×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cervell |
Freqüència total: 4776 |
CTILC1 |
eternes disputes conjugals i també d'endreçar una mica, en una munió de | cervells | obscurs i vanitosos, atapeïts de noses i d'espesses teranyines de | Potser la paraula quasi inusitada no t'agradarà, si han empresonat el teu | cervell | i la teva llengua en closes, amb freqüència falsament sòlides, | ulls closos, almenys en el moment del cop decisiu de l'arma —si el teu | cervell | és ja després buit de tot pensament—, de com queden, més enllà dels | residual? Confesso que aquests embolics i cabòries no convenen als | cervells | d'uns simples pescadors. Desem, doncs, els arts i la barca, cridem el | l'espectacle, l'ordenada biblioteca que mantenia sempre en fresc al | cervell | , als prestatges de l'intel·lecte i de la memòria, s'allerava a la | i que no sabem en general res de res, ni del que depèn l'exercici del | cervell | ni d'allò que prové de la noble disciplina de les mans. Hermes És aquí un | no és res més que un ordit d'interessos, uns fils bellugats per un lúcid | cervell | . No puc suportar l'oncle: vet aquí la meva veritat fonamental. Se | i tenir sempre l'ull en tot el que s'hi fa. La resta són fantasies de | cervells | vans." Mila del Santo pensava en els seus somnis, i li venien ganes de | Fou Randa qui els descobrí primer. Un pensament criminal li travessà el | cervell | . Somrigué, agafà la podadora i baixà cap als animals. Estiraven les | i la vella Càndia, amb les seves cançons, me li trastornareu el | cervell | . Amb tantes històries no sé pas què en farem, de Mila. Parlava així, | fins que no podia més, fins que els ulls li feien mal o se li fatigava el | cervell | , fins que ja no veia sobre les pàgines sinó un pampallugueig de | ella li havia anunciat, que a moments li arribava a semblar com si el seu | cervell | , per la sola força de la seva voluntat, hagués de fer la imatge d'ella | la nit se l'havia passada en un son agitat —entre son i vigília—, i amb el | cervell | girant-li contínuament en torn de la mateixa idea; de l'actitud | la ment en aquella terrible orfanesa tornava incessantment a ell. El seu | cervell | girava i tornava girar sempre entorn d'aquella idea única, entorn de la | més força, però la fredor de l'aire no aconseguia tampoc calmar el seu | cervell | . La pluja havia cessat. Devia ésser molt tard. Els records d'aquesta nit | : "Tu tens una mare; però jo, si tu em deixes, on aniré?" El | cervell | li cremava; una tristesa infinita omplia la seva ànima: la seva ànima | que s'havia ja fumat. De sobte, entre les boires que li enterbolien el | cervell | , sobre la taula, posada de cara, veié la imatge de sant Francesc en la | padrí—, com podré resistir-ho? Què faré?" Una idea folla li travessa el | cervell | com un llampec, i Mila s'estremeix i tremola tota davant la gosadia del | nou a fora, com per distreure's d'aquella idea que va afincant-se al seu | cervell | . Fora, el padrí, dret davant de la finestra, està mirant a l'exterior. Té | mirada. El pensament semblava escapar-se-li; la feblesa li guanyava el | cervell | , l'exaltava. A vegades, Mila anava tan enfundada amb la seva idea, tan | allí, esperant-la darrera de la colzada de més enllà, com en un somni. El | cervell | li crema; ombres d'alienació creuen per la seva ment i els seus | hi passen com núvols en un cel de tempestat. Tot es confon en el seu | cervell | : els seus dies d'ansietat a la masada i les seves hores d'angoixa | malson al·lucinant les escenes tenebroses del qual giraven encara pel seu | cervell | en terbolí. Caminava a passos vacil·lants, i en l'expressió del rostre de | que tingué de l'horrible malson de la nit passada, van sorgint al seu | cervell | . El terror de la nit esfereïdora que passà el paralitza novament, com si | d'ella; ara, el tumult de la seva sang mateixa i del seu mateix | cervell | ho omplen tot amb una sorda fragor. Tot i això, la remor de la respiració | endarrera vers la cambra de sa mare. I, de sobte, una idea li travessà el | cervell | com un llampec: la finestra! L'habitació tenia una finestra, la petita | agitada, per la violenta excitació dels seus nervis desballestats. EL | cervell | li cremava; la sang quasi li feia mal a les venes: li rebentava als | exasperació s'enfurià més, i un núvol ombrívol semblava davallar al seu | cervell | , embolcallant-lo. —Sileta... Par... la'm... Digues-me... quelcom... | contra ell. El sord tumult de la sang, l'excitació dels nervis i el | cervell | eren per a ell com cors de veus aïrades que el perseguien, i tot el camp | sang, que semblava impossible que pogués mantenir-se encara dempeus; el | cervell | se li enterbolia i davant seu tot anava ja confonent-se amb la tenebra. | Llavors, ja entre les ombres de la mort que anaven embolcallant el seu | cervell | , anà pensant, pensant... Allí, davant seu, rugia encara la fera. Era el | llavors una resta de consciència —un raig de llum que travessà el seu | cervell | , nascut del desig de veure'l, la féu contenir tement que la deturarien, | dues estelles o filar amb filosa, tant com la feina del més subtil | cervell | electrònic. En part, també, perquè avui ningú no es veuria amb cor de | el cirurgià pugui introduir una mena de filferro entre el crani i el | cervell | . Repeteix la maniobra de forat en forat, fins que el fragment de crani se | per les conques buides i impúdiques que s'aprofundeixen cap a | cervells | ja inexistents... L'olor nauseabunda el xopa amb tot d'onades fètides que | i de dues extremitats posteriors, destinades a la marxa, mestressa d'un | cervell | prou apte per a pensar i prendre decisions personals, és un ésser | ha, sinó que no pot haver-n'hi. Vós teniu una confiança excessiva en el | cervell | de l'home i en les seves facultats. Si pogués fer trampa, una conversa | saviesa, bon Déu! era engolida i vomitada, deixant, però, els sòlids | cervells | ben nets de tot rastre. Així Jeroni obtenia les tres faves blanques i | un llop, i em va semblar que m'arrencava les tripes, que em sostovava el | cervell | , i que me n'anava a can Pistraus, però vaig aguantar. "Arrenca!", li | comunicar al pare la seva sospita; però la idea se li havia clavat ja al | cervell | i l'espant el paralitzava. A la fi parlà: —Això són senyals de queixals, | per una mena de terror estrany, i els pensaments giraven en el seu | cervell | , desesperadament, inútilment. De sobte, es recordà del mocador. No se li | mare. Però la sang no cessava de brollar; els pensaments li fugien; el | cervell | se li paralitzava i ell romania sense moure's. Només pensava en la sang, | passar la Pigadeta, que tornava de la compra. Una idea li travessà el | cervell | , com una llum sobtada; es decantà la visera de la gorra tirant-se-la una | en comptes de Miquel com a tu et dic Miquel en comptes de Marc... Del | cervell | dividit en diuen esquizofrènia, de tants de plecs com té la mar, ones: | el canut del nas, us invita a les llàgrimes i us fa veure que el vostre | cervell | flota dins d'un pot de confitura nefasta. I dalt de la goleta no us podeu | d'esquena a la lògica i d'esquena a la història; de tant en tant, pel meu | cervell | s'han filtrat les serpentines roges i doloroses que vénen d'un país remot | terra la fal·laciosa afirmació d'Ortega que només els castellans tenien | cervell | per a imaginar Espanya i proposar una alternativa a l'Estat de l'antic | Vina aquí, et dic!... Cabreta lirona! Nara. Ja tens el vi al | cervell | ! No vull que em toquis, ¿sents? [(Apareixen Caín i el Querub, Nara, | i del talent generalitzador, les anglo-saxones no fan servir el seu | cervell | més que per a les coses indispensables de la vida pràctica: examinar els | ríos\... Quedava bé, però a l'autor li ballaven altres idees dins el | cervell | . Als vint anys havia estat un poc enamorat de Dona Obdúlia, que era més |
|