Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ciència F 17435 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ciència Freqüència total:  17435 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

En la Teogonia, Zeus és alhora marit de Metis, plena de saviesa i de ciència. La similitud dels noms es presta a confondre-les. Potser per evitar-ho,
acabaren rectificant la seva òptica. Ho determinava el progrés de les ciències socials, en general, i les mateixes evidències quotidianes, ara
a la plenitud del segle XX. Només l'actual alta maduresa de la ciència i un afinat desplegament de la industrialització els fa possibles. Per
sèrie complicada de fenòmens que s'origina en els avenços teòrics de la ciència, es tradueix en aplicacions materials, revoluciona els mitjans de
Per regla general, ell accepta i aprofita les opcions que li brinda la ciència aplicada —l'automòbil i la penicilina, el televisor i la nevera
d'una tria. No falta qui, amb un deix de recança, assenyali que la "ciència" —o la "tècnica"— "va massa lluny". És una advertència estèril. Una
—o la "tècnica"— "va massa lluny". És una advertència estèril. Una "ciència" —o una "tècnica"— que es quedés ençà de les seves possibilitats, no
que es quedés ençà de les seves possibilitats, no seria per això una "ciència" —o una "tècnica"— més moral, sinó una "ciència" —o una "
seria per això una "ciència" —o una "tècnica"— més moral, sinó una "ciència" —o una "tècnica"— desvalorada: aquesta observació, que no sóc jo el
jo el primer a fer, és d'una obvietat diàfana. Autolimitant-se, ni la "ciència" ni la "tècnica" no tornarien a inscriure's en l'òrbita moderadora de
oferirien més seguretats a l'"humanisme". Però, d'altra banda, ni la "ciència" ni la "tècnica", tal com van encaminades, tampoc no es resignarien a
l'humor o la sexualitat?" I això que el biòleg diu de la seva "ciència" i de la seva "tècnica", ho podria dir qualsevol altre especialista
aquesta embranzida portentosa. El trauma ens retornaria a les cavernes. "Ciència" i "tècnica", avui, desplacen o devoren tot allò que no congenia amb
a què aspirava. Demà, almenys, disposarà de millors avinenteses. La "ciència" i la "tècnica" li concediran —ja ens concedeixen— un domini com mai
inventat allò que de més fonamental té la civilització d'Occident: la ciència, la filosofia, l'art. És indiscutible que aquestes invencions, en gran
nosaltres. Finalment, pensem que "política" no és sinó l'art o la ciència de convèncer el nostre veí que deu ser conseqüent amb ell mateix i amb la
repte. Quan s'esgota el Romanticisme, quan el XIX s'aferra a la ciència com únic recurs de salvació, i la ideologia positivista s'expandeix, el
on, precisament, s'inicia el reconeixement asèptic del sexe. I la ciència, la ciència estricta, no n'és aliena. Ni que només fos per haver-hi
precisament, s'inicia el reconeixement asèptic del sexe. I la ciència, la ciència estricta, no n'és aliena. Ni que només fos per haver-hi aportat la
enginyat filosofies com la de Hegel, aparells com l'/sputnik\, ciències tan complexes com les que es professen a les Universitats estrangeres,
només falta d'imaginació, car ell havia estat ensinistrat en l'ús de la ciència que administrava a cops també. Nosaltres veiem diàriament tota mena de
passepieds i fins boleros, de la mateixa manera que toca sense massa ciència el pianoforte, però és un embadaliment mirar-la. Organitza
de la Companyia de Jesús eren, respecte els seus col·legues en Arts i Ciències, d'un esperit il·lustrat i modern, sinó, i sobretot, perquè aquell
d'enginyeria audaç és el que contempla el passatger, extern també a tanta ciència, tanta malícia i tanta energia acumulades. La primera part del Canal, o
amb la plàstica i la literatura, la pell de Mr. Catule s'inflama amb la ciència. Enginyer d'ofici, l'àlgebra el fa tornar boig. Després de l'àlgebra, les
Enginyer d'ofici, l'àlgebra el fa tornar boig. Després de l'àlgebra, les ciències econòmiques i la filosofia. El seu home és Hegel, i per què no Karl Marx?
