Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cerc M 9 oc.
cerç M 70 oc.
cerc SIG 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cerç Freqüència total:  80 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

núvol errant. Cap a l'horitzó la vista es perdia en fluïdeses ideals. A cerç el paisatge estava velat per un fruiterar en flor, d'on venien olors i
els vents hi passen amb tan ampla volada com pel mar mateix, llevat del cerç, del qual està resguardada per un escamot de muntanyoles. Bell sojorn
en diuen tramuntana; la segona, que porta el nom de mestral, cerç o serè, adquireix força d'huracà en arribar a certs llocs de la
tramuntanals del Cap de Creus. Allí constitueixen el mestral o cerç. Un primer advertiment que cal fer, és que de la Serra de Queralt
serè al Camp; vent de Dalt a la comarca de Tortosa; cerç a la Ribera, a la Terra Alta i als Ports de Beseit. En algun lloc, com és
com és el Vendrell, reapareix com en un clap isolat aquest nom de cerç, que també es retroba ben lluny, al Llenguadoc. Mestral, serè, cerç i
que també es retroba ben lluny, al Llenguadoc. Mestral, serè, cerç i vent de Dalt són un mateix vent, representant de la tramuntana
de fred. El doctor Bataller ens ha referit que, trobant-se una nit de cerç impetuós en el Mont Caro, amb el geòleg francès senyor Fallot, hagueren
"unir en matrimoni"), calç, calçar, cançó, capçal, capçana, capçó, cerç, començar, comerç, dolç, ençà, encalçar, eriçar, eriçó, escapçar, escorç,
i ponent amb els mateixos atorgants, a migdia amb el mas Riera i per cerç amb Pere de Mata. Cal creure que alguns dels camins descrits ja existien
de les torres més properes al portal de l'Hospital, la situada al nord, o cerç segons els documents, l'ocupava l'Estudi, conegut també, durant el segle
Pensaven que no trigarien a dispersar-se, com les fulles empeses pel cerç de la tardor, en els camps perduts del periodisme. II Festa de
a la terra on el cardoní i jo vivim no bufa mai el vent. ¡Ai, aquell cerç que ve del nordest quan les muntanyes de la nostra terra són nevades!
llocs i és típic sobretot del golf de Sant Jordi, s'anomena mestral, cerç o sert. Molt sovint davalla per la vall del Roine el
direcció els vents són molt menys freqüents. El vent del NW —el típic cerç— domina en qualsevol moment de les estacions fredes. A la primavera i a
la màxima quantitat de vents ratxejats. Són dignes de ressaltar els "cerços huracanats" observats a ple estiu, el mes de juliol d'alguns anys.
i a Catalunya és el vent: particularment l'anomenat mestral, tramuntana o cerç, que bufa amb intensitat extraordinària i ocasiona una acció erosiva molt
del vent; el dominant és el mestral, anomenat serè al Camp de Tarragona i cerç a la Ribera de l'Ebre. A l'indret de L'Hospitalet de l'Infant i al Coll
molt variables. Es destaquen per llur força impetuosa la tramuntana i el cerç, que es precipiten sobre les planes veïnes (Rosselló i Empordà, plans de
amb els ansetans, a ponent amb terres del vescomtat de Cabrera i a cerç, part amb el comtat de Besalú i part amb les muntanyes de Rocacorba i
en forma de mestral desbocat: és el "serè" del Camp de Tarragona i el "cerç" del Baix Ebre. La durada d'aquests vents pot ésser d'alguns dies, i cal
vent á ponent. A Villalba: ¿Rellampegue á la marina? cers á la matina. A Espinavesa: Quan rellampega á la marina pluja á
Nit fresca de setembre. Subtil, s'esqueixa el cerç. Els grills porucs no enceten llur soporífer vers.
que sóc una tija que duu per flor el pensar; el cerç s'enjogassa amb ella i no la vol rebregar, sinó que
morts, la paret esquerdada, un arquet de violí, el cerç nocturn, els bucles, per les esquerdes l'aire de l'hivern, el
—per bé que molt difús, allò que ofega el cor, la nostàlgia del cerç, el vent, les velles faules, la crida d'una garsa als
amb cavallers, falcons i gossos, volatejaven al tumult del cerç assetjador i les llargues catifes s'aixecaven pel vent que
Del tentador. ¿Es que 'l fat se m' emporta, Com al moxó lo cers en son vol rápit, Entre sas hurpas, dintre las quals l' home,
Guerreija y resisteix, pus fins la palla Se resisteix del cers al dur embat. Guerreija y resisteix, sufreix y espera Y l'
argentats, ne véu lo sol com aixampla son esplendent cerch daurat, y de dins d' ell veu com baixa un ángel
va brollant. En lo bell mig hi ha una gloria y en la gloria un cerch daurat, y al mig del cerch la donzella, la que viu
gloria y en la gloria un cerch daurat, y al mig del cerch la donzella, la que viu allí tot l' any. Ni l' estel del
deixá algun deu marí, lo Canigó es lo pom, les cordes que 'l cerç besa son los tres rius que roncan lliscant per la devesa,
maja en lo temps tempestuós, ó si hiá rosada blanca, ó si reina el cèrs nevós. La palla al bañát l'eixuga, chupla al mal els mals humórs, y al
la destrucció de la vila havia començat. II De banda de nit, un cerç aspre i efímer, encara que algú insinuaria després que no era cerç sinó
un cerç aspre i efímer, encara que algú insinuaria després que no era cerç sinó una rufagada estranya que venia d'on mai no havia bufat el vent, va
apòcrif del quadre, /Les verges màrtirs\, encara que el cop de cerç que va envair-lo la nit d'abril del 1970 segurament n'ignorava
la llengua i fotre's. Eixí dels estables mentre el quadrer, que estava de cerç, continuava amollant fàstics dels senyors; el vell rondinaire ja tenia el
la mordassa, morí al cap de dos dies, al pes d'una matinada estremida pel cerç. Colgat el difunt —capvespre vinós entre els xiprers del fossar,
grisa, l'escalfor de la llar de foc a l'antic refectori, el nyagol del cerç a les finestres de les cel·les buides, el so greu dels cargols de mar amb
eren a punt d'abatre el convent, van semblar a la vella Malena un cop de cerç, s'acabaren bruscament quan el món enmig del qual vivien com en una illa
que es va pintar d'improvís en el mirall d'enfront del taulell. Mentre un cerç tardoral encara ablanit amb tebiors tardanes d'estiu feia vibrar els
el campanar en el cim del qual el gallet assenyalava la direcció d'un cerç que removia la pols de les últimes demolicions als voltants del moll de
a estossegar i el senyor Jaume donà l'ordre de prosseguir. Ara el cerç de l'Ebre esventava la calitja, despullava el sol del migdia, enduria de
el soroll dels calafats que treballaven a l'altra banda de l'Ebre. El cerç esfilagarsava sobre l'aigua els fums de les fogueres, passava als molls
especulava sobre les probabilitats, certament minses, que el vent, un cerç abrusador, daurat per les messes de les altes planúries del secaner,
fortunes dels Torres, dels Salleres, dels Albera, dels Vallcorna... Si el cerç i la pols, als quals l'Honorat del Rom es negava en rodó a atribuir
entre els vilatans resultaven polèmiques, el fet era innegable: un cop de cerç carregat de terra i de brossa emblanquinà les endolades enfront de les
la recordaven sempre li havien dit Madamfransuà. VI Mentre el cerç que acabava d'emblanquinar la Carlota i les minyones regolfava a la plaça
de rebre els condols a la porta del temple entre regolfades del maleït cerç revingut dels molls per atabalar el migrat seguici, es tancà a casa i

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »