Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la Nit, sigui de la Necessitat. És corrent per a tothom de no saber del	cert	qui és el seu pare, però ens és ben singular i fins vexatori ignorar el
eròtica. No sabem com s'ho fa per acomplir unes comeses tan diverses. El	cert	és, però, que mai no s'asseu. Suposem, doncs, que vetlla, que a penes
o Euryalé. I qui gosaria designar-te a tu sota la forma de Mèdusa? El	cert	és que som un veritable horror. Jo no he pogut mai acostumar-me a
ni vestigi d'assaig", va observar la senyora Magdalena Blasi. "No, és	cert	. Aleshores la història fóra, però, inintel·ligible", concedia Pulcre.
ha qui malicia alguna cosa més— prop d'un rei. Tal vegada algun altre: en	certes	feines, no filava gaire prim. Emparava els criminals que s'acollien a la
el qui ara, en lamentar-se, es decideix a una funesta venjança. No és	cert	que el difunt no pensés mai en el regne de les ombres. Tanmateix, sense
"Ah!", no comprenien les senyores. I totes dues esguardaven amb una	certa	curiositat la figura en estrafolari moviment. Aprofitador dels curts i
Pulcre, en un diàleg de sords, "és, com ho va notar sant Tomàs, un	cert	bé." Un silenci es va dreçar davant aquella vetusta i profunda
dels closos abismes d'on, en essència per sort, ningú no torna, és	cert	que de nou se m'ajunta Alcestis?", recelava, no sense un bri
en adormir-se, en acte de servei, en circumstàncies molt difícils. És	cert	que diuen que, per aconseguir-ho, li mullaven les temples amb l'aigua del
en el seu origen, que la dels sàtirs. Agafes amb la mà dreta una copa, és	cert	, però potser en ella beus una dura i desolada saviesa. Guarda'n silenci.
amb contraproduents efectes, una tenaç ozena amb perfums de basca. "El	certus	és que el tema dels serpents, a la mitologia grega, és inesgotable,
ni amb citacions de codi. Ho resoldrem, i el declararan innocent, n'estic	cert	. En confiança, jo mateix, anys enrera, em vaig trobar embolicat en un
si venia a tomb com si no hi venia, i mai no hi ve, el luxe d'un	cert	desdeny per les ideologies closes", va traduir l'orador sagrat el seu
i l'estranyesa de tots. "Si s'acosta aquell dia, li obro el cap; estic	cert	que l'hi obro", digué Tino Costa molt temps després, comentant-ho amb un
Joan del Santo sentia la nostàlgia del camp i dels seus treballs. Un	cert	dia, en una d'aquestes correries, se li oferí l'ocasió de comprar una
presonera a la vida. Durant molt de temps es sentí turmentada per una	certa	inquietud, inquietud que creixia en ella, segons s'endinsava per aquell
l'hereu de Candaina l'hora del sorteig militar. Tiago va treure blanc. És	cert	que a casa del vell Candaina hi havia or per a alliberar del servei tot
moviments bruscos, sense deseiximent ni agilitat, però no mancats d'una	certa	gràcia desmanyotada que recordava els seus bons dies. Era un home curt de
parlà de nou el pare—, com més aviat millor. Tots dos tenen ja l'edat, és	cert	, i no hi ha cap raó per a allargar-la més. Que parli Manuel amb ella,
vegades havien prohibit a llurs fills que juguessin amb ell. El fet	cert	era que Mila del Santo no el recordava. Ara, d'ell, a Santa Maria dels
Més endavant l'ancià l'aconsellà, amb tot, de diferent manera. Fou una	certa	nit en què, en ocasió del seu sant, Tino Costa li havia portat un petit
sa mare li ha fet passar un calvari: l'ha feta vella abans d'hora. —És tan	cert	com em diuen Marta. Era un marrec, i se n'anava ja a la serra amb els
embruixada. Com s'explica, si no, que hagi deixat per ell Tiago? —És ben	cert	. No hi ha fadrina a Santa Maria que no hagués donat un ull per
Cal que sigui boja o que estigui embruixada. Sí, semblava mentida: era	cert	el que les dones, posades formant rotlle davant les portes, anaven
dones, posades formant rotlle davant les portes, anaven comentant; era	cert	que no hi havia fadrina al poble que no hagués donat un ull de la cara
manifestades ja en aquells dies. Matilde la del Guarda explicà que en un	cert	moment ingressà al col·legi una nena que vivia en una masia dels afores:
felicitat. Però un dia, sense saber com ni per què, començaren a circular	certs	rumors a propòsit de la jove esposa: es parlava d'un antic promès —un
d'allí. Entre aquests parents es trobava un oncle seu, ja d'una	certa	edat, el qual molt de tant en tant feia una visita a Santa Maria per
Mila vivia tothora en la felicitat de tenir-lo a la vora o en l'esperança	certa	d'aquesta felicitat, i les hores li transcorrien així, com en un somni.