a poquet, i és evident que un garrí cuit al forn tahitià amb tota la ciència de Madame Tu és dels plats més tendres i més gustosos que se us puguin
comerciar amb Amèrica, encetàrem de bell nou el culte a les arts i a les ciències i nodrírem institucions esplendoroses com la Junta de Comerç de Barcelona
suarisme eclèctic, que no defugia la incorporació de les troballes de les ciències físiques, també és evident que no posaren llurs recursos totals a
que els foragitats promogueren a Itàlia en el conreu de les més diverses ciències. És un condicional històric que no podem debatre. Però, diguem-ho tot
generació de professionals i educadors que excel·leix en el conreu de les ciències de tota mena, parlen de química, es fan un nom en la medicina,
també ho troba. —Però ¿tan malament està? —¿No hi ha esperances? —La ciència ha decretat una pena de mort —digué el sacerdot—, però Jesucrist, Senyor
no saben donar festes. Sa joventut no se sap divertir. Evidentment la ciència de la galanteria es perd. Collera, però, perseverava en ella i sabia per
uns i altres pogués parèixer que perseguien el mateix fi, perquè la ciència i l'art sembla que són tot u, en realitat perseguien coses molt
la impliquin i la conservin. Si ens recolzem en un conegut exemple de les ciències biològiques, podrem dir que la continuïtat de la vida catalana segueix,
impossible assolir pròpiament un saber de les coses. La relació entre la ciència i l'experiència, el principi segons el qual aquesta darrera és la mare i
del que veritablement significa. Ella ens recorda constantment que cap ciència i que, per tant, cap saber és possible sense que s'hi interposi
sapiència cap filosofia escolar no podrà mai esdevenir res més que una ciència bàrbara. Perquè la ciència en el sentit estricte del vocable és sempre
escolar no podrà mai esdevenir res més que una ciència bàrbara. Perquè la ciència en el sentit estricte del vocable és sempre una mica bàrbara i una mica
sempre amb el sentit individual, amb el que l'home aprèn del món quan cap ciència escolàstica ha interposat entre la realitat i la seva visió la boira del
quatre, però la més moderna i la més lliure. Havia estudiat la carrera de ciències naturals, passava llargues temporades a Madrid i a Alger, i s'havia estat
lacrimogen de veus blanques, a Ferran no el trasbalsava profundament. La ciència dels sermons que etzivava el Pare que dirigia l'opereta del dolor dels
etzivava el Pare que dirigia l'opereta del dolor dels adolescents, era la ciència a la qual Ferran estava avesat. La plàtica de la mort, de les penes
noies de la seva classe. Era tan vulgar i tan egoista com Pat. L'única ciència en la qual podia demostrar una mica d'aptitud era una ciència que no li
L'única ciència en la qual podia demostrar una mica d'aptitud era una ciència que no li feia cap favor. Era dolorosíssim reconèixer en el cas de Maria
consuma un radical procés de laïcització. En front d'una filosofia, d'una ciència, d'un art, que havien tingut durant segles un destí ancil·lar, que
a un imperatiu superior, teològic, l'Humanisme promou una filosofia, una ciència, un art, que aspiren a una total desvinculació de tuteles ja sentides com
es rebel·la contra el racionalisme, la raó, en tant que instrument de la ciència, queda ama de la resta, del que no és jo: queda senyora del món. L'home
el seu jo, se sentirà atret pels mètodes i els criteris amb què la ciència tracta la natura. Aleshores es produeix la sorprenent aplicació, als
extraestètics: científics. La invasió de la literatura per la ciència té un exponent límit en la novel·la naturalista de Zola —el seu paral·lel

  Pàgina 1 (de 349) 50 següents »