Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cesura F 66 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cesura Freqüència total:  66 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

secundaris, distribuïts en una estudiada alternància i proveïts d'unes cesures que recorden les de l'hexàmetre clàssic. No tinc pas la presumpció
espanyola, Joan Roís de Corella ho provava en la nostra llengua. La cesura en la quarta síl·laba del vers, que els poetes catalans servaven des dels
Puc composar-vos ara mateix una oda amb versos endecasíl·labs de tretze cesures, puc narrar-vos amb trèmolos infinits la història del pobre noi (jo sóc
un cert grau. Així, tots els versos que tenen 12 síl·labes i la cesura a la meitat són compresos sota el nom d'"alexandrins". Mes un dia un
i redueixen a curves o a sèries aritmètiques, versos i rimes, síl·labes i cesures. La mètrica, en tant que vol esdevenir ciència, ha d'ésser, igual que la
cultures. II Els versos catalans: I) Versos sense cesura Hom ha escrit en català versos de moltes mesures; anem a veure tot seguit
del cel... III Els versos catalans: 2) Versos amb cesura El vers de deu síl·labes. Forma 4+6. El vers de
d'aquest vers és constant i invariable: accent a la quarta síl·laba i cesura després de l'accent. Si hi ha casos que semblen contradir la regla, tal
de Palol) són explicables per certes lleis especials referents a la cesura. Hom en considerava i consentia tres classes: cesura masculina,
referents a la cesura. Hom en considerava i consentia tres classes: cesura masculina, que cau després de la síl·laba tònica d'accent obligatori
tònica d'accent obligatori (els exemples primerament adduïts); cesura femenina, que cau després de la síl·laba àtona que segueix a la
èpica, per ex.: /Bons fut li siècles e·l temps ancienor\); i cesura lírica, que cau després de la síl·laba àtona, però tenint aquesta el
rei Jaume qui mai que pretz valia. L'ús de la primera mena de cesura guanyà preeminència sobre les altres, esdevenint poc a poc exclusiu. Els
Els poetes del XIVè· i XVè· usen el vers ja amb aquesta cesura regularitzada: Jaume March encapçala així el seu /Llibre de
característiques són: indivisibilitat del vers, i, per tant, carència de cesures; accentuació a les síl·labes quarta i vuitena, o bé solament a la sisena;
síl·labes comptant fins a l'última accentuada) arrecona el vell vers de cesura darrera la quarta síl·laba accentuada. Donem unes mostres d'aquest vers
de l'estudiat. Hom accentuava la síl·laba sisena i la feia seguir d'una cesura. Tal és aquest vers: /Trestoute la plus bele que quesirés\
/Leys d'Amor\, en tractar del descasíl·lab diuen que la pausa o cesura deu ésser darrera la quarta síl·laba; si és en la sisena, el vers no
ja amb abundància al costat del descasíl·lab amb accent a la quarta i cesura després de l'accent. Entre els poetes que el cultiven citarem Febrer,
noirit... El trobem també usat, en una forma especial, ajuntant a la cesura una rima intermèdia, als /Proverbis\ (1217) de Guillem de
(M. Costa i Llobera, /El pi de Formentor\) La cesura de l'alexandrí ha anat esdevenint cada vegada més feble fins a semblar un
de transcriure que en els dels autors més antics. És, però, encara, cesura i no un simple accent; com ho demostra el fet d'admetre també, sense
vers no cal elidir l'/e\ d'em. La persistència de la cesura autoritza, i obliga, a pronunciar l'hiat. Altrament, el vers similar
consta de tres asclepiàdics (un espondeu i tres dàctils amb cesura després del segon peu) i un glicònic (un espondeu i dos dàctils), o bé
i la rotunditat de les rimes i fer més o menys tallant l'atur de la cesura. V La rima Els versos d'una composició, generalment, no tan sols
més, mitjançant un fort accent de la quarta síl·laba, que equival a una cesura. Tornant a la rima, direm que la rima catalana precisament treu qualitats
religiosa... El món ha fugit pels "esvorancs" que, per dir-ho així, les cesures dels compartiments tancats han obert en la seva fe, i per aquesta raó el
revelació de la Bíblia pogué consolidar el convenciment segons el qual la cesura produïda en el desenvolupament històric, en realitat, només existia per a
un cert predomini fins i tot de l'accent —en l'autor modern sense cesura, però— a la quarta síl·laba del vers, que delata el sovinteig dels poetes
exèrcit de corcs que clavaven, calladament, la seva mordala entre les cesures profundes dels seus cervells marcats. Era un treball lent i esborronador,
quarta i en la sisena del primer i segon hemistiquis, respectivament —la cesura, després de la quarta síl·laba—: Llum / da/vant / méu, // gro/pa/da
/ de / mél/. ... Acostuma a haver-hi un paral·lelisme entre la cesura masculina dels versos 1 i 3 i la rima, femenina,
casos, s'utilitzen sons durs i poc sinestèsics ("meu-remolí"), en la cesura, amb un acabament abrupte, i "darrera-exaspera", amb una repetició de
a la quarta i a la sisena síl·laba dels dos hemistiquis, dividits per la cesura després de la quarta síl·laba; la reiteració de la rima en
del decasíl·lab però varia, al meu entendre, la disposició d'accents i la cesura, ja que la rítmica dels versos es precipita en un moviment més ràpid:
on sembla difícil retrobar la cadència accentual i la cesura després de la quarta síl·laba; i no sols això, sinó que s'altera la rima
y que de mestra fa. Ella parla sovintet de las excomunións y de cesuras. (Se m' haurá escapat alguna barbaritat, que veig n' hi há que
Angel. Sí, senyors: la Candelaria parla mòlt sovint d' excomunións y cesuras, y fa pochs días que ab ocasió d' haberse tingut un desafío á
germana Candelaria. —Jo voldría saber qué es axó d' excomunións y de cesuras. (¿Ja torném á riurer?) Angel, tú que sabs bè ahont tens la má dreta
del senyor oncle. Avans de tot dech dirte, amich, que lo que tú dius cesura es censura. La cesura qu' ha excitat la hilaritat, es una cosa que
de tot dech dirte, amich, que lo que tú dius cesura es censura. La cesura qu' ha excitat la hilaritat, es una cosa que perteneix al art de midar
que vol dir meytat de vers, y a les pauses que'ls separen cesures, les quals s'acostumen a marcar per espays o guions, y devegades no's
considera sempre plá, com si fos simple, ja que molts no marquen la cesura ni al escriurels ni al llegirlos, y en los que tenen un hemistiqui gayre
que contè un pensament ó be part d' ell. Lo vers está trencat per una cessura generalment á la séptima ó quarta sílaba. Eixa cessura es aguda quan lo
trencat per una cessura generalment á la séptima ó quarta sílaba. Eixa cessura es aguda quan lo vers es breu: A la bora de la mar n' hi ha una
revés A Aragó hi ha una dama qu' es bonica com un sol. De vegadas cessura y acabament tot es breu, Ay adeu ciutat de Málaga ciutat rica y
la lley constant citada en los dos exemples de mes amunt. Altres cops cessura y fi tot es breu Aquí á dalt á n' aquest prat Eixa es la forma
R· Si senyor: en lo vers de 11 síl·labas lo descans ó cesura deu ferse després de la 4a· 5a· 6a· ó 7a· síl·laba y
en lo de 6 després de la 3a·. P· ¿Qué vol dir cesura? R· Una pausa mòlt breu que se fa al recitar lo vers.
dèbils.] [5. "Cançoneta de la Investigació Medieval": Una cesura que pot recordar un número de music-hall. Acompanyament descarnat

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »