Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

eternes disputes conjugals i també d'endreçar una mica, en una munió de	cervells	obscurs i vanitosos, atapeïts de noses i d'espesses teranyines de
Potser la paraula quasi inusitada no t'agradarà, si han empresonat el teu	cervell	i la teva llengua en closes, amb freqüència falsament sòlides,
ulls closos, almenys en el moment del cop decisiu de l'arma —si el teu	cervell	és ja després buit de tot pensament—, de com queden, més enllà dels
residual? Confesso que aquests embolics i cabòries no convenen als	cervells	d'uns simples pescadors. Desem, doncs, els arts i la barca, cridem el
l'espectacle, l'ordenada biblioteca que mantenia sempre en fresc al	cervell	, als prestatges de l'intel·lecte i de la memòria, s'allerava a la
i que no sabem en general res de res, ni del que depèn l'exercici del	cervell	ni d'allò que prové de la noble disciplina de les mans. Hermes És aquí un
no és res més que un ordit d'interessos, uns fils bellugats per un lúcid	cervell	. No puc suportar l'oncle: vet aquí la meva veritat fonamental. Se
i tenir sempre l'ull en tot el que s'hi fa. La resta són fantasies de	cervells	vans." Mila del Santo pensava en els seus somnis, i li venien ganes de
Fou Randa qui els descobrí primer. Un pensament criminal li travessà el	cervell	. Somrigué, agafà la podadora i baixà cap als animals. Estiraven les
i la vella Càndia, amb les seves cançons, me li trastornareu el	cervell	. Amb tantes històries no sé pas què en farem, de Mila. Parlava així,
fins que no podia més, fins que els ulls li feien mal o se li fatigava el	cervell	, fins que ja no veia sobre les pàgines sinó un pampallugueig de
ella li havia anunciat, que a moments li arribava a semblar com si el seu	cervell	, per la sola força de la seva voluntat, hagués de fer la imatge d'ella
la nit se l'havia passada en un son agitat —entre son i vigília—, i amb el	cervell	girant-li contínuament en torn de la mateixa idea; de l'actitud
la ment en aquella terrible orfanesa tornava incessantment a ell. El seu	cervell	girava i tornava girar sempre entorn d'aquella idea única, entorn de la
més força, però la fredor de l'aire no aconseguia tampoc calmar el seu	cervell	. La pluja havia cessat. Devia ésser molt tard. Els records d'aquesta nit
: "Tu tens una mare; però jo, si tu em deixes, on aniré?" El	cervell	li cremava; una tristesa infinita omplia la seva ànima: la seva ànima
que s'havia ja fumat. De sobte, entre les boires que li enterbolien el	cervell	, sobre la taula, posada de cara, veié la imatge de sant Francesc en la
padrí—, com podré resistir-ho? Què faré?" Una idea folla li travessa el	cervell	com un llampec, i Mila s'estremeix i tremola tota davant la gosadia del
nou a fora, com per distreure's d'aquella idea que va afincant-se al seu	cervell	. Fora, el padrí, dret davant de la finestra, està mirant a l'exterior. Té
mirada. El pensament semblava escapar-se-li; la feblesa li guanyava el	cervell	, l'exaltava. A vegades, Mila anava tan enfundada amb la seva idea, tan
allí, esperant-la darrera de la colzada de més enllà, com en un somni. El	cervell	li crema; ombres d'alienació creuen per la seva ment i els seus
hi passen com núvols en un cel de tempestat. Tot es confon en el seu	cervell	: els seus dies d'ansietat a la masada i les seves hores d'angoixa
malson al·lucinant les escenes tenebroses del qual giraven encara pel seu	cervell	en terbolí. Caminava a passos vacil·lants, i en l'expressió del rostre de
que tingué de l'horrible malson de la nit passada, van sorgint al seu	cervell	. El terror de la nit esfereïdora que passà el paralitza novament, com si
d'ella; ara, el tumult de la seva sang mateixa i del seu mateix	cervell	ho omplen tot amb una sorda fragor. Tot i això, la remor de la respiració
