×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ciència |
Freqüència total: 19001 |
CTILC1 |
En la Teogonia, Zeus és alhora marit de Metis, plena de saviesa i de | ciència | . La similitud dels noms es presta a confondre-les. Potser per evitar-ho, | acabaren rectificant la seva òptica. Ho determinava el progrés de les | ciències | socials, en general, i les mateixes evidències quotidianes, ara | a la plenitud del segle XX. Només l'actual alta maduresa de la | ciència | i un afinat desplegament de la industrialització els fa possibles. Per | sèrie complicada de fenòmens que s'origina en els avenços teòrics de la | ciència | , es tradueix en aplicacions materials, revoluciona els mitjans de | Per regla general, ell accepta i aprofita les opcions que li brinda la | ciència | aplicada —l'automòbil i la penicilina, el televisor i la nevera | d'una tria. No falta qui, amb un deix de recança, assenyali que la " | ciència | " —o la "tècnica"— "va massa lluny". És una advertència estèril. Una | —o la "tècnica"— "va massa lluny". És una advertència estèril. Una " | ciència | " —o una "tècnica"— que es quedés ençà de les seves possibilitats, no | que es quedés ençà de les seves possibilitats, no seria per això una " | ciència | " —o una "tècnica"— més moral, sinó una "ciència" —o una " | seria per això una "ciència" —o una "tècnica"— més moral, sinó una " | ciència | " —o una "tècnica"— desvalorada: aquesta observació, que no sóc jo el | jo el primer a fer, és d'una obvietat diàfana. Autolimitant-se, ni la " | ciència | " ni la "tècnica" no tornarien a inscriure's en l'òrbita moderadora de | oferirien més seguretats a l'"humanisme". Però, d'altra banda, ni la " | ciència | " ni la "tècnica", tal com van encaminades, tampoc no es resignarien a | l'humor o la sexualitat?" I això que el biòleg diu de la seva " | ciència | " i de la seva "tècnica", ho podria dir qualsevol altre especialista | aquesta embranzida portentosa. El trauma ens retornaria a les cavernes. " | Ciència | " i "tècnica", avui, desplacen o devoren tot allò que no congenia amb | a què aspirava. Demà, almenys, disposarà de millors avinenteses. La " | ciència | " i la "tècnica" li concediran —ja ens concedeixen— un domini com mai | inventat allò que de més fonamental té la civilització d'Occident: la | ciència | , la filosofia, l'art. És indiscutible que aquestes invencions, en gran | nosaltres. Finalment, pensem que "política" no és sinó l'art o la | ciència | de convèncer el nostre veí que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la | repte. Quan s'esgota el Romanticisme, quan el XIX s'aferra a la | ciència | com únic recurs de salvació, i la ideologia positivista s'expandeix, el | on, precisament, s'inicia el reconeixement asèptic del sexe. I la | ciència | , la ciència estricta, no n'és aliena. Ni que només fos per haver-hi | precisament, s'inicia el reconeixement asèptic del sexe. I la ciència, la | ciència | estricta, no n'és aliena. Ni que només fos per haver-hi aportat la | filosofies com la de Hegel, aparells com l'sputnik, | ciències | tan complexes com les que es professen a les Universitats estrangeres, | només falta d'imaginació, car ell havia estat ensinistrat en l'ús de la | ciència | que administrava a cops també. Nosaltres veiem diàriament tota mena de | passepieds i fins boleros, de la mateixa manera que toca sense massa | ciència | el pianoforte, però és un embadaliment mirar-la. Organitza | de la Companyia de Jesús eren, respecte els seus col·legues en Arts i | Ciències | , d'un esperit il·lustrat i modern, sinó, i sobretot, perquè aquell | d'enginyeria audaç és el que contempla el passatger, extern també a tanta | ciència | , tanta malícia i tanta energia acumulades. La primera part del Canal, o | amb la plàstica i la literatura, la pell de Mr. Catule s'inflama amb la | ciència | . Enginyer d'ofici, l'àlgebra el fa tornar boig. Després de l'àlgebra, les | Enginyer d'ofici, l'àlgebra el fa tornar boig. Després de l'àlgebra, les | ciències | econòmiques i la filosofia. El seu home és Hegel, i per què no Karl Marx? | a poquet, i és evident que un garrí cuit al forn tahitià amb tota la | ciència | de Madame Tu és dels plats més tendres i més gustosos que se us puguin | comerciar amb Amèrica, encetàrem de bell nou el culte a les arts i a les | ciències | i nodrírem institucions esplendoroses com la Junta de Comerç de Barcelona | suarisme eclèctic, que no defugia la incorporació de les troballes de les | ciències | físiques, també és evident que no posaren llurs recursos totals a | que els foragitats promogueren a Itàlia en el conreu de les més diverses | ciències | . És un condicional històric que no podem debatre. Però, diguem-ho tot | generació de professionals i educadors que excel·leix en el conreu de les | ciències | de tota mena, parlen de química, es fan un nom en la medicina, | també ho troba. —Però ¿tan malament està? —¿No hi ha esperances? —La | ciència | ha decretat una pena de mort —digué el sacerdot—, però Jesucrist, Senyor | no saben donar festes. Sa joventut no se sap divertir. Evidentment la | ciència | de la galanteria es perd. Collera, però, perseverava en ella i sabia per | uns i altres pogués parèixer que perseguien el mateix fi, perquè la | ciència | i l'art sembla que són tot u, en realitat perseguien coses molt | la impliquin i la conservin. Si ens recolzem en un conegut exemple de les | ciències | biològiques, podrem dir que la continuïtat de la vida catalana segueix, | impossible assolir pròpiament un saber de les coses. La relació entre la | ciència | i l'experiència, el principi segons el qual aquesta darrera és la mare i | del que veritablement significa. Ella ens recorda constantment que cap | ciència | i que, per tant, cap saber és possible sense que s'hi interposi | sapiència cap filosofia escolar no podrà mai esdevenir res més que una | ciència | bàrbara. Perquè la ciència en el sentit estricte del vocable és sempre | escolar no podrà mai esdevenir res més que una ciència bàrbara. Perquè la | ciència | en el sentit estricte del vocable és sempre una mica bàrbara i una mica | sempre amb el sentit individual, amb el que l'home aprèn del món quan cap | ciència | escolàstica ha interposat entre la realitat i la seva visió la boira del | quatre, però la més moderna i la més lliure. Havia estudiat la carrera de | ciències | naturals, passava llargues temporades a Madrid i a Alger, i s'havia estat | lacrimogen de veus blanques, a Ferran no el trasbalsava profundament. La | ciència | dels sermons que etzivava el Pare que dirigia l'opereta del dolor dels | etzivava el Pare que dirigia l'opereta del dolor dels adolescents, era la | ciència | a la qual Ferran estava avesat. La plàtica de la mort, de les penes | noies de la seva classe. Era tan vulgar i tan egoista com Pat. L'única | ciència | en la qual podia demostrar una mica d'aptitud era una ciència que no li | L'única ciència en la qual podia demostrar una mica d'aptitud era una | ciència | que no li feia cap favor. Era dolorosíssim reconèixer en el cas de Maria | consuma un radical procés de laïcització. En front d'una filosofia, d'una | ciència | , d'un art, que havien tingut durant segles un destí ancil·lar, que | a un imperatiu superior, teològic, l'Humanisme promou una filosofia, una | ciència | , un art, que aspiren a una total desvinculació de tuteles ja sentides com | es rebel·la contra el racionalisme, la raó, en tant que instrument de la | ciència | , queda ama de la resta, del que no és jo: queda senyora del món. L'home | el seu jo, se sentirà atret pels mètodes i els criteris amb què la | ciència | tracta la natura. Aleshores es produeix la sorprenent aplicació, als | extraestètics: científics. La invasió de la literatura per la | ciència | té un exponent límit en la novel·la naturalista de Zola —el seu paral·lel |
|