DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cep M 1514 oc.
cep SIG 10 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cep Freqüència total:  1524 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a les masies. Anirem de bon matí cap a les vinyes. Veurem si broten els ceps, si esclaten les gemmes, si els magraners floreixen. Allí et faré el do
convalescència camperola que m'esperaven: en els tarongers florits, els ceps de brot tendre, els rossinyols, les estepes de flor morat pàl·lid vora el
Corregeixo proves. Després vaig, uns moments, sota la pomera on hi ha un cep amb raïms. Les grives miren, miren, desconfiades... i fugen. Les merles
uns horts escalonats de cara a migdia, un clap de pins, i uns quants ceps que donaven, segons deien, un vi exquisit. L'edifici devia prendre l'aire
de figueres, i d'un cop d'ull a una vinya distingia pels pàmpols dels ceps les diverses menes de raïm. El seu pupitre, en lloc de contenir llibres,
i antipàtic, una mena d'home ferreny, revellit, garrell, retorçat com un cep. Després he sabut que ha practicat la usura, que ha reclamat quantitats
i d'allí a les seves espatlles. La vèieu carregada d'àngels de Déu com un cep de raïms. A mi em recordava aquella estàtua gegantina que representa el
que ja groguejava. Amb el company vàrem davallar devers les camades de ceps. El raïm encara era verdós, però tot i així en vam menjar. "Dintre uns
a l'areny estepari. Més enllà, exuberants, verdegen les vinyes, amb uns ceps alts, amples, robustos, com no s'estilen a casa nostra. —Vora mar hi ha l'
abans de les veremes, tenien l'aspecte d'un llac vermell on flotaven els ceps com nenúfars enormes. El riu, entrevist en un recolze llunyà, a través
i fulloses perquè el llit fos tou, i encara l'he recobert de pàmpols de cep. Ara he penetrat dintre aquesta mena de cova. S'hi està bé. Però el llit
devers el riu, en alguns indrets fins a gairebé tocar l'aigua. Els ceps eren enfilats en unes estaques de fusta. La boira grisa i blavenca
baixes guaitaven els lilàs ja gairebé despullats per la tardor, els ceps emparrats, de pàmpols de color de rovell, les pereres nanes, de
per la tanta feina com tenien. Però la vinya es morí. S'arrancaren els ceps i es tancaren centenars, milers de tavernes, puix que quasi bé cada
a obrir. ¿A qui han hagut de portar de la taverna a casa com un cep? ¿O és que cadascú pensa que l'hauran d'acompanyar, i que, tancada la
els arbres de vida portin fruites ambrosíaques, i els ceps destil·lin nèctar, i que ens donin cada matí les branques rou
i sant Bacos es confonien, tenien la mateixa cara; sota els pàmpols de cep i sota l'hàbit de monjo, bategava el mateix cos estremit i cremat del
si és llís, i rodón, i clar el rhim muscat, fes compte que del cep és nuosa la branca. I en ta vida has estat com un aibre fruitós,
rovell d'ou i que l'ha de fixar a terra, pas per pas, per a destriar el cep amagadís. Entre els bolets n'hi ha que han perdut el caparró i el tenen
arribareu aviat a una plana ondulada, solcada de conreus —oliveres i ceps, ametlers— que en Barceló, molt encertadament, compara amb la del
calia arrencar per mor d'unes reformes en una casa de pagès. I cinquanta ceps carregats de gotims. Unes noies anaven tallant-los, i hi havia qui
i el té a les arrels del cor com la filoxera que viu a les arrels dels ceps, per un altre cantó té l'aventatge de no pendre els vius per morts i de
roseguen les fulles de l'arbre de la veritat, com l'oidium els ceps, els materialistes roseguen les arrels, com la filoxera, i, per
nosaltres, com a bons pagesos i propietaris de la vinya i dels ceps, hem de tractar la malaltia de les fulles com una malaltia diferenta de
tenim consciència que estem empeltats a la vida mateixa. Jo sóc el cep, vosaltres, les sarments (Jo 15: 5). Allò que ens aguanta ja no
La pregària ens fa aprofundir en el misteri del nostre ésser cristià: cep i sarments, una sola cosa amb Déu, l'Esperit en nosaltres... I aquest
entre la grisor de les mates salvatges que han ocupat el lloc dels ceps morts; el fet no es deu a una regressió racial, sinó a la força
en 1883, després d'un treball obstinat deixava 80.000 ceps en producció, ultra uns milers de fruiters i oliveres. Una medalla d'or
donen una gran alegria. I s'ha de confessar que voltar una mica entre els ceps, i veure aixecar-se dels nostres peus una puput, amb els colors blanc i
fou la tramuntana la que us va colgar? Contra ella enristra el pagès els ceps de la vinya, i el vell cerca el recés solei per a resguardar-se'n.
