceps	eren enfilats en unes estaques de fusta. La boira grisa i blavenca
baixes guaitaven els lilàs ja gairebé despullats per la tardor, els	ceps	emparrats, de pàmpols de color de rovell, les pereres nanes, de
per la tanta feina com tenien. Però la vinya es morí. S'arrancaren els	ceps	i es tancaren centenars, milers de tavernes, puix que quasi bé cada
a obrir. ¿A qui han hagut de portar de la taverna a casa com un	cep	? ¿O és que cadascú pensa que l'hauran d'acompanyar, i que, tancada la
els arbres de vida portin fruites ambrosíaques, i els	ceps	destil·lin nèctar, i que ens donin cada matí les branques rou
i sant Bacos es confonien, tenien la mateixa cara; sota els pàmpols de	cep	i sota l'hàbit de monjo, bategava el mateix cos estremit i cremat del
si és llís, i rodón, i clar el rhim muscat, fes compte que del	cep	és nuosa la branca. I en ta vida has estat com un aibre fruitós,
rovell d'ou i que l'ha de fixar a terra, pas per pas, per a destriar el	cep	amagadís. Entre els bolets n'hi ha que han perdut el caparró i el tenen
arribareu aviat a una plana ondulada, solcada de conreus —oliveres i	ceps	, ametlers— que en Barceló, molt encertadament, compara amb la del
calia arrencar per mor d'unes reformes en una casa de pagès. I cinquanta	ceps	carregats de gotims. Unes noies anaven tallant-los, i hi havia qui
i el té a les arrels del cor com la filoxera que viu a les arrels dels	ceps	, per un altre cantó té l'aventatge de no pendre els vius per morts i de
roseguen les fulles de l'arbre de la veritat, com l'oidium els	ceps	, els materialistes roseguen les arrels, com la filoxera, i, per
nosaltres, com a bons pagesos i propietaris de la vinya i dels	ceps	, hem de tractar la malaltia de les fulles com una malaltia diferenta de
tenim consciència que estem empeltats a la vida mateixa. Jo sóc el	cep	, vosaltres, les sarments (Jo 15: 5). Allò que ens aguanta ja no
La pregària ens fa aprofundir en el misteri del nostre ésser cristià:	cep	i sarments, una sola cosa amb Déu, l'Esperit en nosaltres... I aquest
entre la grisor de les mates salvatges que han ocupat el lloc dels	ceps	morts; el fet no es deu a una regressió racial, sinó a la força
en 1883, després d'un treball obstinat deixava 80.000	ceps	en producció, ultra uns milers de fruiters i oliveres. Una medalla d'or
donen una gran alegria. I s'ha de confessar que voltar una mica entre els	ceps	, i veure aixecar-se dels nostres peus una puput, amb els colors blanc i
fou la tramuntana la que us va colgar? Contra ella enristra el pagès els	ceps	de la vinya, i el vell cerca el recés solei per a resguardar-se'n.
una gran satisfacció, que s'alçaven gairebé com tallades a pic i que els	ceps	i les enredaderes que en penjaven no eren cap ajut per si un tigre
El gond no digué res, però copsà unes sarments de /karela\ (un	cep	que produeix amargues carabasses silvestres) i les enllaçà damunt la
estables buits que donaven a la Jungla; el senglar les calcigava, i els	ceps	de rugoses arrels s'hi apressaven després i clavaven llurs colzes damunt
damunt la terra nou-conquerida, i l'herba gruixuda s'eriçava darrera els	ceps	com les llances d'un exèrcit de fantasmes que en perseguís un altre
a l'arada. Cant de Mowgli contra els homes Mouré contra vosaltres els	ceps	de peu lleugê; perquè us calcigui el rastre, la Jungla cridaré!
on fou la vostra llar ha de brostar! He alçat contra vosaltres els	ceps	de peu ardit: perquè us calcigui el rastre, la Jungla he
per un camí de vinyes. No es veien arreu sinó dolces coses inanimades:	ceps	, oliveres, bosquines marginals, plans, muntanyoles... I quina nit més
llueixen, sobre el vert fosc del prat, son les margarides selvatges. —Els	ceps	ja estàn coberts de fulles. Tota la muntanya, fa poc, erma, está
i el meu pensament ho pot concebre en repòs. Aquí teniu aquest	cep	i aquest garrofer, éssers vivents que pel moviment intern i per la
les coses hi estan escampades en un gentil desordre i no hi ha més que	ceps	de rossegants tòries i hortes d'ufanoses cols i d'enasprades mongeteres i
per l'ingrat pagès que abans feia raïms i ara no en fa, perquè el	cep	bord rebrota i oprimeix i escanya la tòria de llei. Mira la terra nua que
al matí, molt d'hora, un vent fred de tardor féu remoure els arbres i els	ceps	esgrogueïts de les vinyes. El sereno ja era dempeus. Apariava la
tot ço que amb tu fa Labàn. Jo só el Deu de Betel, d'allí on tu el	cep	ungires, d'allí on me feres el teu vot. Alça't, doncs, ix-te d'
séu somni: —En el meu somni, li diu, com si al meu davant hi hagués un	cep	i en el cep tres serments i ell ha brotat, ha tret flor i han madurat
En el meu somni, li diu, com si al meu davant hi hagués un cep i en el	cep	tres serments i ell ha brotat, ha tret flor i han madurat baies els
els pobles. Ell fermarà al serment son pollí; al	cep	, el fill de sa somera. Amb el vi rentarà ell sa roba,
de la mestrança. En Pau Vilà és vell entre els vells del poble. Carn de	cep	. Una anyada closa en cada replec de la pell, d'una color de terrissa; un
nostra; ses figues-flors madura la figuera, i els	ceps	en flor escampen olor. Si et llevaves, la meva aimia! la bella
a les masies: irem d'hora als vinyals a veure si els	ceps	broten, si s'obren els poncells, si els magraners ja
i no donaria per set bótes de vi sa collita que s'hi prepara enguany. Es	ceps	nous lleven més, molt redemés, que es veis; però, això sí, són més

Pàgina 1 (de 35)

50 següents