entreveiés tota la profunditat de l'amor d'ella, i va experimentar un	cert	esverament per la noia, però guardà silenci. S'havien ja oblidat de
infós, i molts li plantaven ja cara. Fos o no fos aquest el motiu, el fet	cert	és que a Randa, aquella nit, se li va ocórrer una de les bromes més
crueltat i havia tremolat d'ira impotent i de furor; sobretot, en una	certa	ocasió que no havia ja d'oblidar mai més i havia de quedar en ell per
contra ell. No podia fer-li mal, car jo no era més que un infant; estic	cert	que me'n vaig fer més jo que no poguí fer-li'n a ell; amb tot,
pas de mi; es tracta d'aquest misteri que es vela darrera l'instint de	certes	persones, de llur impietat, aquest abisme de l'ànima humana que no puc
Segons ella, Candaina havia de portar penjada al coll la dita bosseta un	cert	nombre de dies si volia alliberar-se del malefici, car li digué que, en
Entre uns i altres em fareu morir consumida. Encara, que, abans de veure	certes	coses, preferiria que Déu se m'emportés. —I trencà a plorar, tota
noia, com dieu vosaltres; el qui li faci mal no mereix perdó de Déu, és	cert	, i tots els turments de l'infern serien poc per a la seva culpa... —I
de venturosa exaltació, aquest joc d'emocions inefables, no podia, era	cert	, eternitzar-se. Havia de decidir alguna cosa, obrar... Així Tino Costa va
sens dubte, de marrecs, que en el fons no tenien cap importància. El fet	cert	fou que, de sobte, el noi del veí sortí corrents del lloc on jugaven,
sense aturar-se a considerar si l'infant tenia o no tenia raó (ara estava	certa	que en tenia), a despit de la indignada tristesa que havien despertat en
fet de Mila, Maria Àgueda, per bé que al principi havia experimentat un	cert	malestar pensant en la situació de la noia i en els seus pares, en el
una viva rojor. —Treballa. Em penso que fa una figura, però no ho sé del	cert	: quan acaba de treballar l'amaga. Hi ha nits que el sento fins a la
que una de les rodes havia ensopegat amb una grossa pedra. El fet	cert	fou que Joan de Mates, que havia anat tota la tarda de taverna en
Joan de Mates, que havia anat tota la tarda de taverna en taverna, en un	cert	indret on la carretera travessava un bosquet d'àlbers, va caure del
deia que tal vegada Tino Costa tenia raó en la seva incredulitat; que era	cert	que el miracle no havia existit sinó en l'ànima bondadosa del qui
torbar-la. Mila ja no vacil·là. Recordà, a més a més, que en una	certa	ocasió ell li havia expressat el desig de trobar-se sol amb ella. "Com
-la. Feia horror. —Són caràcters. No s'hi pot fer més. —És ben	cert	. —Però ella és molt diferent. Com voleu que s'hi avinguin els pares amb
Com voleu que s'hi avinguin els pares amb aquest perdulari? —És ben	cert	. —Doncs, quan ho sàpiga Joan del Santo! —És a la ribera. L'esperen per a
Quina follia, Déu meu! És possible que hagi arribat a això? —Sí, sí, és	cert	. Quina follia, Déu! Sembla que l'hagin trastornada. Temo que a Joan li

Pàgina 1 (de 1085)

50 següents