una gran satisfacció, que s'alçaven gairebé com tallades a pic i que els ceps i les enredaderes que en penjaven no eren cap ajut per si un tigre
El gond no digué res, però copsà unes sarments de /karela\ (un cep que produeix amargues carabasses silvestres) i les enllaçà damunt la
estables buits que donaven a la Jungla; el senglar les calcigava, i els ceps de rugoses arrels s'hi apressaven després i clavaven llurs colzes damunt
damunt la terra nou-conquerida, i l'herba gruixuda s'eriçava darrera els ceps com les llances d'un exèrcit de fantasmes que en perseguís un altre
a l'arada. Cant de Mowgli contra els homes Mouré contra vosaltres els ceps de peu lleugê; perquè us calcigui el rastre, la Jungla cridaré!
on fou la vostra llar ha de brostar! He alçat contra vosaltres els ceps de peu ardit: perquè us calcigui el rastre, la Jungla he
per un camí de vinyes. No es veien arreu sinó dolces coses inanimades: ceps, oliveres, bosquines marginals, plans, muntanyoles... I quina nit més
llueixen, sobre el vert fosc del prat, son les margarides selvatges. —Els ceps ja estàn coberts de fulles. Tota la muntanya, fa poc, erma, está
i el meu pensament ho pot concebre en repòs. Aquí teniu aquest cep i aquest garrofer, éssers vivents que pel moviment intern i per la
les coses hi estan escampades en un gentil desordre i no hi ha més que ceps de rossegants tòries i hortes d'ufanoses cols i d'enasprades mongeteres i
per l'ingrat pagès que abans feia raïms i ara no en fa, perquè el cep bord rebrota i oprimeix i escanya la tòria de llei. Mira la terra nua que
al matí, molt d'hora, un vent fred de tardor féu remoure els arbres i els ceps esgrogueïts de les vinyes. El sereno ja era dempeus. Apariava la
tot ço que amb tu fa Labàn. Jo só el Deu de Betel, d'allí on tu el cep ungires, d'allí on me feres el teu vot. Alça't, doncs, ix-te d'
séu somni: —En el meu somni, li diu, com si al meu davant hi hagués un cep i en el cep tres serments i ell ha brotat, ha tret flor i han madurat
En el meu somni, li diu, com si al meu davant hi hagués un cep i en el cep tres serments i ell ha brotat, ha tret flor i han madurat baies els
els pobles. Ell fermarà al serment son pollí; al cep, el fill de sa somera. Amb el vi rentarà ell sa roba,
de la mestrança. En Pau Vilà és vell entre els vells del poble. Carn de cep. Una anyada closa en cada replec de la pell, d'una color de terrissa; un
nostra; ses figues-flors madura la figuera, i els ceps en flor escampen olor. Si et llevaves, la meva aimia! la bella
a les masies: irem d'hora als vinyals a veure si els ceps broten, si s'obren els poncells, si els magraners ja
i no donaria per set bótes de vi sa collita que s'hi prepara enguany. Es ceps nous lleven més, molt redemés, que es veis; però, això sí, són més

  Pàgina 1 (de 31) 50 següents »