×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cesura |
Freqüència total: 66 |
CTILC1 |
secundaris, distribuïts en una estudiada alternància i proveïts d'unes | cesures | que recorden les de l'hexàmetre clàssic. No tinc pas la presumpció | espanyola, Joan Roís de Corella ho provava en la nostra llengua. La | cesura | en la quarta síl·laba del vers, que els poetes catalans servaven des dels | Puc composar-vos ara mateix una oda amb versos endecasíl·labs de tretze | cesures | , puc narrar-vos amb trèmolos infinits la història del pobre noi (jo sóc | un cert grau. Així, tots els versos que tenen 12 síl·labes i la | cesura | a la meitat són compresos sota el nom d'"alexandrins". Mes un dia un | i redueixen a curves o a sèries aritmètiques, versos i rimes, síl·labes i | cesures | . La mètrica, en tant que vol esdevenir ciència, ha d'ésser, igual que la | cultures. II Els versos catalans: I) Versos sense | cesura | Hom ha escrit en català versos de moltes mesures; anem a veure tot seguit | del cel... III Els versos catalans: 2) Versos amb | cesura | El vers de deu síl·labes. Forma 4+6. El vers de | d'aquest vers és constant i invariable: accent a la quarta síl·laba i | cesura | després de l'accent. Si hi ha casos que semblen contradir la regla, tal | de Palol) són explicables per certes lleis especials referents a la | cesura | . Hom en considerava i consentia tres classes: cesura masculina, | referents a la cesura. Hom en considerava i consentia tres classes: | cesura | masculina, que cau després de la síl·laba tònica d'accent obligatori | tònica d'accent obligatori (els exemples primerament adduïts); | cesura | femenina, que cau després de la síl·laba àtona que segueix a la | èpica, per ex.: /Bons fut li siècles e·l temps ancienor\); i | cesura | lírica, que cau després de la síl·laba àtona, però tenint aquesta el | rei Jaume qui mai que pretz valia. L'ús de la primera mena de | cesura | guanyà preeminència sobre les altres, esdevenint poc a poc exclusiu. Els | Els poetes del XIVè· i XVè· usen el vers ja amb aquesta | cesura | regularitzada: Jaume March encapçala així el seu /Llibre de | característiques són: indivisibilitat del vers, i, per tant, carència de | cesures | ; accentuació a les síl·labes quarta i vuitena, o bé solament a la sisena; | síl·labes comptant fins a l'última accentuada) arrecona el vell vers de | cesura | darrera la quarta síl·laba accentuada. Donem unes mostres d'aquest vers | de l'estudiat. Hom accentuava la síl·laba sisena i la feia seguir d'una | cesura | . Tal és aquest vers: /Trestoute la plus bele que quesirés\ | /Leys d'Amor\, en tractar del descasíl·lab diuen que la pausa o | cesura | deu ésser darrera la quarta síl·laba; si és en la sisena, el vers no | ja amb abundància al costat del descasíl·lab amb accent a la quarta i | cesura | després de l'accent. Entre els poetes que el cultiven citarem Febrer, | noirit... El trobem també usat, en una forma especial, ajuntant a la | cesura | una rima intermèdia, als /Proverbis\ (1217) de Guillem de | (M. Costa i Llobera, /El pi de Formentor\) La | cesura | de l'alexandrí ha anat esdevenint cada vegada més feble fins a semblar un | de transcriure que en els dels autors més antics. És, però, encara, | cesura | i no un simple accent; com ho demostra el fet d'admetre també, sense | vers no cal elidir l'/e\ d'em. La persistència de la | cesura | autoritza, i obliga, a pronunciar l'hiat. Altrament, el vers similar | consta de tres asclepiàdics (un espondeu i tres dàctils amb | cesura | després del segon peu) i un glicònic (un espondeu i dos dàctils), o bé | i la rotunditat de les rimes i fer més o menys tallant l'atur de la | cesura | . V La rima Els versos d'una composició, generalment, no tan sols | més, mitjançant un fort accent de la quarta síl·laba, que equival a una | cesura | . Tornant a la rima, direm que la rima catalana precisament treu qualitats | religiosa... El món ha fugit pels "esvorancs" que, per dir-ho així, les | cesures | dels compartiments tancats han obert en la seva fe, i per aquesta raó el | revelació de la Bíblia pogué consolidar el convenciment segons el qual la | cesura | produïda en el desenvolupament històric, en realitat, només existia per a | un cert predomini fins i tot de l'accent —en l'autor modern sense | cesura | , però— a la quarta síl·laba del vers, que delata el sovinteig dels poetes | exèrcit de corcs que clavaven, calladament, la seva mordala entre les | cesures | profundes dels seus cervells marcats. Era un treball lent i esborronador, | quarta i en la sisena del primer i segon hemistiquis, respectivament —la | cesura | , després de la quarta síl·laba—: Llum / da/vant / méu, // gro/pa/da | / de / mél/. ... Acostuma a haver-hi un paral·lelisme entre la | cesura | masculina dels versos 1 i 3 i la rima, femenina, | casos, s'utilitzen sons durs i poc sinestèsics ("meu-remolí"), en la | cesura | , amb un acabament abrupte, i "darrera-exaspera", amb una repetició de | a la quarta i a la sisena síl·laba dels dos hemistiquis, dividits per la | cesura | després de la quarta síl·laba; la reiteració de la rima en | del decasíl·lab però varia, al meu entendre, la disposició d'accents i la | cesura | , ja que la rítmica dels versos es precipita en un moviment més ràpid: | on sembla difícil retrobar la cadència accentual i la | cesura | després de la quarta síl·laba; i no sols això, sinó que s'altera la rima | y que de mestra fa. Ella parla sovintet de las excomunións y de | cesuras | . (Se m' haurá escapat alguna barbaritat, que veig n' hi há que | Angel. Sí, senyors: la Candelaria parla mòlt sovint d' excomunións y | cesuras | , y fa pochs días que ab ocasió d' haberse tingut un desafío á | germana Candelaria. —Jo voldría saber qué es axó d' excomunións y de | cesuras | . (¿Ja torném á riurer?) Angel, tú que sabs bè ahont tens la má dreta | del senyor oncle. Avans de tot dech dirte, amich, que lo que tú dius | cesura | es censura. La cesura qu' ha excitat la hilaritat, es una cosa que | de tot dech dirte, amich, que lo que tú dius cesura es censura. La | cesura | qu' ha excitat la hilaritat, es una cosa que perteneix al art de midar | que vol dir meytat de vers, y a les pauses que'ls separen | cesures | , les quals s'acostumen a marcar per espays o guions, y devegades no's | considera sempre plá, com si fos simple, ja que molts no marquen la | cesura | ni al escriurels ni al llegirlos, y en los que tenen un hemistiqui gayre | que contè un pensament ó be part d' ell. Lo vers está trencat per una | cessura | generalment á la séptima ó quarta sílaba. Eixa cessura es aguda quan lo | trencat per una cessura generalment á la séptima ó quarta sílaba. Eixa | cessura | es aguda quan lo vers es breu: A la bora de la mar n' hi ha una | revés A Aragó hi ha una dama qu' es bonica com un sol. De vegadas | cessura | y acabament tot es breu, Ay adeu ciutat de Málaga ciutat rica y | la lley constant citada en los dos exemples de mes amunt. Altres cops | cessura | y fi tot es breu Aquí á dalt á n' aquest prat Eixa es la forma | R· Si senyor: en lo vers de 11 síl·labas lo descans ó | cesura | deu ferse després de la 4a· 5a· 6a· ó 7a· síl·laba y | en lo de 6 després de la 3a·. P· ¿Qué vol dir | cesura | ? R· Una pausa mòlt breu que se fa al recitar lo vers. | dèbils.] [5. "Cançoneta de la Investigació Medieval": Una | cesura | que pot recordar un número de music-hall. Acompanyament descarnat |
|