endarrera vers la cambra de sa mare. I, de sobte, una idea li travessà el	cervell	com un llampec: la finestra! L'habitació tenia una finestra, la petita
agitada, per la violenta excitació dels seus nervis desballestats. EL	cervell	li cremava; la sang quasi li feia mal a les venes: li rebentava als
exasperació s'enfurià més, i un núvol ombrívol semblava davallar al seu	cervell	, embolcallant-lo. —Sileta... Par... la'm... Digues-me... quelcom...
contra ell. El sord tumult de la sang, l'excitació dels nervis i el	cervell	eren per a ell com cors de veus aïrades que el perseguien, i tot el camp
sang, que semblava impossible que pogués mantenir-se encara dempeus; el	cervell	se li enterbolia i davant seu tot anava ja confonent-se amb la tenebra.
Llavors, ja entre les ombres de la mort que anaven embolcallant el seu	cervell	, anà pensant, pensant... Allí, davant seu, rugia encara la fera. Era el
llavors una resta de consciència —un raig de llum que travessà el seu	cervell	, nascut del desig de veure'l, la féu contenir tement que la deturarien,
dues estelles o filar amb filosa, tant com la feina del més subtil	cervell	electrònic. En part, també, perquè avui ningú no es veuria amb cor de
el cirurgià pugui introduir una mena de filferro entre el crani i el	cervell	. Repeteix la maniobra de forat en forat, fins que el fragment de crani se
per les conques buides i impúdiques que s'aprofundeixen cap a	cervells	ja inexistents... L'olor nauseabunda el xopa amb tot d'onades fètides que
i de dues extremitats posteriors, destinades a la marxa, mestressa d'un	cervell	prou apte per a pensar i prendre decisions personals, és un ésser
ha, sinó que no pot haver-n'hi. Vós teniu una confiança excessiva en el	cervell	de l'home i en les seves facultats. Si pogués fer trampa, una conversa
saviesa, bon Déu! era engolida i vomitada, deixant, però, els sòlids	cervells	ben nets de tot rastre. Així Jeroni obtenia les tres faves blanques i
un llop, i em va semblar que m'arrencava les tripes, que em sostovava el	cervell	, i que me n'anava a can Pistraus, però vaig aguantar. "Arrenca!", li
comunicar al pare la seva sospita; però la idea se li havia clavat ja al	cervell	i l'espant el paralitzava. A la fi parlà: —Això són senyals de queixals,
per una mena de terror estrany, i els pensaments giraven en el seu	cervell	, desesperadament, inútilment. De sobte, es recordà del mocador. No se li
mare. Però la sang no cessava de brollar; els pensaments li fugien; el	cervell	se li paralitzava i ell romania sense moure's. Només pensava en la sang,
passar la Pigadeta, que tornava de la compra. Una idea li travessà el	cervell	, com una llum sobtada; es decantà la visera de la gorra tirant-se-la una
en comptes de Miquel com a tu et dic Miquel en comptes de Marc... Del	cervell	dividit en diuen esquizofrènia, de tants de plecs com té la mar, ones:
el canut del nas, us invita a les llàgrimes i us fa veure que el vostre	cervell	flota dins d'un pot de confitura nefasta. I dalt de la goleta no us podeu
d'esquena a la lògica i d'esquena a la història; de tant en tant, pel meu	cervell	s'han filtrat les serpentines roges i doloroses que vénen d'un país remot
terra la fal·laciosa afirmació d'Ortega que només els castellans tenien	cervell	per a imaginar Espanya i proposar una alternativa a l'Estat de l'antic
Vina aquí, et dic!... Cabreta lirona! Nara. Ja tens el vi al	cervell	! No vull que em toquis, ¿sents? [(Apareixen Caín i el Querub, Nara,
i del talent generalitzador, les anglo-saxones no fan servir el seu	cervell	més que per a les coses indispensables de la vida pràctica: examinar els
ríos\... Quedava bé, però a l'autor li ballaven altres idees dins el	cervell	. Als vint anys havia estat un poc enamorat de Dona Obdúlia, que era més

Pàgina 1 (de 96)

50 següents