Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la redacció de "La Publicidad" (edició de la nit) per la	cessantia	comunicada ahir pel senyor Miró, en nom del senyor Barco, director de
la qüestió jurídica respecte al pago d'habers en cas de sospensió o	cesantía	indeguda, que ha donat lloc a una jurisprudencia altament contradictoria
"El síndic no és un empleu subjecte a traslacions, ascensos, ni	cesanties	; no segueix les oscilacions de la política, ni el moviment de la roda
repartint favors i càrrecs, que era un torró —en aquella època de	cessanties	i inseguritat política— molt desitjat per tots els estirafaldons que el
aparegut a la premsa una nota del Col·legi del Secretariat Local sobre la	cessantia	de l'ex-secretari de l'Ajuntament de Granollers, senyor Claudi Boet,
de Granollers, senyor Claudi Boet, aquesta Alcaldia fa constar que la	cessantia	d'aquest funcionari ho fou en mèrits d'ésser comprès en la
crec que va ésser més que res per commemorar i significar la seva	cessantia	com a metge municipal, per haver arribat al límit de l'edat. Jo el que
la tranquilitat á la península aparegué en la Gazeta un reguitzell de	cesantías	; y don Joseph Herrero que duya catorze anys de assistencia puntualíssima
través de la mampara tornada á tancar de cop, conminant ab lo llamp de la	cessantía	al infelis porter si tornaba á destorbarlo quand estaba ocupat. —Vés si
al porter. ¡Y tant! me diu ell: la Gaceta porta 'l decret. ¿La	cessantía	? li dich semblant impossible que 'm matessin ab tan luxo. Ca home, que
feste valguer: mira que 'ns cauhen moltas nóminas, mira que tothom cobra	cessantía	, mira que tením de fer adobar los barcos que tenen goteras en lo
que és projectant-se, en un present sense posta, que es pot superar la	cessantia	. ¿Pertany la cessantia a la intrínseca naturalesa de l'ésser real?
en un present sense posta, que es pot superar la cessantia. ¿Pertany la	cessantia	a la intrínseca naturalesa de l'ésser real? Ferrater Mora ho afirma
vida d'aquest univers, la històrica que coneixem, que està subjecta a la	cessantia	. No em sembla prudent afirmar que la vida com a tal sigui formalment
prudent afirmar que la vida com a tal sigui formalment subjecta a la	cessantia	. Ho és la nostra, històrica. El concepte de vida no inclou necessàriament
És veritat que el nostre ésser físic concret està subjecte a la	cessantia	, i amb ell la nostra vida concreta, però l'ésser en si, i amb ell tot
ser. Però una cosa és ser contingents i una altra és ser subjectes a la	cessantia	, malgrat que aquesta sigui una conseqüència de la contingència, però no
conseqüència de la contingència, però no una contingència necessària. La	cessantia	és més lligada al món físic com a tal, a l'espacio-temporalitat, mentre
en tant que és ésser creat. En referència a la mort, prefereixo parlar de	cessantia	que de contingència. La mort no és una qüestió de contingència, sinó de
que de contingència. La mort no és una qüestió de contingència, sinó de	cessantia	. Precisament perquè la mort és subjecte de la cessantia, perquè és
sinó de cessantia. Precisament perquè la mort és subjecte de la	cessantia	, perquè és emmarcada en la temporalitat, resulta absurd sacralitzar